Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pere de Reixac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pere de Reixac. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 de juny del 2026

El mes passat us vam oferir amb una bonica imatge de la Reixac i avui us volem donar a conèixer una nova imatge realitzada el mateix dia.

La imatge ha estat restaurada en blanc i negre i posteriorment acolorida amb IA. Són imatges de la dècada dels anys 50 del segle XX.




dijous, 28 de maig del 2026

Amb les noves capacitats digitals que ens ofereixen les IA, avui dia tant de moda, podem restaurar imatges antigues que fins ara passaven desapercebudes. 

Us volem fer entrega d'aquestes boniques imatges recuperades i restaurades digitalment de Sant Pere de Reixac, durant la dècada dels anys 50 del segle XX. La imatge original en blanc i negre ha estat regenerada i posteriorment ha estat acolorida amb una definició bastant interessant.




divendres, 13 de juny del 2025

Aquesta imatge, provinent d'una antiga postal, té un segle de vida. La fotografia es va fer pels volts de 1920 i veiem Reixac en una configuració previa a la Guerra Civil. Esperem que us agradi.



divendres, 16 de maig del 2025

 ...del restaurant Cèntric. Podeu visitar-lo al seu menjador.


La plaça de l'aplec ja estava formada, per tant el quadre deu ser de finals dels anys 70 o principis dels anys 80 del segle XX.

divendres, 16 de setembre del 2022

La reixa del cementiri de Reixac porta forjada la data de 1868:


Aquesta mateixa reixa estava ubicada a les antigues escales que pujaven cap a l'actual terrassa de Reixac. Podeu observa la reixa en aquesta imatge de la familia de Can Pla:



Fons: Família de Francisco Vez


divendres, 19 de novembre del 2021

Els cartularis medievals de Sant Cugat de Reixac recullen un conjunt d'escrits de donancions, heredats, compres i vendes entre persones, que ens donen informació rellevant de cara a entendre i ubicar antics topònims dels indrets que avui encara existeixen, o bé han desaparegut del nostre vocabulari.

El següent cas és un manuscrit del 26 de novembre de l'any 1179 on podem observar diferents topònims, dels quals només subsisteixen el de Sant Pere de Reixac i el de Vallensana.

És de gran valor saber que aquest darrer topònim, Vallensana, té més de 840 anys i, actualment, és el document més antic que he trobat on se'n parla.

Nº 264-1179-26 Nbr. - (VII Kal. Dec A. XLI 1 I Rreguante Ledoico rege Júior e).

Bernat de Riera, marit de Marquesa, ofereix á Nostre Senyor y á S. C., son fill Ramón per monjo, donant per heredat del mateix la de Tres Dos que te Ramon Geribert á Vall Cárcara, terme de Bellvehí, parroquia de S. Pere de Rexach, C. de B Confr. á Ll. ab terras de Ventejag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos. A mes lo honor de Tres Dos que confr. á Ll, ab la serra de Venteiag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos.

En aquest document veiem la cessió a Déu d'un dels fills d'un matrimoni, per tal de convertir-lo en monjo, una pràctica habitual dels fills no hereus d'un matrimoni. 

Els terrenys, i molt probablement una casa, donats en heredat del fill monjo queden estrictament identificats al lloc de Tresdós.

En relació a aquest topònim, en un plànol del segle XVIII es fa referència a la Vall Tradós l'indret avui conegut com Vall Llosera, prop del Torrent de la Senyora i la Font del Tort. Però no sabem si aquest "Tres dos" és el mateix que la Vall Tradós.

Donat que al cartulari es fa referència a altres topònims, us mostrem aquest petit plànol que vam elaborar fa uns anys fruit de diferents estudis d'altres cartulari, amb l'objectiu de poder identificar l'emplaçament d'aquests altres topònims.

 

Topònims de Montcada i Reixac

Al document es diu que Tresdós es troba a Vallcàrcara, terme de Bellveí, parròquia de Sant Pere de Reixac.

Amb aquesta informació, sabent que Vallcàrcara estava situat a terrenys de l'actual pla de Mas Rampinyo, i que tenim una Vall Tradós al Torrent de la Senyora, pensem que havíen dos topònims anomenats "Tres Dos", un prop de la Font del Tort i l'heretat que fa referència el document de 1179, ons l'emplaça a:

  • Ll(evant) amb terres de Ventenac (EST)
  • M(igjorn) amb la Serra de Vallensana (SUD)
  • P(onent) amb el Puig de Cida (OEST)
  • T(ramuntana) amb el Coll de Tresdós

 Seguim investigant.

 

Font: Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Volumen III (1901-1902). Barcelona Taule del Cartulari de S. Cugat, pàgina 409.

divendres, 15 d’octubre del 2021

El 2006 el fotògraf Jordi Contijoch Boada va realitzar unes boniques estampes de l'interior de la Parròquia de Sant Pere de Reixac. 

Són realment magnífiques i ens permet observar els detalls i l'estructura interna del temple


 




Fons: Calaix. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

divendres, 23 de juliol del 2021

La següent imatge és prou coneguda i reproduïda en diferents revistes i diaris de l'època. Pels volts dels anys quaranta del segle XX encara existia la coneguda Font de Reixac.



divendres, 2 de juliol del 2021

El copatró de Sant Pere de Reixac és l'Àngel de la Guarda o Àngel Custodi, una imatge molt venerada ara fa un segle, tal i com ho demostra la següent referència publicada el 1917 i que podeu llegir clicant aquí.

(...) La [parròquia] que malgrat dedicada a Sant Pere, se la coneix més pel nom del seu copatró l'Angel de la Guarda, essent celeberrim per a molts badalonins el seu tradicional aplec. (...)

Fins ara no teníem a l'abast una fotografia d'aquesta imatge, però una recent troballa ens permet veure aquesta imatge de l'àngel de la Guarda de Reixac, estampada en una postal de l'època on es veu amb espasa aixecada per la mà dreta i una corona a la mà esquerra.

Al darrera d'aquesta fotografia està escrit "Angel de la Guarda Moncada Reixach".


divendres, 14 de maig del 2021

 Al Diari de Barcelona, trobem una publicació del divendres 31 d'agost de 1928:

Es fa honor a la proclama de les festes entre el 2 i 9 de setembre de 1928, per tal de donar per acabades el temple de Santa Engràcia.

A les 18h del dia 2 de setembre es va beneir a la plaça del mercat de Mas Rampinyo una imatge de Sant Pere, regalada per Carlos Bonet i destinada a l'altar major de Reixac. Aquella tarda es va pujar en processó la imatge i inaugurant a més el Passeig Sentmenat.

El dissabte dia 8 de setembre és la festa gran, amb arribada del bisbe de Barcelona i benedicció d'un crist crucificat, regal de Josep Bonet del Rio, amb missa i cantada de l'escolania de Santa Maria del Mar. La família Vila regala una roba eucarística pel capellà i es canten cants gregorians

A més, sardanes, missa, repics de campanes, morterets, donació d'aliments, cantades, il·luminació del campanar, focs artificials i jocs infantils. A més queda inaugurat també el nou camp de futbol de la Font Pudenta.



divendres, 29 de gener del 2021

Alguns amics m'han preguntat en més d'una ocasió quin era l'aspecte del mossén de Reixac durant els primers episodis de la Guerra Civil Espanyola.

La història del seu assasinat és prou coneguda, però molt pocs el recorden ja, doncs eren molt petits quan van succeir els esdeveniments que van provocar la seva mort.

En un petit llibret editat per les autoritats franquistes, podem trobar alguns dels morts que per motius polítics van considerar dels seus. Un dels casos és el mossén de Reixac, en Domingo Colomé Curell, natural del Masnou, nascut el 1866 i mort el dimecres 22 de juliol de 1936, dinc dies després de l'inici de la Guerra Civil.

 
En Domingo (conegut també com Domènec o Dominicus) va ser fill de Domènec i Antònia. Va tenir una germana batejada com Anna Colomer Curell qu va morir als 15 dies pels volts del 13 de març de 1870, quan Domingo tenia uns quatre anys. També va tenir un germà de nom Salvador Colomér Curell, que segons "Quaderns d'Història Local del Masnou. Número 3. La repressió al MAsnou (1939-1952). Rosa Toran", es diua la pàgina 67:

Salvador Colomer Curell. Fill de Domènec i Antònia, nascut al Masnou el 1883 i veí de Montgat. Acusat de robatori d’un motor a Pere Font, el 10 de març de 1939 va ser tancat a la Presó de Mataró. Després d’obrir-li expedient, fou posat en llibertat per falta de proves.
Falange de Montgat informà sobre els seus mals antecedents i la seva dubtosa ideologia. Tot i que el 1936 votà dretes, durant la guerra feu propaganda antifeixista, potser influït pel seu fill, Francesc Colomer Navarro. I l’Ajuntament feia constar que no se li coneixien actuacions ni ideologia i el considerava addicte. Salvador Colomer declarà haver estat sempre de dretes i que després del 18 de juliol s’hagué d’afiliar a la CNT, a més de fer constar que el seu germà Domènec, capellà, havia estat assassinat pels rojos. El 26 de juny de 1939 fou condemnat a tres mesos d’arrest major. Segons AMTC, núm. arxiu 2627, caixa 323

divendres, 2 d’octubre del 2020

De pujada a Sant Pere de Reixac, el camí acompanyava un bonic seguit d'ametllers que en època de florir de ben segur que oferien un espectacle meravellós.

A la següent foto de fa fairebé 120 anys podem veure el tram final del camí dels ametllets que els nostres avantpassats van disfrutar.



dissabte, 30 de maig del 2020

Aquesta postal correspon a una edició dels anys 60 de la llibreria Trimer, on es pot observar una bonica estampa de Sant Pere de Reixac.




divendres, 17 d’abril del 2020

Aquests dies de confinament pels coronavirus covid-19 són durs, però malgrat els esdeveniments i portar ja un mes i una setmana sense sortir de casa, poden sortir iniciatives interessants, com la que us vam presentar fa uns dies de les imatges de Can Rocamora en color de 1936.

Donat que ha estat una entrada molt visitada en pocs dies us presento avui un petit recull de imatges  de la Parròquia de Sant Pere de Reixac, antigues i en color. Espero que us agradin.

190? - Una de les primeres fotografies de primer de segle XX de Reixac.
190? - Una de les primeres fotografies de primer de segle XX de Reixac.
1923 - UN grup excursionista s'acosta als peus de Sant Pere.
1937 - Els ametllers de Reixac al fons, una pujada a l'església molt recordada encara pels més grans.
1952 - Una imatge que malgrat es va fer en blanc i negre, la seva qualitat era tal que a colorir-la dóna un meravellós resultat, evocant una imatge que sembla feta avui però que gairebé té 70 anys.

1956 - També a la dècada dels anys 50, Reixac i un gos que pren l'ombra.
1957 - Sant Pere de Reixac amb el seu petit cementiri.
1959 - Sant Pere de Reixac. Ja es veu el rellotge de sol que es va fer als anys 40, però a l'ombra.


Fons: Diverses postals i imatges d'autors desconeguts.

divendres, 10 d’abril del 2020

Les següents dos fotografies estan etiquetades a finals del segle XIX. Nosaltres creiem que és més probable que siguin de la primera dècada del segle XX.

El cert és que són molt i molt antigues. Fixeu-vos que no hi ha cap xiprer encara, un arbre que en fotos dels anys 20 sí que apareix, per exemple aquí. Als anys 10 els xiprers no hi eren encara, tal i com es demostren en fotos com la que veien aquí.


Una altra perspectiva realitzada el mateix dia:

Fons: Desconegut.

divendres, 28 de febrer del 2020

Francesc Camps Dalmases,  (Igualada 1907 - Barcelona 1997), va ser un pintor català, especialista en paisatges. Va pintar una bona part del Vallès i també indrets dels pirineus i la costa catalana.

Rebuscant informació sobre el pintor ens hem trobat amb un parell de sorpreses, subhastades fa 5 ó 6 anys en una galeria d'art especialitzada.

Els dos quadres no estan catalogats en cap any concret, però per altres obres realitzades pel pintor i l'alçada dels xipresos de Reixac, estem parlant, sense por d'equivocar-nos massa, de principis dels anys 40 del segle XX.

Sant Pere de Reixac


El pintor pinta a un altre pintor i un parell d'excursionistes. Al fons, Reixac. La imatge està realitzada des de Can Pla.

divendres, 17 de gener del 2020

Avui us presentem una bonica imatge en blanci negre però acolorida de Sant Pere de Reixac, als anys 60.


Fons: Postal Editorial F Guilera.

divendres, 6 de desembre del 2019

La següent imatge, provinent d'un clixé de vidre realitzada el 1915 ens mostra un riu Besòs ple de vida, amb un cabdal d'aigua considerable.



És visible Sant Pere de Reixac i a l'esquerra Ca l'Alcalde o la Torre Blanca, un edifici neoclàssic amb elements modernistes del promotor i terratinent  Carlos de Llanza i Mata, el 1903.

Segons el web de Patrimoni de Montcada i Reixac, La Torre Blanca consta en els Registres d’Edificació de l’any 1903 a nom de Carles de Llanza i Mata, membre de l’aristocràcia catalana, qui va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada permís per edificar una casa d’estiueig per a ell i la seva família en terrenys de la seva propietat situats a Reixac.

Llanza representa el sector més benestant de l’aristocràcia catalana, amb important vinculacions polítiques i familiars, amb implicacions en la darrera carlinada l’any 1900. El seu poder econòmic els va permetre acumular propietats en diferents sectors del municipi, sobretot a Reixac i Mas Rampinyo, com la masia de Can Fontanet, propietat de Manuel de Llanza i Pignatelli, duc de Solferino.

Per a la gestió de tot aquest patrimoni, la família Llanza nomena administrador a Estanislau Abadal, qui des del 1901 i fins al 1918 va ser alcalde  de Montcada, el qual va emprar la casa com a residència. És per això que avui se la coneix com a ca l’Alcalde.

divendres, 1 de novembre del 2019

1 de novembre, dia de difunts, primer de mes i nova postal de la col·lecció "Punts de Vista".


Bona diada de difunts.

divendres, 4 d’octubre del 2019

Records dels anys 20 del segle XX.

La següent imatge, realitzada el darrer dia de gener de 1926 ens mostra una foto de grup. Al darrera de la fotografia diu "Parroquia del bonich poblet de Reixach. 31-1-26"


La següent, catalogada el 1923, di de manera incorrecta al darrera "Barri de Montalegre. Abril de l'any 23". El barri de Montalegre fa referència al que hi ha prop de Tiana, just al voltant de la cartoixa. Sembla ser que qui ho va escriure no recordava exactamente l'indret de l'excursió.


Missatges més antics Inici