Entrades
dilluns, 28 de gener del 2019
Els amics de Montcada Comunicació fan ressò de l'ofici de sastre a Montcada i Reixac en una nova entrega de "El Retrovisor".
Peret Gràcia, un dels sastres que recorda el reportatge 'El Retrovisor'. Fons: Matllo/Aguilar.
Podeu veure el documental a continuació:
Esperem que us agradi.
divendres, 25 de gener del 2019
Les següents imatges es van realitzar als anys 80. Podem veure el detall de l'autopista i els encontorns agrícoles i solars de cabanyes.
Avui dia, just a la dreta del peatge trobem l'aparcament de vehicles del SEMAT (Servicios Especializados Mantenimiento Almacenaje Transporte) a la Llagosta, dedicats a la gestió d'importació de vehicles, un recinte de gairebé 3 km de perímetre i unes 21 hectàrees.
Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Google Inc.
divendres, 18 de gener del 2019
L'autopista C-33 és un bloc de formigó nascut de la inquietud que suposava el dificiñ accés a la ciutat comtal des del nord en un moment d'obertura cap a França.
Des de llavors que Montcada ha mantingut aquest scalextric de formigó, tan característics de la fesonomia montcadenca. Feu una ullada al següent video:
Durant l'any 1965, les autoritats van anunciar que el preu del peatge de Montcada seria d'entre 10 i 15 pessetes, però la realitat va ser una altra quan, quatre anys després, i un cop inaugurada, el preu a pagar el peatge va ser de 25 pessetes. L'argumentari econòmic de la inflació va ser el causant d'aquesta decisió i el pagament de 5 duros de 1969 era el rebut per circular pel viaducte montcadenc.
Fonament des pilars de l'Autopista, recentmenc pintats amb motius artístics de diferents autors.
El primer tram de l'autopista, de Barcelona-Montcada-Granollers, va ser inaugurat el dia 3 novembre 1969. Durant aquell dia es va enregistrar el primer accident mortal de l'autopista. La situació no podia ser més paradoxal, doncs un del centenar de vehicles del seguici encapçalat per la comitiva inaurugal per tres Dodge Dart
La comitiva inaugural, encapçalada per tres cotxes americans marca Dodge Dart ocupats pels ministres franquistes, estava formada per un centenar de vehicles. Durant la inauguració de l'autopista es va patir un accident amb un dels vehicles d'aquest seguici, que les autoritats de l'època van censurar. El fet va ser que es va produir el primer accident mortal, en bolcar un vechicle de marca Dauphine dalt el viaducte, a l'alçada de La Salle i el Ripoll, morint el matrimoni que anava dins el cotxe.
L'amic Josep Bacardit va trobar aquest fet publicat fora de l'abast de la censura en un butlletí local anomenat "Granollers Comunitat Cristiana" del 8 de novembre, que editava l'Esglesia de Granollers.
Construcció del primer ramal sobre els pilars i ja sobre el riu Ripoll i el pont del ferrocarril de 1886.
Ferm instal·lat als dos carrils del viaducte.
divendres, 11 de gener del 2019
A la revista "La Granja", trobem el 1908 un petit article sobre la casa de les aigües de Montcada.
La transcripció diu:
Conducción de aguas á Barcelona
Hace pocos días el Ayuntamiento de Barcelona giró una visita de inspección á las obras de la instalación elevatoria de aguas que se hace en Moncada y del acueducto para conducción de las mismas á Barcelona. Todos los excursionistas, entre los que se contaban el alcalde accidental Sr. Bastardas y numerosos concejales, jefes de sección y técnicos, quedaron muy complacidos de la perfección con que todo se monta y construye, y felicitaron por ello al concejal Sr. Magriñça á cuyo cargo corre la inspección, y el arquitecto Sr. Steva y Planas. Estas obras se construyen desde 1891. La longitud del acueducto proyectado es de 6.508 metros, de los cuales están construidos 5.727,50. De los 780,50 restantes están subastados y en curso de ejecución 656. El acueducto completo costará 2.659.773 pesetas.
Fons : Revista Segovia, La Granja. 1908.
divendres, 4 de gener del 2019
dimarts, 1 de gener del 2019
Bon dia i bon any 2019!
Encetem la sisena temporada de Punts de Vista amb una nova postal del Turó de Montcada, realitzada des d'un dels tretze barris que integren el districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. No parlem d'un altre lloc que de Torre Baró.
La foto va ser realitzada aquest agost passat des del Coll de Roquetes i podem veure el nostre Turó al lluny i el bonic edifici que actualment dóna nom al barri barceloní.
Aquesta torre, construcció inacabada de tipus neomedieval i amb formes de castell, es va bastir sobre el 1915 i pren el nom de l'antiga casa del Baró de Pinós, antic edifici actualment desaparegut que sí va donar el nom de Torre Baró a l'indret.
Aquest edifici, malgrat ser només de principis de segle XX, havia de convertir-se en un luxós hotel, dins d'un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte. Un dels accionistes d'aquest projecte va ser el marquès Manuel María Sivatte Llopart, propietari de gran part dels terrenys de la zona que inclouen l'actual Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana.
Lluny del fracàs del projecte de ciutat jardí, amb casetes per la futura classe mitjana que havia de venir, avui dia trobem una llegenda alternativa a la realitat que diu que, el marquès de Sivatte, tenia
una filla, Mercedes Sivatte y de Bobadilla, malalta de tuberculosis i un fill, Antonio Sivatte del Valle, malalt de diftèria. Diu la llegenda que, degut a l'estat de salut dels fills, va edificar la torre, amb l'objectiu d'apropar als infants a la natura i als bons aires. Es diu que la mort dels fills el 1918, amb dos dies de diferència, va fer abandonar el projecte i les obres del castell.
Però què sabem de la primitiva torre dels Pinós? Val a dir que abans de l'actual torre, hi van haver dos torres del baró més. La primera i més primitiva, del segle XVI, estava erigida al costat de l'actual estació de tren de Torre Baró.
El fet d'aquesta torre és que degut a les simpaties dels Pinós amb l'arxiduc Carles d'Àustria, va provocar que l'edifici fos destruït el 1714 per les tropes de Felip V, a mode represàlia, durant la Guerra de Successió. Com és evident, no tenim cap imatge d'aquesta primitiva torre o castell dels Pinós.
Més tard, el 1797 es va edificar una nova torre a càrrec de Ramon Francesc de Copons i Despujol, no obstant el 30 d'octubre de 1869 la familia Pinós va haver de subhastar la propietat degut a problemes econòmics, però ningú la va comprar llavors.
Dibuix de Pau Febres, realitzat el 1907 on es pot veure la Torre del Baró de Pinós, propietat ja dels Sivatte.
No va ser fins el 30 de març de 1871 que tota la propietat i la torre va ser adquirida finalment per Carlos Edmundo Sivatte, el marquès de Vallnova i pare de Manuel María Sivatte Llopart, signant la compravenda el 18 de març de 1873.
La familia Sivatte passava els estius a la torre durant les darreres dècades del segle XIX i fins l'entrada de segle XX.
La construcció de l'Avinguda Meridiana i els accessos a la ciutat comtal per la Trinitat va provocar que la torre del baró fos enderrocada el 1967.
Vem algunes fotografies addicionals de la Torre del Baró:
La carretera de Ribes al seu pas davant la torre del baró.
Indret exacte on estava ubicada la torre del baró.
La torre del baró i al fons el turó de Montcada.
Detall de l'indret on estava la torre.
Pintura de la torre del baró, el 1915.
Imatge dels anys 20 del segle XX. Casa dels Baró de Pinós edificada el 1797 i adquirida el 1871 pel marquès de Sivatte.
Cursa ciclista de principis dels anys 60 del segle XX. Al fons es veu la casa dels Baró de Pinós edificada el 1797 i adquirida el 1871 pel marquès de Sivatte.
La segona Torre del Baró, avui desapareguda.
Situació actual on estava ubicada la torre del baró.
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscripció:
Missatges (Atom)