divendres, 1 d’octubre del 2021
A vegades trobem curiositats que ens dibuixen un somriure. És el cas d'aquest plànol de Mas Rampinyo, elaborat el 1914, on trobem una masia anomenada Cal Villana. Un nom curiós i segurament fonamentat en la pronunciació de les persones de la zona que el van pronunciar davant dels cartògrafs.
Tanta era la confusió i tan poc l'interès per buscar referències d'aquell indret, que inclús van indicar que per arribar-hi s'havia d'anar pel Cº[amino] de Cal Vinana
Cal Villana?, Cal Vinana? No sabem si influenciats per les llegendes del topònim de Mas Rampinyo, que diu de manera no fonamentada que prové d'un mas proper, on les seves gents s'ocupaven dels robatoris de la zona, per l'associació de vil o villana.
Però el que sí sabem és que els cartògrafs no sabíen que estaven davant una de les masies més rellevants de l'actual Mas Rampinyo, amb referències històriques escrites des de fa centúries. No parlem de cap altre mas que el de Can Albinyana.
Fons: ICC
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Sabies que...,
Segle XX (Anys 10)
dimecres, 1 d’abril del 2020
Encetem un nou mes d'abril. La postal d'aquest mes està dedicada als camps de Mas Rampinyo, antigament camps de vinyes i ceps, on avui en dia en queden ben pocs.
Encara podem apreciar els dipòsits per sulfatar les vinyes, que aguanten amb quatre maons i un interior encara verd turquesa d'un temps que ja queda molt llunyà.
La masia i els camps, antigues propietats del llinatge dels Albinyana, surten documentats des de fa segles, en concret des del segle X.
Al 1767 la masia comptava amb una gran premsa feta de ferro i roure, que permetia fer verema i va arribar a tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere beneïda el 15 de novembre del 1801.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Mas Rampinyo,
Punts de Vista,
Segle XXI (Anys 20)
dissabte, 9 de novembre del 2013
El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.
El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de
Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los
P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos
los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la
provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de
1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados
de los ynteresados para la formación de dicho Plano".
A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:
"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos
de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante
toponimia. Explicación con clave alfabética.
Relieve representado por sombreado.
Plano
realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig
Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra,
para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet.
Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del
rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha,
precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se
explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación
del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su
parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al
actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".
Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."
Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:
Edificis
- Donadeu (masia encara existent)
- Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)
- Presas (segurament l'actual Can Peces)
- Rexach (Sant Pere de Reixac)
- Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)
- Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)
- Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet)
- Marquez de Móia (ara Can Moià)
- Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)
- Torre dels Frares (masia encara existent)
- Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares)
- Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)
- Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares)
- Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)
- Franch (masia encara existent)
- Tiraina (ara Can Filaina)
- Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Cabreta (ara potser Can Ballester)
- Carbonell (ara Can Masoliver)
- Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Riera (ara Can Riera)
- Rey (ara Cal Rey)
- Roca (ara Can Roca)
- Ribas (ara potser Can Rata)
- Olaguer (ara Ca l'Oleguer)
- Pelat (ara Can Pelat)
- Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)
- Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)
- Dicho Geperut (ara Can Geperut)
- Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)
- Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)
- Vestigios de Galtego (restes desaparegudes)
- San Onofre (ermita ben conservada)
- San Clemente (ermita ben conservada)
- Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)
- Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.
Topònims
- Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).
- Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)
- Vall Tradós (ara Vall-llosera)
- Vall Gensana (ara Vallençana)
- Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)
- Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
- Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
- [Camino] de Martorellas
- [Camino] de ir a Montalegre
- Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
- Camino (sota el Puig Castellar)
- Senda (surt del Coll de Lliçà)
Altres
- Lugar de un fita caida
- Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
- Punto de la mina
- Casita antiguamente de mina
- Casiya nueva
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.
Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com
Enviat per:
XC
el
17:35
|
1 comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Can Donadeu,
Can Filaina,
Can Toi,
Mapes,
Reixac,
Segle XVIII (Anys 80),
Torre dels Frares
divendres, 15 de febrer del 2013
Els Albinyana han estat sense cap mena de dubtes un dels llinatges més antics del poble i vinculats a la parròquia de Reixac.
Com a dada històrica de interès, per casualitat, he trobat a l'Arxiu Diocesà de Girona un seguit de referències arxivístiques que considero són de interès general i que fan referència als Albinyana:
- En primer lloc, una Dispensa Matrimonial d'un tal Francesc Albinyana, del 29 de Maig del 1674, nascut al poble de Reixac (Barcelona) i casat amb una tal Magdalena Vergès, nascuda a Calella.
- Posteriorment una referència on el vicari general confereix el benefici de Sant Cristòfol de Santa Maria de Castelló a Salvador Albinya, clergue de Reixach (Barcelona), 28 setembre 1585. Referencia arxivística D-243-02821 (Llibre: D-243 i full: f 112).
- Finalment una tercera referència on es diu que en Joan Veralt, sagristà de Sant Gregori, diposita 5 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris de la seva parròquia, 17 agost 1502; foren prestades a Pau Albinyana, pagès de Reixach (Barcelona), resident a Sant Gregori [Girona]. Referencia arxivística U-324-00768 (Llibre U-324 i full f 234).
Aquestes referències arxivístiques parlen del llinatge Albinyana de Reixac entre els anys 1502, 1585 i 1674, però d'altra banda, tot revisant els fogatges [1] que es van fer als anys 1358, 1497 i 1553, ja podem trobar el cognom Albinyana situat a la plana de Reixac al fogatge de l'any 1497 (també al de 1553).
Com ja era de saber, els Albinyana van ser de gran rellevància a Sant Pere de Reixac i com podem veure tenim referències de fa més de 500 anys.
Us recomanem la lectura del llibre "Montcada i Reixac: Batlles, alcaldes i afers d'un poble", de la Fundació Cultural Montcada on podreu trobar alguna referència addicional d'aquesta familia i d'altres que, d'una manera o una altra, van tenir alguna cosa a veure amb el govern de la nostra ciutat.
[1] El fogatge va ser un impost, aplicable a terres reials, laiques i eclesiàstiques. La seva organització depenia de les Corts i consistia en realitzar un recompte de focs o cases i masies. Per cada foc o casa s'espera que visquessin unes cinc persones de promig, de manera que podem fer una estimació aproximada de la població.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Segle XVI (Anys 00),
Segle XVI (Anys 80),
Segle XVII (Anys 70)
divendres, 11 de maig del 2012
Ca N'Albinyana - Aquesta antiga masia, avui patrimoni desaparegut, va estar sota la influència directa de la parròquia de Sant Pere de Reixac i que ja surt documentada al segle X, arran un document de venda on surt referenciat el topònim d'Albinyana amb activitats de pagesia, a l'Oest del riu Besòs. Aquest document parla de la venda d'una casa, les terres alguns animals i una bóta.
No sabem si aquesta primera referència tracta de la mateixa casa, si bé el topònim Albinyana queda referenciat a la mateixa zona.
Les primeres referències de la masia actual daten del segle XIV, encara que segurament amb una estructura molt diferent a la coneguda per nosaltres, fruit de remodelacions posteriors.
Al 1767 la masia momptava amb una gran premsa, feta de ferro i roure, que permetia fer verema. Tres anys després, al 1770, l'edifici va patir una reforma força important a la seva façana, afegint-li el balcó i es va reduir l'espai de la porta de mig punt.
Aquesta masia inclús va tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere, de construcció més tardana (beneïda el 15 de novembre del 1801). Ja a l'any 1836 es va pintar el rellotge de sol.
A la següent imatge, realitzada a l'any 1971, es pot veure la serra de Sant Llorenç del Munt, des de la Parròquia de Reixac. Una imatge on podem veure les grans extensions de camps de conreus i la masia, enquadrada en color vermell:
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya).
Font: Fotografia actual d'en Fidel Casajuana (http://elmasrampinyo.blogspot.com).
Font: DIBA - Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac.
Enviat per:
XC
el
15:55
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Segle XX (Anys 10),
Segle XX (Anys 70),
Segle XXI (Anys 00)
divendres, 14 d’octubre del 2011
Revisant una referència de documentació de l'Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt hi ha una referència d'un pergamí de resolució de concòrdia, del 19 d'octubre del 1318, on s'exhimeix de responsabilitat de pagament d'oli a la parròquia de Sant Esteve de Ripollet, a un tal Pere Guillem de Burguès.
El curiós del document és que es fa referència al rector de Sant Pere de Reixac, que en aquelles dates va ser un tal Guillem d'Arbúcies. Addicionalment apareix una referència del Mas Albinyana.
| Signatura: | 6-1-21 (B-5) |
| Signatura antiga 1: | Títol 8, 10,4 nuº 5 |
| Tipologia: | DEFINICIÓ |
| Tipologia: | CONCÒRDIA |
| Data literal: | quartodecimo kalendas novembri anno domini millesimo trecentesimo octavodecimo |
| Data: | 19/10/1318 |
| Lloc: | |
| Notari: | Berenguer de Vallseca, notari públic de Barcelona |
| Fons de procedència: | |
| Regest en català: | Guillem d'Arbúcies, prevere i rector de l'església de Sant Pere de Reixac, a la diòcesis de Barcelona, assessorat pel bisbe de Barcelona entre altres, fa definició a favor de Guillem Pere Burguès, ciutadà de Barcelona, fill del difunt Bartomeu Burguès, i l'exhimeix de tota responsabilitat en l'impagament de l'oli que havia de tributar el mas Salitar que ell posseeix a la parròquia de Sant Esteve de Ripollet per cremar una làmpara a l'església de Sant Pere de Reixac, en cumpliment dels punts pactat en l'avinença establerta entre tots dos. En virtud d'aquest acord, Guillem Pere Burguès fa donació en franc alou a la dita església de Sant Pere de Reixac i al seu rector, del cens anual de 9 s.m.b. amb tot el domini que rep del mas Albinyana d'aquesta parròquia pel manteniment del servei de la dita làmpara. |
| Suport material: | Pergamí |
| Llengua del document: | Llatí |
| Estat de conservació: | Dolent |
| Mides: | 686 x 565 mm |
| Altres: | Té tot el lateral dret rosegat, taques i la tinta esvanida en alguns punts. Notes dorsals. Carta partida per ABC. |
| Topònims: | Sant Esteve de Ripollet Sant Pere de Reixac |
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Edat Mitjana,
Sant Pere de Reixac,
Segle XIV (Anys 10)




