Montcada i Reixac

Al diari "Solidaridad Obrera" del dimarts 12 de maig de 1931 es publicava una petita referència relacionada amb el nostre poble:

"Se ha constituido el Sindicato Unico de Trabajadores"

Al febrer del 2015 vàrem publicar un article sobre les novetats sobre l'origen del topònim de Mas Rampinyo (podeu llegir-lo aquí), i on vàrem descobrir el document més antic fins a la data on es parla d'aquest barri, fent ús d'aquest topònim.

Aquest document és una petita ressenya d'un diari anomenat "La Imprenta", on es publicava el 10 de Setembre de 1874, una edició de tarda fent referència amb cavalleria carlista a la zona de Mas Rampinyo:

"En Moncada tenian los carlistas una avanzada de caballería y alguna infantería situada en la barriada llamada Mas Rampinyo."

"(...)los que formaban la avanzada del "Mas Rampinyo(...)" 

• Any 1787 - En un plànol custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de finals del segle XVIII no apareix el topònim de Mas Rampinyo, de tal manera que podem mantenir la teoria que el topònim va sorgir durant el segle XIX.

• Any 1862 - En un altre plànol militar, en aquest cas sobre el camí per anar de Barcelona a Puigcerdà, també elaborat per dos capitans, es mostra el mateix topònim que al plànol de 1870: "Barrio de Reixach". Fixeu-nos també que dalt el turó apareix descrita l'antiga torre de Telegrafia Òptica Militar i que el ferrocarril de Puigcerdà no existia encara.

•  Any 1870 - Un altre plànol de similars característiques, que descriu el ferrocarril de Saragossa a Barcelona, mostra la mateixa composició del poble, sense el ferrocarril de Puigcerdà encara, el barri de Mas Rampinyo descrit com "Barrio de Reixach" i ara,vuit anys després de l'anterior plànol de 1862, la torre de Telegrafia Òptica militar ja apareix en ruïnes. Si us interessa saber més sobre aquesta torre, llegiu l'article que vàrem elaborar fa quatre anys, clicant aquí.

•  Any 1874 - Hem trobat un altre article, també de setembre de 1874 on sí que es parla de "Mas Rampinyo". En aquest cas del dia 15/09/1874, de tal manera que el document que ja vàrem trobar al febrer del dia 10/09/1874 segueix essent el més antic trobat actualment. Els fets que explica són els mateixos que els del dia 10 però en aquest cas queden descrits al diari "La Discusión".

•  Any 1886 - A la darrera quarta part del segle XIX el topònim de Mas Rampinyo ja apareix força sovint. Per exemple el següent cas que fa referència a la inauguració d'una part del ferrocarril, a la revista "Industria e Invenciones".

• Any 1891 - Apareix el topònim de Mas Rampinyo en una revista anomenada "La Dinastía", fent referència a uns descobriments geològics, per part del geòleg i paleonlòleg Mossén Jaume Almera, del que ja vàrem parlar fa dos anys en un altre article que va publicar sobre plantes estranyes l'any 1882, i on també es parlava de Mas Rampinyo. Si voleu llegir aquest altre article cliqueu aquí.

•  Any 1895 - A la mateixa revista "La Dinastía" apareix el topònim de Mas Rampinyo durant els darrers anys del segle XIX. En aquest cas una subhasta d'una propietat al barri.

• Any 1896 - La mateixa subhasta va sortir mesos després a la mateixa revista "La Dinastía".

• Any 1901 - Ja entrant al segle XX, el topònim apareix cada cop més, sobretot relacionat amb la seva festa major o també per maniobres militars con és el següent cas d'una noticia, a la mateixa revista "La Dinastía".

Al "Anuario musical de España" de 1930, surten referenciats els teatres i cafès de totes les poblacions, entre altres dades de interès pels seguidors de les arts i la música d'aquell primer terç de segle XX.

En concret pel poble de Montcada i Reixac es diu que el poble té 5876 habitants i que les festes són el darrer diumenge de maig i el 8 de setembre (aquest darrer associats a l'entronització de la mare de Déu del castell de Montcada).

Els cafè són "Doré", "Ermita" i "Linares". Els cinemes el "Ateneo Films", "Ideal Rosales" i "La Rosa". Les Societats "Ateneo", "Centro Artístico", "Centro Musical", "Centro Republicano" y "La Unión". De teatres informen del teatre "Márquez".

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

A l'anuari de la construcció anomenat "Arquitectura y construcción" del 1918, a la plana 436, trobem una relació de persones dedicades al món de la construcció a Montcada.

Al diari "La Hormiga de oro", el 29/01/1916 es publicada una imatge del nou Sometent de Montcada i Reixac, constituït el 16 de gener d'aquell mateix any.

La tardor ja ha arribat i amb ella les primeres pluges de més d'un dia i com ja és habitual des del bloc de Montcada i Reixac, memòria d'un poble, us oferim una la vint-i-dosena postal de "Punts de Vista".

Aquest mes d'octubre podem comptar amb la col·laboració de l'Anna Passarell, que ens porta una preciosa imatge dels vespres de tardor que ens porta a un estat certament melancòlic.

Per cert, si patiu de melancolia aguda l'Anna com a professional en l'ambit de la psicologia us podrà ajudar. ^_^