Montcada i Reixac

Revisant la digitalització d'un pergamí en llatí de l'any 1254, ubicat a la Biblioteca de Catalunya, l'arxiver que ha catalogat el texte diu que potser fa referència a un batlle/castlà de Montcada, un tal Ferrer Desbrull:

El nom del poble no està clar per la Biblioteca de Catalunya, on diu que "possiblement sigui un batlle de Montcada", però no ho confirma. La fitxa de la Biblioteca de Catalunya diu literalment:

• Títol    1254. Establiment

• Descripció    Ferrer Desbrull, batlle de Montcada? en nom de Gastó i Bernat de Centelles, fa establiment a Esforsiu, de Sant Genís de Vilassar, d'un mas que el dit Gastó té a la vila de Cabrils

• Editor    Biblioteca de Catalunya

• Data de publicació    2011

• Data del document original    1254

• Tipus de recurs    Text

• Font    Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 94, Reg. 15821

• Repositori    Memòria Digital de Catalunya

Aquest document digital va ser lliurat per a estudi a l'any 2011 per la Biblioteca de Catalunya. La BC, a la pàgina 21 diu (http://www.bnc.cat/fons/inventaris/arxiu/queralt.pdf):

1254. Ferrer Desbrull, batlle de Montcada? en nom de Gastó i Bernat de Centelles, fa establiment a Esforsiu, de Sant Genís de Vilassar, d'un mas que el dit Gastó té a la vila de Cabrils. Notari: Pere Marqués, notari de Barcelona. Pergamí. 156x239 mm. En llatí. Reg 15821. BC 9-IV-3

Fent una humil ullada al document he trobat el literal "Motechathano" que semblaria ajustar-se al nom conegut per tots de Montecatano (Montcada a l'edat mitja):


Addicionalment, he trobat el nom del suposat batlle de Montcada (Ferrario d Bruy?) :


Si algun especialista en lectura de documents en llatí vol fer la seva aportació, serà benvingut.

Si us interessa la temàtica, aprofito la ocasió per a recomanar-vos com no el fantàstic llibre dels amics R. Ramos i J. Bacardit "Alcaldes, Batlles i els afers d'un poble. Crònica Històrica de Montcada i Reixac (1454-2011)" que podreu adquirir a la Fundació Cultural Montcada, al Carrer Major, 47 Baixos.

Benvolguts amics i amigues. Avui fa 50 anys de les pluges i la posterior riuada que va assolir tant el nostre poble com d'altres que també van sofrir les conseqüències.

Només us mostrarem un parell de fotografies que parlen per sí soles:

Fons: Ajuntament de Montcada i http://lanittragica.wordpress.com/

El passat 16 de Setembre es va dur a terme el procés de selecció de blocs finalistes pels Premis Blocs Catalunya 2012 organitzats per Stic.cat.

Ens complau informar-vos que aquest humil bloc ha estat escollit com a finalista del premi sota la categoria de Bloc Personal i Història, tradicions i patrimoni amb empat de vots amb el bloc Patrimoni i muntanyes i juntament amb els quatre blocs:

• Memòria de Sants
• Harca. Joves medievalistes valencians
• Arquitectura Medieval
• Curiositat.cat

El proper dia 5 d'Octubre a Reus es donaran a conèixer els guanyadors. Intentarem ser-hi a veure què passa.

Des de aquí gràcies pels vostres vots!



Foto: D. Tall Ista

Tot fent una lectura del monogràfic, publicat pel Ministeri de Foment, anomenat "Catálogo sísmico de la Península Ibérica (880 a. C.-1900)" i a banda dels terratrèmols que ha patit Barcelona i Catalunya en general n'hi ha un amb epicentre a  Montcada, el 15 d'Octubre de l'any 1531.

El terratrèmol, del que hi ha set referències publicades, el situen a les 11:00 del matí amb epicentre a les coordenades de Longitud 2º 11' E  i latitud 41º 28'. Aquell mateix any, el 26 de Gener, hi va haver el famós terratrèmol a Lisboa, que va deixar 30.000 morts amb 8,1 graus de magnitud.

No hi han dades de categoria del sisme, però segons les dades representades a l'estudi es defineix amb una Qualitat de l'epicentre de > 50 km (Qe) i una localitat amb informació macrosísmica del fet.

He revisat els dietaris de la Generalitat de Catalunya d'aquell mes d0Octubre del 1531, però no hi surt cap referència escrita addicional.

Les set referències d'aquest terratrèmol són:

• Fontseré, E. e Iglesies, J. (1971): Recopilacio de dades sismiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Fundació Salvador Vives, p. 546.

• Mezcua, J. y Martínez Solares, J. M. (1983): Sismicidad del área Iberomogrebi. Instituto Geográfico Nacional. Pub. 203, p. 301.

• Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (1986): Estudio de determinación de los datos sísmicos de base para las obras hidráulicas. Dir. Gral. Obras Hidráulicas, t. II, Anejo 4, p. 401.

• Vincent, B. (1996): Les treblements de terre en Espagne au Portugal. En Les catastrophes naturelles dans l’Europe medievale et moderne. Universidad de Toulouse, pp. 77-94

• Olivera, C. y Roca, A. (1994): Valoracio sismologica dels resultats de la recerca documental sobre els moviments sismics a Catalunya als segles XVI i XVII. Informe GS05494, Servei Geologic de Catalunya.

• Susagna, M. T. y Goula, X. (1999): Atles sismic de Catalunya. Vol. 1. Cataleg de sismicitat. Inst. Cartográfico de Catalunya, p. 436

• Martínez Hernández, M. L. (1994): Información sobre sismicidad contenida en el fichero climático de José María Fontana Tarrats (Instituto Nacional de Meteorología). Instituto Geográfico Nacional, Informe interno.

És de sobra coneguda la pèrdua d'arxius al nostre poble durant la guerra civil, per senzilla destrucció o per a donar sortida a demanda de paper "reciclat".

Els arxius parroquials del poble han estat els més perjudicats per aquests i altres motius, no obstant i per a aquelles i aquells que us interessa els temes genealògics, els arxius parroquials del nostre poble estan organitzats de la següent manera:

1.- Arxiu de la parròquia de Santa Engràcia

• Plaça de l'Església, s/n 08110 MONTCADA I REIXAC
• Període: 01-01-1486 / 31-12-1980
• Segons el ministeri de cultura ( http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=74664), n'hi ha:
• Batejos  - 9 llibres des del 01-01-1938 / 31-12-1980.
• Confirmacions - 1 llibre des del 01-01-1942 / 31-12-1980.
• Defuncions - 3 llibres de del 01-01-1939 / 31-12-1980.
• Manuals - 3 llibres des del 01-01-1486 / 31-12-1645.
• Matrimonis - 5 llibres des del 01-01-1938 / 31-12-1980.

2.- Arxiu de la parròquia de San Pere de Reixac

• Plaça de l'Església, s/n 08110 MONTCADA I REIXAC
• Període: 01-01-1900 - Actualitat
• Segons el ministeri de cultura ( http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=656431 ), n'hi ha:
• Aniversaris i Celebracions  -  2 lligalls    01-01-2000 / 31-12-2000
• Batejos  - 2 llibres des de 01-01-1903 / 31-12-1980.
• Cementiri - 1 llibre i 1 lligall des de 01-01-1900 - Actualitat.
• Comptes - 1 lligall des de 01-01-1917 / 31-12-1925.
• Defuncions - 1 llibre des de 01-01-1947 / 31-12-1980.
• Inventari - 1 lligall des de 01-01-1926 - Actualitat.
• Matrimonis - 5 llibres des de 01-01-1904 / 31-12-1980.

3.- Arxiu de la parròquia de Sant Joan

• Drac, 2 08110 MONTCADA I REIXAC 
• Període: 01-01-1964 / 31-12-1980
• Segons el ministeri de cultura ( http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=74630 ), n'hi ha:
• Batejos - 2 llibres des de 01-01-1964 / 31-12-1980.
• Confirmacions - 1 llibre des de 01-01-1976 / 31-12-1980.
• Defuncions - 1 llibre des de 01-01-1964 / 31-12-1980.
• Matrimonis - 2 llibres des de 01-01-1964 / 31-12-1980.

No obstant i per a seguir amb investigacions genealògiques més avançades podeu fer servir altres arxius de l'esglèsia, molt importants per a aquests objectius, com són:

• Les llicències matrimonials, ubicades al bisbat de Barcelona (Arxiu Diocesà), on trobareu les còpies dels certificats matrimonials, des de finals del segle XVII, salvant alguns anys de destrucció a la Guerra del Francès.

• Els llibres d'esposalles de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, on trobareu una petita inscripció dels nuvis que es feia des del segle XVI fins a principis de segle XX on aquests havien de pagar un tribut per a poder casar-se i així mantenir la conservació de la catedral. Es tracta d'un material molt important degut al seu valor per a dur importants estudis de població durant els darrers 500 anys.

Quedo obert a consultes de caire genealògic si necessiteu més informació.

Seria entre els anys 1995 i 1996 quan van succeir aquests fets. Recordo passar aquests estius passejant amb bicicleta per la zona i veure com estava la zona del polvorí militar de Mas Duran i què es coïa.

Eren temps on un colectiu d'ocupes, anomenat "Kolectiu Gos Blanc", van estar vivint als barracons i cases del polvorí i seguint amb els records que tinc de les meves passejades amb bicicleta he volgut contrastar dades i obtenir més informació del que es va viure allà en aquells mesos. Per aquest motiu, he estat al darrera d'un seguit de persones que van estar-hi de manera més o menys continuada i que m'han fet cinc cèntims de com era aquella vida, tot recordant detalls ja oblidats.

D'aquesta manera, avui us presentem un seguit d'articles on parlarem de tres petites entrevistes a tres persones que afirmen van ser ocupes en aquell indret i que de manera individual han coincidit amb els fets i relats descrits. Els tres entrevistats, ara amb uns 40 anys d'edat, veïns de Montcada i Ripollet volen quedar sota l'anonimat amb els següents psudònims: "Lemon", "AJC" i "Joise".

Primer de tot faré un petit incís de com era l'indret, segons els meus records, doncs el polvorí, si no estic errat tenia tres entrades, la primera i per la que jo entrava amb bicicleta era la que donava al parc del Gurugú, tot passant pel camí de terra que vorejava la llacuna de Mas Duran, en aquell temps, un lloc àrid, amb només un feix de vegetació a la llacuna.

L'entrada estava coronada a l'esquerra per una torre de vigilància, que en una ocasió em va donar per accedir. Formada per una planta quadrada i una escala vertical de ferro que donava al terrat de la torre. D'aquestes torres, fetes de totxanes n'hi havia per tot el polvorí.

En aquesta porta d'entrada hi havia un petit cartell que antigament deia que la zona era militar i avisant de la prohibició de pas, però que havia estat "grafitejada" tot anunciant el lema "Kolectiu Gos Blanc".

L'altra entrada estava a la part urbana de Ripollet, tot tocant gairebé a les afores d'aquesta població. Recordo haver sortit només un cop amb bicicleta per allà, per un camí també de terra i rocós que ja baixava cap a la carretera.

Finalment la darrera porta estava ubicada a la part de Ripollet que dóna a les pistes d'aterratge de l'aeroclub, per un camí que encara existeix, també de terra.

Aquestes portes eren dobles amb un carrilet de ferro en forma de mig cercle al terra per a fer-les rodar, amb filat de punxes a la part superior. Avui dia per exemple encara es pot veure el carrilet de ferro a la porta que dóna a l'aeroclub.

Tot el recinte estava vorejat per un perímetre de dos valles, la primera era un filat baix amb punxes d'un metre de profunditat aproximadament, tot formant una estructura triangular. La segona, una tanca metàl·lica, sobre una petita solera de formigó d'1 pam cúbic, on hi havia alguns cartells enganxats que dèia que la valla estava electrificada.

Del que recordo de fa ja 17 anys, ho he plasmat en el següent mapa, on intento deixar en color vermell el perímetre del recinte, les tres entrades que recordo i alguns elements importants que passaré a describir posteriorment:


A la foto, els Barracons, eren construccions allargades mig soterrades, i amb sostre de teula que mantenien un passadís al seu voltant de formigó (suposadament com a mur de contenció en cas d'explosió), finestretes, una porta de fusta a l'edifici i una entrada/sortida cap a l'exterior des del passadís de formigó descobert, en forma de 'S'. Cada polvorí estava ocult sota un feix d'arbres i cada un mantenia un parallaps amb una base de formigó. Avui dia els barracons, estan esfondrats i plens de terra, encara que és possible veure el passadís de formigó i les seves entrades i sortides, així com els parallamps. Dins els barracons no hi havia gairebé res, encara que en alguns hi havia peces i baules metàl·liques per a formar cintes de bales per a ametralladora.

Les Torres, com hem avançat abans tenien un exterior de totxana i pujaven uns metres, per tal de mantenir una visibilitat de la zona. L'interior era de planta quadrada, amb alguns mobles i una escala vertical de ferro que pujada a la terrassa superior, on si no recordo malament també hi havia un parallamps.

El Pou era uns construcció mig esfondrada amb un pou d'uns dos metres de diàmetre que baixava fins a les profunditats. Hi havia alguna construcció addicional amb elements militars que desconeixo. El pou estava al costat de la riera que passa pel bell mig del polvorí.

El Cap de Tir Sota Terra era un forat, gran com l'entrada d'un túnel de ferrocarril, que penetrava a la terra uns 15 metres. Estava ple de pneumàtics i moltes caixes de fusta rectangulars pintades de verd i on antigament hi contenien, per la forma, artilleria. Els pneumàtics i les parets exteriors del túnel sense fons estaven totes foradades i esquitxades de ferides de bala. Hi havia també centenars de tubs i fundes de plàstic d'obusos o artilleria de totes les mides en una pila de grans dimensions. Vaig afagar un parell, de color verd fosc, un de gran i un de petit per a ficar làmines de dibuix per a l'escola.

La Pista de Tenis, segurament seria per a l'oci de la casa dels oficials. Llavors, la xarxa encara existia, encara que molt malmesa. Avui dia encara es pot distingir.

El Gimmàs i Naus, eren dos construccions a mode de naus industrials, la de l'esquerra una nau de magatzem, amb un parell o tres boques de càrrega per a camions, que donaven al camí. Dins hi havia alguna habitació i una zona elevada, on hi havia material de gimnàs, com un Plinton per a fer salts:


La nau de l'esquerra era una altra nau buida amb una rampa per la qual hi podien pujar camions. Dins hi havia un cotxe cremat i al fons unes dependències a mode d'oficines, que comunicava amb unes altres de la nau del costat, amb un petit pati entre les dos naus. Avui dia només es poden observar els fonaments d'aquests dos edificis.

Les Cases eren construccions més o menys esfondrades, encara que moltes mantenien el seu sostre correctament (molts sostres interiors formats de canya amb guix), on hi havia mobles, cablejat telefònic i més caixes de fusta i fundes de plàstic que un dia van contenir material militar.

L'AT era un transformador d'Alta Tensió que en el passat havia donat electricitat al polvorí.

El Dipòsit era una construcció circular sense sostre de grans dimensions, envoltada per un feix de grans arbres on hi havia força aigua dins. Desconec el seu ús (subministrar aigua sanitària o bé com a recurs d'emergència en cas d'explosions).

Els barracons que hi havien a prop de les cases (n'hi havia dos barracons si no recordo malament), el transformador, una torre i el dipòsit, eren diferents, ja que no estaven soterrats, encara que sí que tenien el parallamps, els arbres que els ocultaven i la porta de fusta de dos fulles, de grans dimensions.

La Capella, és una petita construcció religiosa que avui dia encara es pot visitar.Va ser malmesa ràpidament pels ocupes, sobretot el seu interior.

La Casa dels Oficials era una construcció de grans dimensions, que si no recordo malament tenia dos plantes. A l'interior hi havia moltes habitacions i algun bany amb banyera. La decoració era més luxosa, algunes de les parets inclús amb paper típic dels anys 60. Hi havia molts mobles, estants i papers pel terra. Hi havia també un dipòsit de gas.

El Búnber era una construcció militar típica i de formigó que entrava sota terra. Estava decorat amb pedres i tot just davant d'una font central també feta d'aquestes pedres. No hi vaig entrar mai fins el fons, però vaig veure nois que entraven i sortien.

El Calabòs era una petita construcció amb una finestra de reixes i unes dependències addicionals. Quan ho vaig veure per primer cop hi havia uns joves dins tot enarborant una bandera pirata.

La Plaça tenia un petit monument de pedra amb alguna inscripció que no recordo i donava camí, a la dreta per a pujar a la casa dels oficials a un petit galliner i un hort que hi havia a la dreta. El camí de  l'esquerra baixava cap a la part inferior del polvorí.

Tot baixant de la plaça cap a l'esquerra es baixava cap a unes altres naus (al mapa anomenat com a Naus/Bar?), on als seus temps hi hauria d'haver el bar, ja que encara mantenia una barra de bar i en temps dels ocupes van muntar un bar alternatiu, on inclús els hi subministraven cervesa, ja que un cop vaig veure un cotxe de San Miguel.

El Barracó que hi havia a prop d'aquestes naus, era diferent als altres ja que tampoc estava soterrat, hi havia també un llença-granades encastat a la paret de l'entrada.

El Control era una petita construcció en la qual hi va haver una barrera. Al costat d'aquest camí hi havia també algunes edificacions antigues, de les quals avui dia només es poden veure els fonaments. i rajoles. El camí tenia alguns bancs formats per pedres i acompanyat d'arbres fruiters, com pereres.


Al proper article veurem la primera de les entrevistes i alguns detalls del que un podia trobar dins el polvorí: casquets de bales, carcases i fundes d'obusos, caixes de fusta de material militar, llaunes de sardines militars, bombes de fum utilitzades, etc...

Si voleu aportar dades, experiències o fotografies, endavant!