Entrades
divendres, 27 de novembre del 2015
La passada setmana vàrem parlar de l'assasinat de Berenguer de Vilademuls de la mà de Guillem Ramon I de Montcada, al pla de Matabous.
Aquest pla, originalment un prat de pastura no massa allunyat dels conreus dels pagesos de la serralada marina, va tenir un paper molt rellevant per la zona on avui trobem el Pla del Coll. Va tenir l'honor de ser un centre comercial famós a tot el territori degut a que hi tenia llicència per a celebrar una fira anual "por todo lo grande".
En relació a tot això, cal saber que una de les primeres fires anuals que es van celebrar va ser la de Sant Cugat del Vallès a mitjan segle XII, tot just al costat del monertir benedictí.
Es celebrava aleshores aquesta fira anual per la festivitat de Sant Cugat, al mes de juliol. La fira pertanyia al Monestir, que el 1163 va cedir-la als Montcada pressionat segurament per les hostilitats de Guillem de Montcada i els seus cavallers contra les seves propietats i la mateixa abadia.
No obstant l'any 1164 els monjos van donar permís a Guillem Ramon Dapifer i al seu fill Guillem de Montcada per traslladar la fira de Sant Cugat del Vallès al terme del castell de Montcada, en concret al prat de Matabous (segons un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamins Alfons I,14 , Rius Serra, Cartulario doc 1049).
Des de llavors i fins tot el segle XIII aquesta fira es va conèixer com la Fira de Montcada (nundinis Monticathani) o també la Fira de Matabous.
La fira va ser traslladada a Montcada, però el Monestir va retenir una participació en els beneficis, no obstant aviat va aconseguir compensar la pèrdua, ja que el 1173 el rei Alfons li concedia el dret a celebrar mercat setmanal a la vila o a prop seu, i a percebre la lleuda, la taxa que gravava les mercaderies.
Font: El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat. Víctor Farías Zurita
divendres, 20 de novembre del 2015
L'altre dia vaig publicar al grup de Facebook, "Tu no eres de Montcada si..." un petit relat, inspirat en l'entrevista que li van fer a Miquel Coll i Alentorn (exPresident del Parlament de Catalunya), l'any 1985 a La Vanguadia (cliqueu aquí per a llegir-la):
Y dice la leyenda que hace varios siglos se dirigía el arzobispo de Tarragona de camino a Roma, acompañado de un sacerdote que le otorgaba gran lealtad. El polvoriento camino reseguía el primitivo camino romano que aún se utilizaba como principal vía de comunicación.
Fue al llegar a Montcada, en un prado conocido como Matabous, cuando fue interceptado por el noble Guillem Ramon de Montcada que bajó del castillo que coronaba el cerro que había en la zona, raudo y veloz con su caballo.
Cordialmente se dirigieron algunas palabras y tras el transcurso de la conversación, sin mediar apenas más palabras, el caballero desenfundó su espada y la blandió contra el clérigo hiriéndolo mortalmente, quedando el pobre arrodillado ante el noble.
- Cof, cof.- Tosió el arzobispo.- Os pido que me dejéis confesar.- Solicitó éste con la mano taponando su herida.
- Hacedlo.- Respondió el caballero altivo.
El arzobispo se confesó con el sacerdote que le acompañaba, en tanto el caballero, en muestra de discreción se alejó de la escena acariciando el lomo de su caballo que pacía relajadamente un poco más allá.
Todo parecía en paz cuando terminada la confesión el caballero volvió junto al arzobispo.
- ¿Estáis en paz con Dios? - Inquirió el caballero.
- Sí.- respondió el aezobispo.- a la vez que besaba su cruz pectoral.
Sin apenas pestañear el noble caballero blandió de nuevo la espada y tras un par de mandobles bien ejecutados, acabó con la vida del arzobispo. No contento con ello que esparció los sesos de éste por el prado de Matabous.
PREGUNTA - ¿Dónde se encuentra el Pla de Matabous? Emoticón smile
I certament en pocs minuts la resposta va sorgir: El Pla d'en Coll. Aquell Arquebisbe, en Berenguer de Vilademuls (originalment Abad de Sant Feliu, segons alguns autors de Girona o bé de Guíxols) va ser executat com un brau per un matador occidor de nom Guillem Ramon I de Montcada, nét del famós Gran Senescal i germà i hereu de Gastó, comte de Bearn. Aquest assasinat va consumar-se el 16 de febrer de l'any 1194.
Escut de Berenguer de Vilademuls.
En el seu sepulcre a la Catedral de Tarragona, al costat de la capella dels Sants Cosme i Damià
En Berenguer va ser arquebisbe durant vint anys, des del 1174 fins el moment de ser executat per Guillem Ramon I de Montcada, que curiosament era el marit de la neboda de l'arquebisbe. Vet aquí les disputes familiars de l'època, com veieu.
El papa Calixt II, en butlla de 17 de juny del mateix any de 1194, va excomunicar l’assassí i els seus còmplices i va disposar que per a obtenir el perdó haurien d’anar humilment i en persona a sol·licitar-lo davant de la Seu Apostòlica.
Van passar uns deu mesos i va decidir exiliar-se. L'exili va durar gairebé 40 anys, retornant de nou el 1214 quan va heretar el vescomtat de Bearn del seu germà Gastó VI.
L'any vinent, al setembre del 1215, va anar a Roma a demanar l'absolució però el Papa del moment, en Inocenci III, i mitjançant la delegació del cas a tres cardenals, li van aplicar una dura pena, entre les quals se l’imposà la d’anar de croat a Terra Santa.
D'aquesta manera acaba la història de l'arquebisbe que un cop mort fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí va anar a Roma a demanar perdó. Coses medievals, diguem-ne.
Miquel Coll i Alentorn.
Fons Arquebisbat de Tarragona,
Enciclopèdia Catalana.
dimecres, 18 de novembre del 2015
Aquest dijous 18 de novembre a les 19:45 tinc el privilegi de poder presentar a la seu de la Fundació Cultural una xerrada informativa sobre els topònims de Montcada i Reixac mitjançant l'ús d'un plànol de finals del segle XVIII.
Esperem poder comptar amb la vostra assistència.
Salutacions.
dimarts, 17 de novembre del 2015
El dijous 21 de gener de l'any 1940 a Montcada i Reixac es va formalitzar l'enterrament dels vint-i-un veïns de Montcada i Reixac afusellats en altres poblacions, víctimes de la Guerra Civil. No van ser els únics en morir en aquella contesa, doncs a Montcada les xifres parlen d'un total d'uns 1200 morts.
Aquell dia l'acte va consistir en una passejada dels fèretres pel poble, una missa solemne i el posterior enterrament al cementiri de Montcada, on les restes van ser allotjades dins un panteó tradicionalista que actualment encara es conserva al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac.
Les imatges que us presentem a continuació mostren l'acte que es va realitzar aquell dia. Com veureu es tracten de documents gràfics d'extrema rellevància per la història recent del nostre poble, si bé han de servir per a no tornar a repetir els mateixos errors del passat. Passem a detallar la jornada:
En aquesta primera foto podem observar el detall de la comitiva i el missatge que presidia l'acte, tot just passant pel pont del ferrocarril, venint de Mas Rampinyo per la carretera general:
Membres de la Falange Española actuant com a portadors dels fèretres.
Detall de la comitiva política, militar i eclesiàstica, entre la resta d'assistents a l'acte.
A la següent imatge podem observar una magnífica presa fotogràfica del pont de la carretera nacional, avui dia C-17, amb els fèretres de camí a l'església, provinents de Mas-Rampinyo. Al fons podem veure la muntanya de Sant Llorenç del Munt i en primer terme els membres de La Falange Española, portant els seus estandards i tocant les notes de la marxa fúnebre.
Detall dels portadors dels atauds travessant el pont sobre el riu Ripoll:
Membres de la Falange Española, de camí a l'església de Santa Engràcia, tot just abans de passar per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan:
Detall del seguiment que va ocasionar aquell acte religiós. A la foto, en primer terme la secció femenina de La Falange Española i al darrera la secció masculina. Fixeu-vos en la gent sobre el pont del Ripoll, acompanyats, vídues i familiars dels assasinats.
Comitiva de vídues i familiars dels afusellats de camí a l'església. Fixeu-vos que la cominitiva d'autoritats, fèretres i La Falange Española ja ha passat el pont, en sentit a Santa Engràcia i sobre el pont encara hi ha centenars de vídues i persones que en definitiva van perdre algú durant la Guerra Civil.
Els fèretres arriben al nucli urbà de Montcada:
Arribada a l'església provisional de Santa Engràcia de Montcada:
A la següent imatge podem veure la església provisional de Santa Engràcia i els vint-i-un atauds presidint el final d'una missa solemne per les ànimes dels assasinats:
Una altra perspectiva del moment. Observeu el detall del forat que va deixar el campanar enderrocat de l'antiga església del poble, tot just al mig del perímetre que formen els fèretres:
La comitiva, familiars i demés persones interessades en l'acte van traslladar-se fins el cementiri. A la següent imatge podem veure l'antic camí cap a la font pudenta, a la vora del Ripoll, tot passant el pont del ferrocarril de Sant Joan. Al fons podem distingir el Turó de Moia i també Can Bonet.
Val a dir que entre els assasinats hi havia un religiós, el fèretre del qual anava ornamentat amb una representació de la sang i la carn de Crist en un calze. Aquest afusellat era el primer de la comitiva de camí al cementiri.
Algunes de les vídues dels assasinats de camí al cementiri:
Detall dels fèretres just al davant de l'entrada del cementiri, entre el que es destaca el del religiós, ornamentat de manera especial pel calze i la indumentària eclesiàstica sobre el propi ataud.
Detall de la comitiva i els assistents davant la façana del cementiri, preparats per a oferir unes paraules als assistents:
La següent imatge ens mostra la quantitat d'assistents a l'acte, davant la tanca del cementiri, presidida pels vint-i-un fèretres.
Una altra panoràmica de l'acte, just al davant de la porta del cementiri. Podem apreciar alguns detalls naturals com el puig castellar al fons.
En aquesta imatge podem veure les autoritats del moment, presidint l'entrada del cementiri de Montcada, just abans de la lectura dels noms dels afusellats:
Fàcilment podem identificar la tanca de la façana principal del cementiri, on hi havia escrit els següents grafits "Caidos por Dios y por España. ¡Presentes!". Un parell de imatges de època així ens ho demostren al detall:
Imatge del camí principal del cementiri i porta principal, presidit pels joves plataners.
Detall de la porta principal i detall recalcat digitalment dels grafits pintats a la façana, per a fer-nos una idea del missatge original. Vegeu el Turó de Montcada al fons.
Detall d'algunes vídues, assistents i compungides a l'acte. Pensem que aquesta imatge tan crua representa l'inici de la postguerra i que no necessita de massa més paraules.
Com a nota final, val a dir que ara per ara, aquells fèretres encara es conserven sota el conjunt sepulcral que trobarem al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac, en el que es coneix com la filera de les vint-i-una tombes:
Recordem en aquests moments aquella cita romana que diu "Bella! Horrida bella!" (Guerres!... horribles guerres!)
Si us interessa saber més sobre l'epoca de la Guerra Civil a Montcada i Reixac podeu visitar altres articles publicats en el passat, tot clicant aquí.
Fons: Arxiu de Barcelona. Fons propi. Llibre '940 diess. La Guerra Civil a Montcada' de Ricard Ramos i Josep Bacardit.
divendres, 13 de novembre del 2015
La nova església bastida definitivament a finals dels anys 20 va ser enderrocada durant la guerra civil, és per aquest motiu que podem datar aquesta postal a principis dels anys 30 del segle XX.
El riu Besòs, l'aigua de la vida d'aquella Montcada dels nostres avis i el pont de creuava fins l'actual carretera de la Roca des del passeig Sentmenat, així com els arbres de ribera, les cases i el turonet de Fermí o Vista Rica... Tot plegat muntava una estampa molt bucòlica.
divendres, 6 de novembre del 2015
Avui volem donar a conèixer el cartell del primer aplec de la sardana que es va fer a Reixac, el 26 de Juny de 1977.
Encara que no oficialitzades com a aplecs, alguns anys abans es van fer algunes trobades i ballades de sardanes, incloent-hi un concurs de fotografia sobre Reixac.
D'altra banda, l'aplec de 1977 va coincidir amb la inauguració de la plaça de Reixac, després de que la família Tort desmuntés el talús de pedra i terra amb la seva excavadora, de manera desinteressada.
Imatge del pimer aplec de Reixac. Fons Margarita Canals
El cartell ens l'ha fet arribar Josep Loredo, un dels membres de la Cobla La Principal d'Olot, que va tocar aquell dia a Reixac.
Malauradament les cobles van deixar-se de fer a Reixac, no obstant al record de molts i moltes queden aquells dies de germanor i sardana als peus del nostre temple romànic de Reixac.
diumenge, 1 de novembre del 2015
I ja tornem a encetar un nou mes. Avui dia de Tots Sants, després de la més que probable ingesta calòrica d'ahir i abans d'ahir, dia de la castanyada, moniatos i panallets, celebrem aquesta festa en record als avantpassats i preàmbul del dia dels Difunts de l'endemà.
La llegenda popular diu que avui dia de Tots Sants, són els vius els que visiten els morts i que demà, dia dels Difunts, són els morts els que visiten els vius.
Per tal de celebrar aquests dies tan marcats a hores d'ara, volem oferir-vos amb una nova postal del nostre poble. En aquest cas del cim del Turó, una ànima en pena que sense cap mena de dubtes intenta mantenir el seu vigor del passat, encara que els seus anys de glòria malauradament ja van passar.
Encara i així és el nostre Turó, descarnat, perforat, dinamitat i privat del seu volum original en milers de bocins que ara suporten el pes del progrés en forma de bigues, parets i murs de formigó.
Per un Turó que encara no ha mort i que esperem veure allà plantat fins a la fi dels dies.
Feliços dies dels morts.
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscripció:
Missatges (Atom)