Entrades
El 17 de Setembre de 1808, Rafael d'Amat i de Cortada, membre d'una família integrant de la petita noblesa barcelonina, més conegut com Baró de Maldà, va escriure la fugida de la ciutat de Barcelona, massa assetjada per les tropes franceses.
Aquests escrits, de gran interès històrics i de territori, els va enregistrar als seus famosos dietaris, formats per 60 volums mantinguts des del 1769 fins la seva mort el 1819, diuen:
Llàstima nos causà, al passar per la vora del lloc de Moncada, al veure a casi totes les cases cremades i fumant un poc lo campanar i paret de sa iglésia. Així també a l'altre costat, a la vora del Besòs i Ripollet, en les muntanyes i plans en lo terreno dit Vallençana, veure a casi totes les cases cremades de les apartades, i sí també l'església i rectoria de Reixac, en aquell turó de muntanya.(...)Aquell terreno és molt solitari y la major part de la cordillera de montanyas, principalment en la situació de la parròquia són boscos.
Fragment de l'obra de Francesc Torras "Sant Antoni de Pàdua" on es representa l'assalt de les tropes franceses a la casa vella de l'Obac, prop de Vacarisses. Museu de Terrassa.
Podem fer-nos una idea amb la imatge d'aquest quadre sobre com podia ser la situació de violència sobre una masia o una casa al bosc, on el més sensat era recollir tot allò imprescindible, amagar el millor possible el que un no pogués emportar-se i fugir cames ajudeu-me ben lluny d'allà, deixant enrere tot allò que suposava fins aquell moment l'indret on hi va viure la família.
Fons: Camins antics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa i Oller. Imatge Baró, Universitat de Barcelona.
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscripció:
Comentaris del missatge (Atom)