Montcada i Reixac

Els següents cartells, presentats a concurs per a la Festa Major de Montcada del 1992, van quedar en segon lloc, però avui els recuperem de la mà d'en F. Hernández, que recopila aquest tipus de material, per a que no quedi en l'oblit:

Als arxius de la Masia Catalana i M.D.C. hem trobat un parell d'instantànies dels anys 30 del s.XX, on podem veure la Torre dels Frares i els seus voltants, d'una manera inèdita.

La masia, resta documentada des de l'any 1457, quan aquesta era propietat dels frares de Sant Jeroni de la Murtra, d'on li prové el nom actual, i llavors es feia servir com a casa de repòs dels monjos.

Es van trobar restes d'edificació amb tècnica de tipus opus spicatum [1] que fa pensar que originalment ja hi havia una construcció en època romànica (s.XI-XII). D'aquesta manera des del segle XI fins al XIV la casa va ser habitada pels frares de Sant Jeroni.

L'any 1551, en Pere Solivellas passa a ser el propietari i al 1572, torna a ser-ho dels frares de Sant Jeroni. Val a dir, que la casa també va ser coneguda com Can Vestit.

Segles més tard, el 1823 i amb la desamortització, va ser comprada en subhasta pels descendents de Pere Solivellas i la casa va restar com a vivenda privada, passant per diferents propietaris que la van orientar a activitats latifundistes i amb masovers que la van habitar durant molt de temps.


Des de l'any 1999 l'inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac aconsellava iniciar una intervenció urgent per evitar el seu esfondrament.

Finalment, i després de morir el darrer massover a l'any 2001 la casa va quedar abandonada i tancada durant un seguit d'anys, fins que al 2008, un seguit de joves, a través de la plataforma "C.S.A- Torre dels Frares" van iniciar una recuperació i rehabilitació de l'entorn i la casa, com ja coneixem.


La primera fotografia, realitzada al Març del 1933, mostra la casa i la carretera de la Roca, amb tot un seguit d'arbres joves i ben cuidats, al costat d'un camp del que semblem ceps joves. Fixeuvos-hi a més de la muntanya i les altres vinyes que es poden veure a la falda.

Edifici format per un cos davanter, dos laterals perpendiculars a l’anterior i
dos patis:

• Edifici davanter: De planta baixa i dos pisos, amb planta rectangular i coberta a quatre vessants. La porta d’entrada, centrada, és dovellada i dóna accés al pati del darrera. Al pis, centrat, un balcó i dues finestres rectangulars i emmarcades amb carreus; una a cada banda. Al segon pis, tres finestres més petites. Hi ha les restes d’un rellotge de sol.

• Edificis laterals: Actualment en resta un. Eren dos, de planta baixa i pis. Aquestes edificacions, col·locades perpendicularment amb l’edifici anterior tenien funcions molt diferènciades, un eren cel·les que es reconvertiren en habitatges i l’altre estava dedicat al bestiar. Antigament també hi estigue ubicada una capella.

• Pati posterior: Al que s’accedeix per la porta principal i que estava voltat dels edificis laterals i tancat per un mur, al centre es conserva un pou. Hi havia unes escales exteriors per accedir als edificis.

• Pati del davant: Amb dos portals, avui en mal estat. Les portes tenen unes petites teulades a dues vessants.

Edifici importantísim per a la història de la ciutat, ja que és un dels més antics. Destaca per la seva tipologia sigular, entre conventual i agrícola.

Els frares de Sant Jeroni de la Murtra tenien la Torre dels Frares com a casa de repòs. Era on els pagesos i parcers que conreaven les terres i horts propietat dels frares, anaven a pagar-hi els delmes i tributs. A l’època dels Reis Catòlics, fou Centre Inquisidor. En temps de la desamortització fou venuda a trossos. El primer nom amb que fou coneguda és el de Can Vestit / Bestit? o també
Torre de Montcada.

Avui us portem una d'aquelles cases que han pogut esquivar en bona part el preu del progrés i que situada en una ubicació privilegiada, molt propera a Can Fontanet, pertany al patrimoni històric del nostre poble. Parlem de Can Moia o també conegut antigament com Can Soler.

A la següent fotografia, del 1918, podem veure la façana d'aquesta casa amb el rellotge de sol i algunes finestres, característiques de la casa, amb detalls gòtics:

Remenant a l'hemeroteca de La Vanguardia he trobat la següent portada, del Diumenge 19 de Setembre del 1954 on es parla de la incorporació de l'esglèsia de Santa Maria de Montcada a la Diòcesi de Barcelona.

DONACION DE UN TEMPLO A LA DIOCESIS DE BARCELONA, EMPLAZADO EN SANTA MARIA DE MONTCADA

<Fotografia superior esquerra> El nuevo templo de Santa Maria de Montcada.

<Fotografia central esquerra> "Cricificado", talla en madera de José María Bohigas.

<Fotografia principal> Altar mayor dedicado al Sagrado Corazón. La imagen es del escultor Bohigas y el ábside y retablos de Mestres Cabanes y José María Bohigas.

<Fotografia inferior esquerra> Nave central de la iglesia con su románico altar mayor.

<Fotografia inferior dreta> Altar de la Virgen  de Santa María de Moncada cuya imagen de alabastro ha sido ejecutada por Federico Marés.


A partir de hoy la diócesis de Barcelona contará con una nueva iglesia. La que en el cortísimo plazo de un año ha sido levantada en Santa María de Moncada. Toda la técnica y adelantos modernos, dentro del más elevado sentido artístico, han sido puestos al servicio de esta obra, para cuya realización no se ha regateado esfuerzo alguno. El nuevo templo está dedicado al Sagrado Corazón de Jesús. Constituye una verdadera obra de arte, merced a las creaciones con que esclarecidos artistas han colaborado a tan magnifica realización.

La talla de madera del Sagrado Corazón de Jesús, ha sido ejecutada por José María Boñigas. También a su arte personalísimo se debe la bella imagen del Crucificado, la que puede reputarse de maravillosa concepción. Y también merecen elogios los diez retablos de policromada escultura que circundan la parte inferior del altar mayor. Los superiores, en cambio, se deben a José Mestres Cabanes. Son diez retablos que, con las pinturas del ábside, ofrecen un conjunto pictórico que presta al citado altar mayor una aureola artística realmente maravillosa. Una superación, sin duda, del creador del proyecto de ese altar, que lo ha sido Javier Carvajal Ferrer, de la Escuela de Arquitectura de Madrid.
 
Federico Mares ha ejecutado para ese artístico templo una también muy bella imagen de alabastro de la Virgen de Santa María de Moneada, imagen que es una de las más acertadas muestras de ese arte personalísimo que le ha creado tantos admiradores.

La nueva iglesia que tiene ahora una capacidad para trescientos cincuenta fieles ha sido estudiada pensando en el futuro. De ahí que el altar mayor sea en su totalidad desmontable, para cuando así contenga a las obras de ampliación del templo. Hoy la altura de su fachada, hasta la cruz de la espaldaña, alcanza los veintisiete metros. Y en su campanario existen dos campanas, que fueron bendecidas cosa de dos meses atrás.

Este nuevo templo será bendecido e inaugurado hoy por el reverendísimo e ílusírísimo señor arzobispo obispo de Barcelona, doctor Modrego, con asistencia de nuestras autoridades.