Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mapes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mapes. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de març del 2015

Avui volem donar-vos a conèixer dos extractes de mapes dels segle XVII i XVIII on podem apreciar el nostre poble.

Any 1612 - "Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio"


Any 1791 - "Demarcación corografica de los pueblos en que se acantonan las tropas para el cordón de Poniente por los Pyreneos"


Fons: Arxiu Nacional de Catalunya.

divendres, 17 de gener del 2014

Aquest mapa el vaig trobar al novembre, tot consultant la Biblioteca Digital Hispánica, de la Biblioteca Nacional de España.



El plànol queda enregistrat com a "Plano de un asedio", datat entre 1700 i 1799. Certament si observem la Ciutadella encara no estava realitzada, de manera que és anterior a 1715 i si ens fixem, les trinxeres i el mètode d'assalt són les que ja coneixem del 1714.

A la descripció de la Biblioteca diu "Este plano podría representar el asedio de Barcelona (1713 -1714), en la Guerra de Sucesión Española".

A banda del valor històric del plànol, a la part superior dreta, podem observar un lloc que tots coneixem:


En color més fosc el riu Besòs i el rec comtal, que deixa Montcada per a endinsar-se camí de Barcelona, el camí reial cap a França.


Fons: BNE
PID 101595

CDU (467.11 Barcelona)

dissabte, 9 de novembre del 2013

El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.

El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano".

A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:

"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante toponimia. Explicación con clave alfabética.  Relieve representado por sombreado.  Plano realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet. Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha, precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".  Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."

Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:


Edificis  
  • Donadeu (masia encara existent)  
  • Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)  
  • Presas (segurament l'actual Can Peces)  
  • Rexach (Sant Pere de Reixac)  
  • Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)  
  • Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)  
  • Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet) 
  • Marquez de Móia (ara Can Moià)  
  • Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)  
  • Torre dels Frares (masia encara existent)  
  • Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares) 
  •  Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares) 
  • Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Franch (masia encara existent)  
  • Tiraina (ara Can Filaina)  
  • Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Cabreta (ara potser Can Ballester)  
  • Carbonell (ara Can Masoliver) 
  • Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana) 
  • Riera (ara Can Riera)  
  • Rey (ara Cal Rey)  
  • Roca (ara Can Roca)  
  • Ribas (ara potser Can Rata) 
  • Olaguer (ara Ca l'Oleguer)  
  • Pelat (ara Can Pelat)  
  • Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)  
  • Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)  
  • Dicho Geperut (ara Can Geperut)  
  • Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)  
  • Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)  
  • Vestigios de Galtego (restes desaparegudes) 
  • San Onofre (ermita ben conservada) 
  • San Clemente (ermita ben conservada)  
  • Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)  
  • Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.

Topònims  
  • Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).  
  • Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)  
  • Vall Tradós (ara Vall-llosera)  
  • Vall Gensana (ara Vallençana)  
  • Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)  
  • Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
  •  Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
  • [Camino] de Martorellas
  • [Camino] de ir a Montalegre
  • Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
  • Camino (sota el Puig Castellar)
  • Senda (surt del Coll de Lliçà)

Altres
  • Lugar de un fita caida
  • Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
  • Punto de la mina
  • Casita antiguamente de mina
  • Casiya nueva
 
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.

Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com

diumenge, 22 de setembre del 2013

En Francesc Costa Oller publica aquest mes de Setembre un recull informatiu sobre els camins històrics arrelats al territori de Montcada i Reixac.

  • Què va escriure el Baró de Maldà, en sortir de Barcelona fugint dels francesos i trobar-se amb una Montcada fumejant? 
  • Quin camí informa un antic mapa de 1792 per tal d'anar a Sant Jeroni de la Murtra? 
  • Com eren els camins cap a Reixac a finals del segle XIX? 
  • I l'antic camí del Turó del Pollo? 
  • Quin traçat seguien?
Descobriu les respostes i més, tot accedint a l'article que publica en Francesc, en format PDF, clicant aqui.

1 de Novembre 2013 - L'enllaç actualment no funciona, degut a una actualització de l'arxiu PDF. En quant tinguem novetats al respecte us ho farem saber.

Esperem que us agradi.

divendres, 14 de juny del 2013

Abraham Ortelius (1527-1598) va ser un conegut geògraf i cartògraf flamenc, l'obra més coneguda és el Theatrum Orbis Terrarum, un conjunt de mapes, que en la seva primera versió va mantenir setanta mapes. Cinquanta-sis de diverses zones d'Europa, deu d'Àsia i Àfrica i un de cada continent.

Va fer una selecció dels millors mapes disponibles i els va redibuixar en gran format i amb uniformitat entre tots ells. Aquest atles va tenir un gran èxit i es va editar en diversos idiomes tot actualitzant-se fins el 1612.

 Abraham Ortelius. Autor desconegut.

És considerat el primer atles modern i avui dia encara se segueix utilitzant la mateixa classificació i estructura que ell va introduir.

D'aquest gran atles, tenim un petit extracte del que el poble de Montcada apareix com a tal, considerat potser com una població rellevant, al costat de La Roca, Molins de Rei, Barcelona, Llinars, Mataró o Granollers.

La grafia de Montcada apareix com Mocada, sembla que degut a l'edició italiana del mapa consultat. Podem veure el poble al costat del riu Besòs:

1570. Theatrum Orbis Terrarum, Abraham Ortelius, ed. italiana 1608

Xavier Colomé

Font: 1570. Theatrum Orbis Terrarum, Abraham Ortelius, ed. italiana 1608

divendres, 26 d’abril del 2013

El Setge de Barcelona de 1697 fou una acció militar de la Guerra dels Nou Anys que va finalitzar amb una victòria francesa.



La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre França i la Lliga d'Augsburg com a resistència a l'expansionisme francès al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amèrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va començar amb la invasió francesa del Palatinat el 1688.

L'únic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles només podien oferir resistència, i els aliats eren incapaços de prestar suport suficient. Els combats van estar dominats per la guerra amfíbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Aragó, com Barcelona, Vinaròs, Peníscola i Alacant.

Les forces franceses van ser de 12.000 homes el 1690 però van passar als 10.000 homes el 1691. El 1693, quan la resta de fronts estaven més tranquils, el front català va créixer en importància i les tropes franceses van incrementar els efectius fins als 26.000 homes. Anne-Jules de Noailles (general francès) va poder iniciar una ofensiva que va pendre Roses després d'un setge curt. Després de la victòria a la Batalla de Verges (coneguda també com la Batalla del Ter o de Torroella) el 27 de Maig de 1694, arribà a les portes de Girona, que va caure el 29 de juny de 1694, i amb la caiguda d'Hostalric i també de Castellfollit de la Roca, el front es mantindria estable fins a l'ofensiva de 1697.


El 1696, la flota de l'almirall Russell marxà de Cadis cap al nord, tot fent possible que el 1697, Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme, amb la flota francesa de Victor-Marie d'Estrées, capturés Barcelona amb l'acció militar més important del finals de la guerra.


 El setge de Barcelona vist per Jean Baptiste. Plan du Siège de la ville de Barcelonne.

Fent una ullada al mapa de tropes franceses sobre la ciutat de Barcelona he vist que apareixen topònims de gairebé tota la Catalunya vella, entre els que podem veure el del nostre poble:


Ampliació de la secció on apareix Montcada.

Una ampliació major de la zona mostra una petita figura de la parròquia del poble, junt amb el literal "Moncada". No apareix la línia del Turó, però sí una bona zona boscosa a l'alçada de Reixac.

Es pot apreciar la "importància" del nostre poble a la vista dels francesos, envers altres viles dels voltants,  com per exemple Mollet, representada con una vila de major rang.


Text històric: Viquipedia.
Imatges: Biblioteca Digital Hispánica

diumenge, 15 de gener del 2012

Cercant informació a l'ICC he trobat un parell de mapes, realitzats pel "Instituto Geográfico y Estadístico" i en concret una còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, al 1914 a escala 1:25000.

Es tracta de dos còpies manuscrites d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25000, corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. 

Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100.000. 


Mapa Planimètric

El Mapa Planimètric ens permet veure la ubicació de masies, fonts i llocs de interès al 1914. Us animo a revisar el vostre barri i veure com ha canviat, si més no, a l'any 1914 potser no existia encara.


Mapa Topogràfic

Si us fixeu, a l'any 1914, l'alçada del Turó, era de 296,6 metres, segons el que diu el mapa topogràfic. Al Juliol del 2010 vaig pujar al Turó i amb un GPS vaig rebre l'alçada del mateix, al pic més alt. En total 276 metres (podeu veure l'excursió en aquest enllaç). Gairebé 21 metres menys...

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Missatges més antics Inici