dijous, 20 d’abril del 2017
Avui dijous 20 d'Abril s'ha presentat a la seu de la Fundació Cultural Montcada la revista Quaderns 34 en un acte on cal destacar el 50è aniversati del C.E.A.V. Centre Espeleològic Alpí Vallesà i l'exposició d'una projecció en vídeo de l'estudi que es va fer el 2005 als túnels del Rec Comtal.
La presentació, encetada per la Presidenta de la Fundació Cultural Montcada, Núria Cervera, Filla Predilecta de Montcada i Reixac des de l'any passat, i tot fent incís a la importància de la cultura, la història i el patrimoni cultural de Montcada i Reixac. L'exposició va anar a càrrec de Josep Bacardit que ens va presentar els articles que formen la revista.
Entre els articles presentats en aquest número, que trobareu a la Fundació Cultural Montcada (Major 47) i també a la parada que tindrà la Fundació aquest proper Diumenge per Sant Jordi, es destaquen:
- 50è Aniversati del C.E.A.V. Can Sant Joan.
- Recordant a Josep Cervera i Bardera.
- Reportatge gràfic vies ferroviàries.
- La Torre dels Frares
- Miracle de Sant Josep Oriol.
- Frases fetes o refranys, l'ús i mal ús del llenguatge.
La presentació va finalitzar amb un xic de coca, mistela i per a la ocasió, un servidor va oferir també una safata de galetes commemoratives del miracle de Sant Josep Oriol.
Degut a que els assistents van demanar la recepta i ja que a l'article de Quaderns 34 hi ha publicada la recepta que vaig fer inicialment, sense la millora introduïda a les galetes que vàreu tastar, a continuació donem el detall d'aquesta recepta definitva de les Galetes de Sant Josep Oriol:
Ingredients:
- 250 gr de farina (100% farina sense cap aditiu).
- 125 gr de mantega.
- 130 gr de sucre blanc.
- 50 gr de rave ratllat.
- 1 ou (60 gr aproximadament).
- 20 gotes d'extracte de vainilla.
- Sal (una cullera de cafè rasa).
- Canyella en pols (una cullera de cafè vessant).
- Llevat (una cullera de cafè de llevat tipus Royal)
Netejarem els raves amb aigua i els hi tallarem el cap i la cua:
Ratllarem 50 grams de rave (un parell de ben grossos):
Ficarem la mantega en un recipient i l'escalfarem al microones durant uns segons fins que tingui la textura de pomada.
En un bol gran afegirem la mantega i el sucre. Ho mesclarem deixant-ho tot molt fi (és recomanable fer servir una màquina de batre per la cuina).
Un cop ben mesclat, afegirem la resta de ingredients, incloent el rave ratllat. Remenarem la massa amb els nous ingredients i finalment afegirem la farina, passada per un sedàs. Amassarem de nou durant una bona estona.
La massa ha d'adquirir una tonalitat grogenca de la mantega i ha de quedar una mica enganxosa, pero que es pugui treballar bé amb les mans.
Val a dir que, si són raves molt frescs, amb abundància d'aigua, veurem que la massa encara queda molt enganxosa. Si ens passa això, afegirem una mica més de farina (en el nostre cas va ser necessari afegir 85 gr addicionals).
Un cop tinguem la massa ben barrejada, farem dos pilotes.
Agafarem dos papers de forn i posarem la massa entre ells, primer una de les pilotes i llavors l'altra, tot passant el rodet de fusta per sobre del paper i deixant la massa estirada entre 4 i 5 mil·límetres.
Deixarem la massa estirada entre els papers de forn a la nevera durant 40 minuts.
Un cop passat el temps, treurem la massa i veurem que ha quedat rígida per l'efecte de la mantega refredada.
Nevarem el marbre de la cuina amb una mica de farina i estirarem una miqueta la massa, però deixant-la gruixudeta amb aproximadament els 4 ó 5 mil·límetres. És recomanable abocar-hi un xic de farina també per sobre i per sota i acariciar la massa a la fi de generar una superfície una mica granulada.
La massa quedarà preparada per a ser tallada.
Prepararem la safata del forn i la nevarem amb una mica més de farina.
Amb un tallador de massa rodó d'uns 6 centímetres de diàmetre, tallarem les galetes i les anirem posant a la safata del forn.
Intentarem aprofitar el màxim la massa.
Ja com a mesura avançada, farem servir un motlle, que pot ser fabricat en fusta, amb la data 1698 (any on Sant Josep Oriol va fer el miracle dels raves a la Font Freda).
Recordem que aquest tipus de motlle ha de ser de tipus d'alt relleu i estar enmirallat per a que l'any quedi correctament visible sobre la massa.
Amb el motlle premsarem cada galeta, encara crua, tot deixant la seva marca en profunditat. No cal punxar les galetes.
Escalfarem el form a 180º durant uns 5 minuts i procedirem a ficar les galetes dins durant 18 minuts.
Durant els 5-8 minuts veurem que les galetes comencen a suar la mantega i queden brillants, però en un moment donat, passat aquest temps quedaran seques d'aquest greix exterior. A partir d'aquell moment, i en funció del form, haurien d'estar uns 10-15 minuts més aproximadament.
No us espanteu si les galetes quedaran força blanques, encara que un toc de forn addicional les posaran una mica més morenes, pero amb el risc de que després quedin més dures.
Un cop fetes, les traurem del forn i les posarem sobre una reixa, tot valorant que per sota quedin fetes, encara que quedaran una mica toves, després s'enduriran una mica més quan es refredin.
Les galetes de Sant Josep Oriol queden llavors enllestides, simulant les monedes de plata que del tall d'uns raves, en Josep Oriol va convertir.
La presentació es pot millorar embolicant-les en paper d'alumini a mode de moneda i enganxant el logotip de les galetes en aquest embolcall.
Les galetes presentaran un gust similar a les galetes daneses, amb un toc montcadent del rave, que podrem distingir en color vermell
Només queda gaudir-ne el tast acompanyant amb una mica de mistela o algun altre vi dolç.
La galeta pot ser consumida el 23 de març, dia de Sant Josep Oriol, el nostre particular sant que va fer el seu primer miracle a Montcada.
Esperem que us agradin.
Enviat per:
XC
el
23:59
|
0
comentaris
Etiquetes:
CEAV,
Llibres,
Receptes,
Sant Josep Oriol,
Segle XXI (Anys 10)
dissabte, 5 d’octubre del 2013
L'any passat us vàrem oferir per primer cop una recepta de cuina al nostre bloc (la boníssima Melmelada de Cireres d'Arboç) i ha estat un dels articles força consultats a la tardor de l'any passat com en la d'aquest any.
Aprofitant que vivim en una terra on, encara que no ho sembli, hi ha bolets, aquest any us oferim una nova recepta, que hem anomenat "Remenat Vallensana". Es tracta d'una recepta personal i que esperem que us agradi.
Els ingredients són els següents:
- 500 grs de bolets (300 grs de pollancres/bolets de xop, 100 grs de rovellons i 100 grs de trompetes de la mort, rossinyols o camagrocs).
- Un manat d'alls tendres.
- Un manat d'espàrrecs verds.
- 250 grs de maduixes/maduixots.
- 10 ous, a ser possible de pagès.
- Oli d'oliva.
- Sal i pebre al gust.
Començarem amb els espàrrecs, que netejarem i els farem bullir a la paella, amb aigua i sal, durant 4 minuts, tot vigilant que no quedin durs.
Netajarem, pelarem i tallarem els alls tendres en trossets d'1,5 cm aprox.
Netejarem els bolets i els tallarem. Farem la mateixa operació amb les maduixes o maduixots.
Tallarem els espàrrecs en trossets de dimensions similars als dels alls. Reservem aquests ingredients per a més tard.
Abocarem un rajolí d'oli a la paella i començarem a fregir els alls tendres a foc lent i quan comencin a enrossir afegirem els bolets. Ho deixarem fer fins que aquests perdin l'aigua.
Abocarem els espàrrecs i els deixarem fer una mica amb tot el conjunt. Afegirem sal i pebre al gust.
Aboquem també les maduixes tot remenant els ingredients de la paella (reservem 6 troços de maduixa per a la decoració final). Abaixem el foc al mínim.
Val a dir que Montcada era terra de maduixes i la seva qualitat era reconeguda a tot Catalunya. Per exemple al 1902, el diari "La Esquella de la Torratxa", oferia una plana amb els productes més típics catalans i és ben cert que les maduixes de Montcada hi eren presents.
Obrim els ous al recipient, incorporem un feix de sal i sense batre els afegim a la paella amb la resta de ingredients. Donem més calor a la paella.
Remenem poc a poc, intentant que a la mescla del remenat es vegi el color de la clara i el del rovell, però fent que l'ou quedi ben cuallat.
Si tenim un motllo rodó el posem al mig del plat, l'omplim amb el remenat i retirem el motllo, amb l'objectiu de que quedi amb forma cilíndrica.
Incorporem un bri de julivert a la part superior i un trosset de maduixa. Podem incorporar un parell de torrades al mateix plat (o llesques de pa fregides si ens agrada més) per tal d'acompanyar el remenat.
Esperem que us agradi.
Si voleu comentar com us ha quedat el plat, podeu fer-ho a l'apartat de comentaris d'aquest article.
Salut.
Enviat per:
XC
el
17:07
|
0
comentaris
Etiquetes:
Receptes,
Segle XXI (Anys 10)
divendres, 23 de novembre del 2012
Avui farem una cosa nova. Per primer cop publicaré una recepta al bloc, tot aprofitant un ingredient que encara que no ho sembli, el tenim ben a prop. Estem parlant de la cirera d'arboç, també coneguda com cirera de pastor o en castellà Madroño.
La cirera d'arboç és molt difícil de trobar al mercat (potser a la Boqueria?), no obstant si fem una passejada per les muntanyes de la Serralada en podem trobar. Trobar-ne entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, sobretot pels voltants de Reixac. Recordeu que no es poden agafar plantes, flors ni fruits del bosc d'una manera no sostenible. Les cireres han de ser vermelles, inclús una miqueta toves ja.
Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que dins conté una certa proporció de etanol (CH2OH-CH3). Val a dir que la meva germana, que percert, avui és el seu aniversari i fa 31 anys de petita en va menjar masses un cop...
Com a curiositats, la cirera d'arboç, ja era coneguda pels grecs clàssics on la seva mitologia parla que de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desé treball, va brotar el primer arbocer. Ve a assenyalar aquest fet la facilitat que té aquesta planta de rebrotar passat un incendi o una tala.
Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar carn i caça. També se'n fa confitura o melmelada molt popular a Itàlia i Còrsega; melmelada que intentarem fer avui.
Passem a veure la recepta doncs. Els ingredients són els següents:
- 1 Kg de cireres d'arboç.
- 500 grs de sucre.
- 75 ml. de suc de llimona.
- 200ml. d'aigua mineral.
Una vegada realitzada la maceració ho abocarem a una paella i afegirem l'aigua, tot escalfant-ho a uns 50 o 60 ºC, mentre ho anem remenant fins que veiem que s'estova i ho podem tamissar.
Una vegada tamissat i obtinguda la polpa dela cirera ho tornarem a abocar a la paella amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant uns 5 minuts, fins assolir una textura de melmelada.
Si arribeu a fer-la, envieu-nos un comentari sobre com us ha sortit i si ha quedat ben bona!
Enviat per:
XC
el
00:00
|
6
comentaris
Etiquetes:
Receptes,
Segle XXI (Anys 10)




















