Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Genealogia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Genealogia. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de setembre del 2021

La següent fotografia, realitzada per l'amic Fidel Casajuana, ens mostra dos cases a la cantonada de l'Avinguda Catalunya amb carrer Sant Ignasi de Mas Rampinyo. La imatge es va fer a finals dels anys 80 del segle XX.

Eren dos cases de lloguer emplaçades a una de les cantonades del tancat de Can Casetes. Dins el tancat la familia tenia un hort, els estris, eines i la maquinària agrícola. Personalment m'agrada aquesta foto, doncs podem explicar una petita història familiar.

El fet és que, en formar-se el veïnat de Mas Rampinyo, els meus rebesavis paterns (Can Filaina) van baixar de la Serralada de Marina, on estaven assentats familiarment des de l'any 1730 aproximadament, establint-se a la plana de Reixac del Mas Rampinyo pels volts del darrer terç del segle XIX. El fet curiós és que van viure en una d'aquestes cases. Un dels seus fills, el meu besavi, va adquirir un terreny al veïnat i, el 1917, va construir la casa familiar actual.

Desconec si els de Can Casetes i els de Can Filaina estaven emparentats, doncs les dos cases comparteixen el cognom Colomé a les seves branques familiars. Podria ser un argument pel qual els meus rebesaris van estar de lloguer allà? Sincerament ho desconec.

A principis dels anys 90 al tancat de Can Casetes es van edificar un seguit de cases unifamiliars, però encara va perdurar l'antiga casa de la cantonada durant uns anys. Finalment la casa va ser enderrocada i es va edificar una de nova amb una fesonomia diferent a les anteriors.


A a part superior, noves cases on estava el tancat de Can Casetes, a la cantonada del carrer Sant Ignasi i Avinguda Catalunya. A la imatge inferior, Can Casetes, avui enderrocat i substituït pel nou edifici que s'anunciava a la façana.

divendres, 14 d’octubre del 2016

Els arbres genealògics poden servir per plasmar altres qüestions no relatives a parentiu entre persones. Aquest és un exemple de l'arbre dels propietaris del Molí d'en Bisbe  a la parròquia de Reixac.

Documenta els diferents propietaris del moli, sense que hi hagi una relació de parentiu entre ells.


dissabte, 13 d’agost del 2016

Una de les millors maneres que tenim avui dia de trobar informació del passat és la lectura de documents antics. Aquests documents però, en la seva gran majoria es van escriure per a deixar constància escrita del que a hom li pertanyia i era propietat seva. Els notaris són doncs un fons documental excel·lent per a conèixer una mica millor la vida en segles passats, però abans d'aquests, qui tenia gran necessitat de fer valer aquesta constància escrita, eren les administracions del moment, majoritàriament l'església.

Avui us parlarem d'un d'aquests documents, en concret d'un capbreu [1] amb les rendes de la pabordia [2] major del monestir de Sant Cugat a diferents poblacions del Vallès, entre les que inclou Reixac i Montcada.



Bé, doncs d'aquest Capbreu surten descrits alguns noms de veïns de Montcada i Reixac del segle XVII:

- Bartomeu Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Josep Aleny de Sant Pere de Reixac.
- Oleguer Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Francisco Ameller de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Fargas de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Umbert de Sant Pere de Reixac.
- Gabriel Gorchs de Sant Pere de Reixac
- Pau Colomer y Cuyàs de Montcada.
- Josep Cabanyes de Sant Pere de Reixac.
- Joan Coll de Sant Pere de Reixac.
- Joan Pomada de Sant Pere de Reixac.
- Francesc Puig de Sant Pere de Reixac.
- D. Maria Podellof de Sant Pere de Reixac.

A més, de la transcripció del propi capbreu podem llegir detalls molt interessants de les propietats i dels noms dels masos i d'altres topònims al segle XVII, entre els quals trobem petites joies toponímiques com per exemple El Mas Oliver, El Mas Castellar, abans anomenat Mas Jornet, El Camp de Coma vella, La peça de terra de Lo Punxó, El Mas Bertran, abans anomenat Bellveí, La peça de terra de La Doncella, La vinya vella, El Mas Jam?, La Triola de Ripollet, El Mas Gasó?, Les Comes, El Mas Pi, abans anomenat Gili Antic, El Mas Fontans, El Mas Coll i El Mas Tió.

Veiem-ho al detall:

Agost 1664 - Santa Engràcia de Montcada.
Pere y Madalena Colomer, y Cuyas del Bosch
- Lo Mas Oliver de 20 quarteres en lo Pla de Rexach.

Agost 1664 - Sant Pere de Reixac
Bartomeu Albinyana
- Mas Castellar, antes Jornet. 6 quarteres, 2 gallines, 5 lliures de cera
- Lo camp dit la co ma vella? 9 quarteres. Per tancar 2 quarteres civada.
- Peça dita lo punxó. 4 quarteres.

Octubre 1685 - Sant Pere de Reixac
D. Joseph Aleny  [en P.araula? de Isidro Jamader  N?? de Bª(rcelona) ]
- Lo Mas Bertran, altes Bellvehy. 20 ? blat. 6 gallinas. 200 quarteres.
- Peça dita La Donsella. 6 quarteres.
- La viña vella de 4 quarteres en lo lloch dit Vullpalleras
- 70 quarteres del Mas Jam?
- 2 quarteres en la triola en Ripollet.
- Mas Gassó? en Rexach.
- 20 quarteres del Mas Gasó en Rexach
- 30 quarteres en dit mas Gasó.
- Las comes. 20 quarteres.
- Mas Pi abans Gili antic. Guam Amat at. calver en Ripollet.
- Lo camp al cami de Sabadell de Pe??? de Mas Pi en Ripollet.
- La peça de Riu Major de 9 quarteres en Ripollet.

Gener 1665 - Sant Pere de Reixac
Josep Cabanyes
- Masos Fontamans?, Coll i Tió 3 quarteres 10c.. 9 capons. x?


Encara que aquestes persones van ser gravades per impostos i inventaris de la seva propietat, avui dia aquesta informació escrita, derivada d'aquella gestió administrativa ha arribat als nostres dies i ens permet conèixer de primera mà, els noms dels pagesos i els topònims dels indrets i masies del nostre poble. D'alguna manera podem donar les gràcies.



Glossari de termes:

[1] - Capbreu - Domument on s'anovata en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes [3] (habitualment també  remences[4]) als seus senyors, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals [5] 

[2] - Pabordia - Una pabordia era una administració que depenia de la catedral o d'un monestir i que s'encarregava d'administrar els béns i les propietats.

El paborde era l'administrador general, un canonge habitualment nomenat per l'arquebisbe, que el representava a la juridiscció que tenia sobre els habitants d'un conjunt de viles i que formalitzava el cobrament de les rendes que eren considerades d'aquests béns i propietats.

A Tarragona per exemple era habitual que el propi paborde fes el nomenament dels propis batlles dels pobles, de tal manera que en el moment que el paborde havia de venir a un poble, ho feia saber abans a l'alcalde per a que executés el pregó de l'acte a la fi que tothom pogués comparèixer, com era de costum en un loc fixat, habitualment al costat de l'església parroquial.

El paborde, davant toda la congregació mostrava l'escriptura de les seves credencials, que era llegida en veu alta per un notari i després el propi paborde jurava davant el poble observar els privilegis i costums de la vila. El batlle i demés representants juraven també fidelitat i vasallatge en nom de tot el poble, formalitzant tot aquest ritual burocràtic sobre els quatre evangelis i davant el notari que prenia l'acte de tot el que pasava.

[3] - Emfiteutes - Pagesos sotmesos a l'emfiteusi. Emfiteusi, que prové del Dret Romà, es va emprar durant segles a Europa com a mecanisme per a donar accés a l'habitatge d'una manera asequible. El propietari cedeix la propietat de l'habitatge a llarg termini o perpètua de forma gratuïta o a canvi d'una entrada assequible i com a contrapartida, la finca queda gravada amb el deure de pagar un cànon anual, que per altra part era redimible (és a dir, hom podia pagar un preu de redempció per a alliberar-se de l'obligació de pagar el cànon anual i per tant abandonar l'habitatge).

[4] - Remences - Els pagesos de remença, estaven lligats juntament a la seva família a un mas o unes terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença i sempre que el senyor ho acceptés. A més, estaven obligats a pagar els censos, parts de les collites i moltes altres càrregues i serveis personals.

[5] Dret Dominical - Els drets dominicals era l'impost pagat al senyor del feu pels seus vassalls.


Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó. Referència "ES.08019.ACA/6.10.2//ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volúmenes,1352". Capbreu de la pabordía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès. 1662/1666.

divendres, 14 de setembre del 2012

És de sobra coneguda la pèrdua d'arxius al nostre poble durant la guerra civil, per senzilla destrucció o per a donar sortida a demanda de paper "reciclat".


Els arxius parroquials del poble han estat els més perjudicats per aquests i altres motius, no obstant i per a aquelles i aquells que us interessa els temes genealògics, els arxius parroquials del nostre poble estan organitzats de la següent manera:

1.- Arxiu de la parròquia de Santa Engràcia
  • Plaça de l'Església, s/n 08110 MONTCADA I REIXAC
  • Període: 01-01-1486 / 31-12-1980
  • Segons el ministeri de cultura ( http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=74664), n'hi ha:
  • Batejos  - 9 llibres des del 01-01-1938 / 31-12-1980.
  • Confirmacions - 1 llibre des del 01-01-1942 / 31-12-1980.
  • Defuncions - 3 llibres de del 01-01-1939 / 31-12-1980.
  • Manuals - 3 llibres des del 01-01-1486 / 31-12-1645.
  • Matrimonis - 5 llibres des del 01-01-1938 / 31-12-1980.



2.- Arxiu de la parròquia de San Pere de Reixac
  • Plaça de l'Església, s/n 08110 MONTCADA I REIXAC
  • Període: 01-01-1900 - Actualitat
  • Segons el ministeri de cultura ( http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=656431 ), n'hi ha:
  • Aniversaris i Celebracions  -  2 lligalls    01-01-2000 / 31-12-2000
  • Batejos  - 2 llibres des de 01-01-1903 / 31-12-1980.
  • Cementiri - 1 llibre i 1 lligall des de 01-01-1900 - Actualitat.
  • Comptes - 1 lligall des de 01-01-1917 / 31-12-1925.
  • Defuncions - 1 llibre des de 01-01-1947 / 31-12-1980.
  • Inventari - 1 lligall des de 01-01-1926 - Actualitat.
  • Matrimonis - 5 llibres des de 01-01-1904 / 31-12-1980.

3.- Arxiu de la parròquia de Sant Joan
  • Drac, 2 08110 MONTCADA I REIXAC 
  • Període: 01-01-1964 / 31-12-1980
  • Segons el ministeri de cultura ( http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=74630 ), n'hi ha:
  • Batejos - 2 llibres des de 01-01-1964 / 31-12-1980.
  • Confirmacions - 1 llibre des de 01-01-1976 / 31-12-1980.
  • Defuncions - 1 llibre des de 01-01-1964 / 31-12-1980.
  • Matrimonis - 2 llibres des de 01-01-1964 / 31-12-1980.


No obstant i per a seguir amb investigacions genealògiques més avançades podeu fer servir altres arxius de l'esglèsia, molt importants per a aquests objectius, com són:
  • Les llicències matrimonials, ubicades al bisbat de Barcelona (Arxiu Diocesà), on trobareu les còpies dels certificats matrimonials, des de finals del segle XVII, salvant alguns anys de destrucció a la Guerra del Francès.
  • Els llibres d'esposalles de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, on trobareu una petita inscripció dels nuvis que es feia des del segle XVI fins a principis de segle XX on aquests havien de pagar un tribut per a poder casar-se i així mantenir la conservació de la catedral. Es tracta d'un material molt important degut al seu valor per a dur importants estudis de població durant els darrers 500 anys.
Quedo obert a consultes de caire genealògic si necessiteu més informació.

Missatges més antics Inici