Montcada i Reixac

La riuada de 1962 va ser un esdeveniment traumàtic en moltes poblacions catalanes. El patiment va ser generalitzat en major o menor grau i de ben segur que així ho va viure en Joan Abelló i Prat, nascut a Mollet el 1922 i pintor d'ofici.

Joan va passar, com molts artistes del segle XX, per la bohème de grans ciutats europees, aprenent les arts del color i vivint l'experiència de la pintura en primera persona.

Als anys seixanta va tornar a Mollet on pren molt interès en pintar els paissatges del Vallès i del Mediterrani. És just en aquest període on elabora el següent quadre a l'oli de 60x73cm, titulat "Sota el Pont de Montcada".

Es tracta d'una vista pintada des de sota del pont del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, tot mirant cap a Font Pudenta. Es pot apreciar l'aiguabarreig de la riera de Sant Cugat i el Riu Ripoll.

El quadre actualment es troba a la venda per 3200€en subhasta.

 

Aquesta tarda a les 19h s'ha presentat oficialment el Catàleg del Patrimoni de Montcada i Reixac a l'Auditori Municipal de la plaça de l'església.

L'acte ha estat presidit per Jordi Sánchez, president de l'Àrea Territorial, l'arquitecte Josep Lluis Gorina i l'historiador Jaume Alcázar. Entre els assistents, regidors, representats de la Diputació de Barcelona, entitats i persones amants i divulgadors del patrimoni local.

Els ponents han exposat l'abast del catàleg i les vicisituds per a fer-lo realitat, després de 21 anys d'encetar l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac.


 El catàleg consta de més de 100 elements protegits per llei, que el consistori es compromet a preservar, catalogats en diverses categories com són:

- Elements de Patrimoni arquitectònic.
- Elements de patrimoni natural.
- Elements de patrimoni ambiental i paisatgístic.
- Elements de jaciments arqueològics .


Cada un dels elements mantindrà un nivell de preservació, en funció de les qualitats i necessitats de protecció, tal és així que a partir d'ara s'establirà una taula de comissió de Patrimoni que vetllarà per aquests elements, en situacions com permisos d'obra.


Avui es posa punt i final a un procés que es va encetar el 1999, amb la publicació de l'inventari de patrimoni, que malauradament va quedar pausat el 2003 mitjançant resolució d'Alcaldia. El 2013, amb l'ajuda d'una subvenció de la Diputació de Barcelona, el catàleg va prendre força de nou i el resultat el tenim des d'avui a les nostres mans.

 
Les explicacions han estat dinamitzades per tres actes teatrals de gran atractiu, encetats per una parella de germans d'íbers laietans que ens han explicat els avantatges de la construcció de la nova ciutat de les Maleses i la infraestructura que els savis del poble han arribat a organitzar.




La segona escena teatralitzada ens ve donada per una entrevista de treball entre un humil pagès de Mas Rampinyo i un directiu de l'empresa de les aigües de Barcelona, explotadora del rec comtal i de la infraestructura de la casa de la aigües.


 
Finalment, una pagesa contemporànea de finals del s.XIX, en un caire atmosfèric melancòlic, connecta amb la seva hereva del segle XXI tot preguntant-se quins seran els responsables futurs, encarregats de mantenir les cases, els temples, les construccions de tot tipus i la feina realitzada pels avantpassats.

 

S'ha fet un emotiu silenci que ha estat trencat per la finalització oficial de l'acte.

Gràcies.

Rellegint un manuscrit del 1767 que m'ha facilitat un amic ripolletenc sobre el "Inventario de los bienes que fueron del noble Sr. D. Bernardino de Padellás de Casamitjana y de Puig", trobem una dada de gran interès: Aquest noble era propietari de Mas Duran.

Els terrenys i masia de Mas Duran van ser adquirits per l'exèrcit, als anys 30. La masia va ser remodelada i va ser la casa dels oficials del camp militar. Donat el caràcter secret de la zona, es conserven molt porques imatges de la zona durant aquesta època militar.

 Aquesta és una de les poques fotos de Mas Duran de l'època del polvorí.


La transcripció del document del segle XVIII diu que Bernardino de Padellàs era propietari, entre desenes d'altres propietats arreu de Catalunya, de:

Parroquia de S. Pera de Reixach. Bisbat de Barcelona. Una casa nomenada Mas Duran ab son corral, 18 mujadas de terra de conreu part regadiu y part seca.

 La mujada va ser una mesura agrària d'àrea d'origen romà, utilitzada pels pagesos del Barcelonès, Vallès, Maresme i Baix Llobregat. Una mujada equival a gairebé 4900 m2.

D'altra banca, comentar que dos bous podien llaurar una mujada en un dia, cosa que ens fa veure l'abast de les 18 mujadas, propietat d'aquest noble català.

Fons FCMB

Aquest mati hem pogut gaudir d'una entrevista sobre la vida i treball de Josep Rius-Camps, rector de Sant Pere de Reixac al programa de TV-3, "Signes dels Temps".

Podeu veure el programa clicant aquí.

Font: TV3

Avui volem fer-vos un petit recull informatiu sobre unes famílies benestants i de l'alta burgesia catalana que visitaven Montcada al temps dels nostres avis i besavis.

• Sabeu que ara fa un segle que a Villa Matilde hi passava la flor i nata de l'època, militars, polítics, religiosos, amb connexió directa amb les grans esferes mundials, com el Papa de Roma? 

• Sabeu que el propietari era Mariano Carbonell, una familia de primers industrials d'oli de tota Espanya, amb una marca molt coneguda avui dia?

• Sabeu que el nom de Villa Matilde era en honor a l'esposa del senyor Carbonell, Matilde Sanchez Madueño?

• Saps que Villa Matilde estava al carrer Bogatell, amb cantonada del carrer Colón i que l’Ajuntament d’aquella època va substituir el nom del carrer Bogatell pel de Carbonell en honor als senyors de l'oli?

• Sabeu que la filla dels Carbonell, Carolina, es va casar amb un tinent Alcalde de Barcelona de nom Rafael del Rio, que va ser el promotor del pont de la carretera sobre el riu Besòs (actual C-17)?

• Sabeu que Rafael del Río va ser honorat amb el títol nobiliari de Marquès de Pinzón, concedit pel Papa de Roma, Pius XI?

• Sabeu que en Rafael era descendent directe dels germans Pinzón, que van proporcionar les tres carabel·les a Colón per a fer el primer viatge que el va portar a descobrir Amèrica?

• Sabeu que Matilde, senyora de Carbonell, va morir a Villa Matilde i va ser transportada en comitiva en tren fins Santa Maria del Mar de Barcelona on es va fer el sepeli?

• Sabeu que les males llengües parlen que Villa Matilde es jugava i es movia fitxa en contra la República Espanyola?

Doncs ja tenim una Villa Matilde al carrer Colón, i la familia dels Pinzón que van ajudar a Cristòfor Colón. Un carrer amb un nom molt apropiat.

Us oferim les respostes amb l'ajut d'una petita fotografia d'una revista del 1918, on trobem reflectit un aconteixement de interès, on apareixen alguns dels personatges benestants que visitaven Montcada ara fa un segle, com els Rafael del Rio o els Carbonell.

A la següent fotografia podem apreciar la visita del Nunci papal a Villa Matilde, propietat dels senyors Carbonell. El Nunci apostòlic o papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu amb rang d'ambaixador i habitualment són arquebisbes.

Fem una transcripció del peu de la foto i detallem els personatges que apareixen reflectits.

El Nuncio de Su Santidad en la "Villa Matilde" que los señores Carbonell tienen en Moncada. 
De izquierda a derecha: 

• El Dr. Benlloch, obispo de Urgel. Es refereix a Joan Benlloch y Vivó Busbe d'Urgell i Princep Soberà d'Andorra.

• D. Rafael del Río. Es refereix a Rafael del Río y del Val, Pinzón y Escobar. Va ser un important advocat i polític monàrquic (va presidir el Cercle de la "Unión Monárquica Nacional" de Barcelona el 1931). Rafael es va casar amb Carolina Carbonell y Sánchez-Madueño, filla de Marià Carbonell Subrà, gran industrial dels olis Carbonell. 

Rafael va arribar a ser Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a ell es deu el pont sobre el riu Ripoll , actual carretera C-17. Va ser el Primer Marquès de la "Casa Pinzón" degut a que Rafael del Río y del Val era descendent directe per part de la seva avia per part de pare de Martín Alonso Pinzón, qui va proporcionar les carabel·les i els tripulants a Cristòfor Colón per a realitzar el viatge del descobriment d'Amèrica el 1492. 

Aquest titol nobiliari és de caràcter pontifici, doncs el va instaurar el 1927 el propi Pius XI concedint-li a Rafael l'honor de ser el primer titular. Imaginem doncs que aquestes visites diplomàtiques de la Santa Seu a Villa Matidel, eren també una porta per a tenir veu amb el Papa.

Torre Villa Matilde va ser objecte d'importants visites de personatges polítics, militars i religiosos. Rafael va morir el 7 de Juliol de 1953.

Gràcies a tots i a totes, que visiteu aquest humil bloc. El vostre suport ens permet seguir endavant i així ho demostra les 300.000 visites que tot just superem aquests dies.

Al igual que la velocitat de la llum (300.000 km/s), ens apropem a gran velocitat a la celebració dels nou anys de vida del bloc, el proper 10 de març.

Com sempre, publicarem alguna història o imatge del nostre poble. Esperem que us agradi.

Seguim endavant.

El polvorí del Ministeri de Defensa que ocupava part dels terrenys de Mas Duran va deixar de tenir activitat militar fa 25 anys.

Avui forma part d'un parc i un petit pulmó verd que permet fer passejades inspiradores i un bany de natura sota els arbres que encara es mantenen a la zona.

A la imatge podem veure la pineda on hi havia la casa dels oficials, modificada el 1934 en base a la masia de Mas Duran que hi havia a la zona.

La fotografia la vaig fer el passat mes d'agost i podem veure també una petita franja horitzontal més fosca entre del cereal segat. Es tracta del que queda del filat electrificat que tenia el perímetre del polvorí militar.

Aquell filat era la segona barrera de seguretat del camp, doncs el primer element dissuasoris era una barrera d'eriçó Txec o cavalls de Frisia amb filat d'espines.

Serveixin les dos següents fotografies, de l'arxiu de l'amic Fidel Casajuana, on es pot veure els dos filats de seguretat.