Montcada i Reixac

Tornem amb els paisatges urbans  i les postals d'èpoques passades. No es tracta d'una postal d'Angel Toldrà (A.T.V), dels anys 10 del S.XX, però es tracta d'una altra postal que es va publicar als anys 70-80:

Potser és una reivindicació, però fins no fa masses dècades encara es publicaven postals del poble. Una tradició que altres van iniciar fa 100 anys però que finalment es va perdre amb els temps.

Des de aquí llanço una nova proposta, i no pas estiuenca si no per uns quants mesos:

Amants de la fotografia que feu fotografies xules d'allò que considereu representa el poble de Montcada. Animeu-vos i envieu-nos algunes fotografies i ens encarregarem de convertir-les en les noves postals digitals del poble de principis del s.XXI.

Si voleu col·laborar, feu-nos arribar els vostres treballs des del formulari que trobareu a la secció de postals d'A.T.V, o clicant en aquest enllaç.

Bones. Avui us vull adreçar al concurs "Premis Blocs Catalunya 2012" al que aquest humil bloc ha tingut ocasió d'entrar com a participant en categoria "Història, tradicions i patrimoni", sota el Premi Ommium Cultural, gràcies a l'ajuda de LMA, que s'ha encarregat de tot el procés.

Si us agrada el contingut del bloc i voleu participar per a que pugui tenir possibilitats de sortir guanyador entre els 32 candidats d'aquesta categoria, podeu fer-ho tot accedint a l'adreça  http://www.stic.cat/ i realitzar la votació.

El procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2012 està obert, fins al 10 de setembre, a qualsevol persona que vulgui participar-hi.


El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password, o també amb l’usuari personal de Facebook o Twitter.

Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC.CAT des d’on poder veure el taulell de votació del Premis Blocs 2012, on hi haurà les 15 categories temàtiques. Quan l’usuari selecciona una categoria, apareixen els blocs que hi ha inscrits, ordenats alfabèticament i per perfils

Gràcies.

Us diria que amb la calor d'aquest mes de Juliol estaria molt bé un banyet al riu, però... recordem com baixava llavors? I als anys 80? i als 90? i...

Aquests dies en el que es disputa el 99è Tour de França, aprofitem la ocasió per a presentar-vos una bonica imatge, realitzada al Juliol de 1965, a Mas Rampinyo. En aquella ocasió el Tour de França va venir a Catalunya i fins i tor va passar per Mas Rampinyo, per la carretera N-152, tot dirigint-se cap a Barcelona, com a destí d'etapa.

Aquell Tour, d'ara fa 47 anys, va estar format per 22 etapes, i en concret les etapes més representatives per al nostre poble van ser la 11 i la 12.

• L'etapa 11 va anar de Ax-les-Thermes a Barcelona tot seguint un recorregut de 240,5 km i que va guanyar l'espanyol José Pérez Francés, el 2 de Juliol de 1965.

• L'etapa 12 va iniciar-se des de Barcelona fins a Perpinyà, tot seguint 219 Km, i guanyany-la en Jan Janssen, el 4 de Juliol.

En aquest Tour, realitzat del 22 de Juny al 14 de Juliol de 1965 i amb un recorregut de 4177 Km, van participar 130 ciclistes dels que van arribar a París 96 corredors. El guanyador va ser l'italià Felice Gimondi que ja va quedar líder a la tercera etapa amb un total de 116h 42' 06" a tota la volta.

Per tal de commemorar aquell fet, rescatem la següent entrevista realitzada a Miquel Poblet per La Vanguardia, al juliol del 2009, on Miquel Poblet al 1965 i ja retirat del ciclisme professional, va gaudir a Montjuic de l'aribada dels ciclistes:

"Lloré por no poder correr en Barcelona el Tour de Francia". El ex ciclista profesional fue el primer corredor español en conseguir un maillot amarillo en la vuelta francesa.

Es una de las grandes figuras de la historia de nuestro ciclismo. Hablamos de Miquel Poblet (Montcada i Reixac, 1928), conocido como la flecha amarilla por sus habilidades de sprinter. Poblet perteneció a los mejores equipos ciclistas de su época. Comenzó su carrera deportiva en la Unió Esportiva Sants y luego dio el salto a Italia de la mano del Faema y el Ignis de Varesse. De su extenso currículum deportivo destacan las victorias en dos ediciones de la carrera Milán-San Remo,  20 etapas del Giro de Italia y tres del Tour de Francia. También consiguió ser el primer corredor español en ganar el maillot amarillo en un Tour de Francia, en 1955. Siete años más tarde pondría punto y final a su carrera deportiva pero nunca se ha desligado del mundo ciclista y ha contribuido a impulsar la Volta Catalunya.

A sus 81 años tiene una mente lúcida y recuerda con todo detalle las carreras en que ha participado. Ahora que la ronda francesa regresa después de 44 años por tercera vez en la historia a Barcelona no piensa perdérselo. "En del mundo del ciclismo el Tour de Francia son como unos Juegos Olímpicos", explica con pasión Poblet. Lo dice una persona que ha dedicado toda su vida al ciclismo.

-La pasión por la bicicleta le viene de muy lejos, ¿no?
Me crié en el taller de bicicletas de mi padre. Con tres años ya me hacían ir en bicicleta. Ahora tengo 81 años y hace diez años que dejé de ir en bicicleta.

-¿Cuándo empezó a correr profesionalmente?
En 1944 me federé. Fui a la Federació Catalana de Ciclisme para obtener la licencia y me la concedieron con 16 años pese a que no podía tenerla hasta los 18. Así que por cuestiones federativas mi fecha de nacimiento es el 1926 y no 1928. En el 1948 ya era aspirante profesional.

-¿Cuántos Tour de Francia llegó a correr?
Tres. El primero en 1955, año en que gané la primera etapa en París siendo el primer español en conseguir el maillot amarillo. En esta misma edición, también gané la etapa del Tourmalet. En el 1956 me tuve que retirar por un forúnculo y al año siguiente que llegaba el Tour de Francia a Barcelona pese a que me preparé muy bien al final no pude llegar.

-¿Estuvo esos días en Barcelona pese a que tuvo que retirarse de la competición?
Sí y había un gran ambiente. El ciclismo era muy potente en aquella época y para Barcelona y Catalunya que el Tour de Francia llegará era toda una novedad. Fue un gran éxito. Yo incluso lloré por no poder llegar compitiendo a Barcelona.

-¿Recuerda el recorrido que hicieron entonces los ciclistas?
Venían de Francia por la costa y acabaron en Montjuïc.

-En 1965 el Tour de Francia pasó de nuevo por Barcelona. Usted ya estaba retirado. ¿También estuvo esos días en la ciudad?
Tampoco me lo perdí. Estuve en Montjuïc y me gustó mucho.

-Y ahora que el Tour de Francia regresa a Barcelona, ¿qué le viene a la mente?
Recuerdo con nostalgia aquellos tiempos de entonces y me gustaría estar competiendo.

-¿Qué le parece el recorrido de esta edición?
El recorrido de Girona a Barcelona será fácil. Son unos 175 kilómetros y será una etapa rápida y bonita con mucha gente en pelotón. La del día siguiente en dirección a Andorra tiene un puerto de primera categoría y acaba con una subida que seguro hará que se deshaga el pelotón y el que llegue con más fuerzas obviamente se llevará la etapa.

-¿Tiene previsto ir a Barcelona los días del Tour?
¡Por supuesto! Es el acontecimiento de ciclismo más grande que hay en nuestro país.

-¿Debería haber llegado antes el Tour a Barcelona?
Hay muchos intereses creados. Antes que el Tour saliera de Francia era una cosa excepcional. En casos muy concretos se salía de Francia por los Pirineos y estábamos sólo unos 40 kilómetros en territorio español. También recuerdo en los 70 la expectación que generó la llegada a la Seu d’Urgell de Luis Ocaña y Eddy Merck.

-¿Qué supone actualmente para Barcelona el regreso del Tour?
En el mundo del ciclismo equivalen a unos Juegos Olímpicos. Supone una medalla de oro para Barcelona dentro del deporte internacional.

-¿Cree habrá que esperar tantos años para que de nuevo el Tour pase por aquí?
Es muy difícil mantenerlo y ahora está claro que es más costoso que hace unos años. Pero también hay que tener en cuenta que para Catalunya será una propaganda mundial impagable.

-¿Tiene algún ciclista favorito?
Alberto Contador. Lo veo muy seguro. Además es el primer corredor español que ha ganado el Tour de Francia, la Vuelta España y el Giro de Italia. Después también tenemos a Carlos Sastre y a Óscar Pereiro.

-¿Y ve a Lance Armstrong con opciones al título?
Con la gran clase que ha demostrado no lo hará mal pero ganar lo veo complicado después de haber estado tantos años sin correr. Pero ha superado un cáncer y ha ganado siete Tours de Francia así que puede ser capaz de todo. Creo que puede estar entre los diez primeros.

-Se habla mucho del Tour y poco de la Volta Catalunya que ha tenido un año económico muy complicado…
No creo que desaparezca. Estamos viviendo una crisis general y las subvenciones no son las mismas. Claro que hay dificultades económicas pero ya llevamos 90 ediciones de Volta Ciclista a Catalunya y sería una vergüenza que las entidades estatales dejaran perder esta carrera casi centenaria después de tantos esfuerzos. Espero que no llegue a este punto y continúe existiendo la tercera carrera ciclista más antigua del mundo.

-¿El ciclismo se ha recuperado tras la Operación Puerto?
A veces para que las cosas se arreglen tienen que estropearse del todo. Nos hemos hecho tanto daño y poco a poco nos estamos recuperando.

-¿Desde su época a la actual ha cambio mucho el ciclismo?
Antes el ciclismo no estaba tan comercializado y era algo más personal e individual. Por ejemplo, nosotros no teníamos los autobuses de hoy en día y nos desplazábamos con la bicicleta en el tren. Incluso en aquella época muchos hoteles no nos querían porque decían que dejábamos todo sucio. A mí para hacer el Tour me dieron tres jerséis de lana para los veinte días de competición. Recuerdo que mi señora los tenía que lavar en el lavabo del mismo hotel.

-¿Es más fácil ahora ser ciclista profesional?
Hoy en día para llegar a ser profesional es más difícil y los que están en categoría amateur lo tienen muy complicado.

-¿Usted como se definiría como ciclista?
La primera época de escalador y la última de sprinter. En Italia me llamaban la flecha amarilla.

Avui us presentem aquesta imatge de l'Arxiu Digital de Catalunya (Arxiu de la Masia Catalana), on podem veure una vista general de la Vallensana i uns camps de conreu d'una casa. La fotografia està feta a l'any 1927.

Algú sap de quina casa es tracta? Iniciem una segona etapa de reptes estiuencs!!

Us presentem una bonica fotografia de Reixac, realitzada el 24 de Gener del 1971, on podem apreciar la bona visibilitat de l'indret.

Montserrat al fons, sense contaminació de cap tipus i sense una urbanització massificada de la plana.

Complementem aquesta imatge amb una que es va fer 60 anys abans, l'any 1911, on podem veure la mateixa imatge realitzada aproximadament des del mateix indret:

Les festivitats relacionades amb la natura i el benestar social són beneficioses per a la ciutadania d'un poble, no només ara, si no des de fa molt més de temps.

Un clar exemple és el següent article, que complementa els que ja vàrem publicar fa unes setmanes, i on es parla de la segona festa de l'arbre a Montcada, tot just fa 112 anys, a l'any 1900.

Aquest acte festiu, on les personalitats i autoritats de l'entorn podien fer-se veure davant una societat civil i burgesa, estava orientada a la plantació d'arbres, a la falda de les muntanyes de la serralada en un marc festiu per a tot el poble, on els principals protagonistes, pretenien ser els nens de les escoles públiques que plantaven un arbre cada un.

L'acte es realitzava el primer diumenge d'abril i la primera festa de l'arbre va ser al 1899, promoguda per l'ajuntament de Barcelona, als terrenys que tenia llavors a Montcada.

L'amic Josep Bacardit ens ha fet arribat aquest petit article que ha trobat durant unes investigacions que ha portat a terme i que ens agradaria entre tots compartir amb vosaltres.

De l'article podem extreure alguns comentaris interessants que,  sense cap mena de dubte, podrien ser aplicats avui dia de la mateixa manera:

• Diu "Mucho tiempo ha tardado en llegar hasta nosotros la simpática fiesta del árbol". Això ho van publicar al 1900 i avui dia podríem dir alguna cosa com: "Hace mucho tiempo hubo una fiesta del árbol", o també "Aún no ha llegado el momento en el que nuestro pueblo recupere la fiesta del árbol".
• No anaven mal encaminats llavors quan deien "(...)si con ella se consigue engendrar en las generaciones venideras, respeto y amor al árbolado, victima hasta hoy de interesadas y torpes mutilaciones."  Veient el que hi ha avui dia, aquells periodistes, s'esquinçarien les vestidures?
• Ja tenien molt clar els beneficis pel medi ambient amb la frase"Ganaría mucho la riqueza de nuestro suelo y sus condiciones higiénicas y climatológicas".

Reproduïm l'article i les seves fotografies:

Mucho tiempo ha tardado en llegar hasta nosotros la simpática fiesta del árbol, celebrada con gran pompa desde muy antiguo en el extranjero y principalmente en Alemania, donde fué uno de sus más entusiastas mantenedores el insigue pedagogo Fruend; pero ha llegado, al fin, y más vale tarde que nunca.

Llegada del tren que conducía la comisión.

Sus iniciadores y propagandistas merecen bien del país, porque si con ella se consigue engendrar en las generaciones venideras, respeto y amor al arbolado, victima hasta hoy de interesadas y torpes mutilaciones, ganaría mucho la riqueza de nuestro suelo y sus condiciones higiénicas y climatológicas.

Grupo de niños con sus respectivos profesores.

El año pasado fué el primero en el que se celebró entre nosotros dicha fiesta; este año háse [se ha] celebrado con mayor explendor en domingo primero de abril, escogiendo muy acertádamente unos extensos terrenos que nuestro ayuntamiento posee en Moncada.

La banda musical amenizando la fiesta.

Allí, en presencia de las autoridades, unos cuantos miles de niños de nuestras escuelas públicas plantaron cada uno un árbol, repartiéndoseles luego una suculenta merienda. La fiesta fué en extremo agradable. 

Nuestro fotógrafo, señor Merletti, sacó algunas instantáneas, que reproducimos, como recuerdo  de tan simpática fiesta.

Grupo de las autoridades y de los individuos de la comisión.

Font: Revista "Barcelona Cómica", any 1900. Biblioteca Nacional de España.

• Nota addicional: El fotògraf de l'article, el tal Merletti, va nèixer a Torí, Itàlia al 1860. El seu nom complet va ser Alexandre Merletti Ciaglia i va treballar des del 1880, com a fotoperiodista a Barcelona. Amb ell va treballar el seu fill Camil Merletti i van publicar a La Hormiga de Oro, El Día Gráfico, Diario de Barcelona, La Vanguardia, La Esfera, Blanco y Negro (Madrid), Caras y Caretas (Buenos Aires), L'Ilustration Française(París), Daily Mirror (Londres) i L'Illustrazione Italiana (Milán). Merletti va morir a Barcelona al 1943.

Si voleu repassar les publicacions anteriors d'aquesta festivitat, podeu fer-ho als següents links:

• 1900 - Festa de l'arbre (1ª part)
• 1900 - Festa de l'arbre (2ª part)

Al Juny del 2010 vàrem publicar un parell de fotos de l'abans i avui sobre l'estació de Mas Rampinyo, que podeu consultar al següent enllaç.

La fotografia és coneguda per tots, i mostra un conjunt de diferències que avui dia podem intentar localitzar, entre els quals destaquem el dipòsit d'aigua, els WC's de l'estació, a l'esquerra de la imatge, els vials del tren, el pas de vianants o la fàbrica de cartró al fons.

De la foto antiga, he pogut rescatar informació sobre el model de locomotora que surt a la imatge:

Es tracta d'una "Suiza" UT 435. Aquesta sèrie de Renfe va ser un seguit de 46 unitats de locomotores elèctriques (3000v Corrent Contínua i 1,76 KW) que es van fer servir  a partir dels anys 1988 i 1989 després de la transformació de les antigues sèries 436, 437 i 438.

Fa uns 75 anys d'aquesta publicació a La Vanguardia, el 26 de Febrer del 1937:

Es tracta d'un grup d'alumnes ubicats a Can Toi, a la Vallensana, actualment un restaurant (click aquí per a veure la seva plana web actual).

Segons el Catàleg de patrimoni Arquitectònic de Montcada, fou una casa de colònies de la Generalitat Republicana i durant la dictadura del general Franco (1939 – 1975) aplegà les estades estiuenques i els campaments de la secció femenina del Frente de Juventudes.

En 1988 es va fer una profunda rehabilitació, construint forjats, cobertes, baranes, tancaments i revestiments, per al nou ús de restaurant.


Segons els propietaris de l'actual restaurant:

Fue construida en el año 1870 por el empresario anglosajón Mister Toy dueño de la Cantera Vallensana situada a pocos metros. En ella se alojaban los trabajadores emigrantes y sus familias que trabajaban para él en la extracción de la piedra. Después de muchas utilidades - entre ellas cada de colonias - quedó abandonada en ruinas hasta que en 1987 fue adquirida por la familia Leiva que después de dos años de reconstrucción inaguró el restaurante "El Mirador de Can Toy" el cual es regentado en la actualidad por la segunda generación.

Durant l'època Republicana, abans de la guerra civil, aquesta torre servia per a rebre col·legis d'acord amb programes educatius de la Generalitat de Catalunya, més conegut com "l'Escola Moderna" que servia per apropar els alumnes amb la natura.




L'espai que envoltava la casa, amb gran quantitat d'arbres i animals, era propícia per a un ensenyament, orientat a l'assignació d'uns valors educatius, que intentava deixar enrere els típics ambients d'estudi on els infants orientaven la seva educació en indrets religiosos i sota la rigidesa d'un aprenentatge dedicat a memoritzar dades sense prestar gaire atenció a les necessitats individuals de cada infant.

D'aquesta manera va sorgir, durant la primera meitat del segle XX, el concepte de l'Escola Moderna,   un moviment de pedagogia llibertària que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia


Durant la Guerra Civil va acollir a molts refugiats que fugien dels fronts de Guerra, com Madrid, País Basc, etc. El número de persones que podia albergar aquesta instal·lació eren d'unes 110 persones, més o menys.



Ricard Ramos ens aporta noves informacions referents a la casa i a l'Escola Moderna; segons Raimon Portell i Salomó Marquès, al llibre "Els mestres de la República" (Editorial Ara Badalona, 2006):

"Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer un a generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'en torn, apropiar-se'l i construir-se'n un a imatge. Els nens deixàvem d'estar lligats a la taula recitant  com  lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària"

La següent foto, realitzada a Can Toi a l'any 1933 mostra perfectament l'ambient que aquest referent educatiu pertenia portar a terme, on els alumnes de la República prenien un contacte directe amb la natura, tot establint un sistema educatiu on es destacava, com a principals valors, la natura, treballar segons el ritme de cada infant i la capacitat d'aquests per forjar uns ideals personals sobre la vida i l'entorn, segons els principis establerts a la seva infància.



Can Toi l'any 1933. Ambient educatiu segons L'escola Moderna. Autor: J. Baxaulí. Foto enviada per Ricard Ramos.



Si voleu aportar alguna dada addicional podeu fer-ho als comentaris. Gràcies.

Els següents cartells són els que va dissenyar en Joan Capella per tal de fer ressó dels Aplecs a Reixac, als anys 1979, 1980, 1981 i 1982, en les seves 3ª, 4ª, 5ª i 6ª convocatòries, respectívament.

De les cobles esmentades, podem dir que:

• La Cobla Principal de la Bisbal va ser fundada al 1888 pels membres de la Cabla Vella de la Bisbal de l'Empordà. Al 1932 va ser escollida com a coabla oficinal de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 pel President  Tarradellas.

• La Cobla de la Ciutat de Girona neix l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestra del moment, la Principal de la Bisbal, els Montgrins i d’ altres.

• La Cobla Jovenívola de Sabadell és una cobla fundada l'any 1976 a Sabadell.

• La Cobla Els Montgrins és una cobla fundada el 1884 a Torroella de Montgrí per Pere Rigau i Poch, «Barretó», el qual en fou ensems el seu director, és la degana de les cobles entre les avui existents i una de les més prestigioses agrupacions musicals de Catalunya.

• L'Orquestra Cobla Marina es va constituir l'any 1977 a Lloret de Mar i va prendre el nom de l'òpera de Camprodón i Arrieta inspirada en aquesta vila marinera.

• L'Orquesta Cobla Costa Brava va ser fundada l'any 1956 a Palafrugell per un grup de músics procedents d'altres orquestres entre les més reconegudes d'aleshores.

• La Cobla Genisenca, és una de les tres cobles que la vila de Taradell manté amb activitat sardanística .

Si voleu compartir algun cartell d'aplects de Reixac, feu-nos-ho saber. Gràcies.