Montcada i Reixac

En poques hores deixarem aquest any 2014. Un any, com a mínim, políticament interessant, un any però que hem perdut companys/es i un any que hem gaudit de la millor manera possible, malgrat la crisi, els desnonaments, les injustícies, la corrupció, el pequeño Nicolás i d'altres afers sense dubte poc decorosos.

Avui farem una ullada al que hem fet aquest any al bloc, tot intentant fer un resum i possicionant-nos en fer-ho cada cop millor. Aquest any hem publicat 86 entrades, mantenint també el compromís de com a mínim una publicació setmanal, els divendres, a més de les publicacions especials o de continguts importants del moment. Podem destacar algunes de certa rellevància:

• Informes de la guerra del Francès a Montcada, l'any 1808. Un document històric de gran valor pel poble.
• Entrevista als Drac i Diables de Can Sant Joan. Una colla que ens dóna molt de joc.
• Entrevista a ex-membres del "Kolectiu Gos Blanc", uns ocupes que van estar a finals dels 90 al Polvorí militar de Mas Duran. Part 1, Part 2 i Part 3.
• Difusió de les reivindicacions de l'AVV de Can Sant Joan sobre el Rec Comtal. Part 2.

Especial menció vull donar a un projecte encetat aquest any 2014 i que ha donat molts bons resultats:

• Les postals de "Punts de Vista" que, sense falta, cada dia 1 de mes ens han donat una visió especial del nostre poble, de la mà de  Inmaculada Fernández. Des de aquí vull donar-li les gràcies de manera molt especial per aquesta feina realitzada aquest any 2014.

Altres punts de interès són:

• Hem seguit fent la feina de indexat de gairebé totes les entrades publicades al bloc, de manera que podreu trobar les etiquetes dels temes ordenades al menú de l'esquerra del bloc. Això permet ordenar temàtiques que poden ser consultades tot obtenint els articles relacionats, incloent referències per dècades i segles.
• A nivell de investigació històrica vull resaltar la feina de la Fundació Cultural Montcada i també la dels companys Ricard Ramos i Josep Bacardit, amb el seu nou llibre "940 dies. La guerra Civil a Montcada i Reixac", publicat aquest any de la mà de la Fundació.

En qualsevol cas, gràcies pel vostre seguiment que dia a dia fa que siguin més grans les ganes de seguir endavant. Comentar-vos també que properament us informarem de les novetats de l'any 2015, any que estem a punt d'encetar.

Passeu bones festes amb alegria amb les persones que estimeu. Ens veurem l'any vinent.

Salutacions.

Avui volem donar-vos una visió històrica de l'escola Elvira Cuyàs, de la mà d'Xtec.cat:

Al B.O.E. de 3 de desembre de 1977 hi figura la resolució per la qual s'acorda la construcció a Montcada i Reixac, d'un centre escolar de 16 unitats. Les obres van ser adjudicades a l'empresa "Constructora Asturiana S.A." per un import de 29.495.194 ptes.

El 12 d'abril de 1978 es comunica al "Ilmo Sr. Inspector de E.G.B." que el centre escolar en construcció durà el nom de la Sra. Elvira Cuyàs, tal com s'havia acordat en Ple Municipal, tenint en compte les facilitats donades a l'Ajuntament, pels seus hereus, per a l'adquisició del terreny.

 

L'escola comença a funcionar el mes de setembre de 1978 com a "Colegio Nacional Mixto Elvira Cuyàs" tot i que no és fins el 6 de maig de 1980, que es fa l'acte definitiu de recepció d'obres, un cop solucionades, parcialment, les deficiències detectades en lliurar l'edifici.
Al llarg de l'any 1978 s'afegeix una construcció més petita per acollir el parvulari que comença a funcionar el mes de setembre de 1979.

Els primers alumnes procedien de les antigues escoles de Masrampinyo. Amb l'arribada d'aquests primers alumnes, dels primers mestres, de les primeres famílies, és quan comença la història del nostre centre. Han anat passant els anys i les circumstàncies han estat diverses. L'escola s'ha anat configurant com un element vertebrador de la vida social per a moltes promocions d'alumnes. 

La celebració dels 25 anys el curs 2003-2004 ens va donar peu a donar un cop d'ull al passat, a reviure molts moments decisius en la nostra trajectòria, a valorar el treball diari de millora de mestres, famílies, institucions, a reconèixer, en la superació de les dificultats, un motiu més de creixement com a escola, … i a plantejar-nos un futur engrescador, amb nous reptes i renovades il·lusions.

Que tingueu unes Bones Festes i que comencem un any 2015 amb bones expectatives i millor salut.

Reflexió: He comptat 128 bombetes incandescents per cada secció de campanes. No sé quantes sumaven a tot el carrer major, però si les bombetes eren de 25W, que potser eren de major potència, sumen 3200W per cada grup (que vindrien a ser una potència d'uns 11 ordinadors engegats o un parell d'aires acondicionats en funcionament).

Benvinguts els llums LED. Una nova tecnologia que, després de la inversió corresponent, ofereix un seguit de beneficis: Menor consum (un 90% menys). Seguretat (al contrari que les bombetes incandescents, les bombetes LED no fan una emissió de calor representativa). Temps de vida major. Impermeables. Major lluminositat. Varietat de colors i formes. Facilitat d'emmagatzemament. Menor volum, etc.

Imatge del carrer Barcelona, realitzada als anys 80. Autor desconegut.

Des del menú de postals "Punts de Vista" que trobareu sota les seccions allotjades a l'esquerra del web, podreu consultar totes les postals que hem anat realitzant durant aquest any 2014.

Ja que finalitzem l'any, volem oferir-vos tot el conjunt d'aquests darrers dotze mesos i, ara que s'acosten les festes, podeu fer-les servir per a enviar-les per correu electrònic o postal als vostres amics i familiars.

Si voleu, podeu indicar-nos als comentaris d'aquest post quina és la que més us agrada. I ja sabeu, si voleu col·laborar amb alguna de les vostres fotos per a que sigui una de les postals de l'any 2015, escriviu-nos. Rebeu una cordial salutació.

L'hivern s'acosta i en un parell de dies ja estarem immersos dins l'estació del "fred".

La següent imatge va ser presa pel gener de l'any 1911, al camp hi ha poca feina, però el pagès no deixa mai de treballar.

A banda de matar algun porc entre el desembre i el febrer, cuidar el bestiar o reparar el mas com un podia, a l'hivern es recull l'herba o fenc, sembrant també cebes i alls, normalment coincidint amb la primera lluna de gener.

El blat de moro, recollit entre el setembre i finals d'octubre s'amuntegava per a ser assecat, en assecadors, gàbies, coberts o com era habitual al poble, punxant els fardells en un tronc arrepenjat a la façana on tocava més el sol. Aquests artilugis eren coneguts com els homes de blat de moro.

Si voleu veure més homes de blat de moro a Montcada i Reixac, com per exemple la de la següent fotografia, realitzada al 1916, visiteu també els següents articles:

• 1916 - Moments immortalitzats de la pagesia del Blat de Moro
• Abans i Avui - Senyors de Blat de Moro a Mas Rampinyo
• Can Fontanet i els homes de blat de moro
• 1920 - Carrer Ripoll i els homes de blat de moro

La Fundació Cultural Montcada va presentar ahir 17/12 el número 29 de la revista Quaderns.

Des de aquí us recomenem la seva adquisició ja que trobareu articles i imatges realment interessants sobre la història del nostre poble,

Podeu comprar-lo al preu de 5€ a la Fundació Cultural Montcada (Carrer Major 47, de dilluns a dijous de 17 a 20 h).

Avui volem penjar el cartell de la Festa Major de l'any 1956.

Fixeu-vos-hi en els detalls del cartell: Globus i un venedor amb boina, grans envelats, dones i homes ballant, una baldufa girant a gran velocitat, l'escut molt ben representat però... qui és l'home de color negre assegut amb els braços creuats en una situació privilegiada ? És l'únic de color negre en tota l'escena que sembla observar com es desenvolupen els fets de la festa major....

Bé, només un detall per a fer pensar. Que passeu bon cap de setmana!

Bé que podria ser una bona capçalera, tot motivat pel fet que un element històric es manté intacte amb el pas dels anys, les dècades i els segles, no obstant ens referim a un punt en el que el camí que voreja el Rec Comtal es manté igual que ara fa gairebé 100 anys.

Consulteu les darreres notícies sobre aquest assumpte que l'AVV de Can Sant Joan manté al seu bloc informatiu, tot clicant al següent enllaç: http://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/category/rec-comtal/

Us recomanem també la lectura del següent bloc: http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/ i també del següent web http://paisatgesdelaiguamontcada.com/

I ja hem arribat al desembre. Dotze mesos on hem anat publicant un seguit de postals, sota la categoria de "Punts de Vista", un projecte on l'eix principal ha estat donar a conèixer el poble des de diferents perspectives, potser menys conegudes per uns, però segur que prou properes per uns altres.

Vàrem començar l'any on la postal del gener presentava un contrallum del Turó, el nostre gran minúscul troç de pedra, tot afilat per la indústria del ciment, durant gairebé cent anys. Volem tancar aquest any 2014 amb una imatge de similars característiques, també de la mà de Inmaculada Fernández, que ens ha donat aquestes magnífiques dotze postals, etiquetades com la sèrie blanca de l'any 2014.

L'any vinent tornarem amb aquesta secció "Punts de Vista", amb dotze noves postals, que com ja sabeu publiquem el dia 1 de cada mes. Seran les postals de la sèrie negra de l'any 2015, així que, des del present moment, i si voleu col·laborar amb les vostres pròpies imatges, no dubteu en posar-vos en contactes amb nosaltres per tal de buscar el vostre mes de l'any. Us animem a participar-hi!

Catalunya ha estat pionera en diverses disciplines industrials. Ja des dels segles XVIII i XIX, les indústries del cotó i les teles de indianes sobretot (teles de cotó estampades), van posicionar el territori en primer ordre mundial.  També ho va ser el cas del sabó, on el llinatge dels Rocamora, que més endavant van tenir relacions amb Montcada, va arribar a exportar el 90% del sabó espanyol cap a l'Amèrica.

 
Són un parell de casos, però avui volem parlar d'un producte que ja prenien els sumeris i els egipcis. Es tracta de la cervesa.

Com ja sabem Catalunya també va acollir indústria cervesera i de fet Montcada i Reixac també va tenir la seva.
 

Aquell poble de pagesia, un cop travessat per línies de ferrocarril, va reinventar-se en segona residència burgesa, i l'any 1917 ja va acollir una de les indústries més potents de l'època, l'Asland, dedicada a la fabricació de ciments.


Més tard, l'any 1934, Aismalibar va començar els seu petit imperi local del fil esmaltat i productes derivats, en un poble on hi vivia unes 7.000 persones, tot aprofitant la proximitat de la ciutat Comtal i les bones comunicacions de la vila. Com sabeu, la fàbrica va esdevenir una de les més rellevants de la comarca i va ser un dels motors econòmics del poble.

Va ser un any després, l'any 1935 quan es va enregistrar la sol·licitud d'una nova marca de cervesa anomenada "Las Dos Torres de Munich", que posteriorment va reanomenar-se "Las Dos Torres".

L'impulsor de la marca va ser en Gerhart Cohnvossen, un alemany d'origen jueu, emigrant de l'alemanya nazi, que després va castellanitzar el seu nom, sent conegut com en Gerardo Cohn-Vossen

Després d'uns anys de inversió, l'actividad de l'empresa de cervesa a Montcada va començar l'any 1950.



No se sap si Gerhart era mestre cerveser o bé l'inversor principal, no obstant va desenvolupar les varietats de cervesa Blanca Pilsen i Negra Munich, però informacions aportades per Ricard Ramos ens proporcionen una mica de llum al fet, ja que segons ens comenta el mestre cervesser  era un tal Rudolf Schuceberger de 37 anys (“fabricante Cervecero”) segons el padró efectuat l’any 1936 (arxiu municipal de Montcada). Vivia amb una nombrosa familia, tots alemanys.
 
Val a dir que el negoci familiar va estar en funcionament fins l'any 1956 i la seva producció era venuda en gran totalitat a la cerveseria "Las Dos Torres" que hi havia junt a la fàbrica, al carrer Montiu.

En aquells darrers anys la producció era d'uns 130 hectolitres, però aquell mateix any 1956, l'empresa cervesera DAMM va comprar el negoci de Gerhart i la aventura local va acabant morint aquí.


Xavier Colomé.

En Salvador Pila ens ha fet arribar una fotografia en la que al darrera hi ha escrit l'any 1926 i on podem veure una processó al carrer Major.

L'any 1926 ja s'havia baixat la Verge del Turó cap a la Parròquia de Santa Engràcia, no obstant, com que no és possible veure si es tracta de la Mare de Déu o bé d'un Sant no podem concretar la festivitat exacta. Bé podria ser la festivitat del Corpus o inclús la de Sant Isidre, on a Montcada hi havia un gremi molt arrelat a aquest sant.

Val a dir que la processó va encapçalada per homes i això fa pensar que sigui un sant, ja que habitualment les Mares de Déu anaven encapçalades principalment per dones i nenes. Per la roba de la gent i la manca de fulles dels arbres, potser estem davant d'una festivitat de tardor, però.

Comentar també que el rètol de Confiteria Font és ca l'Andreuet i els arbres que es poden veure, són "Platanaceae Hispanica", recent plantats per Joan Arimon Girbau (que es dedicava a la jardineria i més tard va ser alcalde de Montcada) i germans dels mateixos arbres que es poden veure avui dia a final de la Carretera Vella (final sense sortida).

Animem als lectors del bloc a identificar personatges que hi apareixen i també la festivitat religiosa que esdevé el punt de partida de la processó.

Gràcies a Ricard Ramos i Josep Bacardit per detalls de interès sobre aquesta foto.

Què més podem dir de la Torre dels Frares? Avui volem oferir-vos una imatge dels anys 30 del segle XX d'aquesta casa on podem veure els detalls de la part posterior de la casa.

Aquesta masia, documentada ja des del segle XV, va ser propietat dels frares de Sant Jeroni de la Murtra. És per aquest motiu que és coneguda amb aquest nom, no obstant també va ser coneguda com "Can Vestit". L'edifici va patir diverses remodelacions, fins obtenir la fisonomia actual. L'aspecte avui dia és el següent:



Imatges: Autor desconegut.

Bones, avui us oferim una imatge, de poca qualitat malauradament, en la que podem observar alguns punts de referència, en aquesta foto de principis dels anys 90.

La Masia de Can Pomada és un edifici d'arquitectura rural del segle XVII i que va ser reformada a mitjans de segle XX oferint-li la fisonomia actual.

La primera documentació escrita d'aquesta masia la tenim des del 16 de Juny de l'any 1808, en el context de la Guerra del Francès, on es van documentar revoltes i assasinats de veins del poble a les mans dels francesos, que ja havíen cremat dos cops l'ermita del turó i també les esglésies de Reixac i Montcada.

A la imatge podem trobar set punts de referència que detallem a continuació:

• 1 - Secció dels militars de Mas Duran.
• 2 - Pista d'aeromodelisme de Ripollet.
• 3 - Barri de Can Pomada.
• 4 - Can Rocamora.
• 5 - Antiga fàbrica da cartró de Mas Rampinyo.
• 6 - Antiga Bòbila de Mas Rampinyo.
• 7 - Els edificis soterrats del Polvorí militar.

I el mes de Novembre ja ha arribat. Estem a punt de deixar aquest any 2014, un any que ha estat força interessant, la veritat, però abans de dir-li adéu, encara ens quedarà la postal de Desembre.

En qualsevol cas, la postal d'aquest mes de Novembre està dedicada a l'antiga masia de Can Payàs, base de Can Rocamora, també coneguda com Mas San Marc.

La fisonomia actual és finals del segle XIX i principis del segle XX, moment en que Can Payàs va convertir-se en el Mas Sant Marc (del seu propietari, el terratinent Marc Rocamora), una torre d'estiueig de gran potencial.

De la masia original, Can Payàs, hi ha documentació dels segle XVII i alguna referència aïllada de l'any 1594.

Avui us oferim una imatge molt fosca realitzada dins un túnel de ferrocaril a Montcada. No sabem exactament quin és, però la imatge està etiquetada entre el 1910 i el 1930 i pertany a una imatge de tipus estereoscòpica de vidre:

Bones, és just fer difusió dels fets actuals, en relació a l'estat de les reivindicacions de les AVV de Can Sant Joan i Vallbona.

Hi ha un compromís per a primers d'any 2015 per tal de realitzar un seguit d'actuacions d'acondicionament de la zona.

Una adequació de l'indret per tal de dignificar-lo i donar-li l'ús i el pas que els veïns necessiten per tal d'anar d'un barri a un altre.

Deixem una notícia de TVE 2 que us animem a visitar: http://youtu.be/knX5LPcjc0w
 

Imatges: Jordi Curtiella

Bones, diumenge passat vaig pujar al cim del Turó i tot passejant pel camí, a l'alçada de La Pau del Turó, vaig veure un bolet que només habia vist un parell de cops més abans:

Es tracta d'una Guita de Bruixa, també conegut com Reixa del Diable o inclús Cua de Vaca, Gàbia Vermella, Cresta de Gallina, Randes o Tremelitges de Terra. El seu nom científic és Clathrus Ruber.

Per cert, és un bolet no comestible i que fa una pudor força intensa.

Dalt de tot del Turó vaig trobar dos papallones que flirtejaven i que vaig poder fotografiar:



No sóc un expert en papallones, però investigant he pogut trobar l'espècia d'aquests insectes. Es tracta ni més ni menys que dos Papallones Reines (Papilio machaon).  Poden distingir-se pels seus pics inferiors amb dos taques vermelles i taques de color blau de manera simètrica.

Aquest tipus de papallona només té una generació anual a europa, arribant fins a tres generacions anuals a la península ibèrica, on fa més calor.

D'altra banda, i ja baixant, en un arbust vaig veure una gran teranyina i observant vaig veure l'aranya, amb unes dimensions gairebé obscenes, que van deixar-me els pèls de punta:


Algú coneix quina espècie és? I sobretot què pot passar si ens pica? Argh!

Salutacions.

Avui volem oferir-vos algunes imatges de l'antiga ermita del Turó de Montcada i del petit refugi que l'ermità tenia fet de canyes i pals a l'exterior. Un lloc amb unes vistes impressionants, a la fresca i on les reunions per a fer un bon dinar no eren pas gens aburrides.

Avui us oferim una nova imatge etiquetada a Montcada, però sense saber exactament on (previsiblement semblaria realitzada a l'alçada de Vallbona o Can Sant Joan). La imatge es va realitzar entre el 1910 i el 1930.

Fons SGDAP. Ajuntament de Girona. Registre 04534. Col·lecció Museu del Cinema - Tomàs Mallol  (C)

Avui volem oferir-vos un seguit de imatges del pas soterrat de la C-17 en el moment de la seva construcció.

Fons Joaquim Nadal Farreras. Registre JN1147. SGDAT (C)