divendres, 3 d’abril del 2026
Seguim amb la tramesa de fotografies de l'amic Enric Bardina, en aquest cas una partida de cartes al Gran Casino, l'any 1961.
El que tots coneixem com "La Pista" va estar molts anys descoberta i
era el centre de les activitats socials organitzades pel Casino. Enric recorda que al voltant de l'escenari hi havia unes llotges que
habitualment ocupaven els socis del Casino i com estava descoberta hi havien uns
tendals a ratlles blanques i verdes que els protegien una mica. A la següent foto es pot apreciar la pista del gran casino abans de la seva coberta actual:
A partir de 1955 la junta va emetre unes participacions de 500 Ptes per recollir fons per cobrir-la. L'industrial que ho va fer es deia Sr. Carrion i era un conegut del l'avi d'Eric, que es va encarregar de les obres.
Ballada de sardanes a la Pista abans d'estar coberta als anys 60. A les fotografies es pot apreciar el tendal a ratlles verdes i blanques que protegia a la gent aseguda a tot el voltant.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Casino,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
dissabte, 14 de març del 2026
L'amic Enric Bardina ens fa tramesa d'una nova fitxa, en aquest cas del XV aniversari de la inauguració de la urbanització de Terra Nostra, el junt de 1951, on el seu avi Enric Bardina Torroja, formava part de la junta.
Enviat per:
XC
el
19:30
|
0
comentaris
Etiquetes:
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 50),
Terra Nostra
dimecres, 11 de març del 2026
Fa uns dies vam publicar una imatge de l'església de Santa Maria, on la gent ballava sardades als anys seixanta del segle XX, permès en una etapa del franquisme d'obertura i com un acte de folclore tradicional català. Avui us portem una altra imatge de l'amic Enric Bardina, on podem veure l'església de Santa Maria amb l'aspecte original.
Anys més tard es va modificar el temple tal com es pot veure actualment. En la nova construcció va participar com a mestre d'obres l'avi d'Enric Bardina, l'Enric Bardina Torroja, que era també membre molt actiu de la Junta de Propietaris i del Gran Casino.
Acolorim també la imatge amb una IA pel vostre servei:
Esperem que us agradi.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 40),
Terra Nostra
diumenge, 15 de febrer del 2026
L'amic Enric Bardina ens fa arribar aquesta meravellosa imatge d'una església de Santa Maria on a la seva esplanada exterior es duia a terme una ballada de sardanes, probablement als anys seixanta del segle XX.
Ens hem atrevit també a acolorir la fotografia amb una intel·ligència artificial. Esperem que us agradi.
Enviat per:
XC
el
17:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Santa Maria de Montcada,
Sardanes,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
divendres, 4 de juny del 2021
El 8 d'agost de 1942, el Diari de Barcelona publicava un nou anunci de les 'bondats' del nou barri de Santa Maria de Montcada.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Parilla de Oro,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 40),
Terra Nostra
divendres, 16 d’abril del 2021
Can Oller, més conegut popularment com "El Castell", o "El Castillo" va ser una masia catalana reconstruïda com a fortificació i que molts veïns i veïnes de Terra Nostra mantenen en el seu record d'infantesa i joventut. Avui dia la casa ja no existeix i ha donat pas a una nova secció del barri de Santa Maria i el Parc de Ca n'Oller.
Malgrat que les fonts orals moltes vegades són escases o estan desvirtuades, gran part de la informació pertany a transmissió oral dels més grans de la zona.Vull agrair també la col·laboració d'Alberto Casas, que m'ha facilitat informació sobre la família dels darrers propietaris.
Antigament el poble de Montcada no tenia un edifici propi per a dur les funciones d'Ajuntament tal i com el coneixem avui dia. El batlle va arribar a llogar espais per tal de portar a terme les reunions del consell. Durant molts anys es van fer en hostals de poble, com l'antic hostal Font Freda (1755), però també al Mas Oller, pel qual el consistori pagava 50 lliures anuals pel seu lloguer (FCM).
Montcada, malgrat tenir un extens territori que incloïa Can Sant Joan, masia que va donar el nom al veïnat, no tenia sota el seu domini cases com la de Can Sants o Can Oller, masies que estaven més properes a la Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia al terme de Cerdanyola del Vallès.
Eren temps de bandolers, doncs cal recordar que a Sant Isle, l'any 1624, se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, i que al S.XIX aquesta s'independitzà, quedant Sant Iscle com a sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.
D'altra banda, de l'amic Ricard Ramos (QEPD), vam poder saber que, segons el "Llibre V dels actes capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Aspectes rurals de la torre dels Frares de Montcada)", també hi ha referències sobre un "Can Oller", proper al Besòs i a la torre dels Frares, que ara per ara desconeixem si va pertànyer al mateix propietari del Mas Oller de l'actual Terra Nostra. Les referències diuen:
- 5 de Febrer de 1756 - Permís per fer "esperons" en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs".
- 13 de Maig de 1756 - Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs".
Can Oller, el 1970
En un planol trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del 1787, surt Montcada, Reixac i els seus topònims, però el feix de terra de Terra Nostra queda en un costat del paper i les masies o edificacions que surten més properes a Can Oller són les de La Ferreria i La Beguda.
Deixant els segles XVII i XVIII, entrem al segle XIX i d'aquí el que coneixem és que en unes notes històriques sobre aquesta masia es diu que el Can Oller, a Terra Nostra, entre altres noms, es va conèixer també per Can Cuch.
Can Oller, amb la seva fesonomia de fortificació. Fotografia dels anys 70 del segle XX.
El nom d'Oller ve d'una de les famílies del darrer quart de segle XIX (els Oller van mantenir la masia històrica tal qual, amb les remodelacions oportunes dels segles passats, però sense convertir-la en fesonomia templaria).
La família Oller va ser propietària fins l’any 1896, moment en que va ser adquirida per Raimon Pujades i Farnós, un terratinent provinent de Sant Martí de Provençals (Barcelona), casat amb Rosa Romaní i Oliva.
Val a dir que, malgrat a Terra Nostra hi ha un carrer anomenat d'Antoni Pujades, aquest ve donat per Antoni Pujadas Mayans, 1811-1881, el metge-psiquiatre català important a la seva època. Actualment sense trobar cap relació genealògica amb els Pujades de Can Oller.
Aquesta familia Pujades propietaris de Can Oller, entre finals del XIX i el XX van tenir un conjunt considerable de cases i terrenys a Montcada. Un exemple és el solar de l'antic Ajuntament, un terreny que van vendre al consistori per 12.000 pessetes de l'any 1918. (FCM).
També ho era l'escola que es va fer just al costat de l'antic Consistori, ara ocupat per la Policia. Al carrer Barcelona també van ser propietaris de l'antiga casa on després es va bastir Cal Lasús i que avui malauradament espera una sentència final d'enderrocament i re-urbanització, amenaçant un canvi de fesonomia a la zona.
Terra Nostra a principi dels anys 40 del segle XX.
El matrimoni Pujadas-Romaní, tenía dos fills, Andreu (primogènit) i Antonio, i una filla Àngels (que va morir l’any 1920).
En morir Raimon Pujadas el 12 de desembre de 1924, el mas va passar per herencia al fill petit Antonio, que era solter i va continuar l’activitat agrícola amb l’ajuda d’uns masovers. Un espai on tota la familia es reunia per passar l’estiu.
Rosa, la vídua de Raimon Pujadas va morir l’any 1938 durant la Guerra Civil i posteriorment Antonio es va casar amb una artísta a qui agradaven els castells i no els massos rústics. Per aquest motiu va iniciar la remodelació del mas en castell, que fins i tot el va fer pintar de color rosa. Aquesta excentricitat va arruinar-lo.
Estiu de 1922 ón es veu l’aspecte del mas abans de la reforma. Dels dos homes que apareixen a la fotografia, el de l’esquerra és Antonio Pujadas i el de la dreta el seu germà Andreu amb la seva filla Elvira en braços. Els altres tres nets de Raimon Pujadas (absent a la foto) son els tres nets que estan drets. D’esquera a dreta Raimon Ponsati, al mig Humbert Pujadas i a la dreta Mª Àngels Ponsatí.
Dels Pujades, disposem també d'una foto dels anys 50 d'una nena que diu al peu de foto "Saludos de Mari Blanca de Pujadas", una nena prodigi que tocava el piano a la casa. Val a dir també que sembla que la contractaven per a tocar davant de personalitats rellevants de l'época.
Finalment la família va patir els efectes de la crisi de fons i van vendre el castell (desconeixem l'any, pero calculem que pels voltants dels anys 60), quedant la masia, el castell i la seva història de la mà dels 'domingueros' dels anys 70 a 90, on la casa entra en una nova etapa de declivi i mort.
Solar del Castell, amb les runes a la part inferior. Any 1992. El descampat' bullia de vehicles fent la graellada o la paella de diumenge, mentre els nens/es 'investigaven per la casa i el bosc.
D'aquesta època de declivi final, podem dir que moltes montcadenques i montcadencs, i també visitants de viles i ciutats properes, van gaudir de llargs diumenges de picnic, paelles, i botifarrades, fent passar el dia entre xuts de pilota, xerrades alliberadores del dia a dia, mentre es pujava a buscar aigua a la font de la Mitja Costa o altres activitats lúdiques de cap de setmana.
Can Oller el 1975Les primeres dècades en democràcia van portar la casa a ser titular d'un dels parcs més bonics de Montcada, el de Ca n'Oller. Certament moltes persones del poble tenen grats records i moments viscuts, tot gaudint de petits, joves i també de més grans en aquell indret d'esbarjo, ara perdut.
Can Oller, el castell, el 1970
A efectes pràctics, Can Oller, conegut també durant durant tot el s.XX com "El Castell", realment no era una fortalesa autocontinguda de connotacions èpiques sinó una adaptació-remodelació de la masia original per un dels darrers propietaris als anys 40 del s.XX.
Com a curiositat, Mari Blanca de Pujadas, que des dels dos anys ja va mostrar grans dots amb l'instrument, va seguir interpretant el piano i la seva vida la va portar a ser professora als Estats Units, indret on viu des dels cinc anys
- Mariblanca, constituye un caso verdaderamente excepcional de precocidad reflejada en su gran sentimiento poetico. Jose Maria Peman - Madrid , Junio 1953
- Mariblanca de Pujadas, tiene toda la genialidad de los angeles. Fray Jose de Guadalupe Mojica - Madrid , Mayo 1953
- Jamás vi tanto arte en un angel de tan pocos años. Cuba conoce y ama a Mariblanca. Ernesto Lecuona - La Habana , Octubre 1953
- Al acercarme a Mariblanca , nota mas proxima la genialidad. Salvador Dali - Madrid , Mayo 1953
- Mariblanca de Pujada, para aquellos que no creen en Dios, solo les bastaria oirla tocar como lo haces para que creyeran definitivamente y profundamente en El y en ti. Te admira y te desea gloria y salud, tu amigo. Gonzalo Roig - La Habana , Marzo 1954
- Prodigiosa, posees talento sobrenatural. Joaquin Rodriguez Lanza - La Habana , Septiembre 1954
- Mariblanca es puramente clasica en musica y poesia. Dr. Juan J. Remos - La Habana, Noviembre 1953
- Mariblanca de Pujada , es un caso extraodinario , único en el mundo por su cortisima edad en la que apenas se empieza a hablar claro. Jacinto Benavente - Madrid, Junio 1953
- La Junta del Liceo de Barcelona la declara "Alumna Predilecta de los dos años"
Enviat per:
XC
el
00:00
|
1 comentaris
Etiquetes:
Can Oller,
Castell de Santa María,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 30),
Terra Nostra
divendres, 2 d’abril del 2021
Trobem aquesta curiosa placa de SAnta María de Montcada (Terra Nostra), que cataloguem als anys 40 del segle XX, però que desconeixem de què es tracta.
Entenem que és una placa que es donava als socis que tenien parcela dels Grandes Almacenes Alemanes?
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 30),
Terra Nostra
divendres, 13 de març del 2020
Datat de l'Abril de 1943, el següent prospecte ens oferia la publicitat dels Magatzems Alemanys de Barcelona del sorteig de solars a Santa Maria de Montcada.
Ull amb l'afirmació final "La mejor y mayor urbanización de España".
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Almacenes Alemanes,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 40),
Terra Nostra
divendres, 21 de febrer del 2020
Avui us oferim un pupurri d'imatges de Terra Nostra, en una Santa Maria on podreu veure un parell de inèdites imatges d'aquesta barriada.
Església de Santa Maria, abans de la transformació. Festa Major de Terra Nostra de 1953.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
2
comentaris
Etiquetes:
Ca la Roser,
Can Sans,
Estació de Santa Maria,
La Parrilla de Oro,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
divendres, 11 d’octubre del 2019
La següent imatge pertany a l'esglèsia de Santa Maria de Terra Nostra, realitzada a principis dels anys 60 del segle XX.
I ara comparem amb una imatge actual, on no només canvia una mica l'entorn, sino també els vehicles:
Segons el web de Patrimoni Arquitectònic de Montcada i Reixac, pocs anys després de la creació de la urbanització batejada com a Terranostra i promoguda pels Almacenes Alemanes de Barcelona a partir de l’any 1936, s’inicia la construcció d’una petita església de la urbanització anomenada del Sagrat Cor de Jesús; tenia una petita nau i absis, amb campanar d’espadanya a la façana lateral.
Fou el 4 de juny de 1939, acabada la Guerra Civil, quan es va celebrar la cerimònia de col·locació de la primera pedra d’un nou temple i de la creu bastida en la plaça situada davant la porta de la futura església. El projecte fou encarregat a l’arquitecte municipal Joan B. de Serra i Martínez (1888 – títol 1914), el qual en va presentar plànols el 1941. La construcció de l’església, sufragada en bona part per donacions, va perllongar-se durant més de deu anys. El 1940 fou beneïda la campana del nou temple pel rector de Cerdanyola. A partir d’aquest moment, i com a conseqüència de l’acollida d’una nova imatge d’alabastre de la Mare de Déu, obra de Frederic Marés,l’església i la urbanització, passaren a anomenar-se Santa Maria de Montcada.
A principis dels anys cinquanta, el creixement de la urbanització com a conseqüència de la promoció que en feien els diaris de l’època -els quals en destacaven la proximitat a Barcelona, el cont acte amb la natura i les qualitats de l’aire-, i la inauguració del nou baixador de la línia del ferrocarril del Nord l’any 1941, va provocar un interès creixent per part de molts sectors de la societat (propietaris, autoritats eclesiàstiques, membres del Gran Casino de Santa Maria, etc.) en completar l’ampliació del temple. Una ampliació que havia de ser fruit de la iniciativa popular (durant la festa major de setembre dels anys 1952 i 1953 es van fer rifes benefico-religiosas per aconseguir diners) i per a la seva gestió es va crear una Junta gestora. El setembre de 1954 fou inaugurat solemnement el nou temple.
La talla del Sagrat Cor i la de Crist crucificat foren obra del professor de l’Escola d’Escultura de Barcelona Josep Mª Bohigas. Les pintures de l’absis foren realitzades pel mestre de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Josep Mestres i Cabanes. Les campanes van ser forjades per l’empresa Hijo Barberí, d’Olot. Els vitralls, de Vitrall Art. La pedra artificial va ser proporcionada per Josep Beín, la ferreria artística per P. Peronella Segrià, la pintura general d’lsidre Grau i l’estuc de Ramon Gausset.
El bisbat de Barcelona va escripturar al 1961 la compra del terreny on es va edificar església i casa parroquial a la Companyia General Urbanitzadora SL
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
divendres, 12 de juliol del 2019
A la Santa Maria de Montcada dels anys 40 i 50 es van editar un seguit de programes de festa major que hom col·lecciona de bon grat.
Un dels recordats és el següent programa dels anys 40:
Ja als anys 50, trobem edicions amb fotografies, com aquest de la Festa Major de 1953:
O aquest altre de les festes de 1954, on va actuar la ballarina A. Barrera
A les festes del 1956 es va aconseguir amb el permís especial de la governació del règuim franquista, fer balls de sardana, limitant el seu espectacle com a acte folclòric tradicional.
Al programa de les festes de 1959 trobem un bonic dibuix de gitana, novament com a vestimenta folklòrica catalana.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Festa Major,
Festes i Tradicions,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 40),
Segle XX (Anys 50),
Terra Nostra
divendres, 28 de juny del 2019
El 1967, el Restaurant de la Roser publicava aquest calendari. Fixem-nos en l'empedrat encara de la carretera N-150.
La carretera sembla més ample, però no... els vehicles eren més estrets.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Restaurant Roser,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
divendres, 10 de maig del 2019
El 8 de setembre de 1961 es va inaugurar la coberta de la pista del Casino de Terra Nostra.
La següent targeta conmemorativa de la inauguració ens mostra l'estructura de la pista:
Recuerdo de la construcción de la cubierta de la Pista del Gran Casino de Santa María de Moncada, inaugurada el día 8 de Septiembre de 1961, gracias a la entusiasta colaboración de los Sres. Socios de la Entidad.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
1 comentaris
Etiquetes:
Casino,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
dilluns, 1 d’abril del 2019
L'abril ja és aquí i amb ell, una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas d'una imatge realitzada des del camí que va del cementiri de Montcada cap al parc de Can Oller, passant per la falda del turó de Montcada.
A la imatge veiem, a banda esquerra, el veïnat de Terra Nostra i, a banda dreta, separat per la riera, el polígon industrial de la Ferreria.
Esperem que us agradi. Ens veiem l'1 de Maig, dia del treballador.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
La Ferreria,
Punts de Vista,
Santa Maria de Montcada,
Segle XXI (Anys 10),
Terra Nostra
divendres, 21 de desembre del 2018
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Sans,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 50),
Terra Nostra
dilluns, 1 de gener del 2018
Molt bon any a tothom! Encetem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista, en aquesta ocasió, en una sèrie de dotze postals dedicades a la llum i al color que publicarem cada dia 1 de mes.
Mantenim la sèrie panoràmica de les postals a 16:9 i la novetat d'aquest any esdevé en l'amplada total de la imatge a la postal.
Avi dia 1 de gener de 2018 us oferim una postal de la nostra estimada Font de Mitja Costa, a la falda del malmès Turó de Montcada. Esperem que us agradi.
Si voleu fer una ullada a les sèries de postals dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017 podeu fer-ho clicant aquí.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font de Mitja Costa,
Punts de Vista,
Santa Maria de Montcada,
Segle XXI (Anys 10),
Terra Nostra
divendres, 12 de maig del 2017
El barri va començar el seu llarg viatge poc abans de la Guerra Civil espanyola, amb aquest nom de Terra Nostra, nom que les autoritats franquistes van canviar a Santa María de Moncada, pel qual encara avui es coneix.
Un dels episodis del barri recau als Magatzems Alemanys, també coneguts com "Almacenes Capitol", al carrer Pelai de Barcelona, eren especialistes en oferir grans regals a canvi de comprar al seu establiment. Tant és així que oferien des de cotxes, a parament de la llar i cuina, electrodomèstics i infinitat de regals a "duro per quatre pessetes".
Com és evident, es tractava de campanyes de marqueting, importades de païssos ja acostumats al gran capitalisme i que a Barcelona també van causar cert furor entre els barcelonins i gents de fora.
En aquesta línia, el 31 de Maig de 1936, els magatzems van arribar a fer una promoció especial consistent en donar als seus clients, durant un període de cinc anys una llibreta de cupons, amb la qual podien anar aconsseguint un pam quadrat de terreny a Santa Maria de Montcada, per cada 2,5 pessetes de despesa a la botiga (posteriorment va ser per cada cinc pessetes). Com és evident, assolir l'objectiu d'edificar-se una casa no era pas fàcil.
La transcripció de l'anunci diu:
AlmaceneS AlemaneSLa casa que vende más barato de BarcelonaHa conseguido facilitar a sus clientes el ser propietarios, gratuitamente de un solar en "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" (Moncada- Sardañola)
Almacenes Alemanes, atento siempre a granjearse el favor, simpatía y adhesión de sus clientes, ha contratado con "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA", una exclusiva sobre terrenos, que dedicará al obsequio de su adicta clientela, con el fin de convertir a sus favorecedores, de acuerdo con las actuales orientaciones económicas, y sin esfuerzo material alguno, en Propietarios.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" y en las oficinas instaladas en nuestros locales, facilitará a los clientes de ALMACENES ALEMANES, libretas coleccionadoras de sellos, equivalentes a palmos de terreno.
ALMACENES ALEMANES, REGALARÁ a sus compradores poseedores de libreta coleccionadora, un sello equivalente a un palmo cuadrado de terreno, por cada 2,50 pesetas de importe de compra, durante el pazo de 5 años, que mediarán entre el 1º de Junio del actual y 30 de mayo de 1941
Además el poseedor de una libreta y sus familiares, tendrá derecho también a adquirir sellos, contra el pag de pesetas 0,25 uno, aunque el precio del palmo sufra aumento en los solares del resto de la Urbanización.
No tendrá derecho a reclamar sellos, el cliente que no tenga libreta coleccionadora.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" - Esta nueva Urbanización está emplazada a 11 Km de esta ciudad, en uno de los más pintorescos parajes del Vallés, entre las villas de Moncada y Sardañola-Ripollet, a lo largo de la carretera de Barcelona a Sabadell, cruzada por la linea de los FF.CC del Norte, donde está proyectado por la Urbanización, la construcción de un Apeadero. Su trazado está de acuerdo con las más nuevas tendencias de la técnica moderna con amplias calles, plazas y avenidas, con su arbolado, fuentes y jardines públicos, campo de deportes y proyecto de servicios que una Urbanización bie dotada exige.
Sitio sano por excelencia, rodeado de bosques, desde donde se divisa todo el Ballés, con el Montserrat, Sant Llorens de Munt y el Montseny en su fondo.
Para las 200 libretas de la primera edición, que podrán llenarse con los sellos regalados por ALMACENES ALEMANES, se han delimitado DOSCIENTAS parcelas de a 8000 - palmos cuadrados cada una, que equivalen al contenido de 8000 sellos de cada libreta.
La cotización actual del terreno de la Urbanización es de 0,25 pesetas el palmo cuadrado, comprendido la pared, verja y acera.
Infórmese y suscríbase cuanto antes, para obtener una libreta, y así podrá estar comprendido en el primer lote de 200 solares.
Los clientes inscritos, sírvanse pasar a recoger su libreta a partir de mañana día 1ª JUNIO 1936
Si ens fixem, l'anunci és trencador. Doncs es parla del que realment necessita qualsevol botiga tipus "Corte Inglés", és a dir clientela disposada a esperar darrera la persiana per lliurar-se al plaer del consum, sense massa miraments:
La transcripció és:
¿USTED NO SABE LO QUE ES SANTA MARÍA DE MONTCADA...?Es la Urbanización mejor y más moderna de Cataluña, emplazada entre Moncada y Sardañola.La más sana, la más bella, la más pintoresca y la más cercana a la Plaza de Cataluña.La más urbanizada, con hermosas calles, artísticas avenidas, plazas, fuentes, aceras, arbolado, electricidad, (gas, pistas tenis, piscinas, campo de deportes en proyecto).Inmenso bosque de pinos de 10 millones de palmos cuadrados.Estación de f. c. propia. Carretera directa a 11 km Plaza Cataluña.Iglesia propia con misa todos los días y festivos.Más de cien casas construidas ya. Ochocientos propietarios.Fixem-nos primer en la immobiliària, que ara ja no és la "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA", i ha passat a ser la "COMPAÑÍA GENERAL DE URBANIZACIONES", curiosament també al carrer Pelai número 7.
Aquesta és la prova que la immobiliària amb nom català que va castellanitzar-se, finalment va haver de canviar-se el nom, tot evitant el mot "TERRANOSTRA", per tal d'ajustar-se al nou context polític.
En qualsevol cas, aquest darrer anunci no es parla dels Magatzems Alemanys, sino que simplement sembla que ofereix les parceles sobrants en venda que la Guerra Civil no va permetre otorgar.
L'anunci és especialment rellevant, doncs sabem que el 1936, aquesta immobiliària tenia 200 parcel·les en contracte amb els magatzems alemanys, i ara, el 1941 diu que hi ha 100 cases construïdes i vuit-cents propietaris.
Aquesta dada permet veure que hi havia centenars de propietaris, que probablement tenien un petit troç de terreny, però insuficient com per a poder bastir una casa. En definitiva, el negoci dels cupons no va ser tan lucratiu com va semblar al principi i la Guerra Civil ho va acabar d'adobar tot.
Veiem finalment un altre anunci de La Vanguardia, el 17 de Juliol de 1942:
Ens sobta que de l'anunci de 1936 es parla de 200 parcel·les de 8000 pams cada una i el 1942 es parla del sorteig del segon solar de 8000 pams i d'un tercer solar, també de 8000 pams pel setembre d'aquell mateix any.
Ja es parla de Santa María de Montcada i no de Terra Nostra, i tanmateix la immobiliària segueix sent "Compañía General de Urbanizaciones", però deixa el número 7 i passa al número 9 del mateix carrer Pelai de Barcelona (recordem que els Magatzems Alemanys estaven als números 18, 20, 22 i 24 del mateix carrer, a la vorera mar).
També diu que queden 22 llibretes de cupons per a donar i recordem que hi havia 200, que entenem gairebé totes són d'aquells 800 propietaris que comparteixen un petit troç de terreny que no els dóna per a fer-se la casa.
Novament resulta curiosa la necessitat de vendre els terrenys. A l'anunci del Maig de 1941 es diu:
En aquest del Juliol de 1942, la urbanització és segons l'anunci:
A partir de llavors, es fan noves promocions i campanyes d'anuncis, com el següent, un dels més llampants:
Al panflet es manifesten les infraestructures més representatives, com el restaurant, l'església, la devoció a la verge i algunes cases-xalet de mostra. És curiós el fet que es parla de "millones de pinos", quan realment és una desmesura.
Un collage de la vida moderna, de la que calia evadir-se en un indret natural com Santa Maria de Montcada. Es veu un vaixell, torres elèctriques, un funicular, un tren de vapor, motors, màquines i la central tèrmica.
Un dibuix de Plaça Catalunya i un altre de l'estació del barri de Santa Maria de Montcada, que el tren arriba en 18 minuts.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 30),
Segle XX (Anys 40),
Terra Nostra






















































