Montcada i Reixac

El proper 22 de desembre a les 19h es presentarà el nou número de la revista QUADERNS, que aquest Nadal arriba a l'edició 45.

Us hi esperem.

 Avui volem oferir-vos una bonica estampa de Can Sant Joan, els anys 10 del segle XX.

Esperem que us agradi.

Després d'uns dies de gran dolor a tots els veïnats de Montcada i Reixac, l'inesperat traspàs del nostre amic Josep Bacardit i Sanllehí, ha culminat avui amb un sepeli a l'església de Santa Engràcia de Montcada. 

Programat a les 10:00 del matí, l'interior del temple ja feia estona que estava ple. Més de dues-centes persones, familiars, amigues, amics, col·legues de professió, seguidors del grup de Facebook "Tu no eres de Montcada si no...", l'Alcaldesa, representants de partits polítics, d'entitats i associacions, així com molts coneguts i conegudes que han volgut dir el darrer adéu a l'amic Josep.

Just en aquells darrers instants de comiat, i gràcies a l'Associació "Sin tetas hay paraiso", la marea rosa ha demostrat de nou la seva generositat. Un acte que sense cap mena de dubte en Josep també haurà gaudit, observant des d'una cantonada i amb un somriure, el fluxe de samarretes color rosa pels carrers de Montcada. Una ajuda social per les persones afectades pel càncer de pit que cal agraïr de tot cor.

Nascut a Sant Joan de Vilatorrada fa 73 anys, en Josep Bacardit, avui conegut a les xarxes socials com l'Avi Bacardit va involucrar-se en fer poble des del moment en que va instal·lar-se a Montcada. 

Compaginant la seva feina de productor a RNE sempre va ser present al teixit associatiu de la ciutat, involucrant-se en diferents activitats, des de la vessant reivindicativa, social, política i més recentment des des l'activitat cultural i investigadora del passat recent de Montcada i Reixac.

Junt amb l'amic Ricard Ramos, QEPD, la parella va formar un binomi perfecte. La jubilació els va portar a col·laborar, a dedicar-se en cos i ànima a refer la història perduda dels veïnats de Montcada i Reixac. Junts van publicar tres llibres i multitud d'articles a la revista Quaderns que publica l'Associació Cultural Montcada i de la n'eren alma mater.

En Josep Bacardit s'interessava per la història, per les persones i les aventures que tenen al seu darrera. Amb un toc humorístic particular i una destresa especial per a fer les coses, va acabar connectant amb centenars de persones del poble. Una petita mostra ha estat present avui al seu comiat, deixant una Santa Engràcia plena de rostres coneguts.  

La gran estima que aixeca la seva figura és grácies a aquest tracte humà, proper, de bon home, d'aquell amic que ens trucava o enviava un whatsapp per dir "Tens un minut? No és urgent, però...".

Sovint ens delectava a les converses mantingudes per telèfon, al carrer o sobre el pont dels "hermanos" amb un "ets un/a crack", amb un "t'he dit algun cop que t'hem d'apujar el sou?" i gairebé sempre amb "saps que t'estimo?". T'acomiadaves amb un ràpid 'deu' i has mantingut aquesta forma d'anar-te fins al final.

En Josep va ser una d'aquelles persones que trobem un cop per generació. És així, clar i català. No hi ha més i, sense cap mena de dubte, ell és el referent a seguir, el mestre, inclús el de qui escriu aquestes línies. 

Sense Josep Bacardit i sense en Ricard Ramos avui no escriuriem aquest comiat, ni existiria aquest bloc. Hem d'aprendre dels grans com ells i treballar atributs com el do de gents, la rigurositat i el burxar per treure suc de qualsevol detall del passat.

En Bacardit bé podria ser aquella molla de pa amb quatre gotes de vinagre que agefits al morter, amb l'oli i l'all suficients provoquen una emulsió que lliga, junta i fa un all-i-oli d'allò més bo. 

Sense temor a equivocar-nos podem assegurar que amb el seu savoir faire en Josep va aconseguir emulsionar Montcada i Reixac, unint els seus veïnats separats per barreres de tot tipus. Ens ha lligat i enllaçat de tal manera que només el pas del temps ens permetrà veure el seu abast.

Durant les exèquies, el mossèn Joan ens ha donat un bonic recordatori d'en Josep, fent al·lusió a la persona, a la saviesa i a l'amistat. Un bonic detall que ha emocionat a tothom i que ha portat la cerimònia a un punt on ens ha encoratjat a seguir endavant. 

El mossèn ha encomanat l'ànima d'en Josep a la Mare de Déu del Turó i a Santa Engràcia, verges i santes a les que li va dedicar els seus llibres i escrits.

Les paraules del mossèn han finalitzat amb un present especial pel Josep, recordant el gran ressò que el seu traspàs ha generat a les xarxes socials, especialment a Facebook on era molt actiu. Tot un 'influencer'. Malgrat no haver nascut a Montcada, el mossèn li ha atribuït el títol de "fill del nostre poble" al seu recordatori, honor especial que en Bacardit s'ha guanyat des de fa molt.

Després de l'exposició i en un punt i seguit de la cerimònia, en mossèn Joan ha passat la paraula a Pilar Abián, que en un acte molt proper ha manifestat unes paraules sobre la vida i obra d'en Josep Bacardit, des d'una perspectiva personal i també professional, fruit amb la seva col·laboració amb Montcada Comunicació.

Les paraules de Pilar són just aquelles que donen valor i reconeixement a una persona compromesa amb el poble i amb la gent. Voldria agraïr enormement aquest gest, necessari i oportú que ens ha fet treure una llàgrima, però també un somriure. És un dels millors comiats que en Josep podria tenir dels seus amics i amigues.

Josep, quan presentaves una nova publicació, alguns dels vostres llibres o un número de la revista Quaderns a la seu de l'Associació Cultural Montcada, per Sant Jordi, entre roses, o per Nadal, entre neules i turrons, sempre t'emocionaves, ens donaves suport, grans elogis i també ens feies emocionar. 

Avui Josep ens hem tornat a emocionar. Hem plorat per tu, ens has deixat sense paraula, notem la buidor perquè ens hauria agradat a tots i totes haver-te vist caminar més lluny per Montcada i Reixac.

Des d'aquest bloc ens agradaria demanar als membres de l'Ajuntament de Montcada que avaluïn nomenar-lo fill adoptiu i inaugurar el futur carrer "Carrer Josep Bacardit Sanllehí, cronista i fill adoptiu de Montcada i Reixac. 1949-2022".

Pel mestre de molts i moltes. Per un amic, per un company.

Xavier Colomé

És difícil creure que ja no estiguis amb nosaltres, més encara quan fa quatre dies que vam parlar per darrer cop i tinc la teva veu enregistrada al cap. Avui havíem de parlar sobre el següent número de Quaderns, la revista que publica l'Associació Cultural Montcada, de la que ets Alma Master. 

Amb tu, Josep Bacardit, hem après coses molt valuoses que només tu sabies comunicar com a gran mestre de cerimònies.  Si! Eres un gran COMUNICADOR de les troballes de caire històric de Montcada i Reixac i molt més... molt més.

Amics i amigues, avui ens ha deixat un dels grans. Josep, ara també arribes a la meta final, derrapant sabiesa i aquella maleïda que ningú vol veure no tindrà més remei que tremolar al rebre't. 

Josep! Dona-li una abraçada a l'amic Ricard, que de ben segur t'espera amb un nou projecte entre mans. Heu estat els meus mestres i mentors, des del 2008 i ara tinc la sensació de buidor absoluta.

Foto. Octubre de 2021

La reixa del cementiri de Reixac porta forjada la data de 1868:

Aquesta mateixa reixa estava ubicada a les antigues escales que pujaven cap a l'actual terrassa de Reixac. Podeu observa la reixa en aquesta imatge de la familia de Can Pla:

Fons: Família de Francisco Vez

Agraïm la difussió que feu de la Revista Quaderns que dos cops l'any publica l'Associació Cultural Montcada. 

El preu, de 5 euros, si no sou socis de l'Associació (sent socis, teniu les dos revistes anuals incloses de franc), permet que el nostre equip segueixi endavant amb els projectes com la revista, la pàgina web, l'arxiu digital o les conferències i sortides.

Encara i així, des de l'Associació vetllem per la difussió de la cultura i la història del nostre poble i podeu descarregar de franc la revista Quaderns des del web de l'Associació (normalment trobareu uns sis mesos de decalatge entre el darrer número publicat i el darrer que trobareu per descarregar. Premeu aquí per a descarregar les revistes.

 Mírnia és la nimfa protectora de les aigües de Montcada que vetlla per la recuperació històrica del nostre Turó.  

Cada setmana la descobrireu a les vostres xarxes socials amb un nou repte. Us hi esperem! 

 Bon Sant Jordi!

Mírnia és la nimfa protectora de les aigües de Montcada que vetlla per la  recuperació històrica del nostre Turó.  

Cada setmana la descobrireu a les vostres xarxes socials amb un nou repte. Us hi esperem! 

Sant Martí de Pedrencs o popularment coneguda com Sant Martinet, va ser una ermita romànica, propera a Can Donadeu, al terme de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia Sant Fost de Campsentelles.

Els "Amics de Cabanyes" han publicat recentment aquesta imatge vers el 1970 de les ruïnes de l'ermita, arrasada l'abril de 1989 per màquines excavadores de la pedrera de Can Donadeu.

Mírnia és la nimfa protectora de les aigües de Montcada que vetlla per la recuperació històrica del nostre Turó.  

 Cada setmana la descobrireu a les vostres xarxes socials amb un nou repte. Us hi esperem! 

 Un record en estampa de l'entronització de la verge el 8 de setembre de 1908:

Mírnia és la nimfa protectora de les aigües de Montcada que vetlla per la recuperació històrica del nostre Turó.  

Cada setmana la descobrireu a les vostres xarxes socials amb un nou repte. Us hi esperem! 

 Una bonica estampa del pont sobre el Besòs. Pont inaugurat el 1911 i que que es va endur la riuada de setembre de 1962.

Esperem que us agradi.

Mírnia és la nimfa protectora de les aigües de Montcada que vetlla per la recuperació històrica del nostre Turó.  

Cada setmana la descobrireu a les vostres xarxes socials amb un nou repte. Us hi esperem! 

Si les condicions sanitàries de la Covid ho permeten, el proper dijous 21 d'abril a les 19.30h es presentarà un nou número de Quaderns. Us esperem.

Enguany donarem a conèixer les aventures i les vicissituds de Lluís Aymamí, molt conegut periodista amb casa d'esbarjo a Mas Rampinyo, que va estar al Palau de la Generalitat durant els fets d'octubre de 1934. Mitjançant els seus passos, descobrirem el transcurs de la Guerra Civil, la tràgica Retirada, el seu pas pel camp de concentració d'Argelès i l'exili a Mèxic.

Com és habitual, la revista també inclourà noves sorpreses, com el motiu de Can Petasques o la coneguda Escola del Bosc, entre altres articles i novetats d'interès. No us el podeu perdre!

Després de regirar diversos arxius durant anys i tenir fins ara una idea limitada de la fesonomia del castell dels Montcada al cim del Turó, ens topem amb una novetat certament interessant, inèdita per la nostra comunitat. Recordem una mica d'història recent del castell.

El 1715, després de la Guerra de Successió, Felip V va manar l'enderroc d'antigues fortaleses i l'aprofitament dels seus murs com a pedrera per les gents del poble. 

En aquest sentit, de ben segur que algunes de les cases més antigues de Montcada estan bastides amb antigues pedres tallades del castell medieval dels Montcada.

Entre 1808 i 1814, durant la Guerra del Francès, la capella de la Mare de Déu del castell de Montcada va ser cremada.

No va ser fins el 1843 quan s'autoritza oficialment la construcció de diferents xarxes de telegrafia òptica civil per tot el territori Espanyol, inclós Catalunya. El sistema necessitava d'unes torres, amb guarnició militar per a comunicar visualment amb pals i banderes, missatges xifrats.

El coronel José Maria Mathé va ser qui va guanyar el concurs públic per a portar a terme aquest gran projecte, aprofitant el Turó de Montcada i les restes de la torre de l'homenatge de l'antic castell com a element d'alçada per a adaptar una de les torres del telègraf òptic.

El turó de Montcada quedava llavors guarnit amb una torre que comunicava cap al nord amb la torre de Buscarons, a Montornès i actualment restaurada. Cap al sud Montcada comunicava amb la torre del Turó de Sant Pere Màrtir i aquella amb la del Castell de Montjuïc, que també podem visitar.

Poc temps després es va aprofitar les restes del castell i la torre de telegrafia per a bastir una petita presó dalt el turó. Així ho trobem en una nota de Salillas que diu:

24 d'agosto del 1849 -  El Capità General comunica a l’Ajuntament de Montcada  que ha donat les ordres per a que l’Alcalde de Mollet pagui els 275 reals que li corresponen per les obres de la presó construida en el “fuerte de este punto”

La Torre de Telegrafia Òptica va estar en funcionament un parell de dècades, doncs la Telegrafia Elèctrica va substituir la tecnologia òptica, que depenia del bon temps per veure els senyals, així com torres i guarnició militar cada vuit o nou quilòmetres.

El 1857 sabem que encara estava en funcionament. Així ho recordava Víctor Balaguer a la seva "Guia de Barcelona a Tarrasa por el Ferro-Carril", en referència al Turó de Montcada:

"En lo mas alto de el se ven las ruinas del castillo que fué un tiempo mansión señorial de la noble y orgullosa familia de los Moncadas. En el dia la torre de homenage de la antigua fortaleza feudal sirve de telégrafo militar".

El 1862, cinc anys després d'aquella referència de Balaguer, el telègraf òptic d'alguna manera restava encara en funcionament, segons un plànol del Ministeri de Defensa.

El 1870, en un altre plànol del Ministeri de Defensa ja es diu "Telégrafo Militar en ruinas" (cliqueu aquí si voleu més detall).

De 1876 tenim la imatge més antiga del castell. Ara fa 146 anys que Eudald Canivell va fer uns dibuixos a llàpis de les restes del castell i de la torre òptica, el  7 d'abril de 1876. Dibuixos que es conserven a l'AHCB.

Castell de Montcada i Reixac. Dibuix final. Eudald Canivell. Fons AHCB.

Al dibuix es pot observar la torre d'homenatge amb planta quadrada però pel 1876, que és quan es va fer el dibuix, recordem que aquesta part de l'edifici havia estat utilitzat com a telègraf òptic.

Per tant els dibuixos de Canivell ens mostren un castell de Montcada on el telègraf militar havia aprofitat la torre de l'homenatge, amb possibles modificacions de l'estructura de l'edifici i el seu servei havia quedat en desús. 

Aquest era un enigma fins ara. No havia constància de si l'aprofitament de la Torre de l'Homenatge de l'antic castell per a donar el servei de telegrafia òptica havia causat grans modificacions a l'estructura.

Les primeres imatges ens arriben de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan els estiuejants i excursionistes de Barcelona pujaven al cim del Turó de Montcada.

d'Entre 1895 a 1905 tenim un seguit d'imatges de les restes de la torre de l'homenatge del castell, que havia estat utilitzada per la torre de telegrafia òptica.

Diverses imatges d'estiuejants i excursionistes de Barcelona, al cim del Turó. Podem observar les restes de l'antiga torre de l'homenatge, aprofitada com a torre de telegrafia òptica.

A partir d'aquí, aquestes restes es van reaprofitar per a edificar una nova capella per la Mare de Déu del Turó de Montcada, de la mà d'Enric Sagnier. Aquesta capella, inaugurada el 1908 va caure enderrocada anys després per l'explotació cimentera de Asland.

Capella de la Mare de Déu del Turó de Montcada pels volts de 1910. Observeu la torre del campanar, reaprofitada de l'antiga torre de telegrafia òptica que a la seva vegada va reaprofitar la torre d'homenatge del castell dels Montcada.

Avui tenim una nova imatge del castell, anterior al reaprofitament de la Torre d'Homenatge com a Torre de Telegrafia Òptica i per tant, la imatge més antiga i més fidel del castell dels Montcada al cim del Turó.

A finals de 2016, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va adquirir 109 aquarel·les i dibuixos, obra d’ Adolphe Hedwige Alphonse Delamare per 54.450€. Fa només unes setmanes que es van publicar per la seva consulta i ens trobem meravellats quan obrim els ulls davant una imatge de castell de Montcada a tot color de fa gairebé 200 anys.   

Us presentem aquesta aquarel·la del Castell de Montcada realitzada el 1827

• A la imatge es pot apreciar perfectament el mar Mediterrani amb vaixells al port de Barcelona, així com la muntanya de Montjuic.
• La imatge s'ajusta a la perfecció als dibuixos de Canivell del 1876, però tenim el número exacte dels merlets de les torres, així com un edifici posterior, a la banda de mar que no es pot apreciar correctament.

Adolphe Hedwige Alphonse Delamare  París, 1793-1861.Col·lecció Nacional d'Art, Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, 2017. Núm de Catàleg 251788-000. Aquarel·la, tinta a ploma i llàpis de grafit sobre paper.

També podem veure una  estructura annexa al castell en forma de túnel o entrada d'una cova. Aquesta era l'antiga "Cova Encantada", de la qual el 1917 encara existia i conservem una imatge publicada a una revista.

A la part posterior de l'aquarel·la del castell de Montcada trobem una petita sorpresa addicional, doncs podem veure un traç d'un castell sense finalitzar que obre les portes de futures investigacions.

Ara per ara l'identifiquem com l'esbós d'una altra edificació, reaprofitant el paper.

D'altra banda, la col·leció també inclou un dibuix a grafit del mateix autor, on podem observar el Castell des d'una altra perspectiva, en un dibuix datat el 8 de juny de 1827.

Xavier Colomé

Malgrat no haver estat editat per l'Ajuntament de Montcada durant els anys de la guerra civil, trobem un bonic exemplar de personatges il·lustres catalans, amb la figura de Guillem Ramon de Montcada, que pensem pot contribuir a la col·lecció de segells del nostre poble.

Si voleu fer una ullada a la col·lecció de segells que de moment tenim identificada, premeu aquí.