Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Donadeu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Donadeu. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de juliol del 2022

Sant Martí de Pedrencs o popularment coneguda com Sant Martinet, va ser una ermita romànica, propera a Can Donadeu, al terme de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia Sant Fost de Campsentelles.

Els "Amics de Cabanyes" han publicat recentment aquesta imatge vers el 1970 de les ruïnes de l'ermita, arrasada l'abril de 1989 per màquines excavadores de la pedrera de Can Donadeu.

Foto: Claudi Puigvert. Arxiu col·lecció "Amics de Cabanyes"

Si us interessa saber més informació sobre aquest temple, podeu consultar més informació clicant aquí.

divendres, 19 de juny del 2015

Avui volem parlar d'una ermita, avui desapareguda, que va existir en terrenys de llinda entre els termes de Reixac i de Sant Cebrià de Cabanyes (actualment Sant Fost).

La capella no va pertànyer a Montcada i Reixac, encara que hi ha autors la identifiquen com a ermita del terme de Reixac, ja que estava molt propera al nostre poble, cosa que la fa de interès general, degut a que ben segur era de pas proper i de visita habitual pels veïns de Reixac.

L'ermita, coneguda com la Ermita de Sant Martí de Pedrencs, Sant Martinet o simplement Sant Martí, estava ubicada dalt d'un turonet, conegut com el de Sant Martinet i que va desaparèixer de manera definitiva per l'explotació de la pedrera de Can Donadeu.

D'estil romànic, segurament del s. XII, l'ermita va estar situada a les coordenades aproximades 41° 30' 25? N, 2° 12' 53? E, segons el fons de Patrimoni Cultural Català documentat per la Generalitat de Catalunya.

Situació aproximada de l'ermita de Sant Martinet, molt propera a Can Donadeu. Foto Google. Inc.

Segons aquesta descripció patrimonial, abans de la desaparició de l'ermita, es diu que:

L'ermita de Sant Martí només conserva l'absis, el mur nord i part del mur sud. Fa 8 m de llarg i 3 d'ample, l'absis fa 1,35 m de fons i la paret 80 cm de gruix.

I com a dades històriques podem dir que:

Depenia de Sant Cebrià de Cabanyes quan aquesta església era parròquia. Tot i que no és segur, sembla que l'ermita pugui ser del segle XII. Fins a l'edat moderna s'hi van celebrar processons el dia de Sant Martí de Tours (11 de novembre).
Aquestes dades, com veurem més tard, han estat identificades mitjançant el treball de Mossèn Pi i Bernat, on també diu que l'any 1645 encara hi havia referències on l'ermita tenia una molt bona salut, però ja a l'any 1711 l'ermita ja estava molt malament i es va manar refer-la i beneïr-la de nou.

D'altra banda, en un mapa de la zona de Sant Fost, de l'any 1777, surt referenciada l'ermita (encerclada en vermell), en un indret proper a Can Donadeu, com "La Iglesia o Capillita de San Martín, (h)oy derruida.", cosa que posa de manifest que l'ermita tornava a patir molts problemes estructurals.

Mapa de 1777. Fons ACA

Aquest document ja ens indica que Sant Martinet estava a finals del segle XVIII enderrocada i sense un ús litúrgic.

Un dels darrers documents gràfics és la següent fotografia, realitzada a l'any 1915 per Josep Salvany i Blanch (1866-1929), on podem veure una construcció ja sense cap fonament religiós:

Sant Martinet. Foto: Biblioteca de Catalunya.

Una de les darreres descripcions, de l'any 1936,  la podem llegir a les cròniques de Mossèn Pi i Bernat al seu llibre de "Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes" es diu a la plana 53:
Hi havia en el termal de Cabanyes, una capella dedicada a Sant Martí. Distava un quilòmetre aproximadament de l'església parroquial. Estava edificada vora el camí que anava de Cabanyes a Barcelona passant per Reixac, en el pla d'un turó.
Pi i Bernat ja ens situa la capella en territori de Cabanyes i, val a dir que, certament, des de la Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes fins les coordenades definides i enregistrades pel patrimoni cultural català de la Generalitat de Catalunya, hi ha uns 910 metres, cosa que s'ajusta a les descripcions de mossèn Pi i Bernat. El text segueix amb una descripció de la seva fisonomia i mides:
Per les runes que encara avui existeixen, pot dir-se que era de construcció romànica, de menys cabuda que la parroquial [la de S. C. de Cabanyes], medeix des de la punta de l'absis a la porta d'entrada 8 metres amb 1,35 d'absis, 3 metres d'ample i el gruix de les parets és de 80 centímetres.
I ja per acabar, el mateix autor ens cita un seguit de referències de culte celebrades a l'ermita de Sant Martinet. Referències que creiem demostren que la devoció era de consideració:

El dia 11 de novembre, com si fos diumenge, es celebrava la festa a la capella. Es sortia de l'església parroquial [de S. C. de Cabanyes] en processó o es cantava l'himne de comú de confessors. El sacerdot revestit amb els ornaments sagrats portava el Lignum Crucis. En la pròpia capella es celebrava la Missa resada.
Els obrers procuraven de preparar tot el necessari per a la celebració i per atendre les despeses.
A l'any 1645 plogué amb tanta abundància abans de sortir la processó, que no pogué fer-se la festa, la qual fou ajornada per a l'endemà que s'esqueia ésser diumenge.
Els pobles veïns tenien devoció especial al gloriós Sant Martí i s'hi celebrava durant l'any alguna Missa. També és notícia d'algunes peregrinacions i la cera mai no havia estat escatimada per tal de què el Sant tingués força iluminària.
Els serveis per a l'onamentació de la capella eren guardats a la casa de l'administrador, però les joies del Sant estaven sota la custòdia del rector.
La vigília del Sant, es procurava guarnir una bona enramada a les parets de fora per tal de que semblés més festa.
A l'ésser visitada l'església parroquial també es practicava la visita pastoral a la referida capella.
Una provisió del Rvnt. Roger als 18 d'octubre del 1711 diu "Per quan estem plenament informats que la capella sots invocació de St. Martí construída dins los límits de la present parròquia está publicament profanada. Per axó manam incontinent reedifiqueu aqueslla, posant-la amb tota decencia per celebrarse lo Sant Sacrifici de la Missa. així mateix manam al Rvnt. Rector de la present Iglesia no lecebre ni celebrar promete fins a tant aquella sia novament beneida i reedificada he donau que la clau d'aquella sia entregada en ma i poder del obrer de la Iglesia de Cabanyes que vuy es y per temps será".
Potser la capella fou profanada i destruïda pe mans criminals, en temps de revolta religiosa. De totes maneres, no és de suposar que fossin els paisans d'aquells voltants els que portessin a cap aquesta facècia, car tots ells hi tenien un remarcable interès. Manquen dades per tal d'aclarir aquest fet.
Avui el poble coneix el lloc pel nom de "Muntanya de Sant Martinet". 

Un cop més la mà del progrés i de l'explotació de pedra va esborrar del mapa un altre edifici religiós, enrunat sí, però patrimoni històric i cultural dels nostres avantpassants.

Tractem aquesta trista història com un crit de consciència per les noves generacions, per tal que intentin no profanar ni eliminar les petjades del nostre passat humà més antic.

Xavier Colomé

Fons i Bibliografia:
Mapa 1777: Archivo de la Corona de Aragón.
Revista Campsentelles, nº 14. Xavier Pérez.
Fotografia Josep Salvany: Biblioteca de Catalunya.
Foto de satèl·lit: Google Inc.
Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes. Mossèn Pi i Bernat.
Web de Montcadapost. Ricard Ramos.
Web de SerraladaLitoral. Francesc Costa Oller

divendres, 12 de juny del 2015

Avui volem donar-vos unes pincellades sobre les funcions de culte que es celebraven a la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia integrada a Sant Fost, durant el segle XVII.

Mapa ubicació. Font: Google Inc.

Per la diada dels apòstols, l'1 de maig, actualment dia del treball, les tres parròquies de Sant Fost de Campsentelles, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles, organitzaven juntes una gran processó i partien des de les seves parròquies i es dirigien a Nostra Senyora de Montcada.

Només sortir es cantaven els goigs i en arribar a Montcada, un dels rectors celebrava la missa, que un cop finalitzada es disposava per cantar uns altres goigs diferents als primers.

L'Obra de cada església pagava les despeses i els obrers organitzaven la processó així com la festa religiosa, tot nomenant el portador de la creu i altres afers necessaris pel bon transcurs de la festa.

Aquesta processó, originada de l'esperit pietós i de fe va evolucionar a un aplec no massa ben vist per les autoritats eclesiàstiques i va acabar prohibint-se o havent de demanar permís previ per a la seva organització, ja que sembla que els membres de la processó veien la ocasió per a divertir-se d'una manera poc curosa, amb un excés i un ús immoderat de del menjar i del beure i potser altres plaers, no menys terrenals.

El 13 de novembre de 1683, el mossèn Josep Ros de Granollers, nomenat Visitador pel bisbe de Barcelona, manà el següent: "(...)per quant en lo ultim sínodo tingut en Barcelona al primer, segon y tercer dia de juriol prop passar se prohibiren les processon que distaben mes de tres cuarts de la Iglesia per ocasionarse en ellas algunas irreverencies al culte divino; Per aixó maná al Rent- rector i obrers de la present iglesia cessen de fer la processó acostumaban a fer a Ntra- Sra. de Moncada en pena de 1' lliures de bens propis exigidos si ja donchs no tenian llicencia in scriptus de sa Illa. Sra."

Des de aquella provisió no es va trobar escrit que es tornés a fer la processó a Montcada.

A banda d'aquesta processó a Montcada, i per tal de salvar les collites dels manaments divins, durant molts anys, les tres parròquies de Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, feien una altra processó per a implorar el benefici de la pluja.

Sortien catorze pelegrins, set de Sant Fost i Cabanyes i altres set de Martorelles el dia 8 de maig, per Sant Miquel, i anaven al castell de Sant Miquel de Montornès per tal d'escoltar la missa que allà es feia. Sembla ser que es combinava aquesta pelegrinació amb el celebrament de la processó de Montcada.

També per Sant Jaume es celebrava missa i con si fos Festa Major anaven a Cabanyes els capellans assistens de Reixac i Martorelles. Val a dir que els encarregats de fer lluir la festa eren els administradors de Cabanyes i la casa de Torrents de Dalt, on els capellans eren convidats a dinar. Aquesta festa va convertir-se també en un aplec de germanor ja avançat el temps i abans de deixar-se de celebrar.


Fons: Notes Històriques del Vallès. Mossèn Pi i Bernat. 1936.

dissabte, 9 de novembre del 2013

El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.

El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano".

A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:

"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante toponimia. Explicación con clave alfabética.  Relieve representado por sombreado.  Plano realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet. Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha, precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".  Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."

Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:


Edificis  
  • Donadeu (masia encara existent)  
  • Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)  
  • Presas (segurament l'actual Can Peces)  
  • Rexach (Sant Pere de Reixac)  
  • Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)  
  • Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)  
  • Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet) 
  • Marquez de Móia (ara Can Moià)  
  • Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)  
  • Torre dels Frares (masia encara existent)  
  • Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares) 
  •  Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares) 
  • Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Franch (masia encara existent)  
  • Tiraina (ara Can Filaina)  
  • Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Cabreta (ara potser Can Ballester)  
  • Carbonell (ara Can Masoliver) 
  • Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana) 
  • Riera (ara Can Riera)  
  • Rey (ara Cal Rey)  
  • Roca (ara Can Roca)  
  • Ribas (ara potser Can Rata) 
  • Olaguer (ara Ca l'Oleguer)  
  • Pelat (ara Can Pelat)  
  • Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)  
  • Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)  
  • Dicho Geperut (ara Can Geperut)  
  • Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)  
  • Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)  
  • Vestigios de Galtego (restes desaparegudes) 
  • San Onofre (ermita ben conservada) 
  • San Clemente (ermita ben conservada)  
  • Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)  
  • Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.

Topònims  
  • Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).  
  • Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)  
  • Vall Tradós (ara Vall-llosera)  
  • Vall Gensana (ara Vallençana)  
  • Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)  
  • Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
  •  Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
  • [Camino] de Martorellas
  • [Camino] de ir a Montalegre
  • Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
  • Camino (sota el Puig Castellar)
  • Senda (surt del Coll de Lliçà)

Altres
  • Lugar de un fita caida
  • Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
  • Punto de la mina
  • Casita antiguamente de mina
  • Casiya nueva
 
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.

Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com

divendres, 20 d’abril del 2012


Seguint amb els darrers articles relacionats amb algunes masies i casas del poble i la seva arquitectura principal, avui us presentem unes fotografies de Can Donadeu, realitzades entre 1890 i 1936, trobades com la resta a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.

Fixeuvos-hi en l'arquitectura de la façana, i en concret en les finestres d'estil gòtic, juntament amb la representació del que és una masia, amb les característiques que la dibuixen, com per exemple l'aviram que trobem davant la porta, tot alimentant-se de la terra o els estris habituals de la vida en aquestes condicions particulars.

A la següent fotografia podreu veure millor els detalls de les tres finestres principals de la planta superior:

Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.

A la següent ampliació podem apreciar millor el detall de la finestra cega i els caps dels personatges:

 Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.

La següent fotografia va ser realitzada al Març del 1933 i mostra una imatge de la casa en tota la seva dimensió:

Març 1933. Can Donadeu. Font: MDC. Masia de Catalunya.

Missatges més antics Inici