Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serralada Marina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serralada Marina. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de setembre del 2021

Recentment l'amic Joan Matllo va compartir aquesta imatge, d'autor/a desconegut, però que per la seva configuració inèdita considerem que aporta un interès particular. 

Pels elements que es veuen, podem aproximar una antiguitat de la foto d'ara fa un segle.

Al fons de la muntanya es pot apreciar el que sembla Moia i la Torre de l'Alcalde. A més, a la fotografia es veu l'antic campanar de l'església de Santa Engràcia, enderrocat pels volts de l'any 1928.

El que suscita una major controvèrsia és el pont que apareix, doncs entenem que es tracta del pont de ferrocarril de França, cosa que ens determina la ubicació de les escoles dels "Hermanos" (La Salle), a l'esquerra de la foto, però fora de plànol.

La imatge podria estar realitzada des de Cal Regañando

dissabte, 1 de setembre del 2018

Des de fa més d'un any que per feina haig de viatjar a Lisboa i en ocasions, la ruta de tornada a Barcelona entra per Tarragona cap a l'interior i viatja pel litoral fins Montcada, on l'avió vira cap al mar a l'alçada de Vilassar, s'endinsa unes milles i baixa per encarar-se en sentit de la Ciutat Comtal per tal d'aterrar a l'aeroport de El Prat.

El passat juny els astres es van aliniar i a banda de tornar de dia, vaig tenir finestra i la ruta va ser aquesta. Després de veure el sincrotró de partícules de Cerdanyola ja vaig adonar-me que quedaven pocs segons per arribar a Montcada, aquest és el resultat de a postal d'aquest mes de setembre.


A continuació us adjunto també el seguit de fotografies que vaig prendre:


Collserola a mà dreta i la Serralada de Marina a mà esquerra. El nostre Turó al bell mig de tot plegat, és evident que en passat va formar part del mateix gruix de muntanyes del litoral. A la imatge podem veure també Ripollet a la part inferior dreta o Cerdanyola una mica més amunt. Mas Rampinyo també s'expressa en tota la seva magnitud:


Ampliació del Turó, Can Sant Joan, Can Cuiàs, Montcada i la Font Pudenta:


La magnitud de la ciutat de Barcelona contrasta amb Montcada i Reixac. Les xemeneies de la ciutat i la Serralada Marina, o el forat del Turó des de l'aire, sense oblidar-nos de la pedrera de Can Donadeu, a la banda inferior esquerra:


Serralada de Marina, podem veure perfectament El turó de Moia i l'antena  al mig de la imatge, Can Piqué o el Bosc d'en Vilaró a la part superior esquerra. La depuradora també és visible a la part superior dreta:



diumenge, 1 de juliol del 2018

El Pla de Matabous, un indret de pas, de cultiu, de suor, de batalles... Una zona fèrtil on avui creix força ciment.

En primer terme la Torre de Can Bonet i al lluny podem veure dos torres més modernes, en aquest cas els gratacels del Mas Rampinyo. Esperem no veure'n més.



Voleu saber més sobre la llegenda del Pla de Matabous? Cliqueu aquí.

dijous, 1 de febrer del 2018

Ja tenim aquí el febrer i com cada mes, us presentem una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas, una imatge del riu Ripoll, el pont del ferrocarril, la Serralada de Marina i el turó de Moia coronat pel repetidor.



El Turó de Moia, amb 239 metres i originalment anomenat de Moyá, esdevé el seu nom de la nissaga dels marquesos de Moyá de la Torre, que van ser propietaris de la casa de Can Moia, al barri de Reixac, establerts el 1715.

Cal tenir en compte que aquests Marquesos de Moia o Moyá de la Torre, nissaga catalana dels Copons, no són els mateixos que els Marquesos de Moya, actualment sota titularitat del Duc d'Alba, en Carlos Fitz-James Stuart y Martínez de Irujo.

El marquès de Moia que es va establir en aquesta casa de Reixac va ser Ramón Dalmau de Copons i de Grimau, primer marquès de Moyá de la Torre (1702-1723), títol otorgat pel rei Felip V l'11 de Febrer de 1702.

divendres, 18 d’agost del 2017

A la part del darrera de la següent postal del 1943 trobem un bonic dibuix de les muntanyes i turons de la Serralada de Marina i cases.

És de gran interès el poder tenir un testimoni gràfic dels topònims en aquells anys més durs de la postguerra. Veiem la zona ampliada:



Surten els següents indrets:


  • Les maleses amb els seus dos turons: Malesa Gran i Malesa Xica
  • Coscollada: El turó més alt de Badalona.
  • Turó de Roca Plana: Ja conegut així com a mínim des del segle XVIII
  • Sant Climent: L'ermita de Sant Climent, situada encara avui dia al serrat de de les ermites, a Badalona.
  • Sant Onofre: L'altra ermita del serrat de les ermites.
  • Puig Castellar Sobirà: Curiosa descripció del Puig Castellar que coneixem avui dia.
  • Puig Castellar Jussà: El turonet que hi ha sota el Puig Castellar.
  • Ca l'Artiller: Avui dia convertit en restaurant amb el mateix nom.
  • El Collet: Avui dia conegut com el Coll de la Vallensana, o Coll de Can Roda Soques, tot just al camí que ens permet arribar al barri del Bosc d'en Vilaró des de la carretera de Vallensana.
  • Can Toi: Avui convertit en restaurant amb el mateix nom.
  • Turó de Moia: Avui dia coronat pel repetidor de Montcada.
  • Can Viló (i collet de Can Viló): Actualment hi viuen familiars de Can Piqué.
  • Turó de l'Atalaia:
  • Turó de l'Artiga: 
  • Casa Pax: Casa de les oficinistes, coneguda també com Can Fàbregas.
  • Turó de la Miranda:
  • Castellet: El turó ja proper a Reixac.
  • Rexac: Sant Pere de Reixac.
  • Turó de Can Donadeu: Manté el nom de la casa de Sant Fost.
  • Turó de Vilatort: En honor a l'hostal del mateix nom que hi va haver proper al torrent de Vilatort.
  • Can Pesses: Masia històrica encara avui en peus.
  • Can Pla: Masia històrica encara avui en peus.
  • Torre Blanca: Casa actualment coneguda amb el mateix nom.
  • Can Fontanet: Masia històrica encara avui en peus i coneguda com a restaurant Masia de Reixac.
  • Can Andreu: Casa actualment coneguda amb el mateix nom.
  • Ca la Roseta: Casa actualment coneguda amb el mateix nom. Roseta de Rosa Riera Navarra, la meva rebesavia.
  • Can Matllo: Casa actualment coneguda amb el mateix nom.
  • Can Badaló: Casa d'un estiuejant barceloní amant de l'aquarel·la.
  • Can Moia: Masia històrica encara avui en peus.
  • Can Micolau?
  • Can Bonet d'abaix: Casa modernista de Can Bonet, avui dia un restaurant xinès.
  • Can Cunills: Casa actualment coneguda amb el mateix nom Torre dels Conills.
  • Can Oriol: Casa actualment coneguda amb el mateix nom o també com Can Miralpeix.
  • Turó Tort: Turó de can Tort.
  • Turó Rata: Turó d'en Rata.
  • Can Riba:
  • Torre dels Frares: Masia històrica encara avui en peus.
  • Can Valentí: Casa modernista actualment coneguda amb el mateix nom, propera a Can Filaina.
  • Can Rata: Masia actualment coneguda amb el mateix nom.
  • Turó de la Boga: 

A la part del davant surt una imatge del Sagrat Cor de Jesús. Imatge que va ser beneïda a Reixac el 5 de setembre de 1943


La part del darrera amb el dibuix:

dissabte, 4 de juny del 2016

Tots coneixem la urbanització del Bosc d'en Vilaró, un indret a tocar de la carena de la serralada que s'arriba des de la carretera que va a Badalona.

La urbanització va iniciar-se amb un seguit de primeres vivendes a la dècada dels anys 60 del segle XX sense aplicar cap directriu o pla urbanístic. La urbanització es troba en un sòl que el Pla General Metropolità del 1976 va deixar fora de planejament però que està en terrenys forestals.


Actualment hi ha més de 300 habitatges on viuen gairebé mig miler de veïns, fet que va suposar que certes reclamacions dels propietaris esdevinguèssin en aconsseguir serveis com és la llum, el transport públic, parcs o l'aigua potable, en part degut a que també paguen els seus impostos.

Els veïns porten anys lluitant per a legalitzar el sector de'n Vilaró però l'administració els dóna sovint l'esquena, tot fent-los saber que són il·legals i obrint-los expedients d'enderroc. Al veïnat hi ha sempre un neguit a l'aire, en tant en quant quan un inspector els veu fer qualsevol reparació a les vivendes els multen i els fets acaben en jutjats.

En aquest indret hi ha una font amagada anomenada la Font del Gatell, que originalment pensava que havia desaparescut mig segle enrere, però que després de parlar sobre la font amb l'amic Josep Bacardit i investigar uns dies, he pogut veure que actualment la font està catalogada a la Diputació de Barcelona, sota el consorci de la Serralada de Marina.

He pogut consultar un plànol on se la situa, encerclada amb un punt blau, tot just al torrent del Gatell, que va a parar al torrent dels Avellaners i d'allà cap al Torrent de Vallensana fins la Torre dels Frares:


En detall:


El detall de l'indret:



La font, com podeu veure, sembla que encara existeix. A més està molt propera a la ermita de Sant Onofre, ja en terrenys de Badalona.

Ermita de Sant Onofre a Badalona, tot tocant el Bosc d'en Vilaró.

Hem de suposar que els visitants de l'ermita tenien gran coneixement de la Font del Gatell, en tant en quant després d'una bona pujada per la muntanya i fins arribar a l'edifici, un bon glop d'aigua fresca era una molt bona recompensa a tan agradable excursió.

Com a propera fita ens proposem intentar localitzar la Font del Gatell i redescobrir-la si encara existeix realment.

diumenge, 1 de maig del 2016

Avui dia de la mare i del treballador teniu una cita amb les postals de Montcada i Reixac. En aquesta ocasió podem comptar amb una bonica presa de Paco Soriano Ortiz tot mostrant una part de la Serralada de Marina.


Si voleu veure totes les postals, cliqueu aquí.

divendres, 1 d’abril del 2016

Fa tot just uns dies que la primavera ja ens acompanya i no trigarà massa en esclatar una pol·linització sistemàtica del territori, on els episodis al·lèrgics tornaran a estar a l'ordre del dia.

Avui, 1 d'Abril us oferim doncs la quarta postal de l'any, en aquesta cas de la mà de l'amiga Inma Fernández. Esperem que us agradi.


La imatge mostra una serralada marina amb una boirina matinal que inunda Montcada i en primer terme els prats de Mas Duran.

Fixeu-vos que al darrera els arbres hi ha una filera horitzontal al terra, es tracta del que queda de la base on estava ancorada la tanca electrificada que envoltava el perímetre militar del polvorí que hi va haver en aquests terrenys.

Si us ve de gust saber alguna cosa més dels darrers dies i usos del vell polvorí, podeu fer una ullada als següents articles:



dimarts, 1 de març del 2016

I ja tenim aquí el mes de Març i, com no podia ser d'una altra manera, acompanyat amb una de les noves postals d'aquest any 2016.

En aquest cas d'una imatge de la nostra amiga i col·laboradora habitual Inmaculada Fernández, realitzada als camps propers a Can Pomada i una magnífica visió d'un dels racons de Mas Duran.


La imatge és acompanyada d'una boirina de mig matí que permet veure d'una manera diferent la Serralada Marina. A la banda dreta de la imatge podeu veure les restes d'un dels polvorins militars que hi van haver en aquest indret. Un recinte militar bastit als anys 30 dels segle XX i que va perdurar fins a principis dels anys 90.

Si voleu saber més d'aquest polvorí militar, feu una ullada al següent enllaç, clicant aquí.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Ja tenim aquí el febrer i amb ell una nova postal del poble. En aquest cas una imatge presa des del Turó de Moia (239 metres), entre la senyera i l'antena del repetidor.


A la zona podem trobar boscos de ribera amb algun avellaner, abundant arboç, vern, romaní, pi i algun roure africà entre altres.

El turó de Moia, el repetidor i la senyera.

dimarts, 15 de desembre del 2015

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.


Avui parlarem de la mina que podem trobar a un dels dos camins més habituals que puja a Les Maleses. En aquest cas es tracta del camí que surt a l'esquerra de la carretera de Vallensana BV-5011 de Montcada a Badalona, en concret tot just a l'encreuament d'entrada cap al Bosc d'en Vilaró.

Podrem guiar-nos correctament tot seguint la torre de guaita forestal que pot observar-se al lluny de tal manera que l'entrada de la mina es troba mirant cap a l'hospital de Can Ruti de Badalona.

Entrada de la mina. 


Vista des de l'entrada de la mina. 


Aspecte d'una galeria lateral, tot just al costat de l'entrada de la mina. 


Cavitat de la galeria principal.

Al sòl de la galeria principal hi ha una galeria en direcció oposada a la que no es pot accedir per enderrocs a l'entrada d'aquesta galeria.


Una mica més endavant el camí es divideix en dos, esquerra i dreta. 


El camí de l'esquerra no és practicable degut a que ho ha molta pedra.

Al camí de la dreta es pot apreciar aquesta roca de color verd (probablement amb contingut de ferro).


No massa lluny hi ha una altra galeria lateral a la que tampoc es pot passar. 


Avancem per la galeria principal.

Arribem a un punt on el camí fa pujada. 


En aquest punt cal posar-se estirat per a poder passar a l'altre costat.

Cal seguir pujant estirat i arrossegant-se.

Accés a una altra galeria.

La galeria torna a fer-se  àmplia.

Tornem a veure una divisió del camí, a dreta i a esquerra. 


La galeria de l'esquerra està enderrocada. 


A la galeria esfondrada també es pot apreciar aquesta secció.

A partir d'aquí, en Juan Carlos no va poder fer més fotos degut a que es va quedar sense bateria a la càmera digital. El camí tornava a ascendir durant uns 50 metres on calia arrossegar-se de nou. Posteriorment arribem a una altra galeria gran on es pot caminar dret, es tornava a dividir en diferents galeries i avançava força estona. En Juan Carlos va arribar a un indret on la geleria es tornava a fer petita i ja no va poder continuar, però es podia veure que en aquell punt hi havia un descens i tornava a fer-se gran.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.



Aquesta mina pot trobar-se al camí de la Font de l'Alzina, en un gir de 180º que dóna el camí. La mina manté dos boques d'entrada, una a la part inferior i una altra a la part superior. Començarem per la de la part superior.

Aquesta és l'entrada. Les mans pintades són grafits actuals del jovent poc decorós.

Interior de la cavitat. Certament és una mina molt petita. 

Aquesta és l'entrada de la part inferior. Observem també grafits actuals. 

Mineral a l'interior de la mina. 

Final de la galeria.

Una altra visió de la galeria.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

Aquesta mina està ubicada molt a prop del torrent de la senyora o al camí de la font del tort.


Entrada de la mina.

Galeria de la mina, força bé excavada. 


Llimacs considerablement grans a l'interior de la galeria. 

El camí fa un gir i trobem una petita galeria.

Missatges més antics Inici