Montcada i Reixac

És primavera, el romaní florit s'escalfa amb el sol i aquest esdevindrà en fragància de bosc o potser el libaran les abelles per a fer-ne mel.

El romaní o romer en català, conegut també com "romero" en castellà o inclús en "rosemary" en anglès és una planta ben coneguda per tothom, de flaire fresca i característica, associada des de sempre a certes cerimònies, com els casaments on els nuvis poden portar-lo a la solapa i les núvies a la corona nupcial.

També hi ha alguna llegenda relacionada amb el romaní, com aquella que diu que la Mare de Déu, a la seva fugida d'Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les branques d'un senzill arbust verd, convertint-se després en un arbust que donava petites flors blaves. Una altra llegenda associada a aquesta planta és aquella que diu que el romaní creixerà durant trenta-tres anys, fins arribar a l'edat que Crist va ser sacrificat, i llavors morirà.

Fragància utilitzada en perfumeria i la seva fusta (inclús la soca) molt valorada per a fer instruments musicals, el romaní sempre ha estat una planta molt emprada també com a planta medicinal i desinfectant.



Favorable per a fer créixer el cabell, bon digestiu, espasmolític, emprat en xampús, digestiu, en infusions, pel mal de cap, per a evitar el vertigen, pel mal d'esquena, per a fregues amb alcohol per a millorar la circulació, en lesions cutànies, per a millorar la respiració en constipats fent bafs amb aigua calenta, per a despertar la ment, per l'anorèxia, l'artritis, per adobar la carn de caça, pel tractament de l'asma, com a cicatritzant, antiinflamatori, antioxidant, bactericida, font de nèctar d'una de les mels més excel·lents, i un llarg nombre d'usos. No s'aconsella però per a persones epilèptiques, diabètiques, durant l'embaràs i la lactància.

Darrerament la planta té cert interès paisatgístic i es fa servir com a planta ornamental als jardins. A Montcada podem trobar més d'un exemple.
Fotos: Inma Fernández.