Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX (Anys 90). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX (Anys 90). Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de març del 2023

Pels volts de la dècada de 1890 un autor desconegut va projectar aquest alçat de la façana de Santa Engràcia de Montcada. Amb molta probabilitat es tracta d'un dels projectes presentats per la construcció de la nova parròquia, que finalment va ser portada a terme en primera instància per Sagnier.


Fons: Arxiu Municipal de Barcelona

divendres, 13 d’agost del 2021

 La Torre dels Fares és un element patrimonial de primer ordre per Montcada i Reixac. Veiem algunes imatges del passat comparades amb aquest estiu de 2021.

Finals XIX o Principis de segle XX :: 2021


Pou i pati interior


  
L'entrada al barri a finals del segle XIX i principis del XX ja estava malmesa. Havia començat a perdre el refugi de teules de l'entrada.
 


1915 :: 1999 :: 2021


 
A la imatge de 1915 no podem apreciar si la nau del nord-est, a l'esquerra de la foto, encara estava en peus. Sí que mantenia la paret amb teules d'una possible teulada, però bé podria estar en la mateixa situació que a la foto de 1999, on la paret i les teules també són visibles, incloent les mateixes humitats. Des de 1999 a 2021 aquest mur ha colapsat.

D'altra banda, de 1999 a 2021 observem que algunes teules de la façana principal i interior del pati s'han trencat i han començat a abocar aigua de pluja sobre la paret, deixant el rastre fosc que observem actualment. 
 
A les darreres dècades el pati ha estat emplenat de terra, molt probablement per a bastir algun hort.

divendres, 18 de juny del 2021

A les 23 h del 8 de juliol de 1893 uns 18 o 20 excursionistes van sortir de Barcelona, cap al turó de Montcada.


 Fons: Revista "Metralla", 21 de febrer de 1908. Núm 054

divendres, 10 d’abril del 2020

Les següents dos fotografies estan etiquetades a finals del segle XIX. Nosaltres creiem que és més probable que siguin de la primera dècada del segle XX.

El cert és que són molt i molt antigues. Fixeu-vos que no hi ha cap xiprer encara, un arbre que en fotos dels anys 20 sí que apareix, per exemple aquí. Als anys 10 els xiprers no hi eren encara, tal i com es demostren en fotos com la que veien aquí.


Una altra perspectiva realitzada el mateix dia:

Fons: Desconegut.

divendres, 11 de maig del 2018

Fa gairebé 128 anys d'aquesta columna publicada a La Vanguardia, el 25 de novembre de 1890.


Según un periódico ha recorrido la barriada de Moncada conocida con el nombre de "Marrampiño" un sujeto que, fingiéndose delegado de una autoridad eclesiástica, engañó a vecinos de aquella barriada, comprometiéndose a construir varias obras de albañilería para edificar una capilla, logrando que se le hiciera buen número de donativos.
Investigant més sobre aquest engany, he pogut descobrira on van trobar des de La Vanguardia aquesta referència, "según un periódico". Doncs no és cap altre que el diari madrileny "La Dinastía", que un dia abans el 24 de novembre de 1890 va publicar:


Dice un colega que ha recorrido la barriada de Moncada llamada "Marrampiño" un sujeto que fingiendo ser delegado de una autoridad eclesiástica, engañó a aquellos sencillos habitantes, comprometiéndose a construir varias obras  de albañilería para edificar una capilla, logrando que se le hicieran multitud de donativos, con los cuales se ha largado bonitamente.

I és que l'engany, la pilleria, l'espavilat de torn i el voler aprofitar-se dels altres no és cosa d'avui. Només han canviat les necessitats dels que es deixen enganyar, doncs les necessitats dels estafadors són sempre les mateixes: els diners.

divendres, 23 de març del 2018

Recentment he adquirit un petit gravat a tinta de Sant Pere de Reixac.


El gravat diu "Iglesia de Reixach parroquial de Vallensana. Rafael E. Deleter. 1895."

Aquest gravat el podem comparar amb una fotografia d'uns 25 o 30 anys després, on l'església mantenia encara intacta la seva fisonomia, abans de la Guerra Civil.


Sant Pere de Reixac. Anys 20 del segle XX. El dibuix de Rafael E. Deleter té menys finestres i contraforts i la nau és molt curta o bé només vadibuixar la capella del Roser (a la foto es veu a la vora del campanar,a la dreta de la porta d'accés a la nau principal.

Després de investigar qui era la persona que va fer el dibuix podem dir que va ser en Rafael E. Deleter Bastardas, on trobem les següents referències als diaris entre el 1909 i fins abans de la Guerra Civil, on en Rafael tenia certa representació a la Reial Societat Colombòfila, on va guanyar alguns premis i va arribar a tenir un càrrec.

També va ser un dels membres destacats del somatèn amb el grau de caporal del districte sisè, que li va permetre ser part de diverses comisions que el van portar a poder saludar a Primo de Rivera o a entregar medalles d'honor a la dona de Milans del Bosch. També va ser membre de l'empresa El Fenix de Aguas Potables.

Val a dir que com a somatèn va assistir a exercicis de tir al blanc a la Vallensana. Després d'un silenci sepulcral a les publicacions de la postguerra, apareix una referència al seu testament l'any 1953, any que pensem va morir.

A continuació fem un petit homenatge a la persona que va fer un dibuix de Reixac a finals del segle XIX amb un seguit de les referències que hem trobat a l'estudi realitzat sobre ell.
  • 29/04/1909 - La Vanguardia: Se li otorga un diploma de mèrit per la quarta posició en un concurs de coloms missatgers de 150 km a Almacellas, organitzat per la Real Sociedad Colombòfila de Cataluña.
  • 04/02/1910 - La Vanguardia: Real Sociedad Colombófila de Cataluña, Secretario Contador  don Rafael R. Deleter.
  • 10/02/1911 - La Vanguardia: Apareix com a secretario-contador de la Real Sociedad Colombófila.
  • 13/01/1912 - La Vanguardia: Apareix com a vocal de la junta directiva de la Real Sociedad Colombófila.
  • 24/05/1915 - La Vanguardia: Se li otorga dos premis, diploma i 50 pessetes en premi en un concurs de coloms missatgers, en un segon derby del centre Colombófil Català, des de Miranda del Ebro (450 km)
  • 01/06/1921 - La Vanguardia: paga 5 pessetes en un homenatge a la "señorita Martinez Anido".
  • 06/12/1924 - La Vanguardia: paga 10 pessentes en favor al "aguinaldo del soldado", en la capitania general.
  • 13/12/1925 - La Vanguardia: Se li concedeix la medalla a S.M. 
  • 02/02/1926 - La Vanguardia: és un dels que saluda al general Primo de Rivera.
  • 08/06/1926 - La Vanguardia: Presideix un banquet al restaurant "La Patria" i surt com a cabo accidental del somatén del distrito sexto.
  • 23/12/1926 - La Gaceta Municipal de Barcelona (num 51): Apareix una autorització d'obres a "Rafael E. Deleter, para practicar diferentes obras en la casa señalada con el nº 25 de la Ronda de San Antonio".
  • 06/02/1927 - La Vanguardia: En un Homenatge al Capitán General aporta 5 pessetes.
  • 19/06/1927 - La Vanguardia : Concurso de Tiro al Blanco. El domingo último tuvi lugar en Moncada un concurso de tiro al blanco organizado por el somatén del distrito VI de esta capital como final de las prácticas que realiza durante el año (...). Fueron presenciadas las tiradas por el cabo accidental del mismo don Rafael E. Deleter Bastardas correspondiendo los primeros premios de las distintas categorías a (...)
  • 25/05/1929 - La Vanguardia: el cabo Carulla, subcabo Deleter i capitán auxiliar Martinez compareixen com a comissió del somatén al Govern Civil per a oferir la medalla del somatén com a obsequi a l'esposa del governador Milans del Bosch, madrina de la bandera del districte VI del somatén.
  • 07/07/1929 - La Vanguardia: Apareix com a subcabo del somatén.
  • 25/12/1929 - La Vanguardia: paga 5 pessentes en una "subcripción en honor al alcalde de esta ciudad"
  • 28/05/1930 - La Vanguardia: Signa "en el álbum de los Reyes" durant la visita del rei a la claurisa del VII congrès internacional de la propietat urbana.
  • 04/01/1931 - La Vanguardia: Han sido aprobados por el capitán general los nombramientos de cabo y subcabo del somatén del distrito sexto de esta capital hechos a favor de don Rafael E. Deleter Bartardas y don Manuel Sabater Carbonell, respectivamente.
  • 15/01/1931 - La Vanguardia: Apareix com a "cabo del somatén del distrito sexto".
  • 06/04/1932 - La Vanguardia: Apareix com a padrí del nuvi Alberto Bastardas y Parera
  • 06/07/1934 - La Vanguardia: Tribunal Industrial: Señalamientos para hoy. Juicios - A las diez y media. Número 651: Por reclamación de salarios del obrero Francisco Torres contra el patrono Rafael Deleter.
  • 01/11/1934 - La Vanguardia: Visitas al general Batet: Entre otras personas, visitaron ayer al general Batet don Enrique Musté Porqueras, don Manuel Silva Bello, don Rafael E. Deleter Bastardas, (...)
  • 12/01/1936 - La Vanguardia:  Firma com a vocal secretari de la junta directiva de "El Fenix de Aguas Potables"
  • 06/03/1953 - La Vanguardia: La comisión municipal permanante va acceptar "el legado instituído por don Rafael E. Deleter y Bastardas en su testamento a favor de los Museos Municipales consistentes en un reclinatorio y un tríptico con pinturas de Mirabert".

Gràcies a ell tenim aquest meravellós dibuix de Reixac. Gràcies.

divendres, 9 de febrer del 2018

Prou són conegudes les postals dels editors Angel Toldrà (ATV), Lucien Roisin o bé les de la fototipia Thomas, però abans d'ells hi van haver d'altres que van ser pioners en la matèria.

És el cas de les postals de Joan Baptista Turull i Fournols (1877-1964) que a finals del segle XIX ja va realitzar un petit recull de postals, encara que desaparcebudes, hi quedava inclós el poble de Montcada i Reixac.

En Joan Baptista Turull no només va realitzar aquesta petita sèrie de postals, sino que d'ell també són algunes imatges estereoscòpiques que tenim de Montcada als primers anys del segle XX. Va ser tambe un dels tres socis de "Hispano Films".

Imatge de la carretera vella i la fàbrica de mistos (cerillas) realitzada per Turull.

Joan Baptista va contraure matrimoni l'any 1900 amb Dolors Dardet i Bonaplata i les seves postals són conegudes com postals "J. B. Turull" o bé "Foto Turull", imatges pel record que van ser impreses a la impremta Sabater (Imp. Sabater).

Val a dir que els pocs exemplars que podem trobar són postals enviades entre 1900 i 1905. Vegem-ne la sèrie, de la qual tenim una postal que no hem pogut localitzar, en concret la postal número 6.

Incorporem també les postals trobades fins a completar la col·lecció, amb algunes imatges dels pobles de Mollet i Martorelles.

Postal 01 - Montcada. Estació de França.


Postal 02 - Montcada. Pont sobre el riu Besòs (realment és el pont sobre el riu Ripoll).


Postal 03 - Montcada. Vista Parcial.


Postal 04 - Montcada. La Carretera.


Postal 05 - Montcada. Vista General. 

Postal 06 - Actualment postal no trobada. Desconeixem si realment es tracta d'una vista de Montcada.

Postal 07- Mollet. Riu Besòs.  


Postal 08 - Mollet. La Carretera. 

Postal 09 - Mollet, Vista General. 

Postal 10 - Martorelles. Vista General.

divendres, 8 de desembre del 2017

Considerem el següent gravat amb relatiu interès, doncs trobem el castell de Montcada, en el que entenem és el cim del nostre Turó.

Diem relatiu interès doncs, la representació del castell probablement és fruit de la imaginació del gravador de l'obra i, per tant no podem atribuïr-lo a cap realitat tangible del desaparescut castell dels Montcada.


El gravat mostra un setge al castell de Montcada, amb el títol "Cerco a Moncada", un gravat trobat en un dels quatre volums de "Glorias Españolas" de l'autor Carlos Mendoza, el 1890.

L'autor del gravat és Joan Serra Pausas, un dibuixant i gravador barceloní de gran rellevància al darrer terç del segle XIX.

Si us interessa saber les darreres dades sobre com era el castell de Montcada que va coronar el nostre Turó, consulteu la revista "Quaderns", número 35 d'aquest mes de desembre. La revista es presentarà a la Fundació Cultural Montcada (Carrer Major 47) el proper dijous 14 de Desembre a les 19:00.

dimarts, 14 de febrer del 2017

Només és una petita dada sense gaire rellevàcia, però deixam-ho anotat. A l'arxiu de Sant Genís de Vilassar trobem el matrimoni de Francesc Umbert, àlies Palas, pagès de la parròquia de Sant Pere de Reixac, amn Jerònima Blanch, donzella i filla de Pere Cases, àlies Blanch i Elionor Blanca, a la parròquia de Sant Genís de Vilassar. El matrimoni es va realitzar el 23 de gener de 1595.

dissabte, 30 d’abril del 2016

És Festa Major a Mas Rampinyo i per tal de recordar que aquesta festa ve de llarg, podem fer una ullada per exemple al setmanari"La Veu del Vallès", en concret del número de de principis de Maig de l'any 1899.


La revista, a 15 cèntims, amb tres punts de venda (un a Ripollet, un altre a Granollers i un darrer a Barcelona) ens informa de la gresca d'aquell barri agrícola. Diu:


Moncada. Los dias 14 y 15 en lo carrer de la Llagosta (Mar Rampinyo), hi haurà balls y concerts per la orquesta "Los Agustins" de Granollers. La Germandat de Sant Isidro, disposa solempnes funcions religiosas en la parroquial, en quin ofici hi tocarà "La Catalana" de Granollers.

A la mateixa revista trobem anuncis de carruatges, de guano pel camp i també de les dos orquestes:



divendres, 22 d’agost del 2014

En aquests dies de calor i vacances d'estiu us oferim una imatge d'una postal del 1897 en la que es pot observar l'estació de ferrocarril de Mas Rampinyo i un tren de vapor de l'època.

Desconeixem si la foto és certament d'aquest any, ja que se sap que la planta baixa es va construir l'any 1884 i el pis superior a finals/principi de segle XX. A la foto ja es veu el primer pis i per tant desconeixem ara per ara si es tracta d'una de les imatges més antigues d'aquesta estació.


La següent imatge pertany al mateix indret dècades després, a principis dels anys 2000:



divendres, 28 de juny del 2013

Fa un temps us vàrem fer un petit incís de la torre de telegrafia òptica que hi havia dalt el turó, a finals del segle XIX i com les notícies de interès passaven pel nostre poble mitjançant aquesta tecnologia.

Avui llegint el bloc de records de terrassa, hem pogut conèixer la següent referència que fa referència a les molèsties de comunicació que hi tenien els habitants de Terrassa per tal de comunicar-se per telèfon amb Barcelona:

Cal que recordem que, en data 1 de gener de 1892, es va inaugurar el servei telefònic a la ciutat i que llavors, des de Terrassa, no es podia comunicar amb Barcelona directament, de tal manera que primer es tenia que establir una comunicació amb Montcada, degut a una curiosa autorització que tenia concedida un veí d’aquesta localitat. Una autorització però que va ser eliminada al juliol del 1896.

Per tal de complementar la informació relativa als primers telèfons podeu consultar els articles publicats per Josep Bacardit a:

divendres, 10 de maig del 2013

El dissabte 23 de Novembre del 1895, el diari "La Dinastia", un diari polític, literari, mercantil i d'avisos, publicava, a la seva pàgina 3, i en concret a la secció judicial del diari, una notícia sobre una subhasta a Mas Rampinyo.


L'edicte diu:

En virtud do lo dispuesto por el señor Juez municipal del distrito del Hospital, encargado del despacho del Juzgado de primera instancia del propio distrito, en providencia de diez y nueve del actual, dictada en los autos ejecutivos que insta doña Josefa Abellana, contra don Cayetano Sarrá, se sacan á pública subasta por término de veinte dias, las fincas siguientes:

1.° Toda aquella casa de dos solares compuesta de bajos y un piso, con patio ó salida á ella contiguo en el que hay otro pequeño edificio destinado en parte á bodega y en otra parte á establo, y anexo á la misma casa otro solar ó porción de terreno cercado de pared hasta la altura del primer piso, formanco todo una sola finca que en junto mide la superficie según los títulos, trescientos sesenta y siete metros, setenta y siete decímetros, y según la relación del perito, trescientos diez y siete metros, seis centímetros, situada en el pueblo de Reixach, caserío de Mas Rampiño, calle Nueva ó Carretera Real de Vich y señalado de número veinte y dos, y linda á Oriente, frente con la citada calle Nueva ó Carretera Real de Vich, á Mediodía, derecha, con honores de Teresa Carbi y Sarrá; á .Poniente, detrás, con otros de don Ramón Anglarell; y á Norte, izquierda, con otros de Nicolás Mogas; valorada en siete mil quinientas cuarenta pesetas, sin deducción de cargas.

2.° Toda aquella casa compuesta de bajos y un piso, y antes con un patio ó salida al detrás y hoy sin patio ni salida al detrás, por haber sido tapiadas las aberturas que con él comunicaban, según los indicios marcados que ha podido observar el perito, situada en la calle de San Antonio, del pueblo de Moncada, y señalada de número veinte y cuatro, antes veinte, de superficie mil doscientos se'.enta y un palmos, equivalentes á cuarenta y ocho metros, dos centímetros superficiales, lindante á Oriente, frente con la citada calle de San Antonio; á Mediodía, derecha y á Poniente, espalda, con honores de Juan Sarrá; y á Norte, izquierda, con un callejón sin nombre, valuada en mil trescientas noventa y cuatro pesetas, sin deducción de cargas.

El remate tendrá lugar en la Sala audiencia de este Juzgado, sito en el Paseo de Isabel II, número uno, piso segundo, el día veinte y_sipte de Diciembre próximo, á las once de su mañana; advirtiéndose á los licitadores que para tomar parte en la subasta deberán depositar previamente en la mesa del Juzgado ó en el establecimiento destinado al efecto, el diez por ciento del importe de valoración; que no se admitirán posturas que no cubran las dos terceras partes de dicha valoración; que los títulos de propiedad, consistentes en la certificación librada por el Sr. Registrador de la Propiedad correspondiente,estarán de manifiesto en la Escribanía para los que deseen examinarlos, debiendo el rematante conformarse con los mismos, sin tener derecho á exigir otros; y que los gastos de subasta y demás inherentes á la misma, vendrán de cargo del rematante.

Barcelona vente y dos de Noviembre de mil ochocientos noventa y cinco.—Luis Duran.
 
Detall de l'edicte.

divendres, 8 de març del 2013

Les Festes Majors d'enguany eren un aparador que els vilatans dels pobles esperaven per tal de gaudir d'uns dies diferents a la resta, d'un moment de distracció, de balls, de menjar alguna cosa diferent, o com ja se sap, per a lluir-se davant els altres del poble.

En alguns pobles, on de Festes Majors n'hi ha hagut més d'una, les rivalitats per a veure qui la feia més grossa també hi eren presents.

En qualsevol cas, avui us presentem una petita referència que va publicar La Vanguardia el dijous 25 d'Abril de l'any 1895:



La transcripció és la següent:
Ha sido contratada la reputada orquesta "La Catalana" de Granollers para tocar en los conciertos y bailes que se darán en un entoldado levantado al efecto en el pueblo de Mas Rampiño que celebrará su fiesta mayor durante los días 28 y 29 del corriente.
Val a dir que aquesta notícia es va publicar en portada de l'exemplar de La Vanguardia d'aquell dia, de manera que pel que vol semblar, s'acosta a un fet de certa rellevància i que d'una manera o una altra podia fer arribar espectadors de fora del poble, inclús de la ciutat de Barcelona, a aquella potser no tan humil Festa Major de Mas Rampinyo de fa gairebé 118 anys.

Es poden fer algunes lectures d'aquesta petita referència:
  • Es parla de la Orquesta "La Catalana", una Orquesta, titllada de "reputada". Això vol dir que sembla que es van gastar els "duros" en la seva contractació; potser per a atreure persones d'arreu i fer una Festa Major per a que, tothom que volgués gaudir d'aquells dos dies d'Abril a Mas Rampinyo, ho pogués fer.
  • Es parla de concerts i balls, de manera que no només la Orquesta era present a la festa. Com ja era habitual, altres actuacions eren habituals a l'envelat.
  • Parlant de l'envelat, com podem veure ja ve de lluny el seu ús per a la Festa Major. Els envelats però han quedat marcats fora d'un camí que avui dia ja no entenen les noves generacions, però fins no fa gaires anys eren presents encara a les Festes Majors dels pobles.
  • La Festa Major es va centrar en els dies 28 i 29 d'Abril (diumenge i dilluns respectivament), una miqueta diferent a com es cel·lebra avui dia, amb més de dos dies de Festa Major.
  • Es parla del poble de Mas Rampinyo.
En relació a la contractació, la Orquesta "La Catalana" era una Orquesta amb seu a Granollers que oferia actuacions en diverses poblacions dels voltants, con per exemple Sabadell, Cerdanyola, Mollet, Granollers, etc.



Hem pogut rescatar alguna imatge antiga d'aquesta orquesta, com per exemple la dels següents fulletons publicitaris os es comentava que:

Orquesta "La Catalana" - Granollers. 
Telèfon 179
Fundada en 1885
Registrada en 1899

Molt senyor meu:Al oferir-li de nou l'Orquesta que tine l'honor de dirigir ; me cap la satisfacción de dir-li que està formada pel mateix professorat ja conegut que tant s'ha fet aplaudir per sa tasca artística en tots els genres [gèneres] de la música d'actualitat a que's dedica.

Ambaital motiu queda de vostè adm. S. S.
q.b.s.m
J Tapias Canal.

Per a contractes: Melcior Mayol. (...)

Notes: Es prevé a nostres favoreixedors que cal que's fixin bé amb l'anti i conegut nom d'aquesta Orquesta , car hi ha qui amb altres titols parescurs procuta aprofitar-se de la consegüent confusió, així també la classificació que perteneix. 
També's posa en coneixement l'èxit conseguit per la Capella de Música de la mateixa Orquesta, la qual comfia en distingit professor d'harminium valioses parts solistes (...) i extens repertori dels més acreditats autors.

Imprenta Joseph.




D'això podem veure que:
  • Quan va venir a tocar a la Festa Major de Mas Rampinyo, al 1895, la Orquesta ja portava 10 anys d'existència, però encara no estava "registrada" com a tal, tot fent "bolos" de poble en poble i de festa major en festa major. 
  • D'enganys sempre n'hi ha hagut i l'Orquesta ja ho deixa clar al seu prospecte, tot indicant que per aquelles dates n'hi havia Orquestes que feien servir el mateix nom o un de similar i que els hi feien la guitza.

De l'Arxiu Municipal de Granollers us oferim alguna imatge de la cobla sencera de justament l'any 1895, quan van tocar a Mas Rampinyo:


Orquestra La Catalana, 1885. Autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr - Arxiu d'Imatges


Orquestra La Catalana, 1904. Autor desconegut / Col·lecció Ajuntament de Granollers / AMGr - Arxiu d'Imatges


Amb el pas dels anys va sorgir la Cobla-orquestra de Granollers "La Catalonia", provinent de la Orquestra La Catalana i d'aquí cap a la seva evolució futura:

De "fotosformacionsmusicalsdecatalunya".

divendres, 8 de febrer del 2013

Avui us presentem un petit recull informatiu publicat a La Vanguardia, el dimarts 29 d'Abril de 1890 d'un tràgic succés, que finalmente va acabar bé, i que va tenir lloc pel matí del diumenge 27 d'Abril d'aquell mateix any:

La transcripció del texte és la següent:
El domingo por la mañana dos niños qe pasaban por el puente de palo que desde Mas-rampinyo (Moncada) dá acceso sobre el río Besós a Rexach perdieron el pie y cayeron al rio que llevaba gran cantidad de agua.

La madre de dichos niños, el mayor de ocho años, que en la orilla amamantaba un tierno hijo, lo dejó en el suelo y se echó al río para salvar a los dos niños que arrastraba el agua vertiginosamente.

Acudieron varios hombres y se echaron al río, consiguiendo con grandes esfuerzos salvar á los dos niños y á la madre, que también corría inminente peligro.
Pensant en aquest lloc, he recordat una fotografia que vaig fer l'any 1993 (100 anys després dels fets exposats) per aquells mateixos indrets, tot fent una passejada cap a Reixac i és tal que, com si fos el fet consagrat d'una profecia apocalíptica, el Riu Besòs va tenyir-se de sang a l'estiu del 1993, com era habitual en aquelles èpoques passades.


La foto la vaig fer des de una petita passarel·la de formigó que travessava el riu a l'alçada de Can Fontanet, potser prop de la passarel-la de pals més de 100 anys enrere:


 Fons personal Xavier Colomé. 


Com passa a les fotos i el pas del temps, el color no dóna una visió realista del color de l'aigua, ja que realment era molt més vermella, però es pot apreciar els disbarats que llavors es feien, tot abocant tints i substàncies químiques de tota mena al riu.

divendres, 20 de gener del 2012


He trobat el següent gravat a la revista "La esquella de la Torratxa", que va ser un diari satíric i literari publicat des dels anys 70 del segle XIX fins a principis del segle XX i redactat en català.

En concret el número 667, editat a Barcelona, el 24 d'Octubre del 1891, ens incorpora el gravat d'un riu, un pont i algunes cases, ubicades en algun lloc entre Montcada i Cerdanyola:


El riu ha de ser el Ripoll o bé la riera de Sant Cugat, però 120 anys segurament han causat molts canvis a l'entorn. Algú pot identificar aquest indret?  Sembla visible un pont al fons del riu i el seguit de cases de la vora del riu.

Font: La esquella de la Torratxa. Número 667, Barcelona, del 24 de Octubre de 1891. Any 13.

dijous, 1 d’abril del 2010

En aquest segon article parlarem de l'Aqüeducte Alt i dels dipòsits de la Trinitat.

L'Aqüeducte Alt

L'epidèmia de tifus que va patir Barcelona en 1914, juntament amb el creixement demogràfic, va decidir a l'Ajuntament a renovar les velles conduccions d'aigua que abastaven la ciutat provinent de les mines i pous de Montcada. Al solar situat entre la carretera de Ribes i el Rec Comtal, de propietat municipal des de 1891, s'aixecà la central elevadora de la Trinitat, amb dos dipòsits de 10.000 m3, des d'on es distribuïa l'aigua vers el pla de Barcelona a traves de Sant Andreu, i cap a l'Aqüeducte Alt, que circulant per la falda dels turons d'en Manyoses i de Roquetes havia de portar l'aigua per la Vall d'Hebron fins Vallcarca.

Per alimentar l'Aqüeducte Alt s'aixecà a la Trinitat Nova, en 1915, un altre dipòsit subterrani de 10.000 m3 i dos edificis pel seu servei, connectats amb la central elevadora per un túnel per on passaven les canonades. El cost total de l'obra fou de 113.883,22 pts. El punt més alt era un pont de tres ulls circulars, avui desaparegut, que devia portar les conduccions fins una segona central elevadora que mai es construí.

Fins l'estiu del 2001, les instal.lacions a les que varem poder accedir tenien 633 m de recorregut i 73 m de desnivell, però les obres de la línia IV del metro van enderrocar la part superior de la galeria. Popularment és coneguda com la Galeria dels tres-cents esglaons, malgrat tenir-ne al menys, tres-cents seixanta set.

Situació: L'edifici que hi comunica és al final del carrer S'Agaró, al barri de la Trinitat, entre l'avinguda de Vallbona i la Meridiana.

Coordenades UTM:


Extrem inferior
31T 0432349
4589723
Z 34 m

Dipòsit de la Trinitat
31T 0432225
4589655
Z 53 m

Extrem superior
31T 431984
4589563
Z 107 m

Descripció: A través d'un forat a la paret s'entra a la part superior d'una cambra de planta rectangular de 12x9 m i 15 m d'alçada, amb un pis a 5 m del terra. Una escala, ocupada per fanals i runa, permet baixar fins el nivell inferior, des d'on podem accedir a la galeria o pujar per una altra escala, també plena de runa, fins el pis entremig. En els extrems nord-est i sud-oest de la cambra, a 10 i 5 m del terra respectivament, s'hi troben dues clavegeres de 72 i 68 m de recorregut, amb una secció de 0.75 m d'ample i 1.5 m d'alçada.

La galeria principal, d'una longitud de 430 m, està orientada de sud-oest a nord-est i baixa seguint la pendent de la muntanya tot salvant un desnivell de 73 m. La secció és uniforme, amb volta de mig punt de 2.5 m d'alçada i 2.6 d'ample.

El terra és esglaonat, amb una pendent que varia entre els 3º d'inclinació a la part inferior i els 44º a l'extrem superior. En el sostre s'obren 6 pous de pas amb volta de mao sec. Una reixa, oberta, i un envà, foradat, interrompeixen la galeria en el sector central.

El terç inferior de la galeria, entre l'extrem nord-est i la cambra, és recorregut per dues canonades adossades a la paret sud. Malgrat que la galeria continua uns metres més fins sortir a l'exterior, una porta metàl.lica impedeix el pas. En aquest punt ens trobem sota l'avinguda Meridiana.

A l'extrem superior un envà de maons tancava la galeria. Uns 16 m abans del final, a la paret sud, s'obria una gatera de 12 m de recorregut i 0.60 m d'amplada, força inestable, que comunicava amb l'exterior.

L'aqüeducte alt es va acabar de construir el 1904. Deu anys després, l'aigua que portava va provocar una epidèmia de febre tifoide a Barcelona i el subministrament es va tancar de forma provisional. El 1987 la ciutat va començar a rebre l'aigua del Ter aprofitant, en principi, aquest aqüeducte, que va quedar definitivament fora de servei el 1988.

Un altre aqüeducte, anomenat l'aqueducte dels tres ulls, ara soterrat, portava l'aigua des de Montcada i Reixac cap a Barcelona. El vell aqüeducte que a la vegada servia de pont, va ser creat al 1910 i segons es comenta, era un lloc on moltes parelles es retrataven el dia del seu casament.


Aqueducte dels Tres Ulls. Font: Gaceta Municipal de Barcelona.

Els dipòsits de la Trinitat

Formen part de les instal·lacions que la Compañía d'Aigües de Montcada tenia a la Trinitat per l'abastament de l'aqüeducte alt (vegeu la Galeria de les Aigües de Montcada) i devien servir per decantar els sediments que les aigües del Besòs transportaven, així com el lloc on es cloraven.

Situació: Al final del carrer S'Agaró, al barri de la Trinitat, entre l'avinguda de Vallbona i la Meridiana.

Coordenades UTM:

31T 0432286
4589730
Z 48 m

Descripció:  Es tracta de dos depòsits colaterals i independents. L'accés a cada una de les cisternes es realitza per un petit pou de 2 m i secció quadrada de 0.7m d'ample que dóna a una obertura en el sostre amb una escala que ens porta fins l'interior. Les dimensions són de 32 m d'ample per 45 m de llargada i 4,2 m d'alçada.
Tres envans transversals, alternats, creen quatre cambres d'amplades que varien entre 9.5 m i 12 m, aquestes parets no arriben al sostre deixant lliure la circulació de les capes superiors d'aigua i afavorint la ventilació, amb la missió de provocar la sedimentació dels materials arrossegats.

En cada cambra es troben dues files de set columnes quadrades de 32 cm de secció que suporten el sostre. En cada filera la separació entre columnes és de 4.2 m però la distància entre cada renglera varia lleugerament en cada cambra (entre 3.9 m i 4.2 m).
El sostre presenta dues obertures de 10 cm, transversals, que es creuen al centre del depòsit.

A la cambra més septentrional s'hi troba la canonada per on arribava l'aigua i un sobreeixidor que regulava el nivell de les aigües.

Les parets estan arrebossades amb ciment i la seva base és convexa.


Recorregut de la conducció subterrànea.

Il.lustració de l'època mostrant les instal.lacions.


Estat de l'edifici l'any 1987 . Font: Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris.


Estat de l'edifici l'any 2004.

Escales d'accés a la amb les vàlvules de distribució l'any 1987. Font: Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris.

Escales d'accés galeria subterrànea l'any 1987. Font: Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris.

Claus de pas l'any 2004.

Canonades a la part inferior de la galeria.


 Inici de la part superior de la galeria subterrànea.

 Claveguera que rodeja els dipòsits per detectar fuites.

Part alta de la galeria avui destruida.






Font Espele.net

Missatges més antics Inici