Blogcrowds

divendres, 18 d’abril de 2014

0 Comments:

Post a Comment



Un dels intents per recuperar Catalunya va ser el curt setge borbònic de Barcelona de l’abril de 1706. Davant l’amenaça dels exèrcits de l’Aliança, les dues corones (sobretot França) organitzaren una àmplia ofensiva comandada des d’Aragó pel mariscal de Tessé i des del Rosselló pel duc de Noailles.

El 3 d’abril s’inicià el setge, presidit pel mateix Felip V, que va anar a residir a Sarrià. En aquesta data, els dos pretendents a la corona espanyola es trobaven un davant de l’altre, a pocs quilòmetres de distància.



D'esquerra a dreta, el riu llobregat, la muntanya de Montjuic i la ciutat i muralles de Barcelona.
Alliberament Barcelona 1706. H. Vale (1713). 

L’arribada de l’exèrcit borbònic fou ràpida, però encara més veloç fou la fugida. En aquells moments, per Catalunya i a l’entorn de Barcelona, es movien molts grups de militars, voluntaris i miquelets austriacistes.

Un d’aquests grups, comandat pel comte de Cifuentes, la nit del dia 5 d’abril atacà el quarter on residia Felip V i varen estar a punt de capturar el rei. Aconseguí escapar-se però va perdre la vaixella i totes les pertinences personals.  Després d’aquest esglai, Felip V va preferir dormir a bord d’un vaixell francès.


Informació al cartutx del quadre de la figura anterior: 
BARCELONA Releiv'd by Sr John Leake Vice Admiral of the White and Commander in Chief of ye Confederate Fleet April ye 27 Anno 1706. 

Les tropes franceses intentaren fortificar-se a Vilapicina però no tingueren temps d’establir un autèntic setge. El 7 de maig arribà l’armada anglesa, amb uns 10.000 homes, que forçà la retirada enemiga. El dia 11 de maig l’exèrcit de Tessé es retirava cap a Montcada.

El dia 12, a les nou del matí,  hi va haver un eclipsi total de sol, que durà en total unes dues hores. Aquest fenomen natural va crear un gran desconcert entre les tropes en retirada, com si fos un avís de desastres majors.

 Relief of Barcelona 8 May 1706. Signat per P.Monamy el 1725.

Carreras Candi, parlant del mas Guinardó, dóna aquesta referència: “També hi estava lo Duch d’Anjú (al mas Guinardó) en 12 Maig 1706, quan se li eclipsà enterament lo sol, que durà cerca mitja hora, quedant la escuritat, vehentse brillar las estrellas en sentiment del cel de tants oprobis fets a Jesucrist, dexant totas las provisions y monicions, que eran sens fí, y 106 pessas de bronse” [Francesc Carreras Candi, La Ciutat de Barcelona, pag. 1038].

 De l'anterior quadre. Ampliació del port de Barcelona, l'any 1706.

Joan Clapés, l’historiador de Sant Andreu, també comenta aquesta retirada: “...perdent l’exèrcit espanyol-francès un inmens botí, entre ells 130 peces d’artilleria, que estaven situades entre el barri de Santa Eulària i Sant Martí, algunes peces al Guinardó...”. I continua: “El dia 11 estigueren encara a Sant Andreu per refer-se, més després de cremar alguns casals de la barriada de Santa Eulària i Horta, destruiren tres ponts que ells havien aixecat sobre el Rec Comtal... sortiren en direcció incerta, i robant el què pogueren, fins romperen la sèquia que per aquells temps conduïa l’aigua al moli i el saquejaren barbarament” [Obra citada, pp. 38-39]

Sens dubte el duc d’Anjou es va endur un mal record de la seva visita a Barcelona. Al capdavant del seu exèrcit es retirà cap a França hostilitzat constantment pels miquelets catalans.


Font: 1714-2014 - Mas Guinardó 300 anys després. Ajuntament de Barcelona. http://www.bcn.cat/horta-guinardo/1714/ca/guerrasuccessio05.html

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici