Montcada i Reixac

Catalunya ha estat pionera en diverses disciplines industrials. Ja des dels segles XVIII i XIX, les indústries del cotó i les teles de indianes sobretot (teles de cotó estampades), van posicionar el territori en primer ordre mundial.  També ho va ser el cas del sabó, on el llinatge dels Rocamora, que més endavant van tenir relacions amb Montcada, va arribar a exportar el 90% del sabó espanyol cap a l'Amèrica.

 
Són un parell de casos, però avui volem parlar d'un producte que ja prenien els sumeris i els egipcis. Es tracta de la cervesa.

Com ja sabem Catalunya també va acollir indústria cervesera i de fet Montcada i Reixac també va tenir la seva.
 

Aquell poble de pagesia, un cop travessat per línies de ferrocarril, va reinventar-se en segona residència burgesa, i l'any 1917 ja va acollir una de les indústries més potents de l'època, l'Asland, dedicada a la fabricació de ciments.


Més tard, l'any 1934, Aismalibar va començar els seu petit imperi local del fil esmaltat i productes derivats, en un poble on hi vivia unes 7.000 persones, tot aprofitant la proximitat de la ciutat Comtal i les bones comunicacions de la vila. Com sabeu, la fàbrica va esdevenir una de les més rellevants de la comarca i va ser un dels motors econòmics del poble.

Va ser un any després, l'any 1935 quan es va enregistrar la sol·licitud d'una nova marca de cervesa anomenada "Las Dos Torres de Munich", que posteriorment va reanomenar-se "Las Dos Torres".

L'impulsor de la marca va ser en Gerhart Cohnvossen, un alemany d'origen jueu, emigrant de l'alemanya nazi, que després va castellanitzar el seu nom, sent conegut com en Gerardo Cohn-Vossen

Després d'uns anys de inversió, l'actividad de l'empresa de cervesa a Montcada va començar l'any 1950.



No se sap si Gerhart era mestre cerveser o bé l'inversor principal, no obstant va desenvolupar les varietats de cervesa Blanca Pilsen i Negra Munich, però informacions aportades per Ricard Ramos ens proporcionen una mica de llum al fet, ja que segons ens comenta el mestre cervesser  era un tal Rudolf Schuceberger de 37 anys (“fabricante Cervecero”) segons el padró efectuat l’any 1936 (arxiu municipal de Montcada). Vivia amb una nombrosa familia, tots alemanys.
 
Val a dir que el negoci familiar va estar en funcionament fins l'any 1956 i la seva producció era venuda en gran totalitat a la cerveseria "Las Dos Torres" que hi havia junt a la fàbrica, al carrer Montiu.

En aquells darrers anys la producció era d'uns 130 hectolitres, però aquell mateix any 1956, l'empresa cervesera DAMM va comprar el negoci de Gerhart i la aventura local va acabant morint aquí.


Xavier Colomé.

En Salvador Pila ens ha fet arribar una fotografia en la que al darrera hi ha escrit l'any 1926 i on podem veure una processó al carrer Major.

L'any 1926 ja s'havia baixat la Verge del Turó cap a la Parròquia de Santa Engràcia, no obstant, com que no és possible veure si es tracta de la Mare de Déu o bé d'un Sant no podem concretar la festivitat exacta. Bé podria ser la festivitat del Corpus o inclús la de Sant Isidre, on a Montcada hi havia un gremi molt arrelat a aquest sant.

Val a dir que la processó va encapçalada per homes i això fa pensar que sigui un sant, ja que habitualment les Mares de Déu anaven encapçalades principalment per dones i nenes. Per la roba de la gent i la manca de fulles dels arbres, potser estem davant d'una festivitat de tardor, però.

Comentar també que el rètol de Confiteria Font és ca l'Andreuet i els arbres que es poden veure, són "Platanaceae Hispanica", recent plantats per Joan Arimon Girbau (que es dedicava a la jardineria i més tard va ser alcalde de Montcada) i germans dels mateixos arbres que es poden veure avui dia a final de la Carretera Vella (final sense sortida).

Animem als lectors del bloc a identificar personatges que hi apareixen i també la festivitat religiosa que esdevé el punt de partida de la processó.

Gràcies a Ricard Ramos i Josep Bacardit per detalls de interès sobre aquesta foto.

Què més podem dir de la Torre dels Frares? Avui volem oferir-vos una imatge dels anys 30 del segle XX d'aquesta casa on podem veure els detalls de la part posterior de la casa.

Aquesta masia, documentada ja des del segle XV, va ser propietat dels frares de Sant Jeroni de la Murtra. És per aquest motiu que és coneguda amb aquest nom, no obstant també va ser coneguda com "Can Vestit". L'edifici va patir diverses remodelacions, fins obtenir la fisonomia actual. L'aspecte avui dia és el següent:



Imatges: Autor desconegut.

Bones, avui us oferim una imatge, de poca qualitat malauradament, en la que podem observar alguns punts de referència, en aquesta foto de principis dels anys 90.

La Masia de Can Pomada és un edifici d'arquitectura rural del segle XVII i que va ser reformada a mitjans de segle XX oferint-li la fisonomia actual.

La primera documentació escrita d'aquesta masia la tenim des del 16 de Juny de l'any 1808, en el context de la Guerra del Francès, on es van documentar revoltes i assasinats de veins del poble a les mans dels francesos, que ja havíen cremat dos cops l'ermita del turó i també les esglésies de Reixac i Montcada.

A la imatge podem trobar set punts de referència que detallem a continuació:

• 1 - Secció dels militars de Mas Duran.
• 2 - Pista d'aeromodelisme de Ripollet.
• 3 - Barri de Can Pomada.
• 4 - Can Rocamora.
• 5 - Antiga fàbrica da cartró de Mas Rampinyo.
• 6 - Antiga Bòbila de Mas Rampinyo.
• 7 - Els edificis soterrats del Polvorí militar.

I el mes de Novembre ja ha arribat. Estem a punt de deixar aquest any 2014, un any que ha estat força interessant, la veritat, però abans de dir-li adéu, encara ens quedarà la postal de Desembre.

En qualsevol cas, la postal d'aquest mes de Novembre està dedicada a l'antiga masia de Can Payàs, base de Can Rocamora, també coneguda com Mas San Marc.

La fisonomia actual és finals del segle XIX i principis del segle XX, moment en que Can Payàs va convertir-se en el Mas Sant Marc (del seu propietari, el terratinent Marc Rocamora), una torre d'estiueig de gran potencial.

De la masia original, Can Payàs, hi ha documentació dels segle XVII i alguna referència aïllada de l'any 1594.