Montcada i Reixac

En poques hores deixaren enrere aquest any 2013. Un any convulsiu en certs aspectes, de gran interès en altres assumptes, però que, en qualsevol cas, ja el deixem enregistrat a la nostra col·lecció privada de memòria col·lectiva.

En aquest article farem una ullada a aquest any 2013, en el que al bloc hem publicat 94 entrades, mantenint el compromís d'una publicació cada divendres, a més de les publicacions addicionals realitzades, entre les que podem destacar algunes que hem considerat rellevants com:

• La pèrdua de Joan Dalmau i Comas, al febrer.

• La pèrdua de Miquel Poble i Orriols, a l'abril.

• Les imatges aèries de Mas Rampinyo dels anys 60.

• El seguiment de la col·lecció de postals de Lucien Roisin d'ara fa 100 anys.

• Els articles d'Alamanda de Reixac, una donzella de l'edat mitjana.

• Diverses excursions a Reixac i al Turó, realitzades a principis del s.XX.

• La referència d'un mapa del 1787 amb els topònims del poble en aquella època.

En relació a les visites, hem assolit un bon promig mensual, de més de 1000 visites/mes, havent-nos visitat uns 18400 cops durant aquest any. El següent gràfic mostra l'evolució mensual de les vostres visites, en les que inclús en èpoques estiuenques no van baixar de les 1000 per mes:



De les entrades més populars consumides durant tota l'existència del bloc, tenim per damunt de tot, amb unes 1600 visites, un article de les Riuades de 1962, seguit de lluny amb 880 visites per un article sobre autobusos a Montcada i, ja en tercera, quarta i cinquena posició, amb unes 500 visites, els articles de Torre Na Joana, Miquel Poblet i Orriols i un document inèdit del 1826 sobre la venda d'aigua de Montcada.

D'altra banda, comentar-vos que un dels articles que està pujant posicions en visites és el que vàrem fer l'any passat sobre la primera recepta de cuina casolana, sobre la melmelada de cireres d'arboç. Cada dia és visitat per diversos internautes.

Ja per acabar, d'altra banda també comentar altres assumptes que han estat representatius pel bloc, durant aquest any 2013:

• La presentació del bloc als Premis Bloc Catalunya 2013, on vàrem tenir l'honor de quedar finalistes dins la categoria de Història i Patrimoni, per segon any consecutiu.

• Hem indexat gairebé totes les entrades publicades al bloc, de manera que podreu trobar les etiquetes dels temes ordenades al menú de l'esquerra del bloc. Això permet ordenar temàtiques que poden ser consultades tot obtenint els articles relacionats.

• La publicació de la segona i nova recepta de cuina casolana, l'anomenat "Remenat Vallensana".

• Hem tingut articles que han parlat de diverses èpoques, en concret relacionats amb els segles XI, XIV, XV, XVI, XVII, XVIII, XIX, XX i XXI.

En definitiva, gràcies pel vostre seguiment que dia a dia fa que siguin més grans les ganes de seguir endavant. Comentar-vos també que properament us informarem de les novetats de l'any 2014, any que estem a punt d'encetar.

Passeu bones festes amb alegria amb les persones que estimeu. Ens veurem l'any vinent.

Salutacions.

Les fotografies que us vàrem prometre abans:

Fotografies realitzada al carrer del Sol, a Mas Rampinyo l'1 de Maig del 2013.

Ha estat trobada una guineu molt vella a Mas Rampinyo. Els qui l'han vista diuen que té uns 50 anys d'edat o potser més.

Aquesta tarda a les 17:00 en punt publicarem les fotografies inèdites de la guineu. No us les perdeu.

Salutacions.

Des de fa unes setmanes us venim oferint imatges inèdites de postals Lucien Roisin que hem anat trobant. D'aquesta manera anem incorporant a la col·lecció digital que estem portant a terme des del bloc de totes les postals de Roisin, amb imatges del poble.

Amb aquesta nova imatge ja portem un total de17 i sense conèixer encara l'abast de la seva obra en quant a fotografia de Montcada ens referim.

Us animem a que si detecteu alguna postal de Roisin que no estigui identificada en el bloc ens feu tramesa d'una imatge digital o bé qualsevol pista que pugui ser de interès. (podeu consultar totes les postals actualment trobades de Roisin a la secció "Postals Lucien Roisin" del menú de l'esquerra del bloc).

Avui us oferim una postal inèdita de Roisin. En concret de la font de Mitja Costa:

Avui us oferim el detall escrit d'una excursió que van realitzar els alumnes de la Càtedra de Geologia dels Estudis Universitaris Catalans i alguns experts en la matèria.

Els excursionistes van arribar a Montcada en tren i van pujar a Reixac, tot cercant una mina geològica que en aquells anys s'explotava per la zona.

Per la tarda van anar a Mas Rampinyo on el tall de terra per a fer el ferrocarril havia deixat a la vista una secció, en la qual es podia estudiar el Miocè (fa entre 5,3 i 23 milions d'anys aprox.), i on van trobar alguns fòssils d'aquella època. Més tard, ja de tornada van pujar al cim del Turó on van estudiar alguns minerals més.

Aquesta és la crònica escrita per Frederic Wynn, membre de la Institució d'Història Natural, que va publicar l'article:

EXCURSIÓ GEOLÓGICA A REXACH

El dia 9 del passat mes de Febrer ens varem reunir a les onze del demati en la estacio del ferrocarril  del Nort per a marxar cap a Moncada els alumnes de la càtedra de geologia dels "Estudis Universitaris Catalans", honrosa institucio genuina de la nostra terra, mes alguns altres companys, amants tambe d'aquesta ciencia, presidits tots, com de costum, per nostre intelligent y benvolgut professor, Mossen Norbert Font y Sagué.

Arribats alli dexarem el tren y ens encaminarem tot seguit, atravessant dita població y el riu Besòs, envers Rexach, ahont ens proposavem visitar la mina de Baritina en aquella comarca enclosa, objecte principal de la excursió.

Tan bon punt alli congregats, l'esmentat professor ens feu instructives observacions a la vista mateixa del filó ab l'intent de facilitar nostres estudis y conexements en aquet ram de la Historia Natural.

Dit filó apareix avuy dia a vuytanta metres d'altitut, empresonat dins una massa de piçarra entre capes d'argila, y la part que hi ha al descobert presenta una amplada de quatre metres per nou d'alcada aproximadament; va en direcció NE. á SE. y capbussa cap al E.

Recullirem, ensemps, diferents exemplars de Baritina, Fluorina de diversos atissos, Galena, dendrites d'òxit de ferro, Espat caliç, Siderosa y també alguna roca ab unes incrustacions qual naturalesa no poguerem definir á primera vista, pero que l'anàlisis fet posteriorment en el laboratori ha demostrat ser de Limonita.

Aquesta mina està en plena explotació per una empresa Catalana que destina tot el producte d'extracció a una nova industria quimica y no á falsificacions, com  desgraciadament en molts casos s'ha utilisat aquet mineral per gent poch escrupulosa.

A la tarde varem anar al tall obert per la via férrea de Sant Joan de les Abadeses entre Masrampinyo y Mollet, ahont s'hi troba el miocénich ab alguns fossils, entre ells, Turritelles, Conus y Balanus, si bé hi son molt escassos y en no gayre bon estat, per lo que en resulta molt dificil llur classificacio,

Ja de tornada emprenguerem la ascenció al turó de Moncada fins prop del cim en que 's troban les piçarres silúriques ab Graptolites y la caliça blava nodulosa ab Orthoceras, donant aixís per acabada la excursió, y disposats á empendren una altra lo abans possible

Frederic Wynn i Ellis

Aquest article mostra un petit feix de continguts minerals que el nostre poble tenia al seu abast, sent una població molt rica en quant a minerals poc freqüents es tracta.

Com a curiositat, d'altra banda comentar que de les espècies del Miocè, avui dia encara viuen el 17% d'elles. Els fòssils que van trobar a Mas Rampinyo eren els Balanus (les típiques lapes que surten a les roques del mar), les Turritelles, que són unes cargoles, i uns conus fòssils similars a aquestes darreres.



Font: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Volum: 8, núm. 3: Març 1908. Planes 43 i 44.

Ahir dimecres, la Fundació Cultural Montcada va presentar el nou número de la revista Quaderns. Podeu adquirir l'exemplar a la seu de la Fundació (C/Major 47) al preu de 5 €.

  
Editorial:

• La Festa Major de Montcada i altres festes locals. (Elisenda Bertran i Corretja)

Investigació:

• Les maduixes de Montcada (Josep Bacardit i Sanllehí)
• Els rellotges de sol a Montcada (Antoni Orihuela i Sagalés)
• La festa de l’arbre (Xavier Colomé i Abril)
• Pere Capellà i Roca (Ricard Ramos i Jiménez)
• Els barris de Montcada i Reixac ( Joan Bertran i Elena)
• 
  

El Reportatge

• La indústria transforma el paisatge ( Gabriel Gil i  Gil)

Miscel-lània

• Sabies què? ....Va passar a Montcada (VV. AA)
• El parlar castellà de…Montcada (Josep Bacardit i Sanllehí)
• Testimoni (Elisenda Bertran i Corretja)
• Notícies

La presidenta Núria Cervera va adreçar-se  amb unes paraules per presentar l’acte i donar pas a la inauguració del tradicional pessebre que es mostra a l’aparador de la Fundació.
Abans de la presentació de Quaderns   va projectar-se  un “Power-point” sobre les masies (II part)  de Montcada i Reixac.
Després presentació del Quadern número 27 , i al final es va celebrar el  Nadal amb torrons, neules i cava, entre tots els assistents.

http://fcultural.montcada.ppe.entitats.diba.cat/2013/12/20/presentacio-de-quaderns-numero-27/

De la mà de l'Arxiu Contemporani de Barcelona avui vull oferir-vos un enllaç web que m'ha resultat de molt interès. Es tracta de la conservació dels documents d'arxiu, els seus factos, els sistemes d'emmagatzematge i un decàleg sobre com cal tractar el material a tots aquells i aquelles que visitem i fem ús dels arxius.

Cliqueu al següent enllaç per tal de visitar-lo:  http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuobert/IV_Mostra/index.html

De ben segur que molts de vosaltres compartiu algun amic o familiar que va treballar a la fàbrica de l'AISMALIBAR. 

Aquesta és una imatge realitzada per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)" l'any 1966, en la que es pot observar la inexistència absoluta de l'actual carretera C-17, la gasolinera al costat del Montcada Aqua o del feble marge de l'Avinguda dels Païssos Catalans de Mas Rampinyo.

Les dimensions de la fàbrica en aquells anys no deixava indiferent a ningú, sobretot en un poble amb arrels encara molt marcades al sector primari de la terra.

Podeu identificar alguns elements

Tot sembla per exemple, que el solar de les futures oficines de l'Aismalibar tenia el cartell de "En Venda" i que el carrer Beat Oriol s'encaminava, com ho fa també avui dia, cap al pont del tren de Sant Joan.

Les masies de tota la vida i algun primer edifici de més plantes, ja començaven un ball de bastons, entre la tradició i la modernitat que sense cap mena de dubte arribarà a límits encara insospiats.

Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

Novament, aquesta setmana us oferim una nova imatge d'una postal de Lucien Roisin. En aquest cas una imatge inèdita de les seves postals. La fàbrica de l'Asland, amb el turó al fons.

Volem donar-vos a conèixer algunes referències trobades al Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, i referenciades per la Fundació Noguera, relacionades amb el Terme de Reixac, i una relacionada amb Montcada.

Totes elles són del segle XI i per tant escrites en llatí. Les referències fetes pels experts de les mateixes són les següents:

• 29 de Desembre de 1044 - Goltred i la seva muller Singer venen a Ermengol Goltred dues peces de terra amb una figuera a dos llocs del comtat de Barcelona, a la vila de Reixac, a la parròquia de Sant Pere, pel preu d’1 sou i mig de diners.

• 03 de Febrer de 1045 - Anna, el seu fill Ferriol, i Domènec amb la seva muller Maria venen a Mir Goltred una terra situada al Pla de Reixac, per 1 mancús.

• 23 de Setembre de 1046 - Ozi i la seva muller Gerberga venen a Mir Goltred cases, corts, terra, figueres, vinyes i trull, tot situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, dins la vila de Reixac, pel preu de dos cafissos d’ordi.

• 17 de Febrer de 1047 - Bonuç i la seva muller Quília donen a Mir Goltred la seva heretat de cases, terres, arbres, vinyes i aigua per regar, situat tot al comtat de Barcelona, dins la vila de Reixac.

• 19 de Febrer de 1047 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Or [Mir] Goltred unes vinyes situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Albinyana, a canvi de 8 mancusos i un sester d’ordi.

• 17 de Març de 1047 - Guillem i la seva muller Bella venen a Galind, fill del difunt Duravuli, unes cases, corts i terra, tot al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Pere de Reixac, a la Calçada, pel preu de 5 sous i 5 diners de bona moneda grossa.

• 06 d'Abril de 1047 - Bernat Guifred i la seva muller Guisla donen a Mir Goltred una peça petita de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a tocar del riu Besòs, a canvi de dues peces de terra, segons consta a l’escriptura.

• 05 de Maig de 1048 - Ermessenda ven a Mir la seva part, que té al camp del Pla de Reixac que anomenen Matabous, pel preu de 6 diners de moneda grossa de Barcelona.

• 06 de Maig de 1048 - Ermemir i la seva filla Blancúcia venen a Mir Goltred dues peces petites de vinya al comtat de  Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi de dos sesters d’ordi i mitja aimina.

• 03 de Juliol de 1048 - Bels i la seva muller El venen a Mir Goltred la quarta part d’una casa i de la terra que l’envolta,  situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, sota la Calçada, al Pla de  Reixac, a canvi de sis sesters d’ordi i 3 sous i mig.

• 11 d'Octubre de 1050 - Gerberga i el seus fills i filles, Rigual, Igega, Guisla, Adelaida i Raquel, venen a Mir Goltred una feixa de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a tocar de Canalies i del riu Besòs, pel preu de 4 mancusos d’or de Barcelona.

• 13 de Desembre de 1050 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 10 sous de moneda de Barcelona.

• 09 d'Abril de 1052 - Balluví i la seva muller Trudgarda donen a Miró, fill de Goltred, dues peces de terra en dos llocs diferents, situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra que Miró els va donar, segons consta a la carta de permuta que li van fer.

• 10 d'Abril de 1052 - Mir, levita, permuta amb Balluví i la seva muller Trudgarda una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, per una altra terra.

• 11 d'Abril de 1052 - Bonpar, la seva muller Igol, i les seves filles Ermessenda, Raquel, Bonadona, Adelaida i Blancúcia, venen a Miró una peça de vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Batpits, pel preu de 3 mancusos de moneda de Barcelona i tres quarteres d’ordi.

• 20 d'Abril de 1052 - Folc i la seva muller Adelaida donen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra i cases, segons consta en l’escriptura que li van fer.

• 12 de Maig de 1052 - Adaülf i la seva neboda Bonadomna, filla del difunt Estrader i de Coloma, venen a Miró, fill de Goltred, terres i vinyes situades dins del feu del monestir de Sant Cugat, al lloc anomenat Vallcàrquera, situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 9 mancusos i mig.

• 13 d'Agost de 1052 - Sendred i la seva muller Rolanda venen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, al lloc anomenat Reixac, pel preu de 5  mancusos de Barcelona.

• 16 de Gener de 1053 - Sabat i la seva muller Neulenna venen a Mir Goltred una terra amb horts, figueres, vinyes i arbres de diverses classes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, dins la vila de Reixac i a la vall anomenada Ventenac, pel preu de 2 sous en moneda de Barcelona.

• 30 de Gener de 1053 - Gal·lí i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred la tercera part d’una casa i una cort amb una peça de terra, situat tot al comtat de Barcelona, al Vallès, a Reixac, pel preu de 4 mancusos d’or de Barcelona.

• 25 de Febrer de 1053 - Joan i la seva muller Guinidilda empenyoren a Bernat Guillem una peça de vinya, excepte el cens de Santa Eulàlia d’1 diner, situada al comtat de Barcelona, al Vallès,  a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a Albinyana, per un deute que tenen amb ell de 2 mancusos i mig de Barcelona a pes legítim, pagador ans del dia u de març; si l’eixuguen, els retornarà l’escriptura, en cas contrari, la peça de terra passarà a mans de Bernat Guillem.

• 09 d'Abril de 1054 - Galind Durable i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred, prevere, una peça petita de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant  Pere de Reixac, prop de la Calçada, a canvi de 2 mancusos d’or pur de Barcelona i tres mitgeres d’ordi.

• 23 d'Abril de 1054 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred, sacerdot, el dret que tenen sobre unes cases amb pou situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu d’11 mancusos.

• 23 de Febrer de 1055 - Mir Folc, sacerdot, dóna a la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona diverses cases amb terres i vinyes, situades a Reixac, i unes cases, a Barcelona, a més de terres i vinyes, al territori d’aquesta ciutat.

• 29 de Setembre de 1056 - Bernat Bernat i Estefania, també anomenada Teudeta, fills d’Adelaida, defineixen a Llop de Vilalba tots els alous que han estat de la seva mare, de Bernat, el seu pare, de Guillem Adalbert i Bardí, marits d’Adelaida, a excepció de diverses possessions que es reserven i de l’alou de Merdàs que Llop els dóna per aquesta definició, consistents en cases, corts, horts, terres, vinyes, arbres, boscos, prats i fonts, situats al comtat de Barcelona, al Vallès, al lloc que anomenen de Vilalba, dins els termes de les parròquies de Santa Maria de Cardedeu, de Santa Agnès, Santa Perpètua, Sant Fost i Sant Pere de Reixac.

• 10 de Gener de 1059 - Guislabert, bisbe, dóna a la Canònica de la Santa Creu una terra situada al comtat de Barcelona, a Montcada, en un lloc anomenat Pedrabruna.

• 18 de Maig de 1064 - Testament de Bernat, en el qual fa deixes als seus fills i filles de béns situats entre el Llobregat i el coll de Finestrelles, a Sarrià i Reixac, i d’altres llocs no ben especificats.

Font: Fundació Noguera. Diplomatari de l'ACCB Volum III.

En Rocco "Walter" Torrebruno Orgini, va ser un conegut showman, actor, cantant i presentador còmic italià conegut pels infants que ara tenen 40 anys com en Torrebruno i les seves cançons infantils, com aquella mítica de "tigres y leones" i programes infantils a TVE com "Tarde para todos", "La Guagua", "El Recreo" o "Sabadabda".

Va estar a Montcada en el lloc on abans s'instal·laven els cotxets i la fira de la festa major, en un gran ras de terra i pedres on avui dia trobem el marge més nou de la rambla dels Païssos Catalans i el Poliesportiu Miquel Poblet.

De divendres 20 de Maig n'hi ha hagut als '7o i '80, el 1977 i 1983, on l'any 1977 segurament va ser el que ens va visitar en Torrebruno.

En Torrebruno va morir als 62 anys l'any 1998.

Fons: Arxiu digital de la UAB

Avui volem oferir-vos una nova postal de la col·lecció digital que portem a terme des del bloc de Montcada i Reixac, de Lucien Roisin.

Es tracta de la postal Nº 12, dedicada a la Font dels Avellaners.

Com sempre, podeu accedir a la secció de Postals L. Roisin des del menú principal que trobareu a la part esquerra del bloc, o si voleu, clicant aquí.

El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.

El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano".

A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:

"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante toponimia. Explicación con clave alfabética.  Relieve representado por sombreado.  Plano realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet. Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha, precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".  Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."

Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:

Edificis  

• Donadeu (masia encara existent)  
• Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)  
• Presas (segurament l'actual Can Peces)  
• Rexach (Sant Pere de Reixac)  
• Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)  
• Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)  
• Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet) 
• Marquez de Móia (ara Can Moià)  
• Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)  
• Torre dels Frares (masia encara existent)  
• Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares) 
•  Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)  
• Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares) 
• Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)  
• Franch (masia encara existent)  
• Tiraina (ara Can Filaina)  
• Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
• Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
• Cabreta (ara potser Can Ballester)  
• Carbonell (ara Can Masoliver) 
• Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana) 
• Riera (ara Can Riera)  
• Rey (ara Cal Rey)  
• Roca (ara Can Roca)  
• Ribas (ara potser Can Rata) 
• Olaguer (ara Ca l'Oleguer)  
• Pelat (ara Can Pelat)  
• Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)  
• Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)  
• Dicho Geperut (ara Can Geperut)  
• Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)  
• Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)  
• Vestigios de Galtego (restes desaparegudes) 
• San Onofre (ermita ben conservada) 
• San Clemente (ermita ben conservada)  
• Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)  
• Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.

Topònims  

• Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).  
• Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)  
• Vall Tradós (ara Vall-llosera)  
• Vall Gensana (ara Vallençana)  
• Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)  
• Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
•  Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).

Camins

• [Camino] de Martorellas
• [Camino] de ir a Montalegre
• Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
• Camino (sota el Puig Castellar)
• Senda (surt del Coll de Lliçà)

Altres

• Lugar de un fita caida
• Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
• Punto de la mina
• Casita antiguamente de mina
• Casiya nueva

 
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.

Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com

La mal coneguda estació de Montcada-Ripollet, estació de Mas Rampinyo, sempre ha tingut una bonica estampa. La següent fotografia, segurament dels anys 70 del segle XX, ens mostra la seva fisonomia, des de una altra perspectiva.

Pel que es pot observar a la imatge, els banys escara estàven allotjats a les afores i pel model de tren, ja electrificat, bé podria tractar-se dels anys 70, no obstant, si considereu oportú comentar-ho, podeu fer-ho des de l'apartat de comentaris de l'article. Gràcies.

Font: Desconegut.

De tràgics accidents, el nostre poble no queda lliure. Un d'aquests accidents va passar el 7 de  Març de l'any 1983, on a les 10:16 del matí hi va haver un xoc frontal entre dos trens a Mas Rampinyo.

Els dos combois, un de passatges, procedent de Puigcerdà, i l'altre de mercaderies, que venia de l'estació de Can Sant Joan i estava aturat davant un semàfor en vermell, van quedar encastats a la corva on hi ha el pas soterrat de la via, a l'alçada de Mas Rampinyo, a prop de La Unió i davant de l'Aismalibar vella (llavors tenia 4 anys i mig però tinc el record de veure els treballs posteriors amb els trens i el fet de pensar que alguna cosa molt greu havia passat).



Les informacions oficials van associar els fets a que la sortida del tren de mercaderies, des de l'estació de Can Sant Joan, no va ser anunciada a la següent estació, la de Mas Rampinyo, i segons es va informar, el tren de passatgers venia de Granollers sense intenció d'aturar-se a Mas Rampinyo, i per tant a gran velocitat.

El tren de mercaderies però va aturar-se a la corva descrita davant un semàfor vermell pels voltants de les 10:00 AM, en un tram de via única i amb un feix de boira, que encara existeix avui dia, i va començar a fer servir el xiulet durant una bona estona per tal de demanar entrada a l'estació de Mas-Rampinyo, però que no es va acomplir.

Quinze minuts més tard, el tren de passatgers, que va passar per la estació de Mas Rampinyo sense aturar-se per ser un comboi semidirecte, va esdevenir sobre el de mercaderies a gran velocitat en aquell mateix indret, on instants abans del xoc, el maquinista del de mercaderies i el seu ajudant van saltar del tren en veure el que els hi venia a sobre.

L'accident va produir-se pels voltants del les 10:16 AM i els primers en auxiliar als ferits van ser vilatans de Mas Rampinyo, que hi eren per les rodalies de l'accident (alguns dels quals van portar ferits amb els seus vehicles particulars als hospitals), i també treballadors de Aismalibar que van sortir en escoltar el xoc de trens. Més tard, Protecció Civil, Policía, Bombers, Creu Roja i Guàrdia Civil també van ajudar en les tasques d'auxili dels ferits i a l'evaquació d'aquests cap als hospitals.

Malauradament hi van haver dos morts (el maquinista i el interventor del tren de passatgers) i desenes de ferits (uns cinquanta, de seixanta passatgers que portava el tren aproximadament), aquests darrers traslladats als hospitals de la Vall d'Hebron de Barcelona i a la clínica Santa Fe de Sabadell. La gran majoria dels passatgers eren estudiants universitaris, procedents de Ripoll, Vic i Granollers, que tornaven a classe després d'un cap de setmana a casa.

Més tard, es va personar a l'indret del xoc, el gobernador civil de Barcelona, en Ferrán Cardenal, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, caps de policia, president de la Diputació de Barcelona, i RENFE va circular una petita nota sobre l'accident on s'informava del següent:

"La unidad (número treinta u dos mil quinientos ochenta y dos, se refiere al tren-tranvía), procedía de Puigcerdà, y se dirigía a Barcelona. El mercancías se encontraba detenido a la entrada de la estación de Moncada-Ripollet."

L'alcalde de Montcada va expressar-se sobre els fets, als mitjans de comunicació que es van acostar a informar sobre l'accident, i va queixar-se de la situació precària d'algunes instal·lacions ferroviàries al poble.

A darrera hora de la nit, la Inspecció General de Renfe, després de les seves investigacions va manifestar que l'accident podia haver estat motivat per una expedició incorrecta del tren de mercaderies, des de l'estació de Can Sant Joan, provocada per un error humà.

A l'endemà de l'accident, els diaris oferien la informació del fet. La Vanguardia va publicar en portada una imatge dels trens encastats informant a més del següent:

Dos muertos y 50 heridos.
El tren de Puigcerdá choca en Montcada i Reixac.

Dos muertos y cincuenta heridos, de los que tan sólo seis han quedado hospitalizados, es el balance de un choque frontal entre un tren de mercancías y una unidad eléctrica de viajeros, ocurrido a las diez y cuarto de la mañana de ayer en un tramo de vía única en Montcada i Reixac. 

El accidente se registró cuando el mercancías se encontraba detenido ante una señal esperando entrar en la estación de Montcada-Ripollet y la unidad eléctrica se precipitó sobre él a la salida de una curva. Los fallecidos son el maquinista y el revidor del tren-tranvía, mientras el maquinista y el ayudante del mercancías consiguieron saltar al ver acercase la otra unidad.

 El lugar del choque, en la línea Montcada-Puigcerdà, resulta particularmente peligroso al ser de vía única. Respecto a las causas del siniestro, la Inspección General de Renfe comunicó ayer a última hora que en principio parecía debidas a una expedición indebida del mercancías. En este mismo sentido, el jefe de la Quinta Zona de Renfe manifestó que es muy probable que haya habido un fallo humano.

A les planes interiors del diari, a la secció de successos, plana 25 s'informava dels detalls de l'accident:

Dos muertos y 50 heridos al chocar de frente dos tremes en Montcada i Reixac

Un tranvía embistió a un mercancías que estaba parado en una señal.

Dos muertos y 52 heridos, de los que tan sólo doce han quedado ingresados en los centros sanitarios a los que fueron conducidos, es el balance de un choque frontal entre un tren de mercancías y una unidad eléctrica de viajeros en un tramo de vía única. El accidente se registró a las diez y dieciséis minutos de la mañana de ayer en el punto 11,9 de la línea Barcelona-Puigcerdà, término municipal de Montcada i Reixac.

Las cíctimas mortales son: Juan Solà Mico, maquinista de la unidad eléctrica y Juan Miquel Juvenia Hernández, interventor de la misma. El conductor y el ayudante del mercancías, al darse cuenta de la presencia del tren tranvía, saltaron de la cabina salvando así sus vidas.

El tren tranvía 32.586 procedía de la estación Montcada-Ripollet, el bien no había parado en esta estación pues se trataba de un semidirecto y se dirigía a Barcelona-plaza de Cataluña. En él viajaban unos sesenta pasajeros ,estudiantes universitarios en su mayor parte que procedían de Ripoll, Vich y Granollers y regresaban a Barcelona al comenzar la semana lectiva. El tren de mercancías se hallaba parado en una señal de alto, según manifestaron los vecinos, y durante al menos quince minutos, estuvo haciendo sonal el silbato pidiendo entreada en la estación de Montcada-Ripollet.

Fue un empleado de la empresa Aismalibar, cuyas instalaciones se encuentran justo delante del lugar del accidente, quien dio el primer aviso a los bomberos y Guardia Civil. "Yo estaba viendo por la ventana el tren de mercancías que estaba parado. Como es vía única tendría la señal de alto. Entonces llegó el tren tranvía que venía de Granollers y que corría a bastante velocidad, ya que no debió ver los semáforos o éstos no funcionaban bien. Oímos el estruendo del choque e inmediatamente corrimos hacia la ventana. Vimos cómo el tren de pasajeros se empotraba en la máquina del mercancías y la hacía retroceder al menos siete u ocho metros. Aún se movían los vagones cuando nosotros vimos el accidente." Otro testigo decía: "Cuando salí de la carpintería para ir a almorzar el mercancías estaba estacionado ante una señal ferroviaria de detención. Cuando volví el tren seguía parado. Entré en la carpintería y escasos minutos después oí un gran estruendo".

El choque entre el mercancías y la unidad eléctrica de viajeros sacó a todos los vecinos de sus ocupaciones. Las primeras evacuaciones de heridos se realizaron en coches privados según nos manifestó una vecina que llegó escasos minutos después al lugar del siniestro. "Estaba en casa envolviendo un pastel y oí una gran explosión. Le dije a mi marido, es la fábrica que ha estallado, pues eso ocurrió hace 15 años, al salir vimos de lo que se trataba y empezamos a ayudar a los pasajeros a descender del tren y saltar el muro que enmarca la vía."

En las varias manifestaciones que obtuvimos de los vecinos hay que recalcar que en el lugar del accidente casi siempre se detienen los trenes y una vez allí piden paso a la estación de Montcada-Ripollet situada a unos ochocientos metros. "El mercancías llevaba algún tiempo parado y no cesaba de hacer sonar el silbato pidiendo que se autorizara la entrada en la estación". Lamentablemente, eso no sirvió de gran cosa.

Sobre las siete de la tarde de ayer una nota oficial de Renfe informaba que la Inspección General de la misma, después de las primeras investigaciones, piensa, en un principio, que la expedición indebida del mercancías pudo ser la causa desencadenante del accidente. En este orden de cosas el jefe de la Quinta Zona de Renge, José Luís Villa, manifestó que al parecer se había producido un fallo humano. No obstante -añadió- todavía es pronto para dilucidar responsabilidades, sobre las que se está investigando.

Por su parte, el alcande de Montcada i Reixac manifestó su preocupación por el problema que supone para la ciudad el estar rodeada por vías de comunicación - caretera nacional y autopista - y el paso de la línea de ferrocarril prácticamente por el eje de la población. Señaló también, que las instalaciones ferroviarias, a su entender, estaban obsoletas y que no tenía demasiado sentido que en un tramo de vía única se hubiera instalado una señal de detención, y más teniendo en cuenta que a menos de un kilómetro de distancia hay una estación (Montcada Bifurfación) en la que existe doble vía.

Al lugar del accidente acudieron el alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, el presidente de la Diputación, Dalmau, gobernador civil de Barcelona, Ferran Cardenal; Jefe superior de policía Agustín Linares, Jefe de la Policía Nacional, coronel Travé.

En la Ciudad Sanitaria de La Vall d'Hebron se atendieron 31 urgencias de las cuales 23 pudieron ser trasladadas a sus domicilios particulares debido a que sufrían heridas, contusiones o fracturas de pronóstico leve o reservado. En el momento actual permanecen ingresados 8 enfermos en fase de observación, 5 de ellos presentan traumatismos y en algunos casos conmoción cerebral con un pronóstico que varía entre reservado y menos grave, los otros tres presentan pronóstico grave, dos sufren lesiones medulares y el otro fractura craneal.

El dia 8, El País informava:

Dos muertos y 65 heridos en Montcada i Reixac al embestir un tren-tranvía a un mercancías

El accidente se debió a un fallo humano, al darse salida equivocada a un convoy en la estación Montcada-Bifurcación

Dos muertos y 65 heridos, tres de ellos graves, es el balance de accidente ferroviario ocurrido ayer, a las 10.16 horas en la línea Barcelona-Puigcerdà, entre las estaciones de Montcada-Ripollet y Montcada-Bifurcación. Un tren tranvía procedente de Puigcerdà embistió totalmente a un tren de mercancías que llevaba más de quince minutos estacionado en el lugar del accidente bajo la señal eléctrica de control situada a la salida de una curva, en un tramo de vía única y con mucha niebla.

Las causas del accidente, según la versión oficial de Renfe, "en principio parecen debidas a una expedición indebida del tren de mercancías" desde la estación de Montcada-Bifurcación.El conductor del tren mercancías y su ayudante, así corno los responsables de la estación de Montcada-Bifurcación, prestaron declaración en la Comisaría de Policía de Montcada. Ninguno de ellos quedó detenido.

Poco después de las diez de la mañana los vecinos de Montcada oyeron un estruendo brusco. Poco antes habían visto estacionado el tren de mercancías sobre el paso inferior de peatones que comunica con la avenida de Cataluña, hecho que juzgaron poco frecuente. Después todos empezaron a movilizarse para recoger a los heridos que iban saltando del tren y en sus coches particulares los fueron trasladando al ambulatorio de Montcada, a la clínica Santa Fe de Sabadell y a la residencia de Valle Hebrón, aunque los primeros heridos que descendieron de los vagones fueron atendidos en la enfermería de la empresa Aismalibar, situada frente al lugar del accidente.

Uno de los heridos comentó: "¿Sólo nos hemos dado cuenta de que el tren frenaba bruscamente y de repente nos encontramos por los suelos, amontonados y en un mar de sangre". Otro herido elogió el comportamiento de los vecinos de Montcada, "que inmediatamente en sus, propios vehículos nos trasladaron a los centros hospitalarios y también hay que agradecer los servicios de la Cruz Roja, bomberos de la Generalitat, fuerzas de la Guardia Civil y Policía Nacional, y el servicio de Protección Civil, que en todos casos ha sido ejemplar".

Chocó una ambulancia

A los heridos del accidente ferroviario hay que sumar dos más, leves, ya que una ambulancia de la Cruz Roja al trasladar a los heridos colisionó con un vehículo particular que no le cedió el paso. Los ocupantes de la ambulancia fueron trasladados en otro vehículo a un centro sanitario sin que sus heridas revistieran importancia.

El conductor y el interventor del tranvía, Jesús Sola Vico, de 51 años, y Juan Miguel Juverías Hernández, de veinticuatro, no tuvieron la suerte de sus colegas del tren de mercancías que se dieron cuenta de la llegada del otro tren y tuvieron tiempo de saltar de la cabina de la máquina salvando la vida. Los dos primeros fallecieron aplastados.

La máquina del tranvía se encaramó sobre el mercancías y quedó alzada a más de un metro de la vía perdiendo las dos ruedas delanteras. La fuerza de la embestida hizo retroceder al mercancías, que estaba parado, unos veinte metros.

Un testigo presencial comentaba que la mayoría de los pasajeros bajaba con heridas en la cabeza y sangrando con abundacia y otros, que hubo que rescatar, parecían tener las piernas y brazos rotos. Al prindipio dificultó un poco el rescate la densa niebla que impedía la visibilidad.

El alcalde de Montcada estaba apenado y enfurecido por la catástrofe y manifestó a este diario: "Hace muchos años que Montcada es víctima de las vías de comunicación y hay que tomar una decisión urgente. Renfe nos ha dicho que ha previsto eliminar el tramo de vía única pero que no lo puede hacer porque no hay presupuesto. A ver si ahora, con el accidente, se acelera esto y aunque sea poniendo otra vía más, ya no viene de una, que lo solucionen. Sin embargo la solución sería trasladar el ferrocarril fuera de la población".

Se esperaba, que el servicio ferroviario, fuera reemprendido en la noche de ayer.

Per altra part, al mateix diari El País a l'edició del 9 de Març informava:

Renfe responsabiliza del accidente de Montcada a un empleado

Enric González Montcada i Reixac 9 MAR 1983

El fallo humano que provocó el accidente ferroviario de Montcada i Reixac en el que perdieron la vida dos personas y resultaron heridas o contusionadas otras 65, consistió, según fuentes de Renfe, en que el factor de circulación de la estación de Montcada-Bifurcación no comunicó al de la estación siguiente, Montcada-Ripollet, que el tren de mercancías había sido expedicionado. Por ello, el responsable de esta última dio vía libre al tren tranvía procedente de Puigcerdà y cerró el paso al tren de mercancías que quedó parado en el lugar del accidente. CC OO hizo pública ayer una nota en la que afirma que la señal de entrada de la estación de Montcada carecía de teléfono.Según la información facilitada por las mismas fuentes, no ha habido ningún procesamiento, y se está pendiente de que el juzgado se pronuncie en función de las declaraciones que los responsables de las estaciones y los maquinistas del tren de mercancías realizaron en la Comisaría de Policía de Montcada. La Inspección General de Renfe está investigando el suceso y se espera que en un plazo breve se pronuncie sobre las presuntas responsabilidades- en que hubieran incurrido los funcionarios respecto a las normas de régimen interior de la empresa.

La evolución de los heridos es, en general, satisfactoria. Ayer permanecían internadas doce personas, entre la residencia sanitaria de Valle Hebrón de Barcelona y la clínica Santa Fe de Sabadell. De éstas, tan sólo una mujer, María Planas Sala, se halla en estado grave observándosele dificultades en la recuperación de los movimientos de sus extremidades superiores e inferiores.

La posibilidad de que se instale la doble vía en Montcada, que habría evitado el accidente, es por el momento sólo una idea. Fuentes fidedignas han manifestado a este periódico que en el Plan General de Ferrocarriles elaborado por el Gobierno en 1981, y que tiene una vigencia de diez años, figura que el recorrido de la línea Barcelona-Puigcerdà, entre las estaciones de Monteada-Bifurcación y la de Vic cuente con doble vía. Pero no se ha realizado ni el proyecto y no se ha asignado partida presupuestaria ya que hay tramos muy difíciles a efectos de expropiación de terrenos, y otros en que es prácticamente imposible instalarla.

Al diari ABC també es va comentar un article, el dimarts 8 de Març, a la plana 66, en concret a l'apartat de successos:

Dos muertos y cincuenta heridos en choque de trenes en Barcelona

Un convoy de pasajeros abordó a un mercancías

Barcelona. Alarcón.

Dos muertos y cerca de medio centenar de heridos, cuatro de ellos de carácter grave, fue el balance del choque de trenes ocurido en la mañana de ayer en la localidad barcelonesa de Moncada y Reixach, al chocar un tren-tranvía repleto de pasajeros con un mercancías que se hallaba detenido ante un semáfoto en rojo.

El accidente se produjo sobre las diez quince de la maána entre las estaciones de Moncada bifurcación y Moncada-Ripollés. Ante todo hay que aclarar que quien no conozca esta zona cercana a Barcelona, que la población de Moncada es el más importante nudo de comunicación del conocido popularmente como "ocho ferroviario catalán". Allí confluyen y se bifurcan las líneas, que saliendo de Barcelona o procedentes del Sur, enlazan con Francia por Puigcerdà o se dirigen hacia el interior de Cataluña. El tren-tranvía había realizado su última parada en Granollers y no estaba previsto que se detuviera en Moncada, por lo que iba a gran velocidad.

El accidente se produjo frente a las instalaciones de la empresa textil Aismalibar, algunos de cuyos trabajadores fueron testigos presenciales del choque y los primeros que fueron a prestar auxilio a las víctimas. Por ello sabemos más detalles sobre las circunstancias del hecho, ya que en escueta nota que hizo pública RENFE dice simplemente:

"La unidad (número treinta u dos mil quinientos ochenta y dos, se refiere al tren-tranvía), procedía de Puigcerdà, y se dirigía a Barcelona. El mercancías se encontraba detenido a la entrada de la estación de Moncada-Ripollet."

Según los referidos testigos, el mercancías estaba detenido ante una señal en rojo en un tramo de vía única que además hace una curva. De repente apareció el tren de pasajeros a gran velocidad, ya que se trataba de un semidirecto, y chocó violentamente con la formación que estaba parada. Ambos trenes quedaron empotrados, y según la descripción de un pasajero, la máquina del tren mercancías parecía la del semidirecto. En el accidente resultaron muertos Juan Solá Mico, de cincuenta y dos años, y Miguel Juvenia Hernández, de veintinueve, maquinista e interventor, respectivamente. El mercancías llevaba detenido quince minutos.

Los heridos

Los heridos, según las últimas cifras conocidas, se elevan a unos cuarenta y cinco, la mayoría de los cuales sufrieron únicamente contusiones debidas a la violencia del choque. El tren procedente de Puigcerdà llevaba a gran cantidad de estudiantes, de dicha localidad, así como de Vich y Granollers, que regresaban el fin de semana para incorporarse a las clases en la Universidad de Barcelona.

La inmediata movilización de todas las Fuezas disponibles, Policía, Guardia Civil, Cruz Roja, Bomberos y voluntarios, así como el personal de RENFE, permitió la rápida evacuación de los heridos, que pronto desbordaron el servicio de urgencia de la Clínica de Santa Fe, de Sabadell, que era el centro más cercano. Allí quedaron ingresadas dos personas, aunque parece que ningua de ellas se mucha gravedad. Alrededor de una treintena de contusionados fueron asistidos en la Residencia de Valle Hebrón, en Barcelona, dos de los cuales, parece ser que se hallan también en estado grave. Al lugar del suceso se personó el gobernador civil de Barcelona, Cerrán Cardenal.

Sobre las causas del siniestro, de las que nada oficial se sabe, las primeras especulaciones apuntal al fallo humano, aunque en todo caso no se puede descartar un factor, que es la densa niebla que por aquellas horas subro todos los días la zona. De todas formas, el hecho de que el conductor del mercancías sí viera venir al otro tren y saltara inmediatamente a tierra salvando así la vida, parece demostrar que la niebla no era tan densa. Además se ha señalado que este punto, situado en pleno casco urbano, es extraordinariamente peligroso.

Quien sí dio su versión de los hechos, o al menos la opinión que el accidente merecía, fue el alcalde de Moncada, quien bastante exaltado señaló que las instalaciones de RENFE en la ciudad están anticuadas, añadiendo que no tiene sentido que un tramo de vía única y además en curva se sitúe un semáfoto, sobre todo si se tiene en cuenta que a menos de un kilómetro hay otra estación, la de Moncada-bifurcación, en la que la línea queda desdoblada.

A última hora de la noche, la Inspección General de Renfe, trasladada al lugar de los hechos, indicó que la causa del accidente podría ser una expedición indebida del tren de mercancías. La vía quedará libre en las primeras horas de hoy. Ayer el servicio ferroviario hasta Vic, Ripoll y Puigcerdà se realizaba sin interrupción vía Granollers, atendiéndose las estaciones restantes mediante un servicio de autobuses.

Fonts: La Vanguardia, El País, ABC.

Avui us presentem una nova imatge dela col·lecció digital de  postals de Lucien Roisin. Es tracta d'una segona imatge Nº5 de Montcada, en concret del carrer major.

Podeu accedir a la secció de postals de Roisin des del menú esquerre, clicant a "Postals Lucien Roisin" o bé clicant directament aquí.

El dijous 18 d'agost del 1887, a La Vanguadia es publicava, a l'apartat de successos, un petit fet ocorregut al nostre poble que no deixa de ser curiós.

El fet és que un gos amb ràbia (o potser amb molta gana) va mossegar a altres gossos i a una nena, provocant l'espant a tot el poble. L'animal va ser abatut pel de l'estanc:

—En el pintoresco pueblo de Moncada se presentó ayer mañana un perro rabioso, procedente, según parece, de un caserío ó población inmediata. Cundió en seguida la alarma en el pueblo, y los vecinos y los forasteros que allí veranean cerraron las puertas de sus casas á fin de librarse del perro. A. pesar de ello mordió el animal hidrófobo á una niña y á varios perros, entre ellos uno magnífico da caza que acababa de adquirir un conocido fabricante de esta ciudad.

Desde algunas casas se hicieron disparos para matar al perro, consiguiendo al fin dejarlo muerto de un certero tiro el estanquero de Moncada, que es un hábil tirador. El dueño del perro de caza mordido resolvió ayer mismo que se le diera muerte y, según creemos, el alcalde ha dictado algunas disposiciones respecto de los demás perros mordidos, á fin de evitar desgracias en lo sucesivo.

Fons: La Vanguadia.

A finals del segle XIX, Montcada ja era prou coneguda pels seus estiuejants benestants, molts d'ells de la ciutat de Barcelona, que volíen passar uns dies d'estiu a Montcada, participant inclús en el muntatge i col·laboració de la Festa Major, que per aquells anys es cel·lebrava al setembre.

El cap de setmana del 18 i 19 de Setembre de l'any 1886 Montcada va cel·labrar la seva Festa Major, i atenció amb la festa que van organitzar llavors! El següent és el programa de festes d'aquell cap de setmana, publicat a La Vanguardia el dijous d'aquella mateixa setmana.

Com ja és de saber, els vilatans podíen gaudir d'una la gran festa, pagada pels "forasters" que passaven els dies d'estiu al poble.

La Festa Major de Montcada era de al repercussió que inclús es noliejaven alguns trens especials per tal d'arribar al poble. Per exemple el 3 de Setembre del 1887 també s'anunciaven alguns tres especials:

A la Festa del 1886, hi ha haver repic de campanes i esclat de petits morters de pòlvora, l'Orqueta Straus amb marxa d'antorxes per la tarda-nit i atenció, van muntar la simulació d'un volcà a dalt del Turó!

Hi va haver comedia al cafè-teatre Colon, ball públic a la fonda d'espanya. il·luminació en general durant els dos dies als carrers i places principals, gegants, capgrossos i balls catalans, cercavila amb la Orquesta Munnés, missa, castell de focs d'artifici al riu Ripoll, més balls, jocs i premis... Una mica de tot, vaja.

—He aquí el programa de los festejos cívico religiosos que en honor á la Virgen de Moncada, se celebrarán, en dicha villa los días 18 y 19 de setiembre, costeados por la mayor parte de los forasteros que veranean en dicha población.

Día 18.—A las siete de la tarde, hora en que han llegado todos los trenes de las tres líneas forreas que afluyen á la villa de Moncada, un repique general de campanas y una gran salva de morteretes [1] anunciará al vecindario el comienzo dé las fiestas.

Inmediatamente se organizará la comitiva que con la acreditada orquesta llamada de Straus ejecutará la gran marcha de las Antorchas, recorriendo las principales calles de la villa.

A les ocho en punto, se verificará el grandioso espectáculo de simular un volcán cuyo cráter apareceré en la cúspide de la montaña llamada el Turó, en medio de las ruinas del histórico castillo de los condes de Moncada.

A las nueve comenzará en el nuevo teatro Colón, la velada lírico-dramática, organizada y ejecutada por varios jóvenes de la colonia veraniega, tomando parte algunas señoritas de la misma, y en la que se leerá un poema titulado «A Moncada» compuesto exprofeso por uno de ellos para este día.

A las diez, gran baile público en la sala de la fonda de España, ejecutando el programa del mismo la orquesta Straus.

Durante las veladas del 18 y 19, habrá iluminación general en las calles y jardines, debida á la iniciativa particular.

Día 19.—A las siete de la mañana tendrá lugar una gran diana y la salida da los gigantes, enanos y otras danzas del país, recorriendo las calles de la población.

A las nueve, la popular pasa-calle por la tan renombrada orquesta los Munnés de Molíns de Rey.

A las diez, solemne función religiosa dedicada á la Virgen de Moncada, hallándose la iglesia profusamente iluminada y adornada, ejecutando, la citada orquesta dels Munnés, la gran misa de Eslava y ocupando la cátedra del Espiritu Santo, el eminente orador sagrado doctor don Ildefonso Gatell.

A las doce y en el gran entoldado rústico de la Plaza se verificará el típico y tradicional baile "dels Rams". Al efecto se subastarán ocho preciosos ramilletes de flores artificiales, tocando excogidos bailables la mencionada copla dels Munnés.

A las cuatro de la tarde tendrán lugar en las principales calles de la población juegos de sortija, cucaña, corridas y otros, adjudicándose varios premios en metálico, y terminando con la elevación de grandes globos aerostáticos.

A las nueve y bajo la dirección del entendido señor Serra (alias) El Trueno, se disparará en el Ripoll, un grandioso castillo de fuegos artificiales, compuesto de las piezas más fantásticas y adelantadas en el arte pirotécnico.

A las diez gran baile público en la sala del café del Centro, ejecutando el programa del mismo la orquesta Straus.

A las diez y media dará principio en la elegante platea del teatro Colón, el baile de sociedad con que la colonia veraniega obsequiará á la numerosa concurrencia que acuda á Moncada, tocando excogidas piezas la acreditada orquesta dels Mannés y finalizando con él las fiestas de 1886.

Fa 127 anys de tot això però el poble de Montcada ja va tenir una de les Festes Majors més importants de la comarca. Es curiós veure com s'ho muntaven els nostres avantpassats, potser una mica espectadors de tot el que passava al poble, gràcies a l'esforç de les famílies que venien de vacances al poble.

Val a dir també que el mes de juliol d'aquell any 1886 en Josep Vilaseca Galimany, va inaugurar el Café-Teatre Colón (actualment l'ABI) en un gran desplegament d'actes de primera categoria.

Això ens fa suposar que els estiuejants de Montcada no van voler quedar-se en segon terme i van preparar una d'aquelles festes majors per a recordar.

Tampoc seria d'estranyar que en Josep Vilaseva fos el que va intercedir en muntar els trens especials des de Barcelona per tal d'assistir a la festa major

Aquest programa de festes deixa algunes qüestions de interès:

• Hi havia gegants i capgrossos a Montcada, o van venir de fora per la Festa Major? 
• Com va ser aquell espectacle de llum i foc dalt del Turó, simulant un volcà? 
• Mig tocant el final de l'estiu, fent foc a dalt del Turó? Un xic perillós si més no...
• Com van ser els focs artificials al riu Ripoll? 
• De ben segur que no tan espectaculars com els d'avui dia, però què van pensar els vilatans/es del poble en veure-ho? 
• Quines sensacions van tenir?

Van ser els nostres avis, besavis i rebesavis els que ho van veure.

[1] Un "morterete" era una petita peça que simulava el tro d'un canó d'artilleria.
Font: La Vanguardia. Dijous 16 Setembre de 1886, página 5

La següent imatge va ser realitzada el 13 de Març del 1969 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)".

La imatge és de gran interès en tant en quant podem observar la construcció de diferents elements que coneixem perfectament.

Podem veure la fàbrica de Aismalibar i la construcció de l'edifici d'oficines d'aquesta empresa. També podem observar que la carretera nacional N-152 (avui C-17) ja passava per la variant exterior de Mas Rampinyo i la plaça espanya ja tenia l'aspecte d'una rotonda trencada.

L'avinguda Païssos Catalans o carrer lleida són també visibles, així com l'autopista i La Salle. El nucli urbà de Montcada centre queda ubicat a la part superior dreta.


 Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

L'any passat us vàrem oferir per primer cop una recepta de cuina al nostre bloc (la boníssima Melmelada de Cireres d'Arboç) i ha estat un dels articles força consultats a la tardor de l'any passat com en la d'aquest any.

Aprofitant que vivim en una terra on, encara que no ho sembli, hi ha bolets, aquest any us oferim una nova recepta, que hem anomenat "Remenat Vallensana". Es tracta d'una recepta personal i que esperem que us agradi.

Els ingredients són els següents:

• 500 grs de bolets (300 grs de pollancres/bolets de xop, 100 grs de rovellons i 100 grs de trompetes de la mort, rossinyols o camagrocs).
• Un manat d'alls tendres.
• Un manat d'espàrrecs verds.
• 250 grs de maduixes/maduixots.
• 10 ous, a ser possible de pagès.
• Oli d'oliva.
• Sal i pebre al gust.

Necessitarem una paella gran i un recipient per abocar-hi els ous. Trigarem uns 35 minuts i podrem servir a 6 persones.


Començarem amb els espàrrecs, que netejarem i els farem bullir a la paella, amb aigua i sal, durant 4 minuts, tot vigilant que no quedin durs.

Netajarem, pelarem i tallarem els alls tendres en trossets d'1,5 cm aprox.

Netejarem els bolets i els tallarem. Farem la mateixa operació amb les maduixes o maduixots.

Tallarem els espàrrecs en trossets de dimensions similars als dels alls. Reservem aquests ingredients per a més tard.

Abocarem un rajolí d'oli a la paella i començarem a fregir els alls tendres a foc lent i quan comencin a enrossir afegirem els bolets. Ho deixarem fer fins que aquests perdin l'aigua.

Abocarem els espàrrecs i els deixarem fer una mica amb tot el conjunt. Afegirem sal i pebre al gust.

Aboquem també les maduixes tot remenant els ingredients de la paella (reservem 6 troços de maduixa per a la decoració final). Abaixem el foc al mínim.

Val a dir que Montcada era terra de maduixes i la seva qualitat era reconeguda a tot Catalunya. Per exemple al 1902, el diari "La Esquella de la Torratxa", oferia una plana amb els productes més típics catalans i és ben cert que les maduixes de Montcada hi eren presents.



Obrim els ous al recipient, incorporem un feix de sal i sense batre els afegim a la paella amb la resta de ingredients. Donem més calor a la paella.

Remenem poc a poc, intentant que a la mescla del remenat es vegi el color de la clara i el del rovell, però fent que l'ou quedi ben cuallat.

Si tenim un motllo rodó el posem al mig del plat, l'omplim amb el remenat i retirem el motllo, amb l'objectiu de que quedi amb forma cilíndrica.

Incorporem un bri de julivert a la part superior i un trosset de maduixa. Podem incorporar un parell de torrades al mateix plat (o llesques de pa fregides si ens agrada més) per tal d'acompanyar el remenat.

Esperem que us agradi.

Si voleu comentar com us ha quedat el plat, podeu fer-ho a l'apartat de comentaris d'aquest article.

Salut.

El  25 de Novembre de 1911 es va inaugurar el pont que hi va haver sobre el riu Besòs i que comunicava amb la Carretera de la Roca. La següent postal recorda l'esdeveniment:

El pont, o millor dit, la passarel·la, va donar un gran impuls a la zona de la barriada de Reixac i de la Vallensana, sobretot en els dies d'hivern on, passar el riu era una tasca gairebé impossible.

Només com a referència històrica per a futurs treballs, he trobat l'acceptació de la Diputació Provincial, publicada a La Vanguardia, el 26 de Febrer dl 1927, del treball d'ampliació de la unió de la passarel·la del riu Besòs amb la Carretera de la Roca per tal de poder girar correctament amb els vehicles:

La comisión provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
(...)
Acceder la demanda formulada por el Ayuntamiento, de Moncada-Rexach sobre el ensanche del empalme del camino de San Adrián a La Roca con la pasarela construida por el Ayuntamiento sobre el Besos, a fin de facilitar el viraje de los vehículos.
(...)

Font: La Vanguardia, Postals de l'època.

L'Ajuntament instal·larà una trentena de plafons informatius sobre elements patrimonials.

Podeu llegir l'article a "La Veu", clicant el següent enllaç.

Ahir es va dur a terme l'entrega dels Premis Blocs Catalunya, en la seva sisena edició, organitzada per l'associació STIC.


Enguany els premis han estat cel·lebrats al Teatre Auditori de Granollers, amb una assistència a l'acte de gairebé cinc-centes persones, on s'ha guardonat 32 blocs, distribuïts en 15 categories temàtiques i un premi especial STIC.

Del discurs de la presidenta de l'associació STIC, Trina Milán, destaquem una petita referència, en relació a la presència del català a internet que hem considerat de gran interès:

La presència a Internet del català és una de les més importants quan a nombre de continguts creats en una llengua que parlen 7 milions de persones i que produeix molt més del que es podria esperar d’aquesta quantitat de gent.

D'altra banda, STIC té com a objectiu proper la creació d'una Acadèmia Catalana d'Internet, una eina considerada necessària i de la que es parlarà properament.

En quant a l'entrega dels premis, a la categoria personal de Història, tradicions i patrimoni, en la que el present bloc havia quedat finalista, finalment es va premiar el bloc Cançons i músiques dels avis.

D'altra banda, el premi especial STIC va anar a parar a Amical Wikimedia, un grup de gent organitzada per a incorporar continguts a la viquipèdia en català, que ha estat reconeguda internacionalment com a organització temàtica per la Fundació Wikimedia i ha rebut altres reconeixements a nivell nacional, com el Premi Pompeu Fabra, en la categoria de Comunicació i noves tecnologies o el premi LletrA de projectes digitals a Internet, atorgat per la UOC i la Fundació Prudenci Bertrana.

L'objectiu d'Amical Wikimedia és, segons el seu president, "que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible en qualsevol llengua" i el seu lema deixa ben clara la seva missió i visió: "Organització independent de voluntaris en pro de la llengua i cultures catalanes".

 Felicitats als guanyadors de totes les categories i fins l'any vinent.

Encara que no ho sembli també formen part de la memòria gràfica del poble:

Avui us oferim una nova entrega de les imatges de Mas Rampinyo, realitzades per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)" el 31 de gener de l'any 1966.

En aquesta imatge podem veure el que avui és l'Avinguda dels Païssos Catalans o el Carrer Lleida entre altres, a la part esquerra de la imatge.

També el ras de terra on antigament es muntava la fira de la Festa Major de Montcada (al davant de l'Avinguda dels Païssos Catalans), entre altres masies i llocs de interès, ja desapareguts.

El nucli urbà de Mas Rampinyo, a la part superior i el ferrocarril de Port Bou a la part inferior de la imatge, poden ajudar-nos a situar la imatge.

Entre l'antiga fàbrica de ceràmica i Bosuga i l'empresa de ciments Prebetong hi havia una masia, que avui dia coincideix amb la Plaça Joan Fuster de Mas Rampinyo o "Montcada Nova". Algú recorda el seu nom?


Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

En Francesc Costa Oller publica aquest mes de Setembre un recull informatiu sobre els camins històrics arrelats al territori de Montcada i Reixac.

• Què va escriure el Baró de Maldà, en sortir de Barcelona fugint dels francesos i trobar-se amb una Montcada fumejant? 
• Quin camí informa un antic mapa de 1792 per tal d'anar a Sant Jeroni de la Murtra? 
• Com eren els camins cap a Reixac a finals del segle XIX? 
• I l'antic camí del Turó del Pollo? 
• Quin traçat seguien?

Descobriu les respostes i més, tot accedint a l'article que publica en Francesc, en format PDF, clicant aqui.

1 de Novembre 2013 - L'enllaç actualment no funciona, degut a una actualització de l'arxiu PDF. En quant tinguem novetats al respecte us ho farem saber.

Esperem que us agradi.

Una nova entrega de les imatges aèries de Mas Rampinyo, realitzades el 31 de gener de l'any 1966 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)" i la comparem amb una visió actual de la zona.

Avui us oferim un pla vertical de la zona, a més d'1 km d'altitud.

Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

La passada setmana vàrem veure un parell de imatges del rec en una entrega de l'Abans i Avui.

Aquesta setmana però us volem oferir un parell de boniques imatges del rec, de camí cap a Barcelona. Són imatges de l'any 1915:

Fons: Desconegut.