Montcada i Reixac

L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal acompanyat del president d'ACESA, Josep Manuel Basáñez, i el senyor Abad en el peatge de Montcada el dia de la col·locació de les banderes olímpiques, al setembre de l'any 1991:

Fons:  Joaquim Nadal Farreras. SGDAP. Ajuntament de Girona. Registre: 38216. (C)

Bones. Després de les reclamacions realitzades pels veïns, Antonio Alcántara ens fa arribar les novetats en relació al que ha sortit als mitjans de comunicació.

És necessari treguin la bruticia i els productes tòxics de manera urgent, independement de que tinguin planificada una intervenció més amplia a llarg termini. A més volem que aquesta intervenció a llarg termini compti amb la participació veïnal.

• No autropellament a la liniea de frança. És al carrer del Rec Comtal: http://www.laveu.cat/NOTICIES/default.cfm/ID/430118/T/nou-atropellament-mortal-linia-franca.htm

Cliqueu a les imatges per a llegir els articles amb major qualitat:





Seguirem informant.

Avui volem recomanar-vos el grup de FACEBOOK anomenat "Tu no eres de montcada si...", un grup molt interessant en el que podreu llegir i compartir moments i imatges històriques del nostre poble.

El grup, un dels més actius i interessant del seu tipus, és obert a qualsevol persona que vulgui adherir-se i compartir experiències viscudes al poble.

El grup, definit com "Tu no eres de montcada si....grupo donde todos los vecinos de montcada podemos recordar momentos , compartir fotos y viajar en el tiempo...es un grupo para reír, y pasarlo bien." i actualment té uns 3.100 membres.
 
Us animem a participar-hi.

Salutacions.

...des de aquell 11 de Setembre del 1714 fins avui, 11 de setembre del 2014.

300 anys, o el que és el mateix 109.573 dies, o bé 9.467.107.200 segons, o bé 157.785.120 minuts, o bé 2.629.752  hores, o bé unes 15.653 setmanes.

Qui més o menys hem viscut en aquesta terra tenim avantpassats que els hi va tocar viure aquells fets; una guerra, sense cap mena de dubte terrorífica. Un horror per a moltes famílies i individus, però que malgrat els seus esforços van haver de patir moments molts durs.

En el meu cas, el meu avi 8è, de nom Joan i amb uns 15 anys d'edat li va tocar viure aquell dia. Desconec com va ser per a ell la guerra i el seu desenllaç, però per aquella època ja caminava pels camins de Reixac i de ben segur que junt amb els seus, com a mínim van escoltar l'esclat final d'aquella guerra de successió.

Avui volem presentar-vos una imatge provinent de l'AFCEC. Es tracta d'una composició de dos fotografies estereoscòpiques per tal de obtenir una imatge de major panoràmica i, pel que podem veure a la fitxa de la imatge, aquesta va ser realitzada per Arnau Izard el 14 d'agost de 1915.

La imatge està etiquetada a Mas Rampinyo i, observant la façana que es pot veure, tot sembla apuntar que es tracta de l'estació d'aquest barri.

A la imatge podem veure un seguit de persones, treballadors del camp i bracers que arriben o surten de l'estació. D'altra banda, les pedres adovellades de la porta i el fris horitzontal del pis superior coincideixen amb la citada estació de ferrocarril, així com els 11 totxos que separen la finestra del primer pis amb aquest fris.

Realitzant la comparació de la zona a que ens referim podem veure els trets característics que comentem:


Ens podem fixar que a la foto de 1915 es veuen 30-40 cm de sòcol i bé podria ser que amb el pas dels anys es fes el sòl més alt, de tal manera que el que es veu actualment (un sòcol d'uns 5-10 cm) és part d'aquell sòcol original més alt. Ara per ara ho desconeixem.

Comentar finalment que la planta baixa de l'edifici data de l'any 1884 i el primer pis de principis de segle XX.

Fons: AFCEC. © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

I com el setembre ja està aquí, també és moment de donar a conèixer la nova postal d'aquest mes.

En aquesta ocasió hem decidit plasmar una imatge del riu Besòs i del barri de Can Sant Joan que esperem us agradi.

Montcada és un poble d'aigua, només cal que observem el seu entorn i els rius i rieres que l'atravessen. Cabdals d'aigua que fan aiguabarreig al nostre poble tot enviant els cursos d'aigua al riu Besòs i d'aquí al mar.

El riu Besòs neix en confluència dels rius Congost i Mogent i desemboca al Mediterrani a Sant Adrià del Besòs, mantenint uns 18 Km de longitud en tot el seu recorregut.

A banda dels dos afluents inicials, el Besòs té d'altres també representatius, com són el Tenes, la Riera de Caldes i el riu Ripoll.

Tot i que el riu no ha estat navegable, el riu Besòs va representar una via de comunicació important entre la costa i la zona interior del Vallès, sent representatiu  com a font del conegut Rec Comtal.

El pas del riu Besòs per zones densament poblades i altament industrialitzades, juntament amb la manca de consciència mediambiental, va ser durant els anys 70 i 80 del segle XX tristament famós pel fet de ser un dels rius més contaminats d'Europa.

Molts recordareu el riu Besòs amb grans quantitats d'escuma, aigua amb major densitat i de colors. Com a mostra una imatge que vaig fer l'any 1993, on el riu venia de color vermell:


 Malgrat aquesta època negra del riu, als anys 90 ja es va començar a treballar per a revertir aquesta situació i avui dia la fauna ha tornat a gaudir d'un riu, si més no, molt més saludable per a la vida.

Com sempre, les fotografies d'aquestes postals 2014 són fruit de la col·laboració de Inmaculada Fernández.

Ens veiem a l'octubre.