divendres, 4 d’octubre del 2024
A finals del segle XIX es publicava un recull de notes provinents de diverses publicacions en un diari anomenat "La Imprenta", una publicació que ja hem tractat en alguna ocasió en aquest bloc.
L'any 1872 es va publicar una nota del Diari de Barcelona que ens permet disposar de certes dades sobre l'antic Hostal de Font-Freda.
A banda dels aldarulls ètnics que segons la publicació es van dur a terme en aquell indret, la nota principalment ens facilita una visió del moment, a finals del segle XIX, quan l'hostal era ja un indret enrunat.
També es menciona una pressó que ja sabem estava emplaçada a Montcada, molt probablement al carrer Barcelona, com ja ens va insinuar l'amic Ricard Ramos fa uns anys, QEPD.
La transcripció diu:
Escriben anteayer al "Diario de Barcelona" desde Moncada:
A la una de esta madrugada ha llegado a Moncada una colonia de gitanos andaluces compuesta de unos cuarenta individuos de ambos sexos y acompañados de multitud de caballerías menores, se alojaron en una casa medio derruida llamada "Fontfreda", cayendo como una plaga sobre las huertas vecinas que devastaron. Parte del día pasaron en una taberna tragando sendos porrones de vino quedando completamente bebidos al poco rato; empezó luego entre ellos una pelea descomunal, sacando á relucir toda clase de instrumentos y en particular unos tremendos puñales que ponían a la punta de un palo hiriéndose mútuamente.
Los viajeros de un tren que acertaba á pasar se alarmaron creyendo
asistir á una pelea de caslistas y voluntarios, pues también se
dispararon varios tiros de pistola. Por fin tuvieron las autoridades a
intervenir, acompañadas de varios sugetos armados. Al ver la justicia,
la mayor parte escaparon. Uno de elos al ser detenido trató de
defenderse con un enorme puñal, mas se le encaró un revolver y pudo ser
desarmado. Los demás fueron presos arrojando las armas de que iban
provistos: una muger al pasar frente la casa rectoral arrojó un palo
surmontado de una porra de hierro que fé casi a dar a la cabeza del
señor cura que veia pasar aquel extraño convoy. Se tomó declaración á
los que pudieron ser habidos, se curó á un herido de bastante gravedad,
dos quedaron presos en la cárcel o, se registró á todos quitándoles sus
armas y por fin, se les dio órden terminante de salir inmediatamente del
pueblo. ¿Podría decir V. alguna cosa sobre la inmoralidad de las
tabernas que dan de beber á los que están beodos? En Francia no se
permite tal cosa.
Fons: Diari "La Imprenta". 1872.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Freda,
Hostal de Fontfreda,
Segle XIX (Anys 80),
Successos
divendres, 29 d’octubre del 2021
Al mes de maig de 2006, el senyor Jaume Mayol, de Mataró, va fer una donació a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de dos magnífiques obres manuscrites, realitzades per Oleguer Taverner, comte de Darnius, a principis de segle XVIII.
L'extracte del mapa, de 1716, ens mostra el territori que comprèn el Vallès Occidental, Maresme i Barcelona.
Observem els topònims de Montcada i Reixac:
- Cabañas (Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia dins el terme de Sant Fost).
- Vallansana (podem demostrar que aquest topònim és més antic encara que la darrera investigació, del plànol de 1797 que ja vam parlar fa uns anys. Més curiós és el fet que Vallansana està catalogat amb el dibuix d'una parròquia a la carena de la serralada).
- Moncada (Parròquia de Santa Engràcia de Montcada)
- Rexach (Parròquia de Sant Pere de Reixac)
- N.S. de Moncada (fa referència a la capella de la Mare de Déu o Nostra Senyora del Turó de Montcada)
- H. de Fonfreda (fa farerència a l'Hostal de Fontfreda)
- S. Iscle (Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia dins el terme de Cerdanyola).
Fons: Mari CArle Montaner Garcia, ICC.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Freda,
Plànols i Mapes,
Segle XVIII (Anys 10),
Toponimia,
Vallensana
divendres, 14 de juliol del 2017
Fa un parell d'anys vàrem trobar una referència que ens ofereix la prova de major antiguitat del topònim Mas Rampinyo i que data de l'any 1874 (si voleu consultar-ho premeu aquí i aquí).
A banda de la referència documental explícita de l'existència del topònim el 1874, vam trobar també alguns plànols militars de la zona de Mas Rampinyo, de l'any 1870, on el topònim Mas Rampinyo no apareix, i s'estableix la zona com "Barrio de Reixach". D'altra banda, altres plànols de 1862 del mateix indret també fan referència al barri amb el mateix nom.
Ara per ara, això ens fa pensar que el topònim Mas Rampinyo va néixer en aquella dècada dels anys 70 del segle XIX.
També vam recordar l'origen del mot en les dos vessants conegudes. La primera la que apuntava a una de les cases del pla de Reixac més apartades on es reunien alguns lladres que rampinyaven o robaven. La segona i potser la més acceptada és la que vincula el topònim al passat agrícola i pagès del barri i al fet de rampinar el blat (una de les tasques del batre el cereal).
Avui volem donar a conèixer un nou plànol, també de 1862 on el topònim Mas Rampinyo tampoc surt referenciat, cosa que torna a demostrar que si el topònim existia llavors, aquest no mantenia cap estatus oficial al barri.
El plànol, d'origen militar i realitzat pel Tinent-Coronel Francisco Coello el 1862, descriu en detall tota la província de Barcelona.
Els topònims que apareixen sobre el nostre poble són:
- Tº (...) [Sobre el turó, on es fa referència al telègraf que el 1862 ja estava en runes]
- Estación de FC de Moncada
- Moncada
- Posada de Don Pedro Gil [Que per la seva ubicació sembla ser Font Freda]
- Iglesia de Reixach
- Mesón [Que per la seva ubicació sembla ser Les Indianes]
Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Freda,
Indianes,
Mas Rampinyo,
Segle XIX (Anys 80),
Telegrafia Òptica
dijous, 1 de setembre del 2016
Ja tenim el setembre aquí i amb ell una nova entrega de les postals de Punt de Vista.
En aquesta ocasió volem oferir-vos una imatge de la ribera del Besòs, propera al sector de Font Freda, indret exacte on el ferrocarril d'alta velocitat de l'AVE té la seva entrada i sortida al túnel de poc més de tres quilòmetres que travessa el poble de Montcada i Reixac fins el sector de Vallbona.
El túnel que es va encetar des del sector de Font Freda, a partir d'un pou d'atac de grans dimensions, que es va perforar i per on es va baixar la tuneladora, recorre 3.017 metres fins l'altra sortida en terrenys de Barcelona, al barri de Vallbona, on es va construir el pou d'extracció.
D'aquesta manera, el treball de perforació del túnel es va realitzar en sentit nord-sud (Montcada-Barcelona), sota el corredor ferroviari convencional de la línia Barcelona-Portbou.
La tuneladora va ser batejada com "La Montcada" en honor al poble que perforava i va assolir una profunditat màxima de 50 metres, col·locant 1.509 anells de revestiment estructural pels que es van fer servir 10.563 dovelles (estructures de formigó que donen l'estructura circular del túnel), set per cada un dels anells de dos metres i 45 cm de gruix.
La Montcada, de tipus EPB (Escut de Pressió de Terres) i identificada com HK-S 444, va ser fabricada a propòsit per l'empresa Herrenknecht d'Alemanya i va bastir el túnel d'una manera molt automatitzada de tal manera que mentre perforava anava col·locant les dovelles al seu pas.
Mentre "La Montcada" perforava el poble es va monitoritzar 175 edificis i més de 400 vivendes amb un total de 2600 dispositius d'auscultació i control. Es van fer més de 9.000 injeccions de consolidació del terreny per a millorar-ne les condicions i garantitzar el pas de la tuneladora.
El pas pel riu Ripoll va requerir intervencions específiques degut a les aigües freàtiques. Amb ajuda d'escumes de poliuretà especials es va assolir l'objectiu d'obturar les infiltracions que es produïen en aquesta secció del túnel.
En qualsevol cas, ara per ara l'AVE passa per sota de Montcada però l'acord de soterrament de la línia Barcelona-Portbou encara és avui un punt a l'horitzó.
Algunes dades de interès de "La Montcada":
- Longitud total: 105 metres.
- Pes total: 2.300 Tm
- Diàmetre: 11,7 metres.
- Motors: 14
- Pressió màxima de treball: 4,5 bars.
- Potència: 4.900 kW
- Velocitat màxima de gir: 2,9 rpm
- Par de rotació màxim: 37.516 kNm
- Força de contacte: 25.000 kN
- Empenta nominal: 120.759 kN
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
AVE,
Ferrocarril,
Font Freda,
HK-S 444,
Mas Rampinyo,
Punts de Vista,
Segle XXI (Anys 10),
Soterrament
divendres, 29 de març del 2013
Avui us presentem una altra mostra de les fabuloses aquarel·les d'en Carlos Sarrate:
Enviat per:
XC
el
00:00
|
2
comentaris
Etiquetes:
Autopistes,
Carlos Sarrate,
Coll de Montcada,
Ferrocarril,
Font Freda,
Rius i riuades,
Segle XXI (Anys 00)



