Blogcrowds

divendres, 11 d’abril de 2014

2 Comments:

  1. Anònim said...
    La toponimia ha estat cabdal per aproparnos als nostres origens com a poble. Es un encert amic Xavier aquesta suggeridora foto amb els rètols de Mons Csatanus et Rexago.
    Persones com tu, compromeses amb la cultura, fan que aquest "bloc" sigui un referent.
    Ets un enamorat de Montcada i Reixac,jo també!!!
    Salut
    Ricard r
    Xavier said...
    Gràcies Ricard. Ha estat un intent de donar un punt diferent pels més curiosos i de com els noms, i també el llenguatge, evolucionen amb el pas dels segles.

    Com deia aquell, el camí es fa caminant.

    Salutacions.

Post a Comment



Com seria el nom del nostre poble si l'evolució del llatí cap a llengües romàniques no s'hagués produït?

Bé, tenint en compte que Montcada i Reixac és fruit, l'any 1561, d'una fusió dels antics termes parroquials de Santa Engràcia de Montcada i de Sant Pere de Reixac, separats geogràficament pel riu Ripoll, podríem dir que aquesta seria una percepció aproximada:


Els dos termes de Montcada i Reixac, van evolucionar, no obstant, de petits nuclis de població i assentaments humans que mantenien els seus propis topònims, ja oblidats en la nit del temps.

Val a dir que Barcelona, en aquesta fictícia representació, ha evolucionat de la Barcino romana al nom genèric pel qual va ser coneguda ja en període visigòtic: Barchinona. I és que a Montcada i Reixac encara som un poble.

Font: Imatge de Google Inc. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac. DIBA

2 Comments:

  1. Anònim said...
    La toponimia ha estat cabdal per aproparnos als nostres origens com a poble. Es un encert amic Xavier aquesta suggeridora foto amb els rètols de Mons Csatanus et Rexago.
    Persones com tu, compromeses amb la cultura, fan que aquest "bloc" sigui un referent.
    Ets un enamorat de Montcada i Reixac,jo també!!!
    Salut
    Ricard r
    Xavier said...
    Gràcies Ricard. Ha estat un intent de donar un punt diferent pels més curiosos i de com els noms, i també el llenguatge, evolucionen amb el pas dels segles.

    Com deia aquell, el camí es fa caminant.

    Salutacions.

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici