Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toponimia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toponimia. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 d’octubre del 2021

Al mes de maig de 2006, el senyor Jaume Mayol, de Mataró, va fer una donació a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de dos magnífiques obres manuscrites, realitzades per Oleguer Taverner, comte de Darnius, a principis de segle XVIII.

L'extracte del mapa, de 1716, ens mostra el territori que comprèn el Vallès Occidental, Maresme i Barcelona.

Observem els topònims de Montcada i Reixac:

  • Cabañas (Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia dins el terme de Sant Fost).
  • Vallansana (podem demostrar que aquest topònim és més antic encara que la darrera investigació, del plànol de 1797 que ja vam parlar fa uns anys. Més curiós és el fet que Vallansana està catalogat amb el dibuix d'una parròquia a la carena de la serralada).
  • Moncada (Parròquia de Santa Engràcia de Montcada)
  • Rexach (Parròquia de Sant Pere de Reixac)
  • N.S. de Moncada (fa referència a la capella de la Mare de Déu o Nostra Senyora del Turó de Montcada)
  • H. de Fonfreda (fa farerència a l'Hostal de Fontfreda)
  • S. Iscle (Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia dins el terme de Cerdanyola).

 

Fons: Mari CArle Montaner Garcia, ICC.

 

dissabte, 13 d’agost del 2016

Una de les millors maneres que tenim avui dia de trobar informació del passat és la lectura de documents antics. Aquests documents però, en la seva gran majoria es van escriure per a deixar constància escrita del que a hom li pertanyia i era propietat seva. Els notaris són doncs un fons documental excel·lent per a conèixer una mica millor la vida en segles passats, però abans d'aquests, qui tenia gran necessitat de fer valer aquesta constància escrita, eren les administracions del moment, majoritàriament l'església.

Avui us parlarem d'un d'aquests documents, en concret d'un capbreu [1] amb les rendes de la pabordia [2] major del monestir de Sant Cugat a diferents poblacions del Vallès, entre les que inclou Reixac i Montcada.



Bé, doncs d'aquest Capbreu surten descrits alguns noms de veïns de Montcada i Reixac del segle XVII:

- Bartomeu Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Josep Aleny de Sant Pere de Reixac.
- Oleguer Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Francisco Ameller de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Fargas de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Umbert de Sant Pere de Reixac.
- Gabriel Gorchs de Sant Pere de Reixac
- Pau Colomer y Cuyàs de Montcada.
- Josep Cabanyes de Sant Pere de Reixac.
- Joan Coll de Sant Pere de Reixac.
- Joan Pomada de Sant Pere de Reixac.
- Francesc Puig de Sant Pere de Reixac.
- D. Maria Podellof de Sant Pere de Reixac.

A més, de la transcripció del propi capbreu podem llegir detalls molt interessants de les propietats i dels noms dels masos i d'altres topònims al segle XVII, entre els quals trobem petites joies toponímiques com per exemple El Mas Oliver, El Mas Castellar, abans anomenat Mas Jornet, El Camp de Coma vella, La peça de terra de Lo Punxó, El Mas Bertran, abans anomenat Bellveí, La peça de terra de La Doncella, La vinya vella, El Mas Jam?, La Triola de Ripollet, El Mas Gasó?, Les Comes, El Mas Pi, abans anomenat Gili Antic, El Mas Fontans, El Mas Coll i El Mas Tió.

Veiem-ho al detall:

Agost 1664 - Santa Engràcia de Montcada.
Pere y Madalena Colomer, y Cuyas del Bosch
- Lo Mas Oliver de 20 quarteres en lo Pla de Rexach.

Agost 1664 - Sant Pere de Reixac
Bartomeu Albinyana
- Mas Castellar, antes Jornet. 6 quarteres, 2 gallines, 5 lliures de cera
- Lo camp dit la co ma vella? 9 quarteres. Per tancar 2 quarteres civada.
- Peça dita lo punxó. 4 quarteres.

Octubre 1685 - Sant Pere de Reixac
D. Joseph Aleny  [en P.araula? de Isidro Jamader  N?? de Bª(rcelona) ]
- Lo Mas Bertran, altes Bellvehy. 20 ? blat. 6 gallinas. 200 quarteres.
- Peça dita La Donsella. 6 quarteres.
- La viña vella de 4 quarteres en lo lloch dit Vullpalleras
- 70 quarteres del Mas Jam?
- 2 quarteres en la triola en Ripollet.
- Mas Gassó? en Rexach.
- 20 quarteres del Mas Gasó en Rexach
- 30 quarteres en dit mas Gasó.
- Las comes. 20 quarteres.
- Mas Pi abans Gili antic. Guam Amat at. calver en Ripollet.
- Lo camp al cami de Sabadell de Pe??? de Mas Pi en Ripollet.
- La peça de Riu Major de 9 quarteres en Ripollet.

Gener 1665 - Sant Pere de Reixac
Josep Cabanyes
- Masos Fontamans?, Coll i Tió 3 quarteres 10c.. 9 capons. x?


Encara que aquestes persones van ser gravades per impostos i inventaris de la seva propietat, avui dia aquesta informació escrita, derivada d'aquella gestió administrativa ha arribat als nostres dies i ens permet conèixer de primera mà, els noms dels pagesos i els topònims dels indrets i masies del nostre poble. D'alguna manera podem donar les gràcies.



Glossari de termes:

[1] - Capbreu - Domument on s'anovata en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes [3] (habitualment també  remences[4]) als seus senyors, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals [5] 

[2] - Pabordia - Una pabordia era una administració que depenia de la catedral o d'un monestir i que s'encarregava d'administrar els béns i les propietats.

El paborde era l'administrador general, un canonge habitualment nomenat per l'arquebisbe, que el representava a la juridiscció que tenia sobre els habitants d'un conjunt de viles i que formalitzava el cobrament de les rendes que eren considerades d'aquests béns i propietats.

A Tarragona per exemple era habitual que el propi paborde fes el nomenament dels propis batlles dels pobles, de tal manera que en el moment que el paborde havia de venir a un poble, ho feia saber abans a l'alcalde per a que executés el pregó de l'acte a la fi que tothom pogués comparèixer, com era de costum en un loc fixat, habitualment al costat de l'església parroquial.

El paborde, davant toda la congregació mostrava l'escriptura de les seves credencials, que era llegida en veu alta per un notari i després el propi paborde jurava davant el poble observar els privilegis i costums de la vila. El batlle i demés representants juraven també fidelitat i vasallatge en nom de tot el poble, formalitzant tot aquest ritual burocràtic sobre els quatre evangelis i davant el notari que prenia l'acte de tot el que pasava.

[3] - Emfiteutes - Pagesos sotmesos a l'emfiteusi. Emfiteusi, que prové del Dret Romà, es va emprar durant segles a Europa com a mecanisme per a donar accés a l'habitatge d'una manera asequible. El propietari cedeix la propietat de l'habitatge a llarg termini o perpètua de forma gratuïta o a canvi d'una entrada assequible i com a contrapartida, la finca queda gravada amb el deure de pagar un cànon anual, que per altra part era redimible (és a dir, hom podia pagar un preu de redempció per a alliberar-se de l'obligació de pagar el cànon anual i per tant abandonar l'habitatge).

[4] - Remences - Els pagesos de remença, estaven lligats juntament a la seva família a un mas o unes terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença i sempre que el senyor ho acceptés. A més, estaven obligats a pagar els censos, parts de les collites i moltes altres càrregues i serveis personals.

[5] Dret Dominical - Els drets dominicals era l'impost pagat al senyor del feu pels seus vassalls.


Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó. Referència "ES.08019.ACA/6.10.2//ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volúmenes,1352". Capbreu de la pabordía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès. 1662/1666.

divendres, 14 de juny del 2013

Abraham Ortelius (1527-1598) va ser un conegut geògraf i cartògraf flamenc, l'obra més coneguda és el Theatrum Orbis Terrarum, un conjunt de mapes, que en la seva primera versió va mantenir setanta mapes. Cinquanta-sis de diverses zones d'Europa, deu d'Àsia i Àfrica i un de cada continent.

Va fer una selecció dels millors mapes disponibles i els va redibuixar en gran format i amb uniformitat entre tots ells. Aquest atles va tenir un gran èxit i es va editar en diversos idiomes tot actualitzant-se fins el 1612.

 Abraham Ortelius. Autor desconegut.

És considerat el primer atles modern i avui dia encara se segueix utilitzant la mateixa classificació i estructura que ell va introduir.

D'aquest gran atles, tenim un petit extracte del que el poble de Montcada apareix com a tal, considerat potser com una població rellevant, al costat de La Roca, Molins de Rei, Barcelona, Llinars, Mataró o Granollers.

La grafia de Montcada apareix com Mocada, sembla que degut a l'edició italiana del mapa consultat. Podem veure el poble al costat del riu Besòs:

1570. Theatrum Orbis Terrarum, Abraham Ortelius, ed. italiana 1608

Xavier Colomé

Font: 1570. Theatrum Orbis Terrarum, Abraham Ortelius, ed. italiana 1608

diumenge, 4 de desembre del 2011

Al "Ministerio de Administraciones públicas", hem trobat un document anomenat "Variaciones de los municipios de españa desde 1842" a càrrec de Jose María Aznar, quan va ser Cap de l'Area d'Entitats Locals i on trobem un seguit de variacions dels topònims dels pobles de l'Estat a partir del 1842. Surt referenciat el nostre poble:

  • Mollet, Gallechs y Parets segrega parte de su territorio para la creación de Parets. Censo 1857
  • Mollet, Gallechs y Parets pasa a llamarse Mollet. Censo 1857
  • Moncada su anterior nombre era Moncada, Reixard, Cuadras de Vallansana y San Iscle. Censo 1857
  • Moncada pasa a llamarse Moncada y Reixach. 02/07/1916
  • Moncada i Reixac su anterior nombre era Moncada y Reixac. 18/04/1984
  • Moncada y Reixac pasa a llamarse Moncada i Reixac. 18/04/1984
  • Moncada y Reixach su anterior nombre era Moncada. 02/07/1916
  • Moncada, Reixard, Cuadras de Vallansana y San Iscle pasa a llamarse Moncada. Censo 1857

Però realment hi ha un gran error, ja que no queda la referència del canvi de Moncada y Reixach com Montcada i Reixac. Al llistat que ofereix la Generalitat de Catalunya, al NUM. DOGC 303, sí que surt aquest fet, i en concret el dia 11/02/1983.

Incís: Recordo que es van repartir unes enganxines amb un quadre del poble, si no recordo malament d'en Joan Capella, i on s'animava a escrivir bé el nom de Montcada i Reixac. Algú ho recorda i/o té algun exemplar de l'enganxina per a que puguem afegir-la digitalment en aquest article?

La introducció que es fa a "Variaciones de los municipios de españa desde 1842"  és la següent:

La presente edición de las variaciones de los municipios de España, tiene su origen en
una pequeña base de datos auxiliar del Registro de Entidades Locales. Si bien este
Registro se había creado en 1986, se puso de manifiesto la necesidad de conocer qué
había sucedido anteriormente en el sistema local español. Entre otros estudios se inició
en 1990 un rastreo en las colecciones legislativas (Alcubilla y Aranzadi,
fundamentalmente) para encontrar disposiciones que afectaran a la creación, modificación
y extinción de las entidades locales. A partir de 1930 la información que se encuentra es
prácticamente completa. Desde esa fecha hacia 1900 hay abundantes referencias pero se
ha constatado que no eran completas. Y con anterioridad a 1900, se daba una situación
de ausencia total de información.

Con independencia de las consultas a las colecciones legislativas se obtuvo información,
procedente de los censos de población de todo el siglo XX, elaborada por Paulino García
Fernández(1) que nos daba noticia de cambios de nombre, creación y extinción de
municipios, si bien la referencia era a un censo, por lo que la fecha de la variación se
pierde en un período de diez años. Fue el mismo Paulino García quien nos dio noticia de
los censos habidos en el siglo XIX, pero la consulta a los mismos habría de hacerse en el
Instituto Nacional de Estadística, operación que no podíamos asumir ya que iba en
detrimento de la dedicación exigida por el funcionamiento ordinario del Registro. Se
hicieron intentos de proseguir esta labor en base a la información obtenida del “Madoz” (2)
pero en esta obra había multitud de inexactitudes y faltaban provincias enteras.

DIRECCIÓN GENERAL DE
COOPERACIÓN LOCAL
Pero recientemente el Instituto Nacional de Estadística ha colocado en su página web una
publicación denominada “Alteraciones de los municipios en los censos de población
desde 1842”, en la que de forma exhaustiva se recoge en una ficha por cada municipio,
existente en algún momento desde 1842, todas las variaciones que ha experimentado.
Con tan magnífica información procedimos a completar aquella base de datos de 1992
con la información correspondiente, fundamentalmente, al siglo XIX. En total la
información que ahora se ofrece consta de casi veinte mil modificaciones. Las hemos
agrupado por comunidades autónomas y provincias y se han ordenado alfabéticamente
por el nombre del municipio y la fecha de la variación. En relación con la fecha se puede
advertir que en la mayoría de los casos se hace constar la palabra Censo seguida de un
año, el año en que el censo correspondiente refleja la variación. En otros casos, la fecha
expresa la de publicación de la norma en un Diario o Boletín Oficial, que será el del
Estado, hasta 1982, y de la Comunidad Autónoma correspondiente a partir de esa fecha.
Con independencia del interés que tiene el conocer la historia de los municipios de
España, el estudio pone de manifiesto que el problema municipal se plantea en un primer
momento por no existir una definición jurídica de lo que era un municipio. La Constitución
de Cádiz se limitó a decir que cada pueblo tendrá su Ayuntamiento, sin especificar nada
sobre un territorio o una población mínima. Por ello periódicamente se produce a lo largo
del siglo XIX una serie de intentos de limitar el número de municipios en atención a una
población mínima, si bien siempre se aducía que los ya existentes permanecerían. Hay
que llegar a 1870 para que ya se definan los caracteres esenciales del municipio:
territorio, población y organización. Este problema de indefinición ya lo pusimos de
manifiesto en nuestro trabajo sobre la evolución del municipio en España (3) y ha
quedado confirmado con el estudio de las variaciones municipales. Desde 1842 se han
producido más de cuatro mil extinciones de municipios de ellas 2.274 entre esa fecha y
1857, el primer período intercensal 4.639 municipios han cambiado de nombre, de ellos,
1.659 lo hacen en el primer período intercensal. Estas cifras ponen de manifiesto que un
alto número de municipios no tenían viabilidad y que no había una referencia fiable de los
nombres de las entidades de población. Nombres que se repetían dentro de una misma
provincia y que se dotaron de algo distintivo como “y su honor”, “y montes”, “y aldeas”, “y
mansos”, “y cuadras”, “y coto redondo” “y coto real”. En otros casos se hacía referencia a
otras poblaciones o accidentes geográficos usando preposiciones como “cabe”, “sobre”,
“de” o locuciones como “arriba”, “abajo”, “junto”, “suso”, “ıuso”. Unas veces nombres
compuestos forman una sola palabra y otras varias palabras (Torreblascopedro, Torre
Blasco Pedro) o el artículo determinado se junta al sustantivo (Lascasas-Las Casas,
Laguardia-La Guardia).

En muchos casos se advierten errores de transcripción oral y escrita especialmente en los
municipios de Cataluña donde muchas e se transcriben como a (roses-rosas) y muchas o
se transcriben como u, se eliminan las t que no suenan (San-Sant) Monserrat-Montserrat).
También es abundante la variación b-v, g-j, l-r, s-z-x, i-y y especialmente de la
acentuación, máxime en los municipios catalanes donde se ignora el acento grave.
Se advierte también que algunas provincias experimentan cambios territoriales,
especialmente Valencia que ha incorporado municipios de Alicante, Cuenca, Albacete y,
recientemente, de Castellón. También Sevilla y Badajoz, Burgos y Palencia, Ciudad Real
y Albacete, Madrid y Guadalajara, siendo previsible que en el período entre 1833 a 1842
se produjeran otras variaciones provinciales.

Por último podemos aventurar una cifra sobre el número de municipios que había en
España en 1842 y que estaría en torno a los 11.500. De aquí se ha pasado a la cifra
actual de 8.112 habiéndose mantenido la tendencia a la supresión de municipios,
especialmente en los años 60 y 70 del pasado siglo, tendencia que se quebró a partir
de los años 80, deshaciéndose muchas de las agrupaciones que se habían producido
anteriormente.

Missatges més antics Inici