divendres, 24 de novembre del 2017
El Diario de Barcelona va ser una publicació fundada l'1 d'Octubre de 1792 i que va desaparèixer, després d'algunes interrupcions, el 1994 l'edició en paper i el 2009 l'edició digital.
Va ser un dels diaris més antics de tota Europa i és considerat el diari més important de la història de Catalunya.
L'1 de setembre de l'any 1821, al seu número 244, el diari informava de com anar a buscar aigua a la Font del Ferro de Montcada, en uns anys on la font començava a estar en ple rendiment en quant a la seva fama es refereix.
Hi havia una tartana que sortia de Barcelona a les quatre de la matinada i tornava a les nou, en un viatge d'un parell d'hores amb temps suficient com per beure aigua i carregar alguna garrafa o petita bota.
El sacrifici d'anar a buscar aigua a Montcada era evident, però la tartana sortia amb gent amb els ulls clucs de son, alguns amb problemes de salut que esperaven millorar amb les aigües de Montcada.
Avisos. El que quiera ir á tomar el agua de la Font del Fero, acuda á casa de Cardeñas, calle de Tantarantana, esquina á la Academia de San Agustin vell, donde encontrará una tartana que saldrá á las 4 de la mañana y volverá a las 9 de la misma.
Aquest anunci es repeteix en diverses ocasions al diari durant un bon seguit d'anys, com és aquest exemple de l'any 1828:
Retornos. En la calle deTantarantana casa Josef Cardeñas num 7 hay una tartana que sale diariamente para la Font del ferro.Anys després, el servei d'aigua de la Font del Ferro a Barcelona va millorar i ja no calia anar-la a buscar un mateix amb la tartana, com podem veure a l'anunci del 1836.
La persona que se acomode beber el agua de la llamada vulgarmente de la font del ferro, acuda al cementerio de las Moreras, frente Sta. Maria del Mar, que la hallará tanto en invierno como en verano. La misma muger que la vende se obliga á llevarla á las casas que gusten tener dicha agua, si asi lo previenen.Aquest anunci ens demostra que en pocs anys, ja va sorgir un negoci en la venda de l'aigua de la Font del Ferro de Montcada dins la ciutat de Barcelona, tot incorporant el servei a domicili.
L'any següent, el 1837, l'anunci torna a canviar i s'ofereix un servei per a fer sota encàrrec en un altre lloc de Barcelona.
Pel text de l'anunci tot apunta que la tartana encara feia el viatge per la nit, però els loobies ja van consolidar-se i, aprofitant la fama de la font, van continuar venent l'aigua a la ciutat de Barcelona.
El missatge ens dóna a conèixer també que probablement ja hi havia alguna mena d'engany de la legitimitat de les aigües de la Font del Ferro que es venien a Barcelona.
Los sugetos que gusten tomar el agua de la Font del Ferro de Moncada, traida en la misma noche, podrán acudir á la Rambla en la acera donde venden bacalao, casa de la Buscalla, en donde podrán dejar el recado si es que quieren que se les lleve á sus casas, y cuando no, se podrán abastecer de ella en la misma casa ó en su frente que es el puesto fijo de su venta: advirtiendo que es agua lejítima y no tiene ninguna clase de adulteracion como se podrá justificar.
El que quiera comprar agua propia del manantial de Moncada, vulgarmente llamada de la Font del Ferro, acuda al Borne, cementerio de las Moreras, que Antonio Comas la tiene para vender, como tambien la llevará á casas que se sirvan indicarle.El negoci de l'aigua de la Font del Ferro va seguir endavant, però dotze anys després, el 1849, tornem a trobar el servei de viatgers nocturn cap a la font..
En aquest cas, ja no amb la tartana, però sí amb un omnibus o diligència del segle XIX que sortia de la Plaça de Sant Jaume.
L'anunci parla que el transport cap a la Font del Ferro de Montcada surt cada dia.
OMNIBUS PARA LA FONT DEL FERRO de Moncada. Sale todos los dias de la plaza de la Constitucion (antes de S. Jaime) á las 5 en punto de la mañana, y regresa antes de las 10, despues de haber dado dos horas de tiempo á los pasageros para tomar aquellas aguas tan acreditadas por sus virtudes medicionales. En atenció á la mucha gente que acude alli, particularmente los dias festivos, por razon de haber baile por la tarde, saldrá el ómnibus del lugar arriba citado, á las 3 y media de la tarde de cada dia de fiesta. Los asientos se despachan á 4 rs. vn [Reales de Vellón]. uno, en casa el droguero Sr. Corominas, bajada de S. Miguel nº 6.
També del juny de 1849 és el següent anunci, on ens aclareix una mica més els punts de venda, que podem veure va consolidar-se al Born, en concret al mercat i també a la cantonada del carrer Montcada.
En qualsevol cas, ara comencem a veure un anunci amb una marcada intenció de vendre aigua pels fets "medicinals" i "la verdadera agua", fet que ens fa pensar que també hi havia cert engany en la venda de les aigües de Montcada.
Del text de l'anunci podem extreure que hi va haver també un canvi de propietari d'aquest negoci, doncs la persona que ara ven l'aigua és Juan Nadal, que pel que indica l'anunci va ser l'antic botiguer d'aquesta.
EN EL MERCADO DEL BORNE Y EN LA puerta de la tienda de confiteri que hay en la esquina de la calle de Moncada, se vende la verdadera agua de la acreditada fuente medicinal de Moncada, conocida por la Font del Ferro, siendo la tal mesa de espendiciosa, de Juan Nadal, antiguo espendedor de dicha saludable agua. El Precio á 8 cuartos el porron.Ja l'any 1852 trobem encara el transport de l'omnibus de les cinc del matí, però ja no surt de la plaça Sant Jaume sino del carrer de Santa Anna. Ens diu que l'omnibus és de Casa Xelma, empresa que el gestionava.
RETORNOS. DESDE EL PRIMERO DEL CORRIENTE sale diariamente á las 5 de la mañana, estando de regreso en esta á las 9 de la mañana, un ómnibus de casa Xelma, calle de Sta. Ana, ara la Font del Ferro de Moncada.
Nou dies després el diari mostra un nou anunci de venda de l'aigua, però molt més senzill. L'aigua ja havia consolidat la seva fama, però calia indicar que era la "verdadera". L'indret de venda segueix al Born.
AGUA DE LA FONT DEL FERRO, VERdadera. Véndese en la plazuela de las Moreras á 6 cuartos.
L'aigua de la Font del Ferro, seguiria amb una gran acceptació popular degut als beneficis medicinals que se li van atribuir. La font va romandre activa fins principis de segle XX, moment on la cimentera Asland va iniciar l'explotació de la pedra del Turó.
La memòria històrica ens indica que als anys 50 del segle XX encara es podia visitar les restes de la que va ser la font més famosa del nostre poble.
Arxiu: Biblioteca Nacional de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ; Universitat de Barcelona. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Aigües de Montcada,
Font del Ferro,
Segle XIX (Anys 20),
Segle XIX (Anys 30),
Segle XIX (Anys 40),
Segle XIX (Anys 50)
divendres, 12 de juliol del 2013
En Francesc Costa Oller m'ha fet arribar un article publicat al seu web, on exposa una curiositat del camí reial que passava per Montcada i la dita del camí del purgatori envers a un manteniment nul del camí:
És l'any 1775 i l'aristòcrata anglès Henry Swinburne vol arribar a Barcelona, però no ho té fàcil. Ell i la comitiva ensopeguen als verals de Montcada en un tram reconsagrat del camí real: "El pas anomenat el Purgatori per poc no se'ns converteix en un infern, i vàrem arribar a pensar que els carruatges quedarien encallat entre les roques. Les panoràmiques a cada costat del camí sovint són encantadores, res pot ser més agradable a la vista que les torres dels campanars que s'eleven per sobre de les fosques pinedes, les atrevides ruïnes de La Roca, i els camps rics a la ribera del Besòs. Però els passos són tan dolents, les carreteres tan esmicolades, profundes i perilloses, que no era possible gaudir de les belleses que ens envoltaven".El diguem-ne ministeri d'obres públiques va fer orelles sordes a l'angúnia de la gentada que hi deixava la pell. Així dècades després encara es patia de la mateixa manera. L'any 1808 el Baró de Maldà fuig de Barcelona a causa de l'ocupació francesa. Passa per Sant Andreu de Palomar i cap a Montcada per "aquell camí no gaire bo que es diu lo Purgatori".Possem-hi dues dècades més i un cronista francès dóna precisions del purgatori montcadí. En un text de l'any 1827 explica que "Vora Moncada passem una muntanya petita a través d'una excavació profunda oberta per aquest camí, i flanquejada per dos altes muralles per retenir la terra". Com que no es queixa podem creure que alguna cosa hi havien fet.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XIX (Anys 00),
Segle XIX (Anys 20),
Segle XVIII (Anys 70)
dilluns, 12 de setembre del 2011
Aquest mes de setembre fa 185 anys del següent document que avui us presento. Es tracta d'una escriptura que vaig adquirir en una subhasta, el passat Juliol, i que parla de la venda d'aigua de la Mina de Montcada, a l'any 1826 aun tal Francesc Parera.
El document porta un segell en sec de Barcelona, consta de 14 pàgines i parla de la venda otorgada pel Capità General del Principat i la Junta d'Aigues. La venda en concret parla d'uns 1980 m3/dia = 900 plomes d'aigua/dia, d'aigua de la mina de Montcada pel proveïment d'aigua a Barcelona.
Ja que és un document de interès general, en aquest article deixaré la transcripció de tots els fulls del document, així com fotografies del mateix en bona qualitat.El document és cosit amb fil de cotó rosat i manuscrit amb tinta negra en paper oficial, amb diversos segells impresos, en relleu i un gran segell institucional en sec.
El preu que el comprador va haver de pagar al notari, per a la confecció d'aquesta escriptura, va ser de 2 duros.I el preu que va haver de pagar per les 900 plomes d'aigua va ser de 200 duros de plata.
Deixo deferències entre [corxets] i en vermell de dibuixos, anagrames, escuts, segells, anotacions d'interpretació no consolidades, etc.
Els segells que trobarem al document:
Pàgina 1
Venta otorgada por el Excmo Señor Capitán General de este Principado y Real Junta de condución de aguas de la mina de Moncada a favor del Señor Don Francisco Carrera de [Una?] pluma de agua por el precio de ....200 [200 és un valor sobremarcat a un d'inicial que sembla ser de 160] duros plata en cédulas.
Ante la Excma mayor del Excmo Ayuntamiento de la Ciudad de Barcelona en 18 de Septiembre de 1826.
[A la part inferior esquerra el símbol O= per a evitar afegir literals per tercers al document oficial. Aquest símbol indica la primera línia sense res escrit.]
Pàgina 2
[En blanc]
Pàgina 3
[A la part superior dreta un segell en fred i relleu del Rei Ferran VII.]
En nombre de Dios: amen:Sépase por esta publica escritura que por cuanto el Rey Nuestro Señor Don Fernando Séptimo de Borbón [5] por Real Orden de veinte y siete de Setiembre del año mil ochocientos veinte y cuatro comunicado por su Señor Secretario de Estado el Excmo Señor Don Francisco de Lea Bermudez se dignó conceder a esta Ciudad de Barcelona, para su abasto y consumo, nueve cientas plumas [1] de agua de la mina llamada de Moncada, a mas de las ochocientas que ya tenia concedidas, y a mas de las expresadas nueve cientas, otras quinientas de la propia mina con la facultad de enagenarlar [Enajenarlar és vendre o passar a una altra persona el dret sobre un bé. En aquest cas passar de la propietat Reial a la propietat particular] y atender con su [feroducto?] a las obras que es preciso hacer para su conducción a esta ciudad todas francas de candemio: Atendido que S.M. con la misma Rl. [Es refereix a Real] orden autorizo y dió facultad para enagenar y vender las expresadas quinientas plumas de agua a la Junta [segueix a la pàgina 4].
[A la part inferior esquerra, la signatura del notari sense literal del nom ni cognoms]
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 4
[A la part superior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
[ve de la pàgina 3] que se había anteriormente creado en virtud de Rl. Orden de veinte y dos de agosto del mismo año presidida por el Excmo Señor Marqués de Campo Sagrado Capitán Gral de este Principado; y compuesta al presente de tres individuos de la Junta Superior de Sanidad que son el Don Señor Juan del [Gayo?] Intendente de este Ejército y Principado, el Señor Don Pedro José Avella Arcediano [2] y Canónigo de esta Santa [¿?] y Vicario General de este Obispado, el Señor Don Juan Guardiola Fiscal del Tribunal de la Auditoría de Guerra, de tres individuos del Excmo Ayuntamiento con el Señor Don Antonio de Magarola y el Señor Don Mariano de Olzina Regidores y el Señor Don Jayme de Bassols Síndico Procurador General, y de dos individuos del Real Patrimonio que son el Señor Don Manuel de Ybarra Administrador y [¿?] General del mismo y el Señor Don Pascual de Coca Coronel y Contador también del mismo; y que dicha Real Junta en virtud de las facultades que le [a]tribuye la citada Real Orden de veinte y siete de Setiembre; y en vista de otra Real [segueix a la pàgina 5].
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 5
[Al center Segell Estatal imprès que diu: SELLO 4º 40. mrs Año de 1826.]
[A la part superior dreta un segell en fred i relleu del Rei Ferran VII.]
[ve de la pàgina 4] orden de veinte y dos de Octubre del referido año Mil Ochocientos veinte y cuatro, con la cual se dignó S.M. confirmar definitivamente la primera, y mandar que se llevase a efecto, dispuso en veinte y nueve del propio Octubre expedir un edicto en el cual, entre otras cosas, se prevenía que todos los que quisieren comprar aguas de las quinientas plumas enagenables concedidas por S.M. se presentasen a pedirla ante el Secretario de la misma Junta en la inteligencia de que todos los que lo verificasen dentro los primeros quince días se les vendería el agua a razón de ciento cincuenta duros por cada pluma, advirtiendo que los que se presentasen después de los citados quince días, deberían pagar doscientos duros por cada pluma; cuyo término fue después prorrogado hasta veinte y cuatro del Diciembre del propio año con edicto de Catorce del mismo Diciembre, en cuyos dos plazos no habien- [segueix a la pàgina 6].
[A la part inferior esquerra, la mateixa signatura sense literal de la pàgina 3]
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 6
[A la part superior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
[ve de la pàgina 5] -dose presentado compradores más que para Ciento ochenta y una plumas y media y sino sufragando su producto a costean los gastos de la obra se decretó por el Excmo Señor Capitán General con acuerdo de la expresada Rl. Junta en cinco de Enero de mil ochocientos veinte y cinco un emprestito [3] forzoso de Cicuenta mil duros entre los propietarios y moradores de esta Ciudad ofreciendo que las cédulas ya satisfechas se admitirían en pago de plumas de agua a razón de doscientos duros por cada una: Y atendiendo que Don Francisco Parera con memorial de treinta y uno Julio ['procsimo' jurado] proclamó se le otorgase la correspondiente escritura de venta de una pluma de agua, adminiéndosele en pago las cédulas del expresado emprestito que ofreció entregar; a que tuvo bién acceder el Excmo. Señor Capitán General, Presidente de la citada Junta, conforme resulta de su Decreto del arriba citado día treinta y uno Julio [firmado] a la indicada instancia:: Por tanto la citada Rl. Junta y en su nombre y representación su [segueix a la pàgina 7].
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 7
[Al center Segell Estatal imprès que diu: SELLO 4º 40. mrs Año de 1826.]
[A la part superior dreta un segell en fred i relleu del Rei Ferran VII.]
[ve de la pàgina 6] Presidente el Excmo Señor Marqués de Campo Sagrado [4], Capitán General de este Principado [y a cuenta], en uso de las facultades concedidas a la propia Junta por el Rey Nuestro Señor, vende y por título de venta [perpetuando?] concede al referido Don Francisco Carrera y a sus succesores, una pluma de agua del [frediecto?] manantial de agua de la mina de Moncada: cual pluma de agua vende con los pactos y condiciones siguientes: PRIMERA: Que la pluma de agua [?] vende a otro Don Francisco Parera quedará en verdadera propiedad del mismo pudiendo disponer de ella del modo que más le convenga, cederla, venderla, permutarla, o darla como quisiere, y que en ningún caso, sea el que fuere, se le privara del libre uso de dicha pluma de agua.: SEGUNDA: que si bien la presente venta es libre de candemio por especial gracia de S.M. no lo serán las ventas o enagenaciones alteriores, en todas las cuales deberá fragarse el candemio que corresponda por razón del valor de otra agua a Su [segueix a la pàgina 8]
[A la part inferior esquerra, la mateixa signatura sense literal de la pàgina 3]
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 8
[A la part superior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
[ve de la pàgina 7] Magd [Majestad] o a su Rl Patrimonio quedando siempre salvos todos los derechos dominicales pertenecientes a S.M.: TERCERA: que ni podrá el comprador llamar ni reconocer otro Señor directo de la citada pluma de agua que a S.M. y a su Rl Patrimonio. CUARTA: Que será de la obligación del comprador costearse el conducto o encañado desde el punto en el que tomará de la pluma de agua hasta su casa o hasta el parage [es refereix al paratge o indret] donde quiera conducirla indenmnizando si tuviera alguna Casa o Propiedad agena [ajena] a su dueño los prejuicios que le causare, o si el conducto o encañado pasa por las calles públicas de esta Ciudad recomponerlas o dejarlas en el estado en que se hallan: QUINTA: que dicho comprador deberá pagar al [infro?] Excmo. la cantidad de dos duros por el salario de esta escritura, y el importe del papel sellado de la misma y de las copias. Y mediante estos pactos y condiciones extrayendo dicha Real Junta, y en su nombre y representación el Excmo. Sr Capitan General la cosa vendida, esto es, el derecho y libre uso de dicha agua de su poder y pro-[segueix a la pàgina 9]
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 9
[Al center Segell Estatal imprès que diu: SELLO 4º 40. mrs Año de 1826.]
[A la part superior dreta un segell en fred i relleu del Rei Ferran VII.]
[ve de la pàgina 8] piedad y transfiriendo en mano y poder del enunciado comprador promete librarle la posesion de la misma agua, confiriendole facultad para que de su propia Auteridad pueda tomarsela, con Clausula de Constituto y Precario [6]; cediendo al comprador y a sus succesores todos los derechos y acciones competentes a la mencionada Real Junta; en virtud de cuya cesion pueda el comprador tener y poseer la cosa vendida, y en otra manera usar de la misma en Juicio y fuerza de él como mas le convenga, constituyendole al efecto Procurador de dicha Junta como en cosa propia: El precio de esta venta son doscientos duros de plata; cual cantidad reconoce la Junta, y por ella su Excmo. Sr Presidente al Comprador haberla recibido en varias cedulas del expresado emprestito [3] que ha acreditado haber entregado al depositario de la misma Dn. Juan de Amat, mediante recibo de primero Agosto procsimo [es refereix a proper] pasado que queda en poder de la Junta librado por dicho depositario que se cancela [segueix a la pàgina 10]
[A la part inferior esquerra, la mateixa signatura sense literal de la pàgina 3]
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
Pàgina 10
[A la part superior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
[ve de la pàgina 9] con la presente; y en el referido Excmo. Sr. Marqués de Campo Segrado Capitan Gral. de este Principado, en nombre de la expresada Real Junta, renunciando por la misma a la escepcion [es refereix a exepció] del precio no habido ni recibido; cede mediante las condiciones antes dichas al Comprador todo lo demás que pueda valer la cosa vendida prometiendo que le hará valer y tener esta venta; y que le defenderá en ella: Y presente a este acto el Señor Dn.Baltazar de España Comisionado por el Excmo. Ayuntamiento de esta Ciudad con acuerdo de tres de Diciembre del ano mil ochocientos veinte y cuatro para firmar y garantir, entre otras, la presente venta, de que certifica [infro?] Excmo. mayor yExcmo. del mismo Ayuntamiento, promete a dicho comprador y a los suyos que el referido Excmo. Ayuntamiento por lo que a él solo corresponde, hará guardar y cumplir siempre la presente venta; com restitucion y enmienda de daños y costas y que le atenderá y guardará el Cuerpo Minicipal, y hará guardar y cumplir en el modo arriba expresado; a cuyo fin obliga ls propiedades del mismo Ayun- [segueix la pàgina 11]
Pàgina 11
[Al center Segell Estatal imprès que diu: SELLO 4º 40. mrs Año de 1826.]
[A la part superior dreta un segell en fred i relleu del Rei Ferran VII.]
[ve de la pàgina 10] tamiento: Y presente el nombrado Don Francisco Parera Comprador acepta esta venta con los pactos condiciones y cirscunstancias que van expresadas a que consiente; y promete por su parte guardar y cumplir, bajo obligación de todos sus bienes y derechos presentes y futuros con remuneracion a las leyes de su favor: Jurando que la presente venta no se ha hecho en fraude de los decretos de Su Mag.[la Seva Magestat] que es el Señor directo de la cosa vendida: quedando advertidos los Señores Otorgantes y el acceptante que de esta escritura se ha de tomar razon en el oficio de Hipotecas de esta Ciudad dentro seis dias inmediatos siguientes; y dentro de treinta presentarla al Señor Administrador del Rl. Patrimonio para firmarla por razon de Señoria en nombre de Su Magestad;y de haberse de entergar copia de ella al Señor Administrador del Real Patrimonio: lo firmaron junto con el Excmo. [segueix la pàgina 12]
[A la part inferior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
[Nota: En aquesta pàgina el notari no va signar el lateral inferior esquerre, tal ico m ho havia fet en totes les altres pàgines oficials]
Pàgina 12
[A la part superior el símbol O= replicat tres cops per a evitar afegir literals per tercers al document oficial]
[ve de la pàgina 11] Señor Marques de Campo Sagrado Capitan Gral. del Principado, al Comisionado del Excmo. Ayuntamiento, y el Comprador todos los Señores que componen dicha Real Junta conocidos del [infro?] Excmo. mayor del mismo Ayuntamiento en Barcelona a primero Septiembre de mil ochocientos veinte y seis: siendo presentes por testigos Don Francisco Codinach y Don Joaquín Aparicio Oficiales de la Secretaria del Excmo. Ayuntamiento.- El Marqués de Campo Sagrado = Pedro Jose Avella = Antonio de Magarola = Juan Guardiola y Marti = Mariano de Obrina = Baltazar de España = Jayme de Bassols = Pascual de Coca = Juan del Gayo = Francisco Parera = Felipe Claramunt Excmo Señor del Excmo. Ayuntamiento [A partir d'aquí la lletra és diferent i és un afegit posterior] Tº que atravesan: este añadido; y los emendados habiendose presentado = acto: valen; peso no el tildado [Posteriorment i a sota una signatura]
Tomada razon al folio 136 del libro 3ro corriente del registro de hipotecas de Barcelona a seite de setiembre de 1826. Por el Excmo. Sr. Exmo. Ayto. [Signat per Edualdo Rovira]
Sépase: Que el N.J.S. S. Dn Juan G Ybarra Ybar- [segueix la pàgina 13]
[Una marca de final de línia al final del paper]
Pàgina 13
[ve de la pàgina 12] ra y Cadilla Coronel de Infanteria, Sentil Hombre honorario [?] Baile Gral. por S.M. [?] Juez conservador nato de su archivo y Presidente de la Junta del mismo en este Grado de Cataluña: Con cuanto se le ha presentado la escra [escriptura] de venta hecha por la Real Junta creada en virtud de [?] de veinte y dos de Agosto de mil ochocientos veinte y cuatro para la conduccion a esta ciudad de las aguas concedidas por S.M para el abasto y consumo de la misma en favor de Don Francisco Carrera ante el Excmo mon. del Excmo. Ayuntamiento de ella en primero de [sobre? projimo] pasado de una pluma de agua de la mina llamada de Moncada de las quinientas que con facultad de enagenarlar estan comprendidas en la [?] de veinte y siete de Septiembre confirmada con la de veinte y dos de Octubre todas del citado año mil ochocientos veinte y cuatro. [?] esta prima adquisicion consecuente a lo prevenido con la citada Real Orden de Veinte y siete de Septiembre es franco de [? segurament es refereix al cadmi] :[?] S.S. [?] en el nombre de S.M. y en virtud del [ministo gl. ejercedebia] firman y firmaba por razon de dominio la sobrecalendada [?] de venta: la cual firma de la [gl?] se ha de tomar razon en la [pontadaria?] del ramo hace S.S. en la Ciudad de Barna [es refereix a Barcelona] a los veinte de Octubre de mil ochocientos veiten y seis [la paraula seis està perforada al paper per agresió de la tinta]- Ma [segueix la pàgina 14]
[Una marca de final de línia al final del paper]
Pàgina 14
Es copia del original del [gl?] el [intro Excmomo?] de la [Bailia?] Gral.del Real [Catrimo?] certifica en los dia mes y año uñtimamente citados = los [emendos?] = seis = pascual = valen [A continuació una signatura de Don Miguel Corriola]
[A partir d'aquí, la rubrica torna a ser diferent] La copia de escritura que antecede ante mi otorgada es conforme a su originalidad de que certifico autenticidad del adquisidor en estas seis foras la primera y ultima del Real sello segundo y las demás del cuarto. Y requerido lo firmo y lo autorizo con el sello común de mi oficio de Escribano Mayor y Secretario del Excmo. Ayuntamiento de esta Ciudad en Barcelona a siete de Setiembre de mil ochocientos veinte y siete [Signat per Felipe Claramunt] [7]
[A la part esquerra, el segell en fred esmentat]
Per Xavier Colomé.
Referències:
[1] La Pluma d'aigua va ser una mesura de cabal d'aigua molt poc precisa que variava força en funció de les localitats. Es tractava d'una referència contractual, ja que en realitat el subministrament era molt variable. El cabdal es mesurava amb un plumer que incorporava un joc d'orificis calibrats.
Cabdal d'una pluma d'aigua:
- Barcelona: 2200 litres/dia.
- Lleida: 2160 litres/dia.
- Tarragona: 3327 litres/dia.
- Reus i Valls: 2459 litres/dia.
- Mataró: 7405 litres/dia.
[2] Arcediano. També conegut com a "Archidiácono" que era com s'anomenava el "Diácono" principal d'una Catedral.
[3] Un emprèstit és una font de finançament aliè dividit en parts alíquotes cridades obligacions. Els emprèstits d'obligacions se sol·liciten a causa que les grans empreses i ens públics necessiten capitals de quantia molt elevada, amb el que no els resulta fàcil trobar entitats financeres disposades a concedir préstecs de tals quanties.
[4] Marqués de Campo Sagrado. Fa referència a Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera el Capità General que va permetre al 1824 la canalització d'aigua potable des de Montcada cap a Barcelona. Se li va dedicar una font al 1856, obra de Francesc Daniel Molina. Aquesta font s'anomena Font del Geni Català i que podem veure al Plà de Palau de Barcelona. Fa uns mesos vàrem dedicar un article a aquest fet que podeu consultar des del següent enllaç.
Segons la Gran enciclopèdia Asturiana: Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, Sexto Marqués de Camposagrado, 1760-1835.
Nació en Oviedo en 1760 e ingresó muy joven en el Colegio de Artillería, en 1777, retirándose con el empleo de coronel en 1803. La Junta Suprema del Principado de Asturias le nombró teniente general el 23 de junio de 1808, tras haber participado en el sitio y rendición del castillo de San Felipe de Mahón, en el de Gibraltar y en la guerra contra Francia. En la guerra de independencia fue representante de Asturias en la Junta Central, junto a Jovellanos. Finalizada la guerra, ostentó los cargos de Capitán General de Cataluña (1814-1823), ministro interino de la guerra (1815-1818), caballero de la Gran Cruz de Carlos III (1816) y capitán general de Castilla la Nueva (1823). Falleció el 5 de febrero de 1835.Altres dades addicionals:
Nació en Oviedo el año 1760, sentó plaza en el Real Colegio de Artillería en junio 1777, siendo promovido a Subteniente del Cuerpo en 1780 con el número 24 de su promoción. Hasta 1792 sirvió en el Real Cuerpo de Artillería, pasando luego como Capitán al regimiento de Infantería de España. Participó durante la guerra contra los británicos, en el sitio y rendición del castillo de San Felipe de Mahón, en el sitio de Gibraltar y más tarde como Capitán contra los franceses adscrito al ejército de Aragón con ocasión de la guerra del Rosellón, desde allí acude al sitio de Tolón, donde durante uno de los asaltos sufrió dos fuertes contusiones en el pecho. El 4 de agosto de 1795 ascendió a Coronel y pasó a mandar el Regimiento de Nobles de Asturias. En abril de 1803 se retira y pasa a residir en sus posesiones de Oviedo.
El Procurador General del Principado, Gregorio Jove Valdés, tras diputación celebrada el 31 de marzo en Oviedo con motivo de los sucesos de Aranjuez, comisionó el 27 de abril al Presidente del Consejo de Castilla, Fernando Queipo Gentil y a Bernaldo de Quirós para felicitar al Rey y llevar a Madrid la exposición que Asturias hacía en defensa del trono. Sin embargo antes de ponerse en camino, en sentido inverso había llegado el día 5 de mayo de 1808 a Gijón un correo, tras el cual el Cónsul francés Michael Lagonier comienza a repartir un panfleto firmado por uno que decía ser "Capitán retirado" y que proponía el que los españoles se adhiriesen al partido de Napoleón. Enterados en Oviedo, el día 9 de mayo los ciudadanos se levantan en búsqueda de armas y dar comienzo a la liberación del país oprimido y corren a la Fábrica de armas y la Real Audiencia. La Real Audiencia elabora el 14 de mayo una nueva exposición elaborada por Camposagrado, Fernando Queipo de Llano, Ignacio Flórez, ya ese día Presidente de la Junta y Gregorio Jove, que nada más terminar de firmarla, enviándola a la Corte y en la que se relatan los sucesos del Principado y cual ha sido la reacción popular.
El 23 de junio de 1808, la Junta Soberana del Principado de Asturias le nombra teniente general, que tiempo más tarde, el 20 de diciembre de 1809 es confirmado por la Junta Central y en febrero de 1810 se convierte en el representante de Asturias en la Junta Central, hasta su disolución en agosto de 1812, momento en el que se le dio el cargo de Comandante general y Jefe Superior de Galicia bajo la dependencia del General en Jefe del VI Cuerpo de Ejército. En julio de 1814 fue nombrado Capitán General del Principado de Cataluña, hasta que en octubre de 1815 pasa a la Secretaría de Estado del despacho de la Guerra como Ministro interino.
Estaba en posesión de diversas condecoraciones, entre ellas la Gran Cruz de Carlos III, concedido su ingreso en la Orden en el año 1816. La Gran Cruz de San Hermenegildo.
En 1823, tras el pronunciamiento de Riego, es nombrado Capitán General de Castilla. Fue Decano del Consejo Supremo de la Guerra, al tiempo que desempeñaba interinamente, en 1824, la Capitanía General de Cataluña, que en junio de dicho año obtuvo en propiedad y retuvo hasta septiembre de 1827. Falleció el 5 de febrero de 1835, cuando contaba setenta y cinco años.
La seva signatura:
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana: Francisco Bernaldo de Quirós Mariño.1992: Barcelona. Enciclopèdia Catalana. vol.4. 463 pp es diu que:
Francisco Bernaldo de Quirós Mariño (Astúries,1760- ?, 1835) Marqués de Campo Sagrado. Militar castellà. Fou diputat per Astúries (1808) i membre de la Suprema Junta Central. Nomenat secretari de guerra (1814 i 1815-17), fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy. Fou tres cops capità general de Catalunya (1814, 1824, 1826-27); protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l' exèrcit que combaté l' alçament dels Malcontents. Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau (1856)
Podeu veure el llistat de Capitans Generals a Catalunya, des del 1800 fins el 2003 al següent enllaç que també queden descrits en el següent quadre: (Gran Enciclopèdia Catalana:Catalunya. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. 1993. vol.7. 75-76pp.):
| ANY | NOM I COGNOMS | TíTOL |
| 1799-1800 | DOMINGO IZQUIERDO | |
| 1800-1801 | PERE CARO SUREDA-VALERO I MAÇA DE LIÇANA | |
| 1801-1802 | FRANCISCO DE HORCASITAS Y COLON DE PORTUGAL | |
| 1802-1808 | JUAN-PROCOPIO DE BASSECOURT Y BRYAS | COMTE DE SANTA CLARA,BARÓ DE MAIALS |
| 1808 | JOSE DE EZPELETA Y VEIRA DE GALDEANO | COMTE D'EZPELETA DE BEIRE |
| 1808-1809 | GALCERAN DE VILALBA DE MECA I LLORAC | BARÓ DE SOLIVELLA |
| GOVERNADORS GENERALS NAPOLEÒNICS | ||
| 1810 | PIERRE-FRANÇOIS-CHARLES AUGEREAU | DUC DE CASTIGLIONE |
| 1810 | EMMANUEL ( o Jean-Paul-Antoine) REY | |
| 1810-1811 | ETIENNE-JACQUES-JOSEPH-ALEXANDRE MACDONALD | DUC DE TÀRENT |
| 1811-1813 | CHARLES-MATTHIEU-ISIDORE DEACEN | COMTE DECAEN |
| 1813-1814 | LOUIS-GABRIEL SUCHET | DUC DE L'ALBUFERA |
| CAPITANS GENERALS | ||
| 1808 | DOMINGO DE TRAGGIA | MARQUES DEL PALACIO |
| 1808-1809 | JOAN MIQUEL DE VIVES I FELIU | |
| 1809 | TEODORO DE REDDING | |
| 1809 | ANTOINE MALET | MARQUÉS DE COUPIGNY |
| 1809 | JOAQUIN BLAKE | |
| 1809 | FRANCISCO GÓMEZ DE TERÁN Y NEGRETE | MARQUÉS DE PORTAGO |
| 1809 | JAIME GARCÍA-CONDE (Interí) | |
| 1810 | ENRIQUE O'DONNELL Y MARESCHAL | COMTE DE LA BISBAL |
| 1810 | JUAN MANUEL DE VILLENA | |
| 1810 | CARLOS O'DONNELL Y ANETHAN (interí) | |
| 1810-1811 | MIGUEL IRANZO | |
| 1811 | LUÍS GONZÁLEZ DE AGUILAR TORRES DE NAVARRA (interí) | MARQUÉS DEL CAMPO VERDE |
| 1811-1813 | LUIS DE LACY | |
| 1813 | JOAQUIM DE IBÁÑEZ-CUEVAS I DE VALONGA | BARÓ D'EROLES, MARQUÉS DE LA CAÑADA-IBÁÑEZ |
| 1813-1814 | FRANCESC D'OLIVER-COPONS I MENDEZ-NAVIA | COMTE DE TARIFA |
| 1814 | JOAQUIM DE IBÁÑEZ-CUEVAS I DE VALONGA | BARO D'EROLES |
| 1814 | FRANCISCO BERNALDO DE QUIROS Y MARIÑO DE LOBERA | MARQUES DE CAMPO-SAGRADO |
| 1815 | ANDRES PEREZ DE HERRASTI Y PEREZ-PULGAR (interí) | |
| 1815-1820 | FRANCISCO J.DE CASTAÑOS Y ARAGORRI | DUC DE BAILEN , MARQUES DE PORTUGALETE |
| 1820-1822 | PEDRO DE VILLACAMPA Y PERIEL | |
| 1822 | JOSE M.SANTOCILDES | |
| 1822 | JUAN RUIZ DE PORRAS | |
| 1822 | FRANCESC X.FERRAZ Y CORNELL | |
| 1822-1823 | FRANCESC X.DE SENTMENAT OMS DE SANTA PAU I DE VERA | MARQUES DE CASTELLDOSRIUS, BARÓ DE STA.PAU |
| 1823 | FERNANDO GOMEZ DE BUTRON (interí) | |
| 1823 | ANTOINE ROTTEN (interí) | |
| 1823 | FRANCISCO ESPOZ Y MINA | |
| 1823-1824 | JOAQUIM DE IBÁÑEZ-CUEVAS I DE VALONGA | BARO D' EROLES |
| 1824-1825 | FRANCISCO BERNALDO DE QUIROS Y MARIÑO DE LOBERA(interí) | MARQUES DE CAMPO-SAGRADO |
| 1825-1826 | JOAN CARO SUREDA-VALERO I TOGORES | |
| 1826-1827 | FRANCISCO BERNALDO DE QUIROS Y MARIÑO DE LOBERA | MARQUES DE CAMPO-SAGRADO |
| 1827-1832 | CHARLES D'ESPAGNAC DE COUSSERANS DE COMINGES | PRIMER COMTE D'ESPANYA |
| 1832-1835 | MANUEL DE LLAUDER I DE CAMIN | MARQUES DE LA VALL DE RIBES |
| 1835-1836 | FRANCISCO ESPOZ Y MINA | |
| 1836-1837 | JUAN ALDAMA Y DE IRABIEN | |
| 1837 | FRANCISCO SERRANO | |
| 1837-1839 | RAMON DE MEER | COMTE DE GRA, BARÓ DE MEER |
| 1839-1840 | JERONIMO DE VALDES Y DE NORIEGA | COMTE DE VILLARIN |
| 1840-1842 | ANTONIO VAN HALEN Y SARTI | COMTE DE PERACAMPS |
| 1842-1843 | ANTONIO DE SAONE (interí) | |
| 1843 | JOSE CORTINEZ Y ESPINOSA (interí) | |
| 1843 | MIGUEL DE ARAOZ | |
| 1843 | LAUREANO SANZ Y ALFEIRAN | |
| 1843-1845 | RAMON DE MEER | COMTE DE GRA, BARÓ DE MEER |
| 1845 | MANUEL GUTIERREZ DE LA CONCHA Y DE YRIGOYEN | MARQUES DEL DUERO |
| 1845 | MANUEL BRETON DEL RIO Y FERNANDEZ DE JUBERA | COMTE DE LA RIBA Y PICAMOIXONS |
| 1845-1847 | MANUEL PAVIA Y DE LACY | MARQUES DE NOVALICHES |
| 1847 | MANUEL GUTIERREZ DE LA CONCHA Y DE YRIGOYEN | MARQUES DEL DUERO |
| 1847-1848 | MANUEL PAVIA Y DE LACY | MARQUES DE NOVALICHES |
| 1848 | FERNANDO FERNANDEZ DE CORDOBA Y RODRÍGUEZ DE VALCARCEL | MARQUÉS DE MENDIGORRÍA |
| 1848-1849 | MANUEL GUTIERREZ DE LA CONCHA Y DE YRIGOYEN | MARQUES DEL DUERO |
| 1849-1854 | RAMON DE LA ROCHA Y DUJI | |
| 1854-1855 | DOMINGO DULCE DE GUERRERO Y GARAY | MARQUES DE CASTELLFLORIT |
| 1855-1858 | JUAN ZAPATERO Y NAVAS | MARQUES DE SANTA MARINA (1875) |
| 1858-1862 | DOMINGO DULCE DE GUERRERO Y GARAY | MARQUES DE CASTELLFLORIT |
| 1862-1863 | LUIS GARCIA Y MIGUEL | |
| 1863-1864 | FERRAN DE COTONER I CHACON-MANRIQUE DE LARA | MARQUES DE LA SENIA |
| 1864-1865 | RAFEL MAYALDE Y VILLAROYA | |
| 1865 | RAFAEL DE ECHAGUE Y BERMINGHAM | COMTE DEL SERRALLO |
| 1865-1866 | FERRAN DE COTONER I CHACON-MANRIQUE DE LARA | MARQUES DE LA SENIA |
| 1866-1867 | MANUEL GASSET I MERCADER | MARQUES DE BENZÚ |
| 1867-1868 | JUAN MANUEL DE LA PEZUELA Y DE CEBALLOS | COMTE DE XEST, MARQUES DE LA PEZUELA |
| 1868 | MANUEL PAVIA Y DE LACY | MARQUES DE NOVALICHES |
| 1868 | JUAN MANUEL DE LA PEZUELA Y DE CEBALLOS | COMTE DE XEST, MARQUES DE LA PEZUELA |
| 1868 | JOAQUIM DE BASSOLS I DE MARANYOSA | |
| 1868-1869 | RAMON DE NOUVILES I DE RAFOLS | |
| 1869-1872 | EUGENIO DE GAMINDE Y LAFONT | |
| 1872 | MANUEL DE LA SERNA Y HERNANDEZ PINZON | MARQUES DE IRUN |
| 1872 | GABRIEL BALDRICH I PALAU | |
| 1872-1873 | EUGENIO DE GAMINDE Y LAFONT | |
| 1873 | JUAN CONTRERAS Y SAN ROMAN | |
| 1873 | JOSE GARCIA VELARDE | |
| 1873 | JUAN ACOSTA MUÑOZ | |
| 1873 | JOSE ANTONIO TURON PRATS | |
| 1873-1874 | ARSENIO MARTINEZ DE CAMPOS Y ANTON | |
| 1874 | RAFAEL IZQUIERDO Y GUTIERREZ | |
| 1874 | FRANCISCO SERRANO Y BADOYA | |
| 1874 | JOSE LOPEZ DOMINGUEZ | |
| 1874 | FERNANDO DEL PINO Y VILLAMIL (interí) | |
| 1874-1876 | ARSENIO MARTINEZ DE CAMPOS Y ANTON | |
| 1876-1879 | RAMON BLANCO Y ERENAS | MARQUES DE PEÑA PLATA |
| 1879-1880 | LUIS DE PRENDERGAST Y GORDON | MARQUES DE LA VICTORIA DE LAS TUNAS |
| 1880-1881 | MANUEL PAVIA RODRIGUEZ DE ALBURQUERQUE | |
| 1881 | LUIS DE PRENDERGAST Y GORDON | MARQUES DE LA VICTORIA DE LAS TUNAS |
| 1881-1883 | RAMON BLANCO Y ERENAS | MARQUES DE PEÑA PLATA |
| 1883-1886 | JOSE LUIS RIQUELME Y GOMEZ | |
| 1886 | JOAQUIN SANCHIZ DEL CASTILLO | |
| 1886-1890 | RAMON BLANCO Y ERENAS | MARQUES DE PEÑA PLATA |
| 1890 | ARSENIO MARTINEZ DE CAMPOS Y ANTON | |
| 1890-1893 | RAMON BLANCO Y ERENAS | MARQUES DE PEÑA PLATA |
| 1893 | ARSENIO MARTINEZ DE CAMPOS Y ANTON | |
| 1893-1896 | VALERIA WEYLER I NICOLAU | MARQUES DE TENERIFE |
| 1896-1899 | EULOGI DESPUJOL I DUSAY | COMTE DE CASP |
| 1899-1901 | MANUEL DELGADO ZULUETA | |
| 1901-1902 | ENRIC BARGES I POMBO | |
| 1903-1905 | MANUEL DELGADO ZULUETA | |
| 1905-1906 | VICENTE DE MARTITEGUI Y PEREZ DE SANTAMARIA | |
| 1906-1909 | ARSENIO LINARES Y POMBO | |
| 1909 | LUIS DE SANTIAGO Y MENESCAU | |
| 1909-1914 | VALERIA WEYLER I NICOLAU | MARQUES DE TENERIFE |
| 1914-1915 | CESAR DEL VILLAR Y VILLATE | |
| 1915-1917 | FELIPE ALFAU Y MENDOZA | |
| 1917 | JOSE MARINA Y VEGA | |
| 1917-1918 | JOSEP BARRAQUER I ROVIRALTA | |
| 1918 | RAMON GARCIA Y MENACHO | |
| 1918-1920 | JOAQUIM MILANS DEL BOSCH I CARRIO | |
| 1920 | VALERIA WEYLER I NICOLAU | MARQUES DE TENERIFE |
| 1920-1921 | CARLOS PALANCA Y CAÑAS | |
| 1921-1922 | JOSEP D'OLAGUER-FELIU I RAMIREZ | |
| 1922-1924 | MIGUEL PRIMO DE RIVERA Y ORBANEJA | MARQUES DE ESTELLA |
| 1924-1930 | EMILIO BARRERA Y LUYANDO | |
| 1930 | CARLES DE BORBO-DUES SICILIES | INFANT D'ESPANYA |
| 1930-1931 | IGNASI DESPUJOL I DE SABATER | |
| COMANDANTS MILITARS ( Caps de la Quarta Divisió Orgànica) ( II República) | ||
| 1931 | EDUARDO LOPEZ OCHOA Y PORTUONDO | |
| 1931-1935 | DOMÈNEC BATET I MESTRES | |
| 1935-1936 | FRANCISCO LLANO Y DE LA ENCOMIENDA | |
| GENERAL EN CAP DE LES FORCES D'OCUPACIÓ | ||
| 1939 | ELISEO ALVAREZ-ARENAS Y ROMERO | |
| CAPITANS GENERALS | ||
| 1939-1941 | LUIS ORGAZ Y YOLDI | |
| 1941-1942 | ALFREDO KINDELÁN Y DUANY | |
| 1943-1945 | JOSE MOSCARDO E ITUARTE | COMTE DE L'ALCÁZAR |
| 1945-1949 | JOSE SOLCHAGA Y ZALA | |
| 1949-1957 | JUAN BAUTISTA SANCHEZ Y GONZALEZ | |
| 1957-1962 | PABLO MARTIN Y ALONSO | MARQUES CONSORT DE VILLATORCAS |
| 1962-1965 | LUIS DE LAMO PERIS | |
| 1965-1967 | JOSÉ-LUÍS MONTESINOS-ESPARTERO Y AVERLY | DUC DE LA VICTÒRIA, MARQUÉS DE MORELLA |
| 1967-1971 | ALFONSO PÉREZ-VIÑETA Y LUCIO | |
| 1971-1972 | JOAQUIN NOGUERAS Y MÁRQUEZ | |
| 1972-1976 | SALVADOR BAÑULS I NAVARRO | |
| 1976-1978 | FRANCISCO DE PAULA COLOMA-GALLEGOS Y PÉREZ | |
| 1978-1979 | ANTONIO IBÁÑEZ FREIRE | |
| 1979-1980 | LUÍS OTERO SAAVEDRA | |
| 1980-1981 | ANTONI PASCUAL I GALMÉS | |
| 1981-1982 | RICARDO AROZARENA GIRON | |
| 1982-1983 | JOSE ANTONIO SÁENZ DE SANTA MARIA Y TINTURÉ | |
| 1983-1984 | LUIS SÁEZ LARUMBE | |
| 1984-1986 | FERRAN RODRÍGUEZ I VENTOSA | |
| 1986-.... | BALDOMERO HERNÁNDEZ CARRERAS | |
| 1993-1997 | ANTONIO MARTÍNEZ TEIXIDÓ(*) | |
| 1997-1999 | VICTOR SUANCES PARDO(*) | |
| 2000-2003 | LUIS ALEJANDRE SINTES (*) | |
| 2003-..... | FRANCISCO BOYERO DELGADO (*) | |
| (*).- Elaboració pròpia. | ||
[5] Ferran VII. El rei que llavors regnava, sobreanomenat com "El Deseado". Va néixer a l'Escorial el 14 d'octubre de 1784 sent el tercer fill del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Era nét per línia paterna del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amàlia de Saxònia, i per línia materna de duc Felip I de Parma i la princesa Elisabet de França.
[6] Segons les àrees jurídiques i legislatives de títols Notarials:
- Clàusula de "CONSTITUTO" (constitutum possessorium), és una Clàusula Reial on pot figurar-se la tradició pel mer contracte en el qual l'amo es constitueix usufructuari, comodatari, arrendatari, etc. Exemple; l'amo de la cosa la hi ven a una altra persona, però convé que la mantindrà en la seva poder com a simple arrendatari; es constitueix, doncs, en representant de la possessió aliena.
- Clàusula de "PRECARIO": Declaració del prestatari o dipositari en la qual es fa saber la situació d'interinitat per la qual es posseeix una cosa, simplement a títol de precari pel contracte celebrat, que en qualsevol moment pot ser reclamada pel prestador o dipositant.
[7] Don Felipe Claramuny i Rodoreda. Exmo. mayor y secretario por S.M. del Exmo. Ayuntamiento de la Ciudad de Barcelona, capital del Principado de Cataluña.
Enviat per:
XC
el
15:53
|
0
comentaris
Etiquetes:
Aigües de Montcada,
Segle XIX (Anys 20)


















