Montcada i Reixac

No fa masses dies amb l'amic Ricard Ramos vàrem estar parlant de la imatge de la verge de Reixac amb el nen Jesús i portadora de una "Pera" a la mà. És considerada ara per ara un petit misteri encara per descobrir.

Aquesta percepció de la pera ens resulta curiosa, doncs sembla voler associar-se al nom de la parròquia de Sant Pere de Reixac, no obstant, Pere no és Pera sinó que com tots sabem vol dir Pedra. És per aquest motiu que la imatge misteriosa ens causa neguit i ganes de saber-ne més, tant del seu origen com dels detalls litúrgics que hi havia al darrera.

Va a dir que en aquesta postal només surt reflectit la procedència (Reixac) i que es tracta d'una "Imatge Antiga".

Malauradament la imatge ja no es troba al temple, de fet no se sap si existeix enlloc, ja que ara per ara només podem especular sobre la seva desaparició, i és que tot apunta que aquesta va ser esmicolada o algú se la va endur durant la Guerra Civil Espanyola.

A banda d'aquesta imatge hi ha una altra, també provinent d'una postal de l'època on surt la imatge i els ornaments que sembla l'acompanyaven. És en aquesta imatge on ens diu que es tracta de la "Mare de Déu de la Cistelleta de Reixac"i també podem apreciar dos ornaments laterals que semblen reliquiaris.

El nom de Mare de Déu de la Cistella o Cistelleta era comú a totes les parròquies del Vallès. Tenia aquest nom, perquè com que el diumenge no es treballa, i el treball de les gallines és pondre ous, els que ponien el diumenge es consideraven propietat de la Mare de Déu, i per això es dipositaven a la cistella del seu altar durant un dia i després es venien per a comprar un ciri que cremés nit i dia davant de la seva imatge i els diners sobrants s’esmerçaven a pagar dots de donzelles pobres que es volien casar o fer-se monges, o es deixaven sense interès, a famílies necessitades del poble.

(...) també em trobava en un altre santuari on es celebrava la festa patronal el vuit de setembre sota la invocació de la “Mare de Déu dels ous” de Llavaneres. Aquesta singular advocació hi és present en moltes parròquies del Vallès o del Maresme. Es diu també de “La Mare de Déu de la Cistella”.
L’advocació es basava en una curiosa tradició. Sabent que el diumenge no es treballa, els ous que les gallines ponien en els corrals eren considerats propietat de la Mare de Déu i es dipositaven en la cistella durant un dia, però després es venien. Els diners obtinguts servien per a pagar un bon ciri que il·luminés dia i nit a la imatge de “La Mare de Déu dels Ous”. Es veu que els diumenges les gallines s’esmerçaven en pondre força ous i els diners sobrants servien per a pagar la dot de les donzelles pobres que s’havien de casar o es deixaven, sense cap interès, a les famílies més necessitades dels pobles.

El darrer relat fa referència a la Mare de Déu dels Ous de Sant Andreu de Llavaneres, una imatge que sí se sap que va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola, però com ja hem vist, la tradició dels ous i la cistellata era habitual a les Parròquies del Vallès i, tal i com hem vist, a Reixac hi va haver una imatge, que es va conèixer també d'aquesta manera.


Desconeixem si aquest element que porta la verge de la cistelleta de Reixac a la mà ès realment una "pera" o potser... és un ou?

No ens queda altra cosa que investigar més.

X. Colomé

Fons: Postals antigues segle XX, Revista de Ciències HistoricoEclesiàstiques "ANALECTA SACRA TARRACONENSIA", VOLUM 78-79 dels anys 2005-2006. Editorial Balmes. Revista "Taüll", Número 15. Setembre 2005.

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

Aquesta mina està ubicada molt a prop del torrent de la senyora o al camí de la font del tort.

Bones, avui volem donar-vos a conèixer una nova secció que trobareu al menú de l'esquerra, anomenat "Efemèrides i Topònims".

Es tracta d'un petit full de càlcul amb algunes dades relatives al nostre poble, orientades inicialment als primers segles d'existència d'una comunitat pagesa a les primitives viles que van formar part del que avui coneixem com Montcada i Reixac.

Esperem que us agradi.

Bona Diada de Catalunya.

El projecte de reordenació de l'espai públic a l'entorn del Rec Comtal dóna els seus fruits.

Després de les reivindicacions aquest comença a ser l'espai dignificat que reclamaven els veïns dels barris de Can Sant Joan i Vallbona.

Imatges: Inmaculada Fernández.

Avui com és el meu aniversari, penjo una versió Teletubbie de Santa Engràcia.

Avui us volem oferir una imatge realitzada als anys 70 del segle XX on surt el darrer tram del Carrer Bogatell, tot just a les escales i a l'estació de ferrocarril.

A la imatge veiem pantalons acampanats i vehicles avui dia considerats com a clássics: La furgoneta Renault R4 groga, el Seat 850 blau, el Seat 600 blanc o el Mini Cooper blanc amb el sostre vermell.

Fons: Postal d'autor desconegut.

Encetem un nou mes que ja ens allunyarà de l'estiu i ens acostarà cada cop més a la tardor.

I com ja és habitual des dels darrers vint-i-un mesos, comencem amb una nova postal de "Punts de Vista" i com a novetat d'aquest mes de setembre tenim l'honor de comptar amb una imatge de l'amic Cosme Oriol de l'Agrupació Fotogràfica Montcada i Reixac (AFOTMiR) que ens mostra l'edifici del maquinista del conjunt de la Casa de les Aigües amb una bonica estampa amb efecte d'alt rang dinàmic.

Aquest edifici forma part del conjunt de La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac, una antiga central d'extracció i bombejament d'aigües recollides del cabdal subterrani del riu Besòs.

Inicialment coneguda com "els pous de Montcada", aquest equipament va ser el resultat d'urgència de l'Ajuntament de Barcelona, donades les circumstàncies d'extrema sequera que va patir la Ciutat Comtal el 1878.

Aquesta casa va estar destinada a l'habitatge de l'encarregat del manteniment de la central de bombeig d'aigües i també lloc on es trobava la sala de reunions del complex.


Us animem a conèixer aquesta petjada modernista al nostre poble, clicant aquí.

D'altra banda podeu seguir els treballs de Cosme al seu blog http://cosmeoriol.blogspot.com/ així com a l'Agrupació Fotogràfica des de http://afmontcada.blogspot.com.es/.