Montcada i Reixac

Avui adjuntem a la col·lecció digital de postals d'L.Roisin, una nova postal:

El Setge de Barcelona de 1697 fou una acció militar de la Guerra dels Nou Anys que va finalitzar amb una victòria francesa.



La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre França i la Lliga d'Augsburg com a resistència a l'expansionisme francès al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amèrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va començar amb la invasió francesa del Palatinat el 1688.

L'únic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles només podien oferir resistència, i els aliats eren incapaços de prestar suport suficient. Els combats van estar dominats per la guerra amfíbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Aragó, com Barcelona, Vinaròs, Peníscola i Alacant.

Les forces franceses van ser de 12.000 homes el 1690 però van passar als 10.000 homes el 1691. El 1693, quan la resta de fronts estaven més tranquils, el front català va créixer en importància i les tropes franceses van incrementar els efectius fins als 26.000 homes. Anne-Jules de Noailles (general francès) va poder iniciar una ofensiva que va pendre Roses després d'un setge curt. Després de la victòria a la Batalla de Verges (coneguda també com la Batalla del Ter o de Torroella) el 27 de Maig de 1694, arribà a les portes de Girona, que va caure el 29 de juny de 1694, i amb la caiguda d'Hostalric i també de Castellfollit de la Roca, el front es mantindria estable fins a l'ofensiva de 1697.


El 1696, la flota de l'almirall Russell marxà de Cadis cap al nord, tot fent possible que el 1697, Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme, amb la flota francesa de Victor-Marie d'Estrées, capturés Barcelona amb l'acció militar més important del finals de la guerra.

Avui us presentem un nova de referència arxivísticas addicional, obtinguda de l'Arxiu Diocesà de Girona:

• A Bernat Serra, rector de la capella de Vilamorell (Borrassà). Llicència de retenir capellania no curada de Reixach a Barcelona, 19 gener 1326. Referencia arxivística U-002-00136. (Llibre U-2 i full f 1).

Al diari "La Publicidad", del 23 de Octubre de 1901 trobem la crònica del simulacre d'unes maniobres militars a Mas Rampinyo. Diu:

SIMULACRO -A las once de ayer mañana comenzaron en las inmediaciones de Moncada un simulacro de combate entre los batallones cazadores de Barcelona y Alba de Tormes y las 1ª, 3ª y 4ª baterías del noveno regimiento montado de artillería que ha regresado de Manlleu, por una parte, y por otra el regimiento infantería de Navarra, el segundo batallón del de Albuera, los regimientos de cazadores de Tetuán y de Treviño, la segunda batería del noveno montado y una compañia del cuarto regimiento de zapadores minadores.

Los dos batallones de cazadores y las tres baterías de artillería intentaron forzar el paso en dirección, lo cual trataron de impedir las fuerzas restantes, entablándose un combate entre unas y otras.

Mandó las fuerzas de cazadores y de caballería el general de brigada D. Francisco de Salas; las de infantería de linea el de igual empleo D. Francisco de Borja Canella, los dos regimientos de caballería el de la misma graduación D. Alfonso López Díaz á quienes acompañaron los capitanes de Estado Mayor D. Alfonso Torrente, D. Luis Guzmán de Villorin y D. Bernardo Cariello. La división la mandó el general D. Luis Castellvi, quien tuvo á sus órdenes al comandante de Estado Mayor D. Juan Gil y Gil.

El capitán general D. Enrique Bargés, acompanado del general Borbón y del coronel Tamayo, presenció el simulacro. A las once llegaron al poblado de Más Rampiño los batallones de cazadores de Barcelona y de Figueras al mando del coronel Sr. Camarasa.

Las tres baterías del noveno regimiento montado procedenles de Granollers se situaron también en las alturas del poblado de Más Rampiño.

Se desplegaron las fuerzas de infantería por los sitios estratégicos para repeler á las que querían cortarles el paso.

Al llegar las fuerzas de artillería empezó el fogueo la de infantería, atacando los cazadores con empuje mientras la caballería maniobraba en las rieras.

A poco más de las doce, las baterías del noveno montado lograron forzar el paso, entrando en esta capital á las tres menos cuarto de la tarde.

Después de haberse dado descanso á las tropas, éstas emprendieron la marcha de regreso, llegando á esta capital entre cuatro y cinco, por el orden siguiente:

Batallones cazadores de Barcelona y Figueras, primer batallón del regimiento de Albuera, regimiento de Navarra, compañía del cuarto de zapadores-minadores, batería de montaña y regimientos de cazadores de Tetuán y de Treviño.

Frente al Arco del Triunfo, el general Canella presenció el desfile de su brigada. El Capitán general y su Estado Mayor regresaron por la carretera de Horta.

Bones. Un dels objectius de la missió i visió del bloc és mantenir un repositori informatiu, documental i gràfic del poble de Montcada i Reixac, la seva història, els seus barris, les seves gents, indústries i particularitats que l'han format al llarg dels segles.

Com ja sabeu cada article queda anomenat pel seu títol, al començament del qual, teniu a l'abast l'any de referència del que es parla al contingut d'aquest.

Una afinada referenciació de continguts per etiquetes ha estat portada a terme durant els darrers anys i podeu consultar i filtrar articles per continguts relacionats, no obstant una necessitat que ja comencem a observar és etiquetar també cada article per una referència de segle i dècada.

D'aquesta manera a partir d'ara també podreu cercar articles relacionats per les etiquetes de segle i dècada que trobareu a l'apartat "Etiquetes", la nomenclatura d'aquestes serà " Segle <> (Anys <> ) ". Per exemple, articles que fan referència a fets ocorreguts als anys 90 del segle XIX els trobareu referenciats per l'etiqueta "Segle XIX (Anys 90)".

Poc a poc anirem formalitzant cada article amb aquesta etiqueta, però ara per ara ja podeu iniciar les primeres cerques fent servir aquest sistema.

D'altra banda no oblideu el cercador del bloc que també us permetrà cercar per contingut als articles ja publicats.

Aprofitem també per a donar-vos a conèixer una nova enquesta que podreu cumplimentar a la secció esquerra del bloc on us demanem quina és l'època que considereu de major interès pels vostres interessos culturals personals envers al poble. Com ja sabeu els resultats de les enquestes ens ajuden a definir millor els continguts que publicarem en un futur per tal d'ajustar-nos d'una millor manera al lectors.

Esperem que aquestes millores puguin servir per a trobar informació amb major agilitat i que d'una manera o una altra pugui ser de utilitat a partir d'ara.

Rebeu una cordial salutació.

Al diari "La Publicidad", autoanomenat com a un "Diario ilustrado, político, de anuncios, avisos y noticias", del diumenge 6 d'Agost de 1882 hi ha tres referències de interès per a Mas Rampinyo i Montcada.

Sota l'apartat de "Crónica general", podem llegir:

El último jueves, en la carretera del Mas Rampiño, cerca de Moncada, fueron robados varios carreteros por una partida de hombres armados.

Nos dicen de Moncada, que allí se han instalado unas monjas que parece son eficaces y calurosamente protegidas por los federales y conservadores de aquel pueblo.Tambien se nos dice que continua allí al frente de la farmacia un sugeto que no farmacéutico.

• Dóna fe la hipòtesi de zona de robatoris a Mas Rampinyo i d'aquí el seu nom?

• Què va ser d'aquelles monges i què significa realment que eren eficaces?

• Qui era aquest "farmacèutic" sense titulació?

Només com a dada de interès general, hem trobat a l'Arxiu Diocesà de Girona una referència del nostre poble, on Joan Savalls permuta la rectoria de Miànegues (un municipi de Porqueres) amb Jeroni Balla, obtentor de la rectoria de Montcada (Barcelona) el 3 juliol de l'any 1600, en concret al llibre D-253, full 186.