divendres, 8 de desembre del 2017
Considerem el següent gravat amb relatiu interès, doncs trobem el castell de Montcada, en el que entenem és el cim del nostre Turó.
Diem relatiu interès doncs, la representació del castell probablement és fruit de la imaginació del gravador de l'obra i, per tant no podem atribuïr-lo a cap realitat tangible del desaparescut castell dels Montcada.
El gravat mostra un setge al castell de Montcada, amb el títol "Cerco a Moncada", un gravat trobat en un dels quatre volums de "Glorias Españolas" de l'autor Carlos Mendoza, el 1890.
L'autor del gravat és Joan Serra Pausas, un dibuixant i gravador barceloní de gran rellevància al darrer terç del segle XIX.
Si us interessa saber les darreres dades sobre com era el castell de Montcada que va coronar el nostre Turó, consulteu la revista "Quaderns", número 35 d'aquest mes de desembre. La revista es presentarà a la Fundació Cultural Montcada (Carrer Major 47) el proper dijous 14 de Desembre a les 19:00.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Castell de Montcada,
Edat Mitjana,
Joan Serra Pausas,
Segle XIX (Anys 90),
Turó de Montcada
divendres, 10 de novembre del 2017
El Llibre Verd de Barcelona, el de major rellevància sobre els privilegis del Consell de Cent, va ser una compilació documental formada per quatre volums, elaborats entre els segles XIV i XVII.
En aquest llibre trobem una de les definicions més curioses de la llinda de la Ciutat de Barcelona, on diu que Barcelona està compresa entre:
A Monte Cathi [Montgat] usque ad Castrum Felix [Castelldefels] et a Monte Catheno [Montcada] seu loco de Finestrellis et a Coll de Erola [Collserola] et de ipsa Gavarra et Valle Vitraria [Vallvidrera] et a Villa Molendinorum Regalium Lubricati "[Molins de Rey de Llobregat] usque ad duodecim leucas infra mare.És curiosa la definició final de les terres de Barcelona, on diu, a banda de estar compresa fins la frontera de les viles descrites, que a més Barcelona també és fins a dotze llegües mar endins.
D'altra banda cal saber que a les afores de les ciutats com Barcelona, s'instal·laven les forques per a penjar als malfactors de la ciutat. Podem per tant aproximar que en aquells anys hi podien haver unes cinc o sis forques repartides pels voltants dels pobles descrits anteriorment.
El 2009 es va obrir un debat sobre la ubicació de la "quinta forca" en alguns medis especialitzats i del que també es va fer ressó a MontcadaPost (cliqueu aquí si voleu consultar).
De la mà d'un estudi recent de Josep Rafael Illa Sendra [1] sabem que aquesta expressió, que té un origen incert, va ser estudiada pel periodista i cronista José María Huertas Clavería a "la quinta forca", dins de "Mites i gent de Barcelona" [2] , tot indicant que hi podia haver quatre forques dins la ciutat de Barcelona i una cinquena a les afores, al Coll de Finestrelles, sobre el turó de la Trinitat, ja de camí a Montcada.
Altres autors, com Agustí Duran i Santpere, diuen que al segle XIV totes les portes de Barcelona tenien creus de pedra, amb vincles religiosos, i no massa lluny altres creus i forques per a usos ben diferents [3]. Sebastià Riera Viader també ens parla de diverses forques fixes a Barcelona.
En un document del 22 d'Octubre de 1451, en un enfrontament entre la ciutat de Barcelona i un noble de Molins de Rei, es diu que es van instal·lar forques en temps de Jaume II per a limitar les terres de Barcelona, "A Mungat, al Coll de Finiestrelles prop la Trinitat, al Coll de Cerola a Vallvidrera, a la Gavarra i prop la vila de Molindereig i a Castelldefels" [4]. Es diu a més que les foques estaven formades per "tres pilars de pedra i barres de fusta dalt a través".
L'autor defensa doncs que en temps de Jaume II hi havia realment aquestes cinc forques, erigides pels voltants de 1320 per delimitar el territori de Barcelona i que la més allunyada de la ciutat de Barcelona era la de Castelldefels, doncs en un altre document de 1486, es descobreix exactament on es situa la forca de la Gavarra, propera a Molins del Rei, en concret a la vila d'Esplugues [5].
Josep Rafael Illa, ens parla del Pujol de les Forques de Castelldefels, un lloc amb una fisonomia perfecte per a erigir una forca. De fet, es conserven imatges dels anys 60 del segle XX d'un pilar de pedra dalt aquell turó que es pensa podria ser el darrer vestigi d'aquella forca, avui dia malauradament desaparescut.
Josep Rafael també ens descriu algunes entrevistes orals realitzades a l'indret on la gent recorda haver escoltat dels avantpassats noms com "el monolito", o bé "columna de sacrifici" inclús recorden haver vist diversos pilars com aquell amb un forat entre ells.
[1]Llegat Cultural dels conflictes de termes i de jurisdiccions a l'Eramprunyà: Fites, Forques i Dret de Corps. Josep Rafael ILLA SENDRA, Octubre 2010, Castelldefels
[2] Mites i gent de Barcelona. Edicions 62. 2006, pag 16-17. ISBN 9788499303130.
[3] Barcelona i la seva Història. LA formació d'una gran ciutat. Vol I. Ed. Curial. 1972. pàgina 611.
[4]AHCB. Consell de Cent. Lletres Closes. Rotlle 12-CC. f.130v-132v.
[5]AHCB. Notularum. Consell de Cent, Refª : 1 B XIV 4 (Anys 1483 a 1489), f.162 bis
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Segle XIV (Anys 40)
divendres, 15 de setembre del 2017
La tinença va ser aquell règim sota el qual les parcel·les d'un senyor es cedien a pagesos, que quedaven sota la figura de tinents de la terra, per a la seva explotació a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis en benefici del senyor. Els tinents de la terra a l'Edat mitja podien ser pagesos lliures o serfs.
Els pagesos lliures que podien anar-se'n un cop acomplertes les obligacions amb el senyor.
D'altra banda, els serfs del senyor restaven adscrits de per vida a la terra, una situació que en l'actualitat es consideraria propera a l'esclavitud amb la diferència que el pagès no podia ser venut separadament de la terra en la qual treballava.
Jurídicament eren persones lliures, però tanmateix els serfs renunciaven a la llibertat, mitjançant un acte jurídic davant notari, a canvi de la protecció del senyor.
Aquestes pràctiques van derivar en l'establiment dels mals usos, és a dir els privilegis abusius del senyor sobre el serf que feien que a efectes pràctics el pagès no pogués desvincular-se de la submissió a la terra que treballava, traslladant aquesta vinculació de submissió als seus fills, havent de pagar al senyor una remença o redempció econòmica extremadament abusiva o impossible, com a compensació de pèrdua patrimonial, en cas de voler abandonar-la. Aquests pagesos eren coneguts com a remences.
Als Usatges de Barcelona només s'hi recullen tres obligacions dels pagesos envers els senyors (intestia, eixoquia i cugucia), però en la pràctica van existir més:
- Intestia: Confiscar part dels béns del pagès que moria sense fer testament. Habitualment 1/3 part era pel senyor i la resta es repartia entre familiars, clergues i pobres.
- Eixorquia: El senyor rebia 1/3 part de l'herència del pagès que no tenia descendència.
- Cugucia: Pena imposada sobre una muller adúltera de forma que si l'adulteri no havia estat consentit pel marit pagès, aquest i el senyor es repartien al 50% els béns de la dona. Si el marit havia consentit l'adulteri, els béns de la dona passaven directament al senyor. Val a dir que si les dones eren forçades a practicar l'adulteri per temor o manament del seu marit, no s'havia de pagar la pena.
- Àrsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d'incendi de les seves terres o altres pertinences.
- Ferma d'espoli forçada: Abans de casar-se la familia del futur marit pagès havia de garantir, a la familia de la futura muller, el retorn del dot i l'increment d'aquest o escreix si fos necessari. Per a satisfer aquesta garantia, la familia del futur marit hipotecava alguns dels béns i per a fer-ho els pagesos de remença havien de demanar una autorització de manera obligada al senyor. A canvi d'aquest permís, el senyor rebia una quantitat de diners per valor de 1/4 part del bé hipotecat.
- Remença Personal: El pagès no podia abandonar la terra que treballava sense redimir o pagar una remença al seu senyor. Aquesta remença afectava al pagès, muller i als seus fills.
També eren habituals altres mals usos vinculats a pràctiques de monopoli per part del senyor:
- Farga de destret: El pagès tenia l'obligació de reparar i comprar les eines del camp a la farga del senyor en un monopoli senyorial de la ferreria.
- Molí: Obligació de moldre el blat al molí senyorial a canvi d'una taxa.
- Forn: Obligació de coure el pa al forn del senyor a canvi d'una taxa.
- Jova: Obligació del pagès de treballar amb els animals en terres del senyor durant uns dies determinats de l'any.
- Tragí: Obligació de traginar i transportar qualsevol producte del senyor.
Hi havia senyors que s'atribuïen altres mals usos entre els que podem trobar:
- Dret d'alletar un fill del senyor si la dona del noble no volia o no podia alletar-lo.
- També podia ser habitual el dret del senyor d'emportar-se qualsevol animal de corral del pagès, habitualment a canvi d'una compensació arbitrària.
- Host: Dret pel qual els radicats al terme del castell del senyor podien ser cridats per a prendre part en accions de guerra.
- Cavalcada: Expedició armada de saqueig i càstig on els vassalls menors de 60 anys havien de col·laborar.
- Guàrdia: Obligació de col·laborar en tasques de vigilància o defensa.
- Obres al castell i sagrera: Obligació del pagès de treballar en les obres de construcció i manteniment de les infraestructures del senyor.
- Finalment, encara que no era un costum ni cap dret del senyor i probablement es realitzava marginalment no era descartable el dret de cuixa del senyor. Probablement la versió suavitzada d'aquesta pràctica va ser la ferma d'espoli forçada que hem vist anteriorment.
Havent vist aquesta petita introducció, veiem un clar exemple de remença al nostre territori, on l'any 1183 l'abat Guillem de Sant Cugat del Vallès estableix a Bernat Umbert l'honor que l'oncle d'aquest, Ramon de Gibert, tenia a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a Bellveí (el mas que fou de Bernat Oliver, em camp de Batpits, que adquirí de Bernat Ferrer en un plet, i la parellada que fou Bertran de Fiol), amb condició que Bernat sigui soliu i habitant a Bellveí, i el mas d'Era amb la condició que hi fiqui un dels seus fills que sigui soliu i que hi visqui.
Et sit inde noster solidus ibi stans unus ex infantibus tuis et omnis eiusdem posteritas unus post alium indivisibiliter (ACA, Monacals, Sant Cugat, pergamí 620, trasllat del segle XIII).
Font: El mas català durant l'Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Maria Teresa Ferrer i Mallol. Josefina Mutgé i Vives. Manuel Riu i Riu. CSIC. Institució Milà i Fontanals. 2001
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Bat Pits,
Bellveí,
Edat Mitjana,
Pagesia,
Segle XII (Anys 80)
divendres, 8 d’abril del 2016
Era ocupat per un rei moro fortíssim, que tenia vuit-centes dones. Sabedor que els cristians s’acostaven al castell per atacar-lo, ideà un procediment nou i pintoresc per combatre’ls. Reuní tots els bous de la rodalia amb intent de bornar-los contra l’exèrcit cristià.
El rei moro, que es deia Sussa, tenia un general de confiança que li segava l’herba sota el peu, desitjós d’erigir-se en rei i de quedar-se amb l’harem, i aquest anà a trobar el cabdill cristià, que es diu si era duc de Montcada, i el previngué de la manera com fóra atacat.
Els dos exèrcits es van trobar en una gran esplanada que hi ha entre el turó de Montcada i en poble de Cerdanyola, cap al cantó de tramuntana.
Els cristians es van apinyar tots formant un triangle amb els angles molt aguts; els guerrers s’atapeïren tant com van poder per fer impossible que cap moro ni cap bou poguessin passar entre soldat i soldat ni entrar dintre del clos format per ells.
Amb les llances i les piques van esperar l’atac de la bouada, que en acostar-se als cristians veieren que es punxaven, i van recular. Aleshores els cristians caigueren damunt de l’host mora i feren una estossinada en la qual moriren la major part, entre ells el propi rei Sussa. El paratge on tingué lloc la batalla és conegut per Pla de Matabous.
El general traïdor tornà cap el castell i féu saber a les vuitcentes dones que havien quedat vídues que ell passava a ésser el rei i amo del castell i que es disposava a ésser també el marit de totes elles, si el volien per tal.
Tot foren plors i gemecs i decidiren esperar un dia per determinar-se. L’endemà mateix feren saber al nou senyor que totes es disposaven a ésser les seves mullers. Proposaren fer una gran festa per celebrar les noces.
Aquella mateixa tarda al pati del castell van celebrar un “joc de canyes”, en el qual totes vui-centes dones van pendre part, armades cada una d’una canya, que esgrimien i jugaven amb molta gràcia i enginy.
Tot d’una, i mentre llur nou marit i tots els seus estaven embadalits, van trencar les canyes pel mig, tragueren una llança de dintre i van emprendre-les contra els moros, que no varen tenir esma de raccionar i, confosos i esmaperduts, es van deixar matar com a mosques; un dels primers a morir fou el nou rei traïdor de Sussa. Les dones no s’havien volgut sotmetre al nou senyor.
Els cristians, que van saber el desgavell, se’ls van tirar al damunt, mataren els pocs moros que hi quedaven, donaren llibertat al les vuit-centes vídues i es quedaren els amos del castell.
Explicada per Mn. Josep Planes, de Ripoll (1916)
Llegendes Joan Amades
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Llegendes,
Matabous,
Segle XX (Anys 10)
divendres, 22 de maig del 2015
Com ja sabeu, m'agraden molt els topònims antics i, des de fa uns anys vaig recollint alguns dels segle X, XI i XII principalment en un full de càlcul.
Avui vull donar-vos a conèixer un petit recull estadístic de l'aparició dels topònims que fan referència a indrets, llocs i antics poblats que van formar els inicis de Reixac i Montcada.
En nombre de topònims recollits, he anat trobant major concentració de dades a finals del segle X. Si mirem el gràfic per anys, veurem per exemple que l'any 996 surten 18 topònims i s'oberva una tendència de campana de Gauss amb pic màxim justament per aquests darrers anys del segle X.
En nombre d'aparicions, el topònim de Reixac guanya en gran quantitat, seguit de les zones habitades de Pasturans i Albinyana.
Us deixem el llistat per si és del vostre interès:
Any
|
Topònim
|
Traducció
personal
|
924
|
TERMINIO DE UILLA
PASTURANICIS
|
Pasturans, terme de
|
924
|
QUE UOCANT
TRESCULOS
|
Tres culs, conegut
com
|
959
|
TERMINIO REXAG
|
Reixac, terme de
|
959
|
VALLE VAL MAJOR
|
Vall Major
|
963
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
963
|
TERMINIO DE
UENTENAGO
|
Ventenac, terme de
|
970
|
VILLA REXAGO
|
Reixac, la vila
|
977
|
TERRITORIO DE
PORCIANO
|
Porcià, territori de
(Zona Font Pudenta)
|
981
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
981
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
984
|
FLUMINE BISAUCI
|
Inundacions del Besòs
|
984
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
984
|
REXAGO
|
Reixac
|
986
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
986
|
TORRENT DE
CANALILIAS
|
Canalies, torrent de
|
987
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
988
|
VALLE CANALILIAS
|
Canalies, vall de
|
988
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
988
|
TERMINIO DE
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
988
|
REXACHO
|
Reixac
|
988
|
RIXAGO
|
Reixac
|
988
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
988
|
UENTENAGO
|
Ventenac
|
989
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
989
|
PROPE MONTEM
CATANUM
|
Montcada, proper
a
|
989
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
989
|
LOCUM PORTIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
989
|
TERMINIO REXAGO
|
Reixac, terme de
|
989
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
989
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
989
|
IUXTA RIOPULLO
|
Ripoll (riu), proper
a
|
990
|
QUE UOCANT SEPTEM
UIAS
|
Els set camins, lloc
conegut com
|
990
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
990
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
990
|
TERMINIO DE UILLA
TIMIM
|
Timinum, terme de la
vila de
|
990
|
INTUS IN
VENTENAGO
|
Ventenac, dins de (el
poblat)
|
992
|
TERMINIO DE
ALBIGNANA
|
Albinyana, terme de
|
992
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
994
|
ACCESSU DE
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
994
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
994
|
QUE DICUNT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
994
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
995
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
995
|
TERMINIO PASTURANO
QUE VOCANT REXAGO
|
Pasturans, terme de,
anomenat Reixac
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINIANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINNANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINNANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
RIO DE
CANALILIAS
|
Canalies, torrent
de
|
996
|
UOCARENT
PASTURANO
|
Pasturans, indret
anomenat
|
996
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
UOCANT REXAGO
|
Reixac, indret
anomenat
|
996
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
996
|
INTUS IN
UENTENAGO
|
Ventenac, dins de (el
poblat)
|
996
|
OCUM QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, lloc
conegut com
|
997
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
997
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
997
|
ALBEO BISAUZ
|
Besòs (riu)
|
997
|
CANALILIAS
|
Canalies
|
997
|
RIUUNCULO DE
CANALILIAS
|
Canalies
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANUS
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANUS
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO
PASTURAN
|
Pasturans, terme de
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
TORRENTE DE
CHANALILIAS
|
Canalies, torrent de
|
997
|
LOCUM QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, el lloc
conegut com
|
997
|
UILLA UENTENAG
|
Ventenac, villa
anomenada
|
998
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
998
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
998
|
FLUMINE BISAUC
|
Inundacions del Besòs
|
998
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
998
|
TORRENT DE
CANALILES
|
Canalies, torrent de
|
998
|
VALE MAIORE
|
Vall Major
|
998
|
VALLE MAIORE
|
Vall Major
|
998
|
LOCUM VALLE
MAIORE
|
Vall Major, el lloc
de
|
998
|
VALLE CARCARA
|
Vallcàrquera
|
998
|
VALLE CARCHARA
|
Vallcàrquera
|
998
|
LOCUM VALLE
CARCHARA
|
Vallcàrquera, el lloc
de
|
998
|
TERMINIO DE
UENTENAG
|
Ventenac, terme de
|
1000
|
TERMINIO DE
ALBINNANA
|
Albinyana, terme de
|
1000
|
ULTRA ALUEO
BISAUCIO
|
Besòs (riu), més
enllà del
|
1000
|
FLUMINE BISOCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1000
|
FLUMINE BISOCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1000
|
TERMINIO DE
PASTURANS
|
Pasturans, terme de
|
1000
|
TERMINIO DE
PASTURANS
|
Pasturans, terme de
|
1000
|
REXAGO
|
Reixac
|
1000
|
QUE DICUNT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
1000
|
UILLA QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, villa
anomenada
|
1001
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
1001
|
LOCO REXAGO
|
Reixac, el lloc de
|
1003
|
LOCUM PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
1005
|
BAT PITS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1005
|
FLUMEN BISAUCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1005
|
VIA CALCADA
|
La calçada
|
1005
|
LOCUM PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
1005
|
TERMINIO REISAGO
|
Reixac, terme de
|
1005
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1007
|
VILA DE REXAGO
|
Reixac, la vila
|
1007
|
VILLA REXAGO
|
Reixac, la vila
|
1007
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
1007
|
LOCUM VALLE
MAIORE
|
Vall Major, el lloc
de
|
1008
|
ALVEO BISAUCIO
|
Besòs (riu)
|
1008
|
ALVEO BISAUCIO
|
Besòs (riu)
|
1008
|
TERMINIO
PASTURAM
|
Pasturans, terme de
|
1008
|
TERMINIO
PASTURAN
|
Pasturans, terme de
|
1008
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
1008
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
1009
|
BATE PITOS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1009
|
TERMINIO DE
PURCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
1009
|
RIXAGO
|
Reixac
|
1009
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
RADICEM MONTIS
SCATTANI
|
Montcada, el lloc de
|
1011
|
RADICEM MONTES CATANO
|
Montcada, el lloc de
|
1011
|
ALVEUM RIOPULLI
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
ALVEUM RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
LOCUM RIOPULLO
|
Ripoll (riu), el lloc
de
|
1014
|
CHAGA CANS
|
Caga cans, el turó de
|
1018
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
1022
|
CASTRO MONTE
KADANO
|
Montcada, el castell
de
|
1032
|
BATE PECTUS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1032
|
FLUMINE BISAUCI
|
Inundacions del Besòs
|
1032
|
AD RADICEM MONTIS
SCATANI
|
Montcada, a la vora
de
|
1032
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1041
|
IN PUIO DE CHACA
CANOS
|
Caga cans, el turó de
|
1041
|
UILLA REXAG
|
Reixac, la vila
|
1047
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
1048
|
CALCADA
|
La calçada
|
1048
|
MATABOUS
|
Matabous, el pla de
|
1052
|
VOCATUR BATPITS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1052
|
LOCO VOCITATO VALLE
CHARCHARA
|
Vallcàrquera, el lloc
anomenat
|
1053
|
VALLE VOCITATA
VENTENAG
|
Ventenac, la vall
anomenada de
|
1059
|
LOCO VOCITATO PETRA
BRUNA
|
Pedrabruna, el lloc
anomenat
|
1164
|
MERCAT PLA DE
MATABOUS
|
Matabous, el pla de
|
1170
|
CRUCE UOCITATO BAT
PITHS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1180
|
TRESDOS
|
Tresdos, el coll de
|
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Segle X (Anys 30),
Segle X (Anys 80),
Segle XI (Anys 00),
Segle XI (Anys 10),
Segle XI (Anys 20),
Segle XII (Anys 60)
divendres, 17 d’abril del 2015
Topònims amb nom poc decorós trobem alguns documentats ara fa més de mil anys. Alguns exemples en terres catalanes, documentats en cartularis, expressen llocs anomenats Pet de Ovella, Pixa Borres, Pixa Murs, Pixa Rannas, Puta Blanca, Rumpi Bragas, Tira Culs, Tres Culs o Caga Cans.
Aquest darrer, documentat l'any 1014, fa referència a un turó, al territori del Vallès, anomenat "Chaga Cans", situat prop de la vila de Sant Pere de Reixac.
Tant és així que un altre document de l'any 1041 diu "in comitatu barchinona in uilla rexag. Et affrontat...de acciduo in puio de chaca canos".
Com a curiositat, també hi apareix algun lloc associat a algun malnom, con és el cas del "Coll de Tresdos", documentat l'any 1180, també a la Parròquia de Sant Pere de Reixac.
Fons: Orígenes históricos de Cataluña, Josep Balari i Blanc. Pàgina 232 i 235. Imatge: Inmaculada Fernández.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
1 comentaris
Etiquetes:
Caga Cans,
Edat Mitjana,
Segle XI (Anys 10),
Segle XI (Anys 40),
Segle XII (Anys 80)









