Montcada i Reixac

El Club Deportiu Montcada (C.D.M.) va ser fundat el 29 d'Abril de 1923 amb el nom de Sport Club de Montcada, encara que originalment el seu camí va encetar-se als Germans de les Escoles Cristianes.

Originalment, el 1923, el club mantenia una samarreta de color blau fosc amb el coll blanc. Els pantalons eren blancs i les mitges de color negre amb vetes horitzontals en color blanc.

Durant la refundació del club el 1934 es va formalitzar l'ús del color verd verd maragda a la samarreta, en honor als pins que envoltaven el camp. Els pantalons, al igual que les mitges van ser llavors de color negre.

Passada la Guerra Civil el club va jugar a Segona Categoria arribant a ser subcampió el 1942 i assolint el títol la temporada 1949-1950.

El 1947, l'equip va fer canvis en el color de la samarreta, tot mantenint el color verd predominant, però amb el coll i els punys blaus, fent un homenatge a la desapareguda Penya Frescura.

A la temporada 1950-1951 el C.D.M. va ser subcampió de la Primera Categoria B, obtenint un ascens a Primera Regional, que el va portar donar el salt per primer cop a Tercera Divisió, la temporada 1953-1954.

És durant la meitat de la dècada dels anys 50 que trobem un cromo de la col·lecció d'escuts del campionat de lliga de la temporada 1955-1956, que promocionava la xocolata Grefer, l'any 1955:



El club verd i blanc es va mantenir a Tercera Divisió durant vuit temporades, fins 1961-1962, però va tornar a aquesta categoria el 1968-1969, 1969-1970 i 1977-1978.


Actualment el club vesteix samarreta i mitges de color verd esperança i pantalons blancs.

Com a resum de l'històric de participació podem dir que ha estat:

• 11 cops a Tercera Divisió Grup 3 els anys 1978, 1970, 1969, 1962, 1961, 1960, 1959, 1958, 1957, 1956 i 1955.
• 6 cops a Primera Catalana Grup 1 els anys 2015, 2014, 2012, 2011, 2010 i 2009.
• 2 cops a Copa del Rei els anys 1970 i 1978.
• 1 cop a Segona Catalana Grup 2 el 2016.

L'himne oficial del club es va inaugurar el gener de 2007 al nou estadi municipal de la Ferreria que s’acabava d’inaugurar. El grup d'havaneres l'Espringari, de la mà del seu membre Pere Farré, va composar l'himne, que va ser interpretat la coral del Centro Aguileño.

Des del 2011 el CD Montcada compta amb una versió rumbera de l'himne, fruit del grup La Pegatina i amb la col·laboració de Lluís Canut.


Llistat de Presidents del C.D.M:

• 1923 - 1923 - Vicenç Panisello.
• 1923 - 1929 - Isidre Grau.
• 1929 - 1936 - Narcís Bonet Urpí.
• 1939 - 1940 - Jaime Vidales.
• 1940 - 1941 - Francisco Lasús.
• 1941 - 1942 - Agustí de Budallés.
• 1942 - 1946 - Rafael Miranda
• 1946 - 1947 - Tomàs Carbonell
• 1947 - 1948 - Antoni Grau.
• 1948 - 1950 - Indalecio Salvador.
• 1950 - 1959 - Albert Riera.
• 1959 - 1960 - Joan Navarra.
• 1960 - 1961 - Albert Riera.
• 1961 - 1961 - Antonio Ortega.
• 1961 - 1971 - Agustí de Budallés
• 1971 - 1977 - Antoni Gumbau
• 1977 - 1978 - Ángel Soto
• 1978 - 1978 - Joan Villahoz
• 1978 - 1979 - Josep M. Agustí
• 1979 - 1980 - Manuel Marín Martín ”Sevilla”
• 1980 - 1981 - Ricardo Moya
• 1981 - 1982 - ”Pepín” Garrido
• 1982 - 2000 - Emilio Bermejo
• 2000 - 2008 - Antonio Alcalá
• 2008 - 2008 - Gonzalo Fresnedo
• 2008 - 2009 - Emilio Artés
• 2009 - ... - Modesto Sanchís ”Tato”

Les següents dos imatges pertanyen a la dècada dels anys 20 del segle XX:

Són imatges que tenen entre 85-95 anys i que ens porten a un munt de reflexions substancialment profundes.

Pensem només en fer un viatge en el temps a aquest passat, fer-los una foto amb el mòbil i ensenyar-se-la tot intentant explicar-los que estaria bé pujar-la a Facebook, per exemple.

Ara pensem en viatjar al futur, d'aquí 85-95 anys i sense cap aprenentatge previ, assimilar el que ens puguin mostrar els futurs descendents.

Sense cap mena de dubte trobarem conceptes i objectes inexplicables, ja sigui per l'avanç o inclús pel retrocés tecnològic.

Amb l'objectiu de centralitzar tots els topònims del poble en diferents èpoques, encetem un recull de tots els plànols i mapes que hem anat estudiant, començant per un de 1948, amb els topònims de la postguerra d'un plànol excursionista que considerem d'interès doncs es parla d'urbanitzacions, parcs i fonts.

Al mapa podem veure alguns indrets etiquetats:

- Mas Rampinyo
- Can Indianes
- Molí d'En Coll
- Can Castells
- Molí del Bisbe
- El Masot
- La Ferreria
- Can Pi
- La Beguda
- Torre de Doña Juana
- Río Ripoll
- Casa Blanca
- Font Pudenta
- Turó Fermí
- Montcada
- Font de Mitja Costa
- El Turó
- Cantera
- Font del Ferro
- Río Besós
- Puig de San Joan
- Can Cuiàs
- L'uralita
- Fábrica Asland
- Turó dels Quatre Pins
- Coll de Montcada
- Can Pomares
- Santa Maria de Montcada
- Can Oller
- Can Asbert
- Torrent de Can Asbert
- Serra de Doña Joana
- Can Llagat
- Serra de Can Llagat


Encara que de l'any 1948, aquest plànol mostra gairebé tots els topònims en català. Fixeu-vos algun detall de interès, com la Font del Ferro, encara existent el 1948, però ja molt malmesa per la pedrera de l'Asland.

Fons: ICGC. Puchades, Josep M. 1948. Editorial Alpina. "Alrededores de Barcelona : cordillera costera del Besós al Llobregat : urbanizaciones, parques, fuentes : mapa excursionista".

El barri va començar el seu llarg viatge poc abans de la Guerra Civil espanyola, amb aquest nom de Terra Nostra, nom que les autoritats franquistes van canviar a Santa María de Moncada, pel qual encara avui es coneix.

Un dels episodis del barri recau als Magatzems Alemanys, també coneguts com "Almacenes Capitol", al carrer Pelai de Barcelona, eren especialistes en oferir grans regals a canvi de comprar al seu establiment. Tant és així que oferien des de cotxes, a parament de la llar i cuina, electrodomèstics i infinitat de regals a "duro per quatre pessetes".

Com és evident, es tractava de campanyes de marqueting, importades de païssos ja acostumats al gran capitalisme i que a Barcelona també van causar cert furor entre els barcelonins i gents de fora.


En aquesta línia, el 31 de Maig de 1936, els magatzems van arribar a fer una promoció especial consistent en donar als seus clients, durant un període de cinc anys una llibreta de cupons, amb la qual podien anar aconsseguint un pam quadrat de terreny a Santa Maria de Montcada, per cada 2,5 pessetes de despesa a la botiga (posteriorment va ser per cada cinc pessetes). Com és evident, assolir l'objectiu d'edificar-se una casa no era pas fàcil.


La transcripció de l'anunci diu:

AlmaceneS AlemaneSLa casa que vende más barato de BarcelonaHa conseguido facilitar a sus clientes el ser propietarios, gratuitamente de un solar en "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" (Moncada- Sardañola)

Almacenes Alemanes, atento siempre a granjearse el favor, simpatía y adhesión de sus clientes, ha contratado con "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA", una exclusiva sobre terrenos, que dedicará al obsequio de su adicta clientela, con el fin de convertir a sus favorecedores, de acuerdo con las actuales orientaciones económicas, y sin esfuerzo material alguno, en Propietarios.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" y en las oficinas instaladas en nuestros locales, facilitará a los clientes de ALMACENES ALEMANES, libretas coleccionadoras de sellos, equivalentes a palmos de terreno.
ALMACENES ALEMANES, REGALARÁ a sus compradores poseedores de libreta coleccionadora, un sello equivalente a un palmo cuadrado de terreno, por cada 2,50 pesetas de importe de compra, durante el pazo de 5 años, que mediarán entre el 1º de Junio del actual y 30 de mayo de 1941
Además el poseedor de una libreta y sus familiares, tendrá derecho también a adquirir sellos, contra el pag de pesetas 0,25 uno, aunque el precio del palmo sufra aumento en los solares del resto de la Urbanización.
No tendrá derecho a reclamar sellos, el cliente que no tenga libreta coleccionadora.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" - Esta nueva Urbanización está emplazada a 11 Km de esta ciudad, en uno de los más pintorescos parajes del Vallés, entre las villas de Moncada y Sardañola-Ripollet, a lo largo de la carretera de Barcelona a Sabadell, cruzada por la linea de los FF.CC del Norte, donde está proyectado por la Urbanización, la construcción de un Apeadero. Su trazado está de acuerdo con las más nuevas tendencias de la técnica moderna con amplias calles, plazas y avenidas, con su arbolado, fuentes y jardines públicos, campo de deportes y proyecto de servicios que una Urbanización bie dotada exige.
Sitio sano por excelencia, rodeado de bosques, desde donde se divisa todo el Ballés, con el Montserrat, Sant Llorens de Munt y el Montseny en su fondo.
Para las 200 libretas de la primera edición, que podrán llenarse con los sellos regalados por ALMACENES ALEMANES, se han delimitado DOSCIENTAS parcelas de a 8000 - palmos cuadrados cada una, que equivalen al contenido de 8000 sellos de cada libreta.
La cotización actual del terreno de la Urbanización es de 0,25 pesetas el palmo cuadrado, comprendido la pared, verja y acera.
Infórmese y suscríbase cuanto antes, para obtener una libreta, y así podrá estar comprendido en el primer lote de 200 solares.
Los clientes inscritos, sírvanse pasar a recoger su libreta a partir de mañana día 1ª JUNIO 1936

Si ens fixem, l'anunci és trencador. Doncs es parla del que realment necessita qualsevol botiga tipus "Corte Inglés", és a dir clientela disposada a esperar darrera la persiana per lliurar-se al plaer del consum, sense massa miraments:



La transcripció és:

¿USTED NO SABE LO QUE ES SANTA MARÍA DE MONTCADA...?Es la Urbanización mejor y más moderna de Cataluña, emplazada entre Moncada y Sardañola.La más sana, la más bella, la más pintoresca y la más cercana a la Plaza de Cataluña.La más urbanizada, con hermosas calles, artísticas avenidas, plazas, fuentes, aceras, arbolado, electricidad, (gas, pistas tenis, piscinas, campo de deportes en proyecto).Inmenso bosque de pinos de 10 millones de palmos cuadrados.Estación de f. c. propia. Carretera directa a 11 km Plaza Cataluña.Iglesia propia con misa todos los días y festivos.Más de cien casas construidas ya. Ochocientos propietarios.

Fixem-nos primer en la immobiliària, que ara ja no és la "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA", i ha passat a ser la "COMPAÑÍA GENERAL DE URBANIZACIONES", curiosament també al carrer Pelai número 7.

Aquesta és la prova que la immobiliària amb nom català que va castellanitzar-se, finalment va haver de canviar-se el nom, tot evitant el mot "TERRANOSTRA", per tal d'ajustar-se al nou context polític.

En qualsevol cas, aquest darrer anunci no es parla dels Magatzems Alemanys, sino que simplement sembla que ofereix les parceles sobrants en venda que la Guerra Civil no va permetre otorgar.

L'anunci és especialment rellevant, doncs sabem que el 1936, aquesta immobiliària tenia 200 parcel·les en contracte amb els magatzems alemanys, i ara, el 1941 diu que hi ha 100 cases construïdes i vuit-cents propietaris.

Aquesta dada permet veure que hi havia centenars de propietaris, que probablement tenien un petit troç de terreny, però insuficient com per a poder bastir una casa. En definitiva, el negoci dels cupons no va ser tan lucratiu com va semblar al principi i la Guerra Civil ho va acabar d'adobar tot.

Veiem finalment un altre anunci de La Vanguardia, el 17 de Juliol de 1942:


Ens sobta que de l'anunci de 1936 es parla de 200 parcel·les de 8000 pams cada una i el 1942 es parla del sorteig del segon solar de 8000 pams i d'un tercer solar, també de 8000 pams pel setembre d'aquell mateix any.

Ja es parla de Santa María de Montcada i no de Terra Nostra, i tanmateix la immobiliària segueix sent "Compañía General de Urbanizaciones", però deixa el número 7 i passa al número 9 del mateix carrer Pelai de Barcelona (recordem que els Magatzems Alemanys estaven als números 18, 20, 22 i 24 del mateix carrer, a la vorera mar).

També diu que queden 22 llibretes de cupons per a donar i recordem que hi havia 200, que entenem gairebé totes són d'aquells 800 propietaris que comparteixen un petit troç de terreny que no els dóna per a fer-se la casa.

Novament resulta curiosa la necessitat de vendre els terrenys. A l'anunci del Maig de 1941 es diu:


En aquest del Juliol de 1942, la urbanització és segons l'anunci:


A partir de llavors, es fan noves promocions i campanyes d'anuncis, com el següent, un dels més llampants:




Al panflet es manifesten les infraestructures més representatives, com el restaurant, l'església, la devoció a la verge i algunes cases-xalet de mostra.  És curiós el fet que es parla de "millones de pinos", quan realment és una desmesura.


Un collage de la vida moderna, de la que calia evadir-se en un indret natural com Santa Maria de Montcada. Es veu un vaixell, torres elèctriques, un funicular, un tren de vapor, motors, màquines i la central tèrmica.


Un dibuix de Plaça Catalunya i un altre de l'estació del barri de Santa Maria de Montcada, que el tren arriba en 18 minuts.

M'ha fet gràcia trobar el següent dibuix, que representa la recreació d'una escena familiar d'uns Montcada realitzada pel dissenyador gràfic Jordi Bibià Balada, realitzat el 12 d'agost de 1996.

L'autor ens fa cinc cèntims del dibuix:

El dibuix vaig fer fa molts anys. Volia representar una escena familiar d'un dels grans senyors d'aquells temps. I després, evidentment, fer-ne al·lusió a una de les famílies més poderoses i influents de la nostra edad mitjana.
Sovint, quan passo per Montcada i Reixac, m'imagino sense tenir-ne n'idea de l'aspecte del castell dels Montcada. I sobretot, l'importància d'aquella estratègica situació que, en aquella banda de les afores de Barcelona, deuria ser de tan profit.

Fons Septimània Edicions

Avui dia del treball volem oferir-vos una nova mostra de les postals Punts de Vista.

En aquesta ocasió del barri de Can Cuiàs, que mira atent la Serralada de Marina i el Turó, des de la seva privilegiada situació. Esperem que us agradi.

Ens veiem el 1 de Juny amb una nova entrega de les postals.