Montcada i Reixac

Postals Punts de Vista és una iniciativa mensual per a donar a conèixer el poble des d'una altra mirada, descobrint que l'observador pot canviar la percepció del que veu només canviant d'angle aquella imatge quotidiana.

El projecte va encetar el 2014 amb dotze postals en sèrie de marc blanc 4:3 que va evolucionar ja el 2015 en la sèrie de marc negre amb la mateixa relació d'aspecte i que va continuar el 2016. Ja al 2017 la sèrie negra ha evolucionat a una mirada panoràmica en relació 16:9.

Avui us oferim una reedició de les postals Punts de Vista de l'any 2014 seguint el mateix format de la sèrie negra 4:3 dels anys 2015 i 2016. Esperem que us agradi.

Encara no fa cent anys que aquestes persones van deixar-se fotografiar a la Casa de la Mina del Reixagó.

Una senyora amb vestit a ratlles i un somriure, un nen amb pantalons curts assegut i una altra dona vestida de negre al fons, junt amb el fotògraf que va immortalitzar el moment, són els personatges que es dedueixen a l'indret aquell dia.

La tècnica fotogràfica encara força desconeguda i fotografiar-se a certa distància encara era habitual, com es pot comprovar a la següent imatge del mateix moment.


Les dos senyores assegudes a la vora de la sortida del rec i el nen, que segurament ja tenia ganes feia estona, ara fent el mico enfilat a la reixa. Sembla que la dona del vestit a ratlles aixeca la mà i es dirigeix al nen, potser tota esverada, que ens fa pensar que és la seva mare.

No hem canviat tant des de llavors. Tant com ara o bé d'aquí cent anys més, aquestes situacions es tornaran a repetir.


Després de revisar desenes de imatges del rec Comtal he pogut trobar amb gran il·lusió una altra fotografia del mateix dia, on surten els tres mateixos personatges, on ara sí podem distingir els seus rostres.




La imatge mostra les dos dones i el nen de camí cap a la zona de l'actual barri de Vallbona, al costat del rec comtal, gairebé com estava fa no massa temps. Al fons el turó i la capella de la Mare de Déu del Turó.

En un alter grup de clixès he trobat també una altra imatge del mateix indret i persones, assegudes al rec i malgrat la mala qualitat, es pot distingir la senyora del vestit de ratlles:


I ja per curiositat, he pogut trobar altres sèries de clixés on surt una senyora amb el mateix vestit, però en altres indrets, com és el carrer Colón o bé enfilada dalt un talús a la torre de Can Oriol:


Els mateixos clixés mostren altres imatges d'una família al carrer Colón, pel que podem vincular aquestes persones amb barcelonins benestant de vacances a Montcada.


El repte ara és trobar altres imatges de la senyora amb el vestit a ratlles.

Actualització: L'amic Ricard Ramos ens ofereix una nova imatge de la família de la senyora del vestit de ratlles, juntament a l'acompanyant que sembla vestir de dol. En aquesta ocasió podem veure millor el seu rostre:


A més, ens proporciona una dada de gran interès, on la dona del vestit a ratlles, surt en una altra fotografia en un pati posterior, dels que eren habituals al carrer Montiu. D'altra banda també existeix una altra fotografia on la senyora del vestit es troba al davant "Villa Ángeles", posteriorment coneguda com la torre Hubner (rellotger), on es fa referència a "Los colonos de nuestra torre 1920".



.

Avui és la diada de Sant Jordi, el cavaller que va morir el 23 d'abril de l'any 303, enguany fa 1714 anys.

Sant patró de diversos països, a l'estat espanyol ho és també de les comunitats d'Aragó, Balears i Catalunya, així com d'altres pobles i ciutats de la resta de l'estat.

Bona diada literària de germanor.

Ja fa uns anys us vam presentar algunes de les primeres fotografies en color que es van fer a Montcada, en concret dels anys 20 del segle XX.

Totes elles van ser realitzades amb les plaques fotogràfiques d'Autocrom, el primer sistema de fotografia en color, patentat pels germans Lumiere el 1907.

Avui volem oferir-vos una altra imatge Autocrom per a la col·lecció, també realitzada a la dècada dels anys 20 i en placa per a visió estereoscòpica (l'antic efecte 3D que es pot veure amb unes ulleres especials).

A la imatge es pot veure Sant Pere de Reixac i el que sembla Can Abadal. La casa amb els homes de blat de moro és Can Pesador (Can Andreu).

Imatge des del mateix indret, realitzada l'abril del 2017, on trobem la mateixa carena de la serralada. Val a dir que Can Abadal resta oculta darrera els arbres del bosc.


Si voleu veure la resta de imatges en Autocrom, cliqueu aquí.

Avui dijous 20 d'Abril s'ha presentat a la seu de la Fundació Cultural Montcada la revista Quaderns 34 en un acte on cal destacar el 50è aniversati del C.E.A.V. Centre Espeleològic Alpí Vallesà i l'exposició d'una projecció en vídeo de l'estudi que es va fer el 2005 als túnels del Rec Comtal.

La presentació, encetada per la Presidenta de la Fundació Cultural Montcada, Núria Cervera, Filla Predilecta de Montcada i Reixac des de l'any passat, i tot fent incís a la importància de la cultura, la història i el patrimoni cultural de Montcada i Reixac. L'exposició va anar a càrrec de Josep Bacardit que ens va presentar els articles que formen la revista.

Entre els articles presentats en aquest número, que trobareu a la Fundació Cultural Montcada (Major 47) i també a la parada que tindrà la Fundació aquest proper Diumenge per Sant Jordi, es destaquen:

- 50è Aniversati del C.E.A.V. Can Sant Joan.
- Recordant a Josep Cervera i Bardera.
- Reportatge gràfic vies ferroviàries.
- La Torre dels Frares
- Miracle de Sant Josep Oriol.
- Frases fetes o refranys, l'ús i mal ús del llenguatge.


L'alcaldessa Laura Campos va finalitzar l'acte amb unes paraules relacionades amb el fet de la importància que tenen les associacions i entitats de la vila, com el cas del C.E.A.V. i la Fundació Cultural Montcada, com a elements rellevants per a fer poble i fer barri. També va tenir unes paraules a Sebastià Herèdia, recentment nomenat Fill Adoptiu del poble pels seus mèrits en la seva trajectòria social i la seva implicació en el teixit associatiu.

La presentació va finalitzar amb un xic de coca, mistela i per a la ocasió, un servidor va oferir també una safata de galetes commemoratives del miracle de Sant Josep Oriol.

Degut a que els assistents van demanar la recepta i ja que a l'article de Quaderns 34 hi ha publicada la recepta que vaig fer inicialment, sense la millora introduïda a les galetes que vàreu tastar, a continuació donem el detall d'aquesta recepta definitva de les Galetes de Sant Josep Oriol:

Ingredients:

• 250 gr de farina (100% farina sense cap aditiu).
• 125 gr de mantega.
• 130 gr de sucre blanc.
• 50 gr de rave ratllat.
• 1 ou (60 gr aproximadament).
• 20 gotes d'extracte de vainilla.
• Sal (una cullera de cafè rasa).
• Canyella en pols (una cullera de cafè vessant).
• Llevat (una cullera de cafè de llevat tipus Royal)

Preparació per a una safata de galetes (aprox unes 30 galetes de diàmetre 6 cm):

Netejarem els raves amb aigua i els hi tallarem el cap i la cua:


Ratllarem 50 grams de rave (un parell de ben grossos):


Ficarem la mantega en un recipient i l'escalfarem al microones durant uns segons fins que tingui la textura de pomada.

En un bol gran afegirem la mantega i el sucre. Ho mesclarem deixant-ho tot molt fi (és recomanable fer servir una màquina de batre per la cuina).

Un cop ben mesclat, afegirem la resta de ingredients, incloent el rave ratllat. Remenarem la massa amb els nous ingredients i finalment afegirem la farina, passada per un sedàs. Amassarem de nou durant una bona estona.


La massa ha d'adquirir una tonalitat grogenca de la mantega i ha de quedar una mica enganxosa, pero que es pugui treballar bé amb les mans.

Val a dir que, si són raves molt frescs, amb abundància d'aigua, veurem que la massa encara queda molt enganxosa. Si ens passa això, afegirem una mica més de farina (en el nostre cas va ser necessari afegir 85 gr addicionals).

Un cop tinguem la massa ben barrejada, farem dos pilotes.

Agafarem dos papers de forn i posarem la massa entre ells, primer una de les pilotes i llavors l'altra, tot passant el rodet de fusta per sobre del paper i deixant la massa estirada entre 4 i 5 mil·límetres.


Deixarem la massa estirada entre els papers de forn a la nevera durant 40 minuts.

Un cop passat el temps, treurem la massa i veurem que ha quedat rígida per l'efecte de la mantega refredada.

Nevarem el marbre de la cuina amb una mica de farina i estirarem una miqueta la massa, però deixant-la gruixudeta amb aproximadament els 4 ó 5 mil·límetres.  És recomanable abocar-hi un xic de farina també per sobre i per sota i acariciar la massa a la fi de generar una superfície una mica granulada.


La massa quedarà preparada per a ser tallada.

Prepararem la safata del forn i la nevarem amb una mica més de farina.


Amb un tallador de massa rodó d'uns 6 centímetres de diàmetre, tallarem les galetes i les anirem posant a la safata del forn.


Intentarem aprofitar el màxim la massa.


Ja com a mesura avançada, farem servir un motlle, que pot ser fabricat en fusta, amb la data 1698 (any on Sant Josep Oriol va fer el miracle dels raves a la Font Freda).

Recordem que aquest tipus de motlle ha de ser de tipus d'alt relleu i estar enmirallat per a que l'any quedi correctament visible sobre la massa.


Amb el motlle premsarem cada galeta, encara crua, tot deixant la seva marca en profunditat. No cal punxar les galetes.


Escalfarem el form a 180º durant uns 5 minuts i procedirem a ficar les galetes dins durant 18 minuts.

Durant els 5-8 minuts veurem que les galetes comencen a suar la mantega i queden brillants, però en un moment donat, passat aquest temps quedaran seques d'aquest greix exterior. A partir d'aquell moment, i en funció del form, haurien d'estar uns 10-15 minuts més aproximadament.

No us espanteu si les galetes quedaran força blanques, encara que un toc de forn addicional les posaran una mica més morenes, pero amb el risc de que després quedin més dures.

Un cop fetes, les traurem del forn i les posarem sobre una reixa, tot valorant que per sota quedin fetes, encara que quedaran una mica toves, després s'enduriran una mica més quan es refredin.

Les galetes de Sant Josep Oriol queden llavors enllestides, simulant les monedes de plata que del tall d'uns raves, en Josep Oriol va convertir.

La presentació  es pot millorar embolicant-les en paper d'alumini a mode de moneda i enganxant el logotip de les galetes en aquest embolcall.


Les galetes presentaran un gust similar a les galetes daneses, amb un toc montcadent del rave, que podrem distingir en color vermell


Només queda gaudir-ne el tast acompanyant amb una mica de mistela o algun altre vi dolç.


La galeta pot ser consumida el 23 de març, dia de Sant Josep Oriol, el nostre particular sant que va fer el seu primer miracle a Montcada.

Esperem que us agradin.

Aquesta setmana , els amants de la història local teniu dues cites importants:

• Dimecres dia 19 d'abril a les 19:30 hores, en Jaume Alcàzar, farà la presentació del llibre "Montcada i Reixac desapareguda", on trobareu unes magnifiques fotografies antigues del nostre poble. La presentació es farà a l'Auditori, davant l'església.

• Dijous 20 d'abril les 19:30 hores, es presentarà el darrer Quaderns 34, a la Fundació Cultural Montcada, al carrer Major 47.

Diumenge, per Sant Jordi també podreu adquirir a la paradeta de la Fundació Cultural Montcada aquestes i altres publicacions.

Rebeu una cordial salutació.

Hi ha una postal acolorida, probablement dels anys 40 del segle XX, que pertany al barri de Terra Nostra.

En concret la imatge es va realitzar a la cantonada de l'actual carretera N-150 de tal manera que les persones que veiem caminant es troben baixant l'actual Carrer Montsant.

A continuació podeu veure la mateixa ubicació l'any 2016. Vegeu que la casa de l'esquerra, avui de color vermell, i també la tercera i la quarta casa són les que apareixen a la postal.



Segons veïns del poble, comenten que les persones que surten a la postal antiga poden ser membres de la família Almodóvar, la senyora Maria i els seus quatre fills, Maria, Antonio, Joana i Isabel.

La següent imatge va ser realitzada el diumenge de rams de 1948. Al darrera de la imatge diu "Moncada, al salir de la Iglesia. Domingo de Ramos de 1948"

Segons comentaris al grup de Facebook "Tu no eres de Montcada si...":

Paco Soriano Ortiz La primera per l'esquerra a Carmeta de Cal Segu, recentment traspassada…la Mª Rosa…i moltes Vilaltes...

Isidro Figueras Collado La delante del árbol la Aurelia de cal Jane

Josep Maria Bons Camps Els homes son els cunyats Jaume Trias i Carles Vilalta

Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. AFB3-129 Josep Maria Sagarra Plana

Un cop més els amics Bacardit i Cia han elaborat un nou reportatge audiovisual que des del bloc recomanem.

En aquest cop ens explicaran la història de l'antena del Turó de Moia, infraestructura situada en un cim estratègic. L’enregistrament de les imatges i el muntatge del mateix ha anat a càrrec de Joan Vidal, acompanyat de Xavier Valls i Josep Bacardit.

Ara aquesta antena és clau per a oferir un servei essencial que fa possible que la informació i la comunicació arribi a les nostres llars, comerços, indústries, empreses de serveis, dades contables, telèfons, TV i Ràdio, internet, etc.

Des de temps immemorial ha estat objecte del desig de molts, originant el seu control llargues disputes, algunes d'índole militar i les altres de polític, que en el fons significava, i contínua significant, tenir el control del poder.

Encara amb torrons de Nadal a l'armari i ja tenim l'abril aquí i, com no podia ser d'una altra manera, i ja que la primavera ens ha vingut a visitar, volem oferir-vos amb una nova entrega de les Postals Punts de Vista, amb uns colors propis d'aquesta estació de l'any.

En aquesta ocasió amb una estampa del riu Ripoll al seu pas per la Ferreria, antic territori conegut com Porcià fa un mil·leni.

Esperem us agradi.