Entrades
divendres, 27 de gener del 2012
Fa uns mesos us vàrem presentar algunes fotografies de Mas Rampinyo i els farcits de blat de moro per a assecar penjats de la paret.
Avui però complementem aquest recull de fotografies amb una nova imatge d'aquesta pràctica, al carrer Ripoll. La fotografia és dels anys 20 del segle XX:
Font: Desconegut
divendres, 20 de gener del 2012
He trobat el següent gravat a la revista "La esquella de la Torratxa", que va ser un diari satíric i literari publicat des dels anys 70 del segle XIX fins a principis del segle XX i redactat en català.
En concret el número 667, editat a Barcelona, el 24 d'Octubre del 1891, ens incorpora el gravat d'un riu, un pont i algunes cases, ubicades en algun lloc entre Montcada i Cerdanyola:
El riu ha de ser el Ripoll o bé la riera de Sant Cugat, però 120 anys segurament han causat molts canvis a l'entorn. Algú pot identificar aquest indret? Sembla visible un pont al fons del riu i el seguit de cases de la vora del riu.
Font: La esquella de la Torratxa. Número 667, Barcelona, del 24 de Octubre de 1891. Any 13.
diumenge, 15 de gener del 2012
Cercant informació a l'ICC he trobat un parell de mapes, realitzats pel "Instituto Geográfico y Estadístico" i en concret una còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, al 1914 a escala 1:25000.
Es tracta de dos còpies manuscrites d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25000, corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000.
Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100.000.
El Mapa Planimètric ens permet veure la ubicació de masies, fonts i llocs de interès al 1914. Us animo a revisar el vostre barri i veure com ha canviat, si més no, a l'any 1914 potser no existia encara.
Si us fixeu, a l'any 1914, l'alçada del Turó, era de 296,6 metres, segons el que diu el mapa topogràfic. Al Juliol del 2010 vaig pujar al Turó i amb un GPS vaig rebre l'alçada del mateix, al pic més alt. En total 276 metres (podeu veure l'excursió en aquest enllaç). Gairebé 21 metres menys...
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
dimarts, 10 de gener del 2012
Un fet miraculós va tenir lloc després que Jaume I es va haver apoderat de la ciutat de Palma de Mallorca, quan els àrabs fugitius s'havien refugiat en les asprors de la serra, al nord de l'illa, a les coves d'Artà.
Els exèrcits reals tenien envoltats als àrabs, però aquests presentaven tenaç resistència a ser sotmesos. Era temps de quaresma i, entre els cristians, a l'abstinència pròpia de les dates s'unia l'escassetat d'aliments. Els aliments van arribar a ésser tan escassos al campament dels cristians que, per evitar que l'ànim dels seus guerrers decaigués, el mateix rei donava exemple d'una extrema frugalitat i quasi no tastava l'aliment.
El rei Jaume va donar vuit dies de termini als àrabs per a la seva rendició, amb l'amenaça d'un assalt sense perdó ni quarter, en cas que el rei àrab no accedís a lliurar-se amb tots els seus. No obstant això, transcorreguts sis dies, entre les tropes cristianes no hi havia res per menjar i els soldats es dispersaven pels camps buscant qualsevol cosa que pogués servir d'aliment.
En això va arribar fins al rei la notícia que a la tenda del senyor Hug de Montcada havia aconseguit un important botí alimentari d'uns moros. El rei Jaume, amb molts cavallers, es va dirigir allà, acompanyat de Nuño Sánchez i més de cent cavallers.
Expliquen els narradors que Hug de Montcada, previngut de la visita, va sortir a rebre al rei Jaume amb molta cortesia. I que després, llevant-se la capa de color grana, que s'havia posat per aquell acte, i després estendre-la a terra, va col.locar sobre ella, molt solemnement, set petits pans que el rei va contemplar amb mirada desolada.
El senyor Hug de Montcada va beneir el pa:
-Senyor -li digué-, són ben pocs: no he pogut prendre'n més a l'enemic. Perquè per a ells també l'escassetat és tan gran com la nostra. Volgués Déu multiplicar aquests pans, per l'amor amb que us els ofereixo!
I seguidament el va repartir entre el rei i el seu seguici, i a la fi es va produir el miracle que tots ells, que eren més d'un centenar, van menjar abundants porcions, de manera que van satisfer la seva fam i van poder resistir fins el compliment del termini que el rei Jaume havia imposat, en què els 1500 moros fugitius es van lliurar. Jaume I va expressar la seva gratitud a Hug de Montcada concedint-li el blasó de set pans d'or en camp de grana.
Si bé és una història bonica, la història i la tradició es tornen llegenda. I la llegenda conta una cosa semblant al miracle de Jesús amb la multiplicació dels pans i els peixos.
Font: José María Merino "Leyendas españolas de todos los tiempos" pág 74-76
Hi ha una segona versió de llegenda de l'origen de l'escut, provinent de la Batalla dels Set Comptes:
Font: Popular i Montcada.cat
I inclús tenim una tercera versió llegendaria, associada a la porra del sarraí:
dijous, 5 de gener del 2012
Ara que hem encetat aquest any 2012, un any que alguns pronostiquen com més dolent que la suma dels darrers quatre anys i escaig de crisi, m'agradaria compartir amb vosaltres els tres articles més consultats per vosaltres durant els dos darrers anys de vida d'aquest humild bloc que pretèn donar a conèixer un pessic més de la nostra història local.
- 1er lloc per l'article "Les riuades del 1962", actualment amb 417 lectures.
- 2on lloc per l'article "Miquel Poblet i Orriols", actualment amb 276 lectures.
- 3er lloc per l'article "Una Llegenda d'en Guillem Ramon de Montcada", actualment amb 262 lectures.
Fins ara hi han hagut un bon seguit de païssos que s'han connectat amb nosaltres; Espanya, EEUU, Alemanya, Italia, Bèlgica, França, Russia, Holanda, Regne Unit, Mèxic, etc. A tots ells, encara que aterreu per error al bloc, us desitgem un bon any 2012
Podem definir les temàtiques "guanyadores" amb el premi virtual Montcada i Reixac 2012, Drama, Glòria i Passat. Tot un títol pel nostre poble, aplicable a l'Abans i al avui...
dimarts, 3 de gener del 2012
Ens situem a finals del segle XVIII, any 1787. D'un litigi encapçalat pel capellà de Ripollet i els monjos de Sant Jeroni de la Murtra per unes illes que havia al riu Ripoll (veure plànol), dos topògrafs van elaborar un plànol, que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on podem veure tota molts dels topònims que hem vingut estudiant darrerament.
Al plànol l'acompanya un document on es parla del litigi però que ens posiciona davant un meravellós plànol de Montcada i Reixac de finals del segle XVIII. I dic Montcada i Reixac però en el cas que avui us presentem podem dir Ripollet.
Sempre ha hagut cert desconcert, inclús entre els més grans de Ripollet i Montcada, que deien que Ripollet arribava fins la falda del Turó de Montcada, Font Pudenta inclosa.
Si revisem en detall el plànol, que com hem dit, pretenia diferenciar la llinda dels termes de Ripollet de el de Reixac, veiem clarament que les illes fruit de la disputa i litigi realment eren de Ripollet.
No només això, sinó que de Ripollet també eren:
- La Beguda. Casa encara existent al costat de la N-150, al cinturó amb l'autopista.
- El Manso Pi. per on passava l'antic camí de Sant Cugat, després de passar el gual del riu Besós, camí de l'actual Mas Rapinyo. Actualment mantenim aquest mas en investigació que apropem prop de l'actual Torre Bombita o al camp que hi ha entre el riu Ripoll i el polígon.
- El Llegat Molina, una casa que tenia una petita capella i que apropem a l'actual Torre Bombita.
- La Calsada. una masia que estava a l'actual polígon de la Ferreria, pels volts de l'actual empresa Maheso segons la morfologia del plànol i una superposició amb un plànon actual.
Actualització desembre 2021. Estudis amb l'amic Miquel Sánchez, investigador de Ripollet, ens confirmen que el Manso Pi no era el que avui coneixem com Torre Bombita (Torre Na Joana) i ens confirma que el mas Llegat Molina, la casa amb capella, és realment Torre Bombita, doncs la casa va ser coneguda com:
- LA TORRE DE NA JOANA (1850-1950)
- LLEGAT (1744-1850)
- ERILL (1650-1744)
- BELLVER (1514-74)
- BISBAL (1490).
dilluns, 2 de gener del 2012
Us presentem un petit video on Miquel Poblet guanya la Milan - San Remo al 1957. Aquest clàssic de 290 km va iniciar-se al 1907 i a l'any 1957 Miquel Poblet va guanyar la cursa, seguit en segon lloc per Fred De Bruyne i en tercer lloc per Brian Robinson. Dos anys després, al 1959, Miquel Poblet va tornar a guanyar aquesta cursa mítica.
Des de que Miquel Poblet va guanyar al 1959, cap altre ciutadà de l'Estat va guanyar aquesta cursa fins l'any 2004, on Óscar Freire va quedar primer. Òscar també la va guanyar al 2007 i al 2010.
Missatges més recents Missatges més antics Inici