Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excursions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Excursions. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de gener del 2025

 Aquest és un full d'una revista dels anys 10 del segle XX on es presentava un mítin de "La Cruz Roja de Granollers", una associació tradicionalista-carlista catòlica que realitzava actes pel Vallès. La nota de premsa ens diu:

Los concurrentes al Aplech de Moncada durante la celebración del mitin, el pasado domingo. 

Entre los que llegaban se veían no pocas señoras y señoritas. A las once de la mañana la montaña ofrecía un aspecto pintoresco y animado. A las doce se celebró la misa de mapaña en el altar levantado en el portal de la cripta del templo que se erige al Sangrado Corazón de Jesús. El mitin comenzó a las cuatro de la tarde, haciendo uso de la palabra los señores Soler y March, que presidió el acto José Sánchez Marco, Dalmacio Iglesias y Esteban Bilbao. También el aplech católico celebrada en Moncada se vió bastante concurrido.


Per altra publicació similar, cliqueu aquí.

Fons: Revistes

divendres, 18 de juny del 2021

A les 23 h del 8 de juliol de 1893 uns 18 o 20 excursionistes van sortir de Barcelona, cap al turó de Montcada.


 Fons: Revista "Metralla", 21 de febrer de 1908. Núm 054

divendres, 30 d’agost del 2019

Fruit d'una troballa de l'amic Ricard Ramos,tenim a l'abast tres boniques fotografies, realitzades el 8 de Setembre de 1912, coincidint amb el dia de la Verge del Turó de Montcada.

Els excursionistes, d'un grup d'esperantistes (amants de la llengua d'esperant), van pujar al Turó de Montcada (amb la bandera de l'estrella verda d'esperant a mode d'estandart) i van visitar la famosa Font del Ferro, en una nova imatge fins avui desconeguga!

A la part posterior de la postal diu: "La Font del Ferro. Anada á la font del ferro y á la gruta "La Guilleuma" feta lo 8 de septembre de 1912. Fotografia Francàs."

A la part posterior de la postal diu:  Retrat dels individus del grup, veientse en part, moncada. Anada á la font del ferro y la gruta "La Guilleume", feta lo 8 de septembre de 1912. Fotografia Francàs.


A la part posterior de la postal diu:  Retrat de'ls que hi anaren. Anada á la font del ferro y la gruta "La Guilleume", feta lo 8 de septembre de 1912. Fotografia Francàs.

divendres, 9 de novembre del 2018

De sobre conegudes les bondats naturals del nostre poble a finals del segle XIX, aquesta fama va perdurar fins entrada la Guerra Civil, de la mà dels estiuejants, molts de la ciutat de Barcelona, que sovint fugien dels fums, les males olors i enfermetats de l'estiu.

Les següents fotografies es van prendre el 13 d'agost de 1925 durant una excursió un grup escolar de nens i nenes, d'una colònia d'estiu madrilenya, d'intercanvi amb l'Ajuntament de Barcelona.


Nens amb barret canotier pujant per la falda del turó de Montcada. Podem apreciar perfectament la gran pedra ferruginosa (amb gran quantitat d'òxid de ferro) i algun 'monitor' curiós que decideix acostar-s'hi i observar-la.

En un butlletí de 1912 podem observar aquesta pedra una mica més aprop.
Pedra ferruguinosa del turó de Montcada i vista del Besòs. Any 1912. Clixé O'Felan.


Aquest és un incidi mineral de primer ordre, amb permís de la coneguda Font del Ferro, que es trobava una mica més avall, de l'existència de vetes de ferro al turó.

Aquestes evidències i d'altres que es van obtenir després de realitzar diversos estudis a la muntanya, van ser l'argument objectiu que va justificar el 1928 la fundació d'una fundició de ferro a les instal·lacions de la fàbrica de l'Asland, aprofitant un mètode patentat d'un enginyer (Basset), que en garantitzava una bona qualitat a un cost raonable.

Imatges de la secció de fundició de ferro de l'Asland als anys 30 del segle XX (del llibre de 50 anys de Asland, editat el 1954).

Les noies, en aquest cas acompanyades de tutores, també portaven un barret tipus charleston de color blanc. Vegem també la fisonomia de la falda del turó i els pins que hi havia el 1925.




Noies, que farem una foto al cim del turó, amb una magnífica capella d'advocació de la Mare de Déu ja formada en detall per l'arquitecte Enric Sagnier.


Hora de dinar a la placeta de la capella. Uns bancs de fusta pels més grans però la mainada  descansa el cul sobre els rocs.


Detall del moment de refrigeri.



Fons: Fotografies escolars: Calaix / Departament de Cultura, 2010. 
Fons: Llibre Fotografia 50 anys de Asland, 1954.
Fons: Fons: Boletín de la Real Sociedad Geográfica. Tomo LIV. 1912. Pgs 83 a 94. BVPH. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

dissabte, 30 d’abril del 2016

En Josep Bacardit ens explicarà unes pinzellades dels militars que hi van haver a la zona de Mas Duran i cinc cèntims de l'explosió que hi va haver d'un polvorí al juny de 1950.




divendres, 20 de desembre del 2013

Avui us oferim el detall escrit d'una excursió que van realitzar els alumnes de la Càtedra de Geologia dels Estudis Universitaris Catalans i alguns experts en la matèria.

Els excursionistes van arribar a Montcada en tren i van pujar a Reixac, tot cercant una mina geològica que en aquells anys s'explotava per la zona.

Per la tarda van anar a Mas Rampinyo on el tall de terra per a fer el ferrocarril havia deixat a la vista una secció, en la qual es podia estudiar el Miocè (fa entre 5,3 i 23 milions d'anys aprox.), i on van trobar alguns fòssils d'aquella època. Més tard, ja de tornada van pujar al cim del Turó on van estudiar alguns minerals més.

Aquesta és la crònica escrita per Frederic Wynn, membre de la Institució d'Història Natural, que va publicar l'article:

EXCURSIÓ GEOLÓGICA A REXACH

El dia 9 del passat mes de Febrer ens varem reunir a les onze del demati en la estacio del ferrocarril  del Nort per a marxar cap a Moncada els alumnes de la càtedra de geologia dels "Estudis Universitaris Catalans", honrosa institucio genuina de la nostra terra, mes alguns altres companys, amants tambe d'aquesta ciencia, presidits tots, com de costum, per nostre intelligent y benvolgut professor, Mossen Norbert Font y Sagué.

Arribats alli dexarem el tren y ens encaminarem tot seguit, atravessant dita població y el riu Besòs, envers Rexach, ahont ens proposavem visitar la mina de Baritina en aquella comarca enclosa, objecte principal de la excursió.

Tan bon punt alli congregats, l'esmentat professor ens feu instructives observacions a la vista mateixa del filó ab l'intent de facilitar nostres estudis y conexements en aquet ram de la Historia Natural.

Dit filó apareix avuy dia a vuytanta metres d'altitut, empresonat dins una massa de piçarra entre capes d'argila, y la part que hi ha al descobert presenta una amplada de quatre metres per nou d'alcada aproximadament; va en direcció NE. á SE. y capbussa cap al E.

Recullirem, ensemps, diferents exemplars de Baritina, Fluorina de diversos atissos, Galena, dendrites d'òxit de ferro, Espat caliç, Siderosa y també alguna roca ab unes incrustacions qual naturalesa no poguerem definir á primera vista, pero que l'anàlisis fet posteriorment en el laboratori ha demostrat ser de Limonita.

Aquesta mina està en plena explotació per una empresa Catalana que destina tot el producte d'extracció a una nova industria quimica y no á falsificacions, com  desgraciadament en molts casos s'ha utilisat aquet mineral per gent poch escrupulosa.

A la tarde varem anar al tall obert per la via férrea de Sant Joan de les Abadeses entre Masrampinyo y Mollet, ahont s'hi troba el miocénich ab alguns fossils, entre ells, Turritelles, Conus y Balanus, si bé hi son molt escassos y en no gayre bon estat, per lo que en resulta molt dificil llur classificacio,

Ja de tornada emprenguerem la ascenció al turó de Moncada fins prop del cim en que 's troban les piçarres silúriques ab Graptolites y la caliça blava nodulosa ab Orthoceras, donant aixís per acabada la excursió, y disposats á empendren una altra lo abans possible


Frederic Wynn i Ellis

Aquest article mostra un petit feix de continguts minerals que el nostre poble tenia al seu abast, sent una població molt rica en quant a minerals poc freqüents es tracta.

Com a curiositat, d'altra banda comentar que de les espècies del Miocè, avui dia encara viuen el 17% d'elles. Els fòssils que van trobar a Mas Rampinyo eren els Balanus (les típiques lapes que surten a les roques del mar), les Turritelles, que són unes cargoles, i uns conus fòssils similars a aquestes darreres.

Balanus fòssils.

Turritelles fòssils.

Font: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Volum: 8, núm. 3: Març 1908. Planes 43 i 44.

Missatges més antics Inici