Montcada i Reixac

Bucejant per l'hemeroteca de La Vanguardia, he trobat un article del 28 de Setembre del 2007 on explica la troballa de la piranya a l'estany de Mas Duran, durant les feines de consolidació de la zona. Un fet que segurament alguns de vosaltres recordareu. La piranya en qüestió va ser trobada el dimecres 26 de Setembre del 2007 i va morir pocs dies després al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda.

En Jaume Alcázar, historiador montcadenc, director de la revista Quaderns de la Fundació Cultural Montcada, és també es membre de la Fundació. De la seva mà tenim avui un magnífic regal del barri de Sant Pere de Reixac, avui dia conegut com Mas Rampinyo.

Apareixen topònims certament rellevants:

• Iglesia de Ripollet
• Casa Mas de Ripollet
• Mas Duran
• Casa o Mas Cabanyes
• Can Pomada
• Mas Bertran
• Torre Piella
• Casa Payàs y Umbert
• Casa del Trampát (Trempat)
• Casa Albinyana del Pla
• Casa Catafau
• Molí del Bisbe
• Hostal de Font Freda
• Casa Castells
• Casa Castelló
• Casa de las Indianas

Els Límits

Els límits entre Montcada i Mas Rampinyo són fixats tradicionalment en el riu Ripoll. Això és així perquè una i l’altre corresponen a territoris parroquials diferents, d’origen medieval i separats des del segle XI per aquest riu.

En el seu origen les terres de l’actual municipi formaven part del terme del castell de Montcada el qual n’exercia l’autoritat feudal i en cobrava impostos i prestacions. A banda d’això, aquestes terres eren sotmeses també a la jurisdicció religiosa, que exercien cada una de les tres parròquies que des del segle XI tenien drets sobre el territori: Santa Engràcia que s’ocupava de les terres de l’actual Montcada, Sant Pere de Reixac que ho feia de la muntanya i de la plana de l’actual Mas Rampinyo, i Sant Iscle de les Feixes amb autoritat sobre la zona de Terra Nostra.

Així podem afirmar que la frontera històrica entre Montcada i Reixac i Mas Rampinyo (aquest darrer com a hereu de l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac) era situada des del segle XI, moment en que es van fixar els termes parroquials, en el riu Ripoll, i es va mantenir així durant tota l’edat mitjana i bona part de l’època moderna. Per la seva banda, Santa Engràcia de Montcada abraçava només les terres riberenques de la dreta del riu Besòs fins a la vertical del Ripoll, és a dir, els camps de conreu situats a l’entorn del turó de Montcada. Un extens territori que incloïa Can Sant Joan però no can Sants ni can Oller, que ho eren de Sant Iscle de les Feixes.

Hi ha qui pot pensar que aquest límit es va fixar en un riu perquè aquest és una frontera natural entre els dos territoris, de la mateixa manera que ho pot ser una muntanya o un llac, però el cert és que els rius mediterranis, que sovint porten poc cabal, no actuen mai com elements de separació sinó de contacte i intercanvi entre les dues lleres. A més a més, si els accidents naturals són els que limiten els territoris, com és que la zona de Terra Nostra no pertany a la parròquia de Santa Engràcia, sinó hi ha cap riu que les separi?. Perquè el pla de Mas Rampinyo pertany a Sant Pere de Reixac si el Besòs pot esdevenir frontera de separació? En el cas de Catalunya, els exemples són encara més evidents: La Vall d’Aran separada per un mur de muntanyes pertany al Principat i en canvi Andorra, oberta a la Seu, no.

Sigui com sigui, l’únic argument fiable per a entendre la formació i les fronteres entre territoris és repassar la seva evolució històrica. Mas Rampinyo i Montcada tenen la frontera en el Ripoll perquè el primer ocupa les terres de conreu dels habitants de la parròquia de Sant Pere de Reixac. Així es va recollir quan es va fixar el seu terme al segle XI i així s’ha mantingut durant segles. El document que acompanyem a continuació per il·lustrar tot aquest tema és un mapa de la parròquia de Sant Pere del 1783 provinent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En ell es pot apreciar com els límits entre les dues parròquies eren situats en el Ripoll

Jaume Alcázar


Fons: El Veïnat del mes de desembre de 2008

Cada cop que la veig quan passo per la C-58, em proporciona un petit alé d'esperança però penso que ja no li queda gaire temps, abans que quedi ensorrada per sempre. Em refereixo a la Torre Na Joana.

Us presento un petit treball de investigació que espero pugui ser un altre petit gra de sorra per a que el poble no deixi en l'oblit una de les poques estructures boniques de debó.

L'últim cop que vaig visitar la torre va ser a l'any 1998. En aquell temps treballava a l'estiu fent instal·lacions d'antenes de TV i un dia ens van trucar per a reparar l'antena de Torre Bombita (o Torre Na Joana). Llavors hi havia un llogater que fèia servir només una petita part de tota la casa, ja que la resta ja es trobava en un estat lamentable. Poc després, a l'any 2001 l'ajuntament va rebre la casa en l'estat que es va deixar, però ja parlarem de tot això després.

Tots sabeu on es troba aquesta casa. Si passeu per l'autopista de Sabadell, o volteu pel polígon de la ferreria, veureu la seva torre des de qualsevol lloc:

La seva ubicació, com us comentava, és al Polígon de la Ferreria, en concret a les coordenades GPS 41°29'14.18"N - 02°09'48.79"E  amb una elevació de 56 metres sobre el nivell del mar:


En primer terme us presento una petita descripció de la primera planta de la casa, fruit d'una visita realitzada i documentada per MontcadaMirame i el blog AngelesDescarnados. Posteriorment us citaré alguna documentació que he anat trobant amb relació l'estat actual de la casa i futurs projectes de consolidació.


Torre Na Joana, situada en la Avinguda principal del Polígon de la Ferrería, és una inponent masia del segle XVIII que va ser ampliada al segle XIX per a ser transformada en una impressionant torre d'estiueig.


A dia d'avui només resta l'ombra de l'esplendor d'aquella torre, abandonada i en estat ruinós, rodejada d'un paisatge industrial, lluny dels camps i boscos que van acompanyar la seva magnitud.


Als seus inicis, aquesta tradicional masia agrícola va estar sota jurisdicció, com la gran majoria dels masos de Montcada, de la parròquia de Sant Pere de Reixac.

Junt al mur de tancament del pati, i aun nivell inferior, es troba la capella de "Jesús de Gran Poder", amb un campanari de "espadaña" cobert a dos aigues.

El portal és d'arc de mig punt de dovelles i a sobre té un rossetó, arrodonit a l'exterior i en forma de trèbol de quatre fulles a l'interior. En el moment de decadència de la Torre Na Joana, la capella va deixar-se de fer servir, passant a ser un magatzem que va accelerar el seu procés de degradació.


Al segle XIX, amb l'arribada al poble de la burgesia de Barcelona per tal d'estiuejar, la masia va ser adquirida per un promotor per tal de transformarla en una torre d'estiueig per a ell i la seva familia.


Una filla d'aquest María de la C. Regorodosa Jover es va casar amb un famós torero de la postguerra, Ricardo Torres Reina, sobreanomeat "Bombita", el 13 de juliol de 1919. D'aquí el sobrenom de la torre com a Torre Bombita.

La boda es va celebrar a la mateixa torre, ja que així ho trobem documentat al diari ABC:

El romántico idilio entre la señorita de la alta sociedad catalana y el torero terminó en boda en la finca «Torrejuana» de Santa María de Moncada.

(...)
Aseguran que cuando en la estación de Moncada no había llegado Bombita, el tren no arrancaba. «Encara no marxem?», preguntaban los viajeros. «No, esperem al torero», contestaba el maquinista.El torero ya era gloriosa historia. Más de treinta cicatrices serpenteaban por su cuerpo.

Val a dir que el torero i la seva dona descansen al mausoleu familiar del cementiri de Santa Coloma de Cervelló.




La masia original només tenia tres seccions centrals, sent els altres dos de l'ampliació del segle XIX.



L'edificació és de gran bellesa arquitectònica, amb una composició gairebé simètrica de cinc seccions, amb la secció central una mica més elevada, des de on sobresurt la seva imponent torre, fruit de l'ampliació del segle XIX, de cinc plantes, incorporant finestres neogòtiques geminades a la segona i tercera planta. A la quarta planta trobem tres finestres amb arc de mig punt per a cada una de les cares de la torre i en la cinquena planta hi ha sis cans per cara que suporten el ràfec de la coberta del sostre, observant obertures entre cada can.



En mans de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, des del 1985, fruit d'una cessió gratuïta de Ricardo Torres Rocamora, avui la Torre Bombita es troba en un estat molt ruinós.






















Per altra part, llegint actes del ple de l'Ajuntament he trobat la següent "ACTA NÚM. 200900000011 DEL PLE DE L'AJUNTAMENT CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 29 D’OCTUBRE DE 2009" a la web de l'Ajuntament on es diu:

MOCIÓ PER LA RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA TORRE NA JOANA que presenta el grup municipal d’ESQUERRA

(...)

La torre és propietat de l’ajuntament des de 1985, que afegíssim que aquesta propietat estava supeditada a que havia un llogater, i fins l’any 2001 no s’ha pogut disposar. (...) Que correm un risc de perdre la identitat, de quedar diluïts dintre de l’àrea metropolitana, i acabar com un poble dormitori si perdem el patrimoni i la història. Hem triat la Torre Na Joana per tres motius: un perquè és un lloc emblemàtic, visible i aprofitable;dos perquè perilla, té un risc real d’esfondrament; i l’altre motiu és perquè és de titularitat municipal i això ens fa més responsables.

(...)

El Sr. Alcalde exposa: Evidentment, compartim la preocupació i estem fent moltes reunions per aquest tema. L’Ajuntament no pot intervenir a la torre. La idea és sobre tot conservar la façana i la estructura que té, perquè l’interior és perillós fins i tot per fer visites, perquè està tot en molt mal estat, i en la situació que la va rebre l’Ajuntament l’any 2001, és impossible entrar a la casa. Continuarem treballant per no perdre la façana i l’estructura de l’edifici i, sobre tot, no perdre la torre.

El Sr. Gil, regidor del grup d’ICV-EUIA, expressa: Volíem dir que quan anem a la torre Na Joana lo primer que trobem és el pati, i el pati està ple de contenidors i de restes de ferralla, que denota o que fa pensar que és l’Ajuntament qui ha utilitzat la torre de Na Joana com a deixalleria.

(...) Vista la moció presentada, el contingut de la qual és el següent:(...)

La Torre Na Joana és propietat, des de 1985, de l’ Ajuntament , després de la cessió de l’antic propietari, Ricardo Torres Rocamora, però no va ser fins molt més després, i després de varis recursos i de l’expedient d’expropiació, que no es va poder fer efectiva la cessió i es va poder disposar de la finca. Finalment el llogater, que l’havia destinat durant molts anys a l’explotació ramadera de cavalls, la va deixar lliure a l’any 2001 i l’Ajuntament la va rebre en l’estat actual.

El seu estat de conservació actual és molt dolent, amb parts esfondrades, i a més no s’hi fa cap mena de manteniment. Últimament han caigut parts de la teulada de la planta principal i de la torre. El seu pati és utilitzat com a abocador de contenidors de deixalla.

(...)

Demanem:

Que s’iniciïn estudis de viabilitat pel seu aprofitament públic, que en garanteixi la restauració i la seva conservació, considerant la Torre Na Joana com a possible ubicació per a nous serveis públics (centre de negocis, viver d’empreses, escola-taller,...) o en el seu defecte, privats (restauració, oci, serveis a les empreses,...), aprofitant la seva ubicació en un polígon industrial punter, en una via d’entrada principal al municipi, propera a un important nus de comunicacions, amb la finalitat de garantir una recuperació i conservació total i definitiva.”
El Ple acorda per unanimitat aprovar la moció.

Suposo que fruit d'aquesta moció, el 13 d'Abril del 2010, l'Ajuntament va publicar el segúent article:

L'Ajuntament de Montcada i Reixac i l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona han presentat aquest matí el Pla de millora del Polígon d'Activitat Econòmica (PAE) La Ferreria en un acte que s'ha desenvolupat a la Casa de la Vila davant d'un grup d'empresaris, i en què han participat el president de l'Àrea Econòmica, Joan Maresma, i el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Joan Carles Paredes, en representació municipal.

El Pla de millora de la competitivitat és fruit de la col·laboració de la regidoria de Promoció Econòmica amb una prova pilot dintre del Programa de Promoció dels PAES de la Diputació de Barcelona, el programa MENTOR PAE. La recollida de dades i posterior elaboració de l'estudi ha anat a càrrec de la consultora Horwarth Accelera Management.

El Pla fa una anàlisi de la competitivitat del PAE La Ferreria, inclou una diagnosi i les línies estratègiques d'actuació, i les accions concretes que cal dur a terme per millorar el polígon.

El document destaca com a punts forts del PAE la seva localització i l'accessibilitat, el fet de disposar d'una entitat de conservació eficaç en la provisió de serveis bàsics i d'un grup d'empreses implicades en la millora del polígon. També marca un seguit d'oportunitats que cal aprofitar per potenciar-lo, com l'establiment d'un model de gestió basat en l'associacionisme empresarial, la creació de sinèrgies amb la resta de PAEs del municipi, l'articulació d'espais de col·laboració amb pols de talent i innovació, i la transformació de la torre de Na Joana (actualment un espai degradat) en un actiu que millori la competitivitat del PAE.

L'estudi parla també de les debilitats i amenaces: la poca implicació de les empreses no propietàries, la inexistència d'un cens actualitzat de l'activitat de les empreses, la manca de cooperació i organització empresarial, l'elevat cost de les naus, el fet que un 20% de les naus estiguin buides, així com un 40% dels espais al centre de serveis, la competència de noves PAEs amb serveis més econòmics, o la fugida d'empreses importants, amb el consegüent impacte negatiu en la pèrdua de llocs de treball i la generació de riquesa.

El Pla de millora proposa un nou model de gestió, amb participació activa de les empreses ubicades al polígon, que haurien de constituir-se en associació. Suggereix una gestió professionalitzada que vetlli per la competitivitat; el desenvolupament de serveis avançats; la millora i apropament de la col·laboració entre empresaris, propietaris i Ajuntament; i l'assumpció per part del Servei de Promoció Econòmica del paper d'interlocutor municipal al PAE, tenint en compte que la competitivitat del municipi i la del polígon estan estretament relacionades.

El document contempla un seguit d'actuacions a càrrec de l'Ajuntament per millorar el PAE La Ferreria, com la instal·lació d'una oficina de Promoció Econòmica al centre de serveis del polígon per ubicar-hi els serveis de suport a empreses; la realització d'un cens d'activitat econòmica actualitzable com a condició prèvia necessària per a una correcta presa de decisions en la definició de programes o serveis; i la dinamització de les naus buides.

De cara a 2010, el pla contempla la realització del cens d'activitat i una enquesta sobre necessitats a totes les empreses del PAE; la concreció d'un pla de dinamització de l'oferta de naus buides i de sòl industrial; la realització d'una diagnosi i del pla d'implementació d'una finestreta única on puguin adreçar-se les empreses del polígon; i actuacions de foment de la cooperació empresarial.

Quedo a l'espera que la frase "També marca un seguit d'oportunitats que cal aprofitar per potenciar-lo, com (...) la transformació de la torre de Na Joana (actualment un espai degradat) en un actiu que millori la competitivitat del PAE." sigui una realitat en breu i que Torre Na Joana pugui ser un centre de gestió del Polígon de la Ferreria o qualsevol equipament que tingui una vinculació especial amb la zona, encara que al document de Pla de Millora no he trobat cap referència explícita.


Per a qui pugui interessar, deixo la referència de la moció que la web de l'Ajuntament publica per a tots els ciutadans i de la qual hem fet l'extracte d'aquesta investigació.

 7.1 MOCIÓ PER LA RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA TORRE NA JOANA que presenta el grup municipal d’ESQUERRA

El Sr. Sánchez explica: És una moció que ha presentat Esquerra, però sobre la que hi ha acord de tots els grups. Per tal de poder estar tots d’acord s’ha demanat que s’afegís en les explicacions, quan dèiem que la torre és propietat de l’ajuntament des de 1985, que afegíssim que aquesta propietat estava supeditada a que havia un llogater, i fins l’any 2001 no s’ha pogut disposar. Esquerra hem volgut presentar aquesta moció preocupats per la pèrdua del nostre patrimoni històric i cultural, i que entenem, i crec que tots ho compartim, que el patrimoni ens dóna identitat, ens dóna personalitat, ens fa enfortir el sentiment de pertinença al poble, l’arrelament,  l’orgull de pertànyer a Montcada a través de la nostra història, que és necessari el coneixement del nostre patrimoni perquè es pugui estimar el poble. Que correm un risc de perdre la identitat, de quedar diluïts dintre de l’àrea metropolitana, i acabar com un poble dormitori si perdem el patrimoni i la història. Hem triat la Torre Na Joana per tres motius: un perquè és un lloc emblemàtic, visible i aprofitable;dos perquè perilla, té un risc real d’esfondrament; i l’altre motiu és perquè és de titularitat municipal i això ens fa més responsables. Nosaltres hem denunciat l’estat d’abandonament actual, hem responsabilitzat al govern actual d’aquell estat, perquè s’està utilitzant no diré com a deixalleria, però hi ha uns contenidors . Al presentar aquesta moció el nostre objectiu no és parlar d’això, sinó que es puguin sumar tots els grups, perquè el nostre objectiu és que no caigui la torre de Na Joana. Trobaria molts exemples de deixadesa i d’edificis que són patrimoni que s’han perdut, però no es tracta d’això. Es tracta que tothom es senti vinculat, s’aprovi, i se salvi la casa i no quedi el tema en l’aire. Nosaltres perseguirem el tema per evitar que la torre caigui.

El Sr. Alcalde exposa: Evidentment, compartim la preocupació i estem fent moltes reunions per aquest tema. L’Ajuntament no pot intervenir a la torre. La idea és sobre tot conservar la façana i la estructura que té, perquè l’interior és perillós fins i tot per fer visites, perquè està tot en molt mal estat, i en la situació que la va rebre l’Ajuntament l’any 2001, és impossible entrar a la casa. Continuarem treballant per no perdre la façana i l’estructura de l’edifici i, sobre tot, no perdre la torre.

El Sr. Gil, regidor del grup d’ICV-EUIA, expressa: Volíem dir que quan anem a la torre Na Joana lo primer que trobem és el pati, i el pati està ple de contenidors i de restes de ferralla, que denota o que fa pensar que és l’Ajuntament qui ha utilitzat la torre de Na Joana com a deixalleria. Nosaltres pensem que hem de respectar el patrimoni, perquè el patrimoni és un testimoni vivent que explica la història del nostre municipi, i si no només no el cuida, sinó que a més l’utilitzem com a deixalleria, denota una falta de respecte bastant important pel que és la història de Montcada. A més, hi ha una part de la torre que està derruïda, i la sensació que dóna la torre és que necessita urgentment un manteniment perquè no caigui sencera, i això no és només un tema de que no caigui la torre, és també un problema de seguretat, perquè la torre és perfectament accessible des del polígon, pot entrar qualsevol nen a dins, i que la torre li caigui a sobre, i llavors ens lamentarem, no només pel tema patrimoni, sinó perquè un ciutadà de Montcada tingui un problema greu. I a més, si aconseguim condicionar la torre correctament, podríem  utilitzar-la per equipaments per Montcada. Tot el que sigui arreglar la torre, és guanyar pel poble, per tant, el nostre vot és favorable.

Vista la moció presentada, el contingut de la qual és el següent:

“La Torre Na Joana és un dels exemples més valuosos dels nostre patrimoni històric. Es tracta d’una masia del segle XVIII reformada i ampliada a finals del segle XIX. El “Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac” (redactat el 2002 i aprovat en Ple municipal però retirat per un decret d’alcaldia d’1 d’abril de 2003), la descriu com una “Masia-Torre d’Estiueig amb elements neogòtics, de grans dimensions,” que, pel seu emplaçament, alçada i visibilitat, “fa de porta d’entrada de la vila pel sector de Cerdanyola Ripollet”. En destaca la façana basilical de 5 cossos, la torre, la capella amb campanar d’espadanya, el jardí, el portal,...a més de nombrosos elements arquitectònics com els forjats de bigues de fusta i revoltó de rajola, les finestres d’arc de mig punt o neogòtiques, una barana de ferro, teules de ceràmiques, la rosassa de la capella o el portal premodernista del pati, entre d’altres elements artístics.

La Torre Na Joana és propietat, des de 1985, de l’ Ajuntament , després de la cessió de l’antic propietari, Ricardo Torres Rocamora, però no va ser fins molt més després, i després de varis recursos i de l’expedient d’expropiació, que no es va poder fer efectiva la cessió i es va poder disposar de la finca. Finalment el llogater, que l’havia destinat durant molts anys a l’explotació ramadera de cavalls, la va deixar lliure a l’any 2001 i l’Ajuntament la va rebre en l’estat actual.

El seu estat de conservació actual és molt dolent, amb parts esfondrades, i a més no s’hi fa cap mena de manteniment. Últimament han caigut parts de la teulada de la planta principal i de la torre. El seu pati és utilitzat com a abocador de contenidors de deixalla.

Donada la pèrdua d’altres elements destacats del nostre patrimoni (exemples com la desaparició per enderroc de Can Fàbregas, a la Serra de Marina, o declaració de ruïna de la Torre dels Frares), i davant del risc que la Torre Na Joana segueixi el mateix camí.

Donada la lentitud en l’aprovació definitiva del “Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac”, lentitud que fa que sigui inoperant i no puguem esperar a la seva aprovació per a actuar i intentar salvar el patrimoni cultural que encara conservem a Montcada.

Donada la ideal ubicació de la Torre Na Joana, en un polígon industrial que ha de ser modern i punter, en una via d’entrada principal al municipi, propera a un important nus de comunicacions, i amb una visibilitat rellevant.

I fruit de la consideració, ben segur compartida, del nostre patrimoni com a un bé per a ell mateix però també com a un element fonamental per a conservar la nostra memòria i la nostra identitat com a poble i en definitiva per a fomentar l’orgull, l’estimació i la integració necessaris per a la millora de Montcada.

Demanem:

Que s’iniciïn estudis de viabilitat pel seu aprofitament públic, que en garanteixi la restauració i la seva conservació, considerant la Torre Na Joana com a possible ubicació per a nous serveis públics (centre de negocis, viver d’empreses, escola-taller,...) o en el seu defecte, privats (restauració, oci, serveis a les empreses,...), aprofitant la seva ubicació en un polígon industrial punter, en una via d’entrada principal al municipi, propera a un important nus de comunicacions, amb la finalitat de garantir una recuperació i conservació total i definitiva.”

El Ple acorda per unanimitat aprovar la moció

Per acabar només deixar-vos un petit exemple de consolidació d'edificis històrics, al Prat de Llobregat. Es tracta de l'edifici dels Carabiners i l'edifici del Semàfor, a la vora de la platja:

El Semàfor (la casa de Senyals) és un edifici històric construït a finals del segle XIX a la zona del Prat de Llobregat coneguda amb el nom de l'Albufera, a uns 200 m de les antigues barraques dels Carrabiners.

Aquesta casa va ser edificada amb la finalitat de regular el trànsit marítim per la costa i reduir el nombre d'accidents. Això s'aconseguia mitjançant la instal·lació d'uns semàfors dotats d'uns telègrafs òptics que, seguint un codi preestablert, permetien la comunicació amb els vaixells que navegaven per la costa.

Aquest mas, conegut oficialment amb el nom de "Semáforo del Río Llobregat" es comunicava a més amb el del castell de Montjuïc gràcies a un telègraf de banderes.

Per protegir l'edifici de les crescudes del mar, els terrenys es van haver d'elevar tres metres sobre el nivell del mar. L'edifici de planta rectangular tenia un mirador central i una cisterna subterrània que recollia aigua de pluja.

El primers treballadors dels quals se'n té coneixement daten del 1897, els quals vivien en unes condicions sanitàries molt dolentes, amb continus episodis de paludisme, típics a tota la zona del Delta del Llobregat.

Si us plau, Ajuntament, evitem la pèrdua del nostre patrimoni. Si calen voluntaris per a rehabilitar la zona sempre es pot formar un grup interessat en la consolidació d'aquests edificis.