Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Engràcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Engràcia. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’agost del 2024

Aquest pergamí ens parla del conegut Pere Riera. Datat del 10 d'octubre de l'any 1387 la seva descripció ens parla de Pasquala, casada en primeres noces amb l'hostaler del castell de Montcada Pere de Riera i ara amb l'hostaler barceloní Joan Navarro, ven a Joan Ferrer, paraire de draps de llana de la ciutat, una casa amb eixida del carrer de la Blanqueria, al darrere de l'Hospital de Bernat Marcús, en alou de la pabordia de juliol de la seu. Amb àpoca del preu, 100 ll., i possessió de la casa (Barcelonal, 28 de novembre de 1387).

Recordem que el 7 de maig de 1378, Pere Riera, hostaler de Montcada, va fundar un benefici, sota la invocació de sant Antoni i sant Llorenç, a la Pobla Nova de Montcada, a l'actual centre urbà, i tres anys més tard el bisbe de Barcelona, a instàncies del rector, jurats i prohoms de la vila, va fer traslladar la parròquia vella a la petita capella fundada per Pere Riera, quedant així instaurada Santa Engràcia a l'actual emplaçament.

Fons: Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 590, Reg. 25517


divendres, 10 de març del 2023

Pels volts de la dècada de 1890 un autor desconegut va projectar aquest alçat de la façana de Santa Engràcia de Montcada. Amb molta probabilitat es tracta d'un dels projectes presentats per la construcció de la nova parròquia, que finalment va ser portada a terme en primera instància per Sagnier.


Fons: Arxiu Municipal de Barcelona

divendres, 8 d’octubre del 2021

 La següent imatge pertany a una antiga postal de Montcada i Reixac, catalogada a mitjans dels anys 70.

A la imatge es veu estacionat en primer terme un Renault Gordini, un Seat 124 de primera generació, un Renault 4, un Citroën Ami i un Renault 8. Al fons puja el que sembla un Seat 850.

divendres, 3 de setembre del 2021

Recentment l'amic Joan Matllo va compartir aquesta imatge, d'autor/a desconegut, però que per la seva configuració inèdita considerem que aporta un interès particular. 

Pels elements que es veuen, podem aproximar una antiguitat de la foto d'ara fa un segle.

Al fons de la muntanya es pot apreciar el que sembla Moia i la Torre de l'Alcalde. A més, a la fotografia es veu l'antic campanar de l'església de Santa Engràcia, enderrocat pels volts de l'any 1928.

El que suscita una major controvèrsia és el pont que apareix, doncs entenem que es tracta del pont de ferrocarril de França, cosa que ens determina la ubicació de les escoles dels "Hermanos" (La Salle), a l'esquerra de la foto, però fora de plànol.

La imatge podria estar realitzada des de Cal Regañando

divendres, 14 de maig del 2021

 Al Diari de Barcelona, trobem una publicació del divendres 31 d'agost de 1928:

Es fa honor a la proclama de les festes entre el 2 i 9 de setembre de 1928, per tal de donar per acabades el temple de Santa Engràcia.

A les 18h del dia 2 de setembre es va beneir a la plaça del mercat de Mas Rampinyo una imatge de Sant Pere, regalada per Carlos Bonet i destinada a l'altar major de Reixac. Aquella tarda es va pujar en processó la imatge i inaugurant a més el Passeig Sentmenat.

El dissabte dia 8 de setembre és la festa gran, amb arribada del bisbe de Barcelona i benedicció d'un crist crucificat, regal de Josep Bonet del Rio, amb missa i cantada de l'escolania de Santa Maria del Mar. La família Vila regala una roba eucarística pel capellà i es canten cants gregorians

A més, sardanes, missa, repics de campanes, morterets, donació d'aliments, cantades, il·luminació del campanar, focs artificials i jocs infantils. A més queda inaugurat també el nou camp de futbol de la Font Pudenta.



divendres, 12 de febrer del 2021

El mercat de Montcada originalment estava ubicat a l'actual Plaça de l'Església. Aquesta foto de fa un segle ens demostra un seguit de parades i un bullici de mercat, avui ja desaparegut. Altres temps.


divendres, 22 de gener del 2021

Un abans i després de la Guerra Civil. Veiem l'aspecte de l'església de Santa Engràcia, el 1935 i comparant el mateix indret vint anys després.




diumenge, 20 de desembre del 2020

Avui fa un segle que es va fer aquesta foto, amb una primitiva Santa Engràcia i un paissatge nevat de postal.



divendres, 18 de desembre del 2020

Els anys 50 i una Santa Engràcia que ja es veu amb una arquitectura molt vanguardista. Imagineu les sensacions que es van tenir en observar l'estructura i arquitectura de l'església.



divendres, 15 de maig del 2020

La setmana passava vam estar veien una imatge similar. Avui tornem amb una altra de ben característica, om l'església de Montcada, un cop edificada en la seva forma neogòtica, acollia el mercat a la seva plaça.

La foto d'aquell dia, a les 12:35 ens mostra un carrer ple de vida, amb una sagristia d'allò més especial.


Veiem també com es presenta la imatge si l'acolorim:




L'església va ser enderrocada els primers dies de l'inici de la guerra civil.

divendres, 8 de maig del 2020

J. Baxaulí tenia la seva llibreria just a tocar a la Torre Vila (Cactus) i va dedicar-se també a editar algunes postals de Montcada i Reixac, realitzades per encàrrec a un fotògraf de cognom Guilera.

Una de les seves millors fotografies era la següent, en una imatge de la plaça de l'església.

La primera postal la va editar abans en moments de pre-guerra civil i la segona ja va ser als anys 40 davant la victòria del bandol nacional. Fixem-nos en els detalls:

  • El nom del poble en època republicana mantenia el nom de MONTCADA REIXAC en un perfecte català Fabra (amb la T de Montcada i sense la H de Reixac). Per contra a la postal de post-guerra, només apareix MONCADA (sense la T, d'obligat acompliment pel règim franquista).
  • El número de la postal canvia de la 2 de pre-guerra a la 4 de post-guerra. Això fa suposa que altres postals també van passar pel mateix 'reanomenament'.
  • La part més evident, el nom de la plaça, que en època pre-guerra es deia PLAÇA DE LA REPÚBLICA - PLAZA DE LA REPÚBLICA (curiós i adient ús del català i castellà), però que en època franquista de post-guerra es va anomenar PLAZA DEL CAUDILLO, en referència a Franco (val a dir que la plaça també es va anomenar en un determinat moment Plaza de Jose Antonio Primo de Rivera, en referència al fundador de la falange)
Recordem que aquesta església de Santa Engràcia va ser demolida als primers moments de la Guerra Civil, per tant, la postal de post-guerra recordava l'església ja desapareguda en aquells moments.



divendres, 30 de març del 2018

Al diari la Vanguardia trobem que l'11 de gener de 1928, a la plana 24 del diari apareix referenciat el nostre poble en un seguit de successos. Vegem-los:


En la noche del primero de enero, mientras los dueños del establecimiento vulgarmente llamado "A ca la Gracia" estaban en un baile de orquesta que se celebraba en La Unión, en el bario de Masrampiño, entraron ladrones en su casa y se llevaron, según se dice, buena cantidad de monedas de oro que sus antepasados habían arrinconado. El juzgado interviene en el asunto.
Falleció la niña Maria Isabel Vidal González. Las buenas relaciones que sus padres, don Jaume, secretario de este juzgado, y doña Manuela están conquistándose, quedaron bien demostradas en el acto del entierro, pues se vió muy concurrido. Reciban dichos señores con tan triste motivo nuestro sentido pésame
Tocan a su término las obras de nuestra iglesia. Concluído el campanario, que resulta muy hermoso, se está procediendo actualmente al traslado y colocación de las campanas.
Ayer celebróse la fuesta de la Sagrada Familia. Hubo, a las ocho, misa cantada por el conjunto de Hijas de María, y por la tarde, a las cuatro, función con sermón, que predicó el reverendo señor Vicario.
Se encuentra ligeramente enfermo nuestro reverendo señor cura párroco. Deseamos su pronto restablecimiento.
El movimiento en la población durante el año pr´pximo anterior fué de 170 nacimientos y 86 defunciones.
La compañía del ferrocarril M. Z. A. está derribando la estación para construir en su lugar otro. Es de suponer que se hará a la altura de las exigencias de la población.-C.

A La Vanguardia, el 28 de Gener de 1928 va sortir una petita referència addicional d'aquest robatori



divendres, 29 de desembre del 2017

Durant la Guerra i Postguerra, els carrers van canviar de nom. Un clar exemple va ser el carrer Major, rebatejat com "Calle Generalísimo Francisco Franco" o la plaça de l'església com "Plaza de José Antonio", en honor al fundador de la Falange Española.


A la següent imatge provinent d'una postal escrita l'any 1958, podem veure aquests elements, així com l'església de Santa Engràcia i inclús el forn de pa Pila.


divendres, 1 de setembre del 2017

Arriba el mes de setembre i amb ell una nova postal del nostre poble, en aquest cas, una imatge de l'amic Joan Matllo on podem veure el poble de Montcada des del pont del riu Ripoll.


Una imatge que, amb certa saturació de color i amb la distància que les separa, m'ha recordat al barri de Caminito a Buenos Aires.

repturperu.com

Esperem que us agradi. Ens veiem l'1 d'Octubre.

divendres, 15 de gener del 2016

Tal i com vam avançar divendres passat, us oferim un seguit de vídeos de la mà de Unrated Ridertoons del nostre poble, filmats amb un dron.

Avui os oferim una bonica filmació de l'església de Santa Engràcia, els rius Ripoll i Besòs i el Carrer Major.


Esperem que us agradi.

Recordeu que els propers dos vídeos seran:

22 de Gener 2016: El Turó de Montcada.
29 de Gener 2016: Poblat Ibèric de les Maleses.

divendres, 1 de gener del 2016

Des del blog de Montcada i Reixac, Memòria d'un Poble, us desitgem un...

Antiga església parroquial de Santa Engràcia de Montcada, el 20 de Desembre de 1920.

Com a novetats d'aquest anys 2016 al bloc de Montcada i Reixac, Memòria d'un Poble, us avancem que:
  • Seguirem publicant un post cada divendres, com a mínim.
  • Encetarem la tercera temporada de postals "Punts de Vista", que com sabeu publiquem cada dia 1 de mes (aquest mes de gener podeu demanar-la per reis ;-)
  • Intentarem incorporar el format vídeo en alguns dels posts de l'any.
  • Mantenim obertes les portes pels que voleu aportar quelcom que considereu pot ser d'interès.
  • Estem valorant alguna sorpresa addicional a dur a terme durant l'any que tot just comencem.

Salutacions i bon any.

dimarts, 17 de novembre del 2015

El dijous 21 de gener de l'any 1940 a Montcada i Reixac es va formalitzar l'enterrament dels vint-i-un veïns de Montcada i Reixac afusellats en altres poblacions, víctimes de la Guerra Civil. No van ser els únics en morir en aquella contesa, doncs a Montcada les xifres parlen d'un total d'uns 1200 morts.

Aquell dia l'acte va consistir en una passejada dels fèretres pel poble, una missa solemne i el posterior enterrament al cementiri de Montcada, on les restes van ser allotjades dins un panteó tradicionalista que actualment encara es conserva al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac.

Les imatges que us presentem a continuació mostren l'acte que es va realitzar aquell dia. Com veureu es tracten de documents gràfics d'extrema rellevància per la història recent del nostre poble, si bé han de servir per a no tornar a repetir els mateixos errors del passat. Passem a detallar la jornada:

En aquesta primera foto podem observar el detall de la comitiva i el missatge que presidia l'acte, tot just passant pel pont del ferrocarril, venint de Mas Rampinyo per la carretera general:


Membres de la Falange Española actuant com a portadors dels fèretres.


Detall de la comitiva política, militar i eclesiàstica, entre la resta d'assistents a l'acte.

A la següent imatge podem observar una magnífica presa fotogràfica del pont de la carretera nacional, avui dia C-17, amb els fèretres de camí a l'església, provinents de Mas-Rampinyo. Al fons podem veure la muntanya de Sant Llorenç del Munt i en primer terme els membres de La Falange Española, portant els seus estandards i tocant les notes de la marxa fúnebre.


Detall dels portadors dels atauds travessant el pont sobre el riu Ripoll:


Membres de la Falange Española, de camí a l'església de Santa Engràcia, tot just abans de passar per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan:


Detall del seguiment que va ocasionar aquell acte religiós. A la foto, en primer terme la secció femenina de La Falange Española i al darrera la secció masculina. Fixeu-vos en la gent sobre el pont del Ripoll, acompanyats, vídues i familiars dels assasinats.


Comitiva de vídues i familiars dels afusellats de camí a l'església. Fixeu-vos que la cominitiva d'autoritats, fèretres i La Falange Española ja ha passat el pont, en sentit a Santa Engràcia i sobre el pont encara hi ha centenars de vídues i persones que en definitiva van perdre algú durant la Guerra Civil.


Els fèretres arriben al nucli urbà de Montcada:


Arribada a l'església provisional de Santa Engràcia de Montcada:


A la següent imatge podem veure la església provisional de Santa Engràcia i els vint-i-un atauds presidint el final d'una missa solemne per les ànimes dels assasinats:


Una altra perspectiva del moment. Observeu el detall del forat que va deixar el campanar enderrocat de l'antiga església del poble, tot just al mig del perímetre que formen els fèretres:


La comitiva, familiars i demés persones interessades en l'acte van traslladar-se fins el cementiri. A la següent imatge podem veure l'antic camí cap a la font pudenta, a la vora del Ripoll, tot passant el pont del ferrocarril de Sant Joan. Al fons podem distingir el Turó de Moia i també Can Bonet.


Val a dir que entre els assasinats hi havia un religiós, el fèretre del qual anava ornamentat amb una representació de la sang i la carn de Crist en un calze. Aquest afusellat era el primer de la comitiva de camí al cementiri.


Algunes de les vídues dels assasinats de camí al cementiri:


Detall dels fèretres just al davant de l'entrada del cementiri, entre el que es destaca el del religiós, ornamentat de manera especial pel calze i la indumentària eclesiàstica sobre el propi ataud.


Detall de la comitiva i els assistents davant la façana del cementiri, preparats per a oferir unes paraules als assistents:


La següent imatge ens mostra la quantitat d'assistents a l'acte, davant la tanca del cementiri, presidida pels vint-i-un fèretres. 


Una altra panoràmica de l'acte, just al davant de la porta del cementiri. Podem apreciar alguns detalls naturals com el puig castellar al fons.


En aquesta imatge podem veure les autoritats del moment, presidint l'entrada del cementiri de Montcada, just abans de la lectura dels noms dels afusellats:


Fàcilment podem identificar la tanca de la façana principal del cementiri, on hi havia escrit els següents grafits "Caidos por Dios y por España. ¡Presentes!". Un parell de imatges de època així ens ho demostren al detall:


Imatge del camí principal del cementiri i porta principal, presidit pels joves plataners.



Detall de la porta principal i detall recalcat digitalment dels grafits pintats a la façana, per a fer-nos una idea del missatge original. Vegeu el Turó de Montcada al fons.

Detall d'algunes vídues, assistents i compungides a l'acte. Pensem que aquesta imatge tan crua representa l'inici de la postguerra i que no necessita de massa més paraules.


Com a nota final, val a dir que ara per ara, aquells fèretres encara es conserven sota el conjunt sepulcral que trobarem al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac, en el que es coneix com la filera de les vint-i-una tombes:


Recordem en aquests moments aquella cita romana que diu "Bella! Horrida bella!" (Guerres!... horribles guerres!)

Si us interessa saber més sobre l'epoca de la Guerra Civil a Montcada i Reixac podeu visitar altres articles publicats en el passat, tot clicant aquí.


Fons: Arxiu de Barcelona. Fons propi. Llibre '940 diess. La Guerra Civil a Montcada' de Ricard Ramos i Josep Bacardit.

diumenge, 6 de setembre del 2015

Avui com és el meu aniversari, penjo una versió Teletubbie de Santa Engràcia.



divendres, 30 de maig del 2014

Avui us oferim una nova imatge de la col·lecció de postals de Lucien Roisin. Es tracta de l'església parroquial de Santa Engràcia i de la plaça de l'església.


La podem trobar en contrast amb la fotografia de l'Àngel Toldrà realitzada alguns anys abans:


divendres, 7 de març del 2014

Els següents són alguns dibuixos i pintures de l'església que m'han semblat interessants i que volia compartir amb vosaltres:

Andrés Conde


Carlos Sarrate


José Sandín Antúnez

Missatges més antics Inici