Montcada i Reixac

Des de http://MontcadaReixac.BlogSpot.com us desitgem Bones Festes.

He trobat uns negatius de la litografia THOMAS que penso són tots de fotografies antigues de Montcada i Reixac. Algunes són molt evidents, però d'altres desconec on es van fer. Aquest és el repte d'avui i per tant s'accepten els comentaris que vulgueu fer.

Aquests són els negatius:

Ja es deixen denotar de quines zones es tracta, però per a veure el positiu, he aplicat l'invers de la imatge (Crtl + I) amb el Photoshop i aquest és el resultat:

Dividim en files i columnes de la següent manera:

5a     5b

Les descripcions de les fotografies serien:

1a -  El Carrer Major, però a quina alçada?
1b - Baixant cap a l'estació de França?
2a - ¿?
2b - Estació deSant Joan.
3a - Ermita del Turó.
3b - Pont sobre el Besós.
4a - Passarel·la sobre el Ripoll i La Salle.
4b - Carretera de Ribes.
5a - ¿?
5b - Can Fàbregas.


El repte consisteix en ratificar les descripcions i intentar definir quin és el lloc de les fotografies enigmàtiques. Bona sort!

A continuació us presentem un parell de postals de dos de les estacions de ferrocarril de Montcada i Reixac.

En primer lloc la de Sant Joan (de la línia de Sant Joan de les Abadesses), una estació en desús i que podem etiquetar com la estació més morta del poble, i la segona imatge del carrer Colom i l'estació de França, l'estació de tren on segurament hi passen una gran quantitat de combois al dia i que manté la seva vida.

Avui fa 113 anys que l'Ermita del Turó va ser finalitzada per Enric Sagnier i es va retornar la Sagrada Imatge a l'Ermita del Turó en un dia festiu, amb el poble engalanat... Aquest va ser el Humum Summum de l'Ermita, ja que alguns anys després, aquesta va desaparèixer sota la ferma mà devastadora de la cimentera.

El matí del dia 8 s'oficiava una missa per Mn. Josep Mas mentre que el sermó va anar a càrrec del canonge de Vic, Jaume Collell, il·lustre figura de la cultura del nostre país. A la tarda entre repicar de campanes, domassos als balcons i volar de coloms, una gernació de 2000 fidels (quantitat mai desmentida per la guàrdia urbana) va acompanyar la imatge a la nova ermita, on fou rebuda amb un Te Deum amb lletra del Dr. Buxó. (Texte de Joan Bertran i Elena)

Al "Ministerio de Administraciones públicas", hem trobat un document anomenat "Variaciones de los municipios de españa desde 1842" a càrrec de Jose María Aznar, quan va ser Cap de l'Area d'Entitats Locals i on trobem un seguit de variacions dels topònims dels pobles de l'Estat a partir del 1842. Surt referenciat el nostre poble:

• Mollet, Gallechs y Parets segrega parte de su territorio para la creación de Parets. Censo 1857

• Mollet, Gallechs y Parets pasa a llamarse Mollet. Censo 1857

• Moncada su anterior nombre era Moncada, Reixard, Cuadras de Vallansana y San Iscle. Censo 1857

• Moncada pasa a llamarse Moncada y Reixach. 02/07/1916

• Moncada i Reixac su anterior nombre era Moncada y Reixac. 18/04/1984

• Moncada y Reixac pasa a llamarse Moncada i Reixac. 18/04/1984

• Moncada y Reixach su anterior nombre era Moncada. 02/07/1916

• Moncada, Reixard, Cuadras de Vallansana y San Iscle pasa a llamarse Moncada. Censo 1857

Però realment hi ha un gran error, ja que no queda la referència del canvi de Moncada y Reixach com Montcada i Reixac. Al llistat que ofereix la Generalitat de Catalunya, al NUM. DOGC 303, sí que surt aquest fet, i en concret el dia 11/02/1983.

Incís: Recordo que es van repartir unes enganxines amb un quadre del poble, si no recordo malament d'en Joan Capella, i on s'animava a escrivir bé el nom de Montcada i Reixac. Algú ho recorda i/o té algun exemplar de l'enganxina per a que puguem afegir-la digitalment en aquest article?

La introducció que es fa a "Variaciones de los municipios de españa desde 1842"  és la següent:

La presente edición de las variaciones de los municipios de España, tiene su origen en
una pequeña base de datos auxiliar del Registro de Entidades Locales. Si bien este
Registro se había creado en 1986, se puso de manifiesto la necesidad de conocer qué
había sucedido anteriormente en el sistema local español. Entre otros estudios se inició
en 1990 un rastreo en las colecciones legislativas (Alcubilla y Aranzadi,
fundamentalmente) para encontrar disposiciones que afectaran a la creación, modificación
y extinción de las entidades locales. A partir de 1930 la información que se encuentra es
prácticamente completa. Desde esa fecha hacia 1900 hay abundantes referencias pero se
ha constatado que no eran completas. Y con anterioridad a 1900, se daba una situación
de ausencia total de información.

Con independencia de las consultas a las colecciones legislativas se obtuvo información,
procedente de los censos de población de todo el siglo XX, elaborada por Paulino García
Fernández(1) que nos daba noticia de cambios de nombre, creación y extinción de
municipios, si bien la referencia era a un censo, por lo que la fecha de la variación se
pierde en un período de diez años. Fue el mismo Paulino García quien nos dio noticia de
los censos habidos en el siglo XIX, pero la consulta a los mismos habría de hacerse en el
Instituto Nacional de Estadística, operación que no podíamos asumir ya que iba en
detrimento de la dedicación exigida por el funcionamiento ordinario del Registro. Se
hicieron intentos de proseguir esta labor en base a la información obtenida del “Madoz” (2)
pero en esta obra había multitud de inexactitudes y faltaban provincias enteras.

DIRECCIÓN GENERAL DE
COOPERACIÓN LOCAL
Pero recientemente el Instituto Nacional de Estadística ha colocado en su página web una
publicación denominada “Alteraciones de los municipios en los censos de población
desde 1842”, en la que de forma exhaustiva se recoge en una ficha por cada municipio,
existente en algún momento desde 1842, todas las variaciones que ha experimentado.
Con tan magnífica información procedimos a completar aquella base de datos de 1992
con la información correspondiente, fundamentalmente, al siglo XIX. En total la
información que ahora se ofrece consta de casi veinte mil modificaciones. Las hemos
agrupado por comunidades autónomas y provincias y se han ordenado alfabéticamente
por el nombre del municipio y la fecha de la variación. En relación con la fecha se puede
advertir que en la mayoría de los casos se hace constar la palabra Censo seguida de un
año, el año en que el censo correspondiente refleja la variación. En otros casos, la fecha
expresa la de publicación de la norma en un Diario o Boletín Oficial, que será el del
Estado, hasta 1982, y de la Comunidad Autónoma correspondiente a partir de esa fecha.
Con independencia del interés que tiene el conocer la historia de los municipios de
España, el estudio pone de manifiesto que el problema municipal se plantea en un primer
momento por no existir una definición jurídica de lo que era un municipio. La Constitución
de Cádiz se limitó a decir que cada pueblo tendrá su Ayuntamiento, sin especificar nada
sobre un territorio o una población mínima. Por ello periódicamente se produce a lo largo
del siglo XIX una serie de intentos de limitar el número de municipios en atención a una
población mínima, si bien siempre se aducía que los ya existentes permanecerían. Hay
que llegar a 1870 para que ya se definan los caracteres esenciales del municipio:
territorio, población y organización. Este problema de indefinición ya lo pusimos de
manifiesto en nuestro trabajo sobre la evolución del municipio en España (3) y ha
quedado confirmado con el estudio de las variaciones municipales. Desde 1842 se han
producido más de cuatro mil extinciones de municipios de ellas 2.274 entre esa fecha y
1857, el primer período intercensal 4.639 municipios han cambiado de nombre, de ellos,
1.659 lo hacen en el primer período intercensal. Estas cifras ponen de manifiesto que un
alto número de municipios no tenían viabilidad y que no había una referencia fiable de los
nombres de las entidades de población. Nombres que se repetían dentro de una misma
provincia y que se dotaron de algo distintivo como “y su honor”, “y montes”, “y aldeas”, “y
mansos”, “y cuadras”, “y coto redondo” “y coto real”. En otros casos se hacía referencia a
otras poblaciones o accidentes geográficos usando preposiciones como “cabe”, “sobre”,
“de” o locuciones como “arriba”, “abajo”, “junto”, “suso”, “ıuso”. Unas veces nombres
compuestos forman una sola palabra y otras varias palabras (Torreblascopedro, Torre
Blasco Pedro) o el artículo determinado se junta al sustantivo (Lascasas-Las Casas,
Laguardia-La Guardia).

En muchos casos se advierten errores de transcripción oral y escrita especialmente en los
municipios de Cataluña donde muchas e se transcriben como a (roses-rosas) y muchas o
se transcriben como u, se eliminan las t que no suenan (San-Sant) Monserrat-Montserrat).
También es abundante la variación b-v, g-j, l-r, s-z-x, i-y y especialmente de la
acentuación, máxime en los municipios catalanes donde se ignora el acento grave.
Se advierte también que algunas provincias experimentan cambios territoriales,
especialmente Valencia que ha incorporado municipios de Alicante, Cuenca, Albacete y,
recientemente, de Castellón. También Sevilla y Badajoz, Burgos y Palencia, Ciudad Real
y Albacete, Madrid y Guadalajara, siendo previsible que en el período entre 1833 a 1842
se produjeran otras variaciones provinciales.

Por último podemos aventurar una cifra sobre el número de municipios que había en
España en 1842 y que estaría en torno a los 11.500. De aquí se ha pasado a la cifra
actual de 8.112 habiéndose mantenido la tendencia a la supresión de municipios,
especialmente en los años 60 y 70 del pasado siglo, tendencia que se quebró a partir
de los años 80, deshaciéndose muchas de las agrupaciones que se habían producido
anteriormente.

La postal que avui us presentem potser ja és coneguda per molts de vosaltres, però ens ofereix una vista, de principis de segle XX, de com eren els viatges en tren de l'època, amb aquelles màquines de vapor:

L'esglèsia de Sta. Engràcia a la seva ubicació actual. La Salle al fons, després del riu Ripoll, els arbres desapareguts del carrer major, i l'indret que en general ha canviat molt:

L'existència del Col·legi La Salle Montcada ve donat de la mà i de forma desinteressada, d'un grup de senyores de Barcelona que estiuejaven al nostre poble. Van estar tan motivades per la manca d'espais i per la precarietat en l'enssenyament dels infants que van decidir fundar el que van anomenar "Patronato de la Niñez Escolar de Moncada", creant una nova escola aportant els terrenys i l'edifici sota la direcció dels "Hermanos de las Escuelas Cristianas"

El 8 d'Abril del 1910 arriben a Montcada els tres primers germans de Escuelas Cristianas i imparteixen classe en dos aules provisionals, a prop de Sta. Engràcia, tot esperant les noves instal·lacions, a l'altra banda del riu.


El 19 de Maig resten inaugurades tres classes al nou edifici, passant de 17 a 85 alumnes. Al 1917 són quatre les classes obertes al centre.


Al curs 1925-1926 comença amb 318 alumnes matriculats i queda aprovada la construcció de dos noves aules, edificant a més una nova planta a l'edifici.

L'any 1936 esclata la Guerra Civil i cinc dels set Germans s'afegeixen al nombre de màrtirs. Totes les activitats educatives i culturals queden suspeses. Durant aquest període el col·legi va funcionar com escola laica. El setembre de 1939 tornen els Germans al Col·legi.


El 25 de setembre de 1962 és una data de tràgic record per a Montcada i Reixac. Les tràgiques inundacions que va patir el municipi, destruiren pràcticament tota la planta baixa del col·legi, amb un nivell de les aigües de 1,80 m. Després de dues setmanes de molts esforços, s'obrí de nou el col·legi malgrat les dificultats que hi havia per arribar al mateix, degut a la destrucció del pont de comunicació d'aquest amb la població de Montcada.


El desembre de 1963 s'inicien les obres d'ampliació del col·legi amb un segon edifici, com a pas previ per impartir els ensenyaments mitjans corresponents a l'època, sent inaugurat l'any 1966. El col·legi acull a 510 alumnes. A l'octubre de 1967 s'aconseguí que el MEC reconegués el Col·legi com a Filial de l'Institut Ausias Marc amb els avantatges que això comportà per als alumnes de batxillerat.
L'augment del nombre d'alumnes matriculats aconsella la construcció d'un tercer edifici que albergaria 10 aules, biblioteca, saló-teatre i una pista poliespoertiva coberta, deixant els dos primers edificis per a l'ensenyament primari. L'any 1971 s'inaugura aquest tercer edifici. L'alumnat del col·legi ha augmentat fins arribar als 971. Entre els anys 1978 i 1985, el nombre d'alumnes matriculats segueix creixent fins passar dels 1000.


L'any 1985 es cel·lebra el 75è aniversari del col·legi La Salle Montcada. Amb motiu d'aquest esdeveniment es duen a terme diferents actes commemoratius i s'edita el llibre "Un col·legi que fa un poble. 1910 / 1985. La Salle Montcada.". En record del 75è aniversari es fa el mosaic que presideix l'entrada del pati interior.
 
Esperem que aquesta escola sigui amb nosaltres molts i molts anys més. Endavant!

Hem trobat una nova postal d'A.T.V. de la col·lecció que des de fa uns mesos us vàrem proposar des d'aquest blog. En aquesta ocasió tenim davant nostre la postal numerada com 4359, de l'estació del Nord.

 Us recordem que podeu col·laborar amb l'enviament en format digital de les postals que falten per a completar la col·lecció des de la secció "Postals ATC" que trobareu al menú de l'esquerra o bé clicant aquí. Ara per ara només falten tres postals per a completar tota la col·lecció (2650, 2652 i 2654).

... la reixa de la tanca de la Casa Vila (Vil·la Cactus) va ser traslladada al Cementiri després que, justa acabada la guerra, l'any 1939, l'alcalde Joan Mogas adquirís la casa i als seus jardins hi instal·lés un cinema. És obra del forjador Miquel Arenas.