Montcada i Reixac

Avui, com a darrer dia d'aquest convuls any 2012 m'agradaria compartir amb vosaltres l'extracte d'una part d'una dança medieval del còdex del Llibre Vermell de Montserrat, anomenada Stella Splendens, la meva favorita. Espero que us agradi:

Per si us resulta de interès, podeu trobar la reproducció digital del Llibre vermell de Montserrat a la Biblioteca Digital Cervantes, clicant aquí. Les pàgines de la dança:





Trobareu cançons, dances i virolais en Català, Occità i Llatí, totes d'autor desconegut i copiades a finals del segle XIV. Gran part de la música descrita es creu anterior, degut a l'estil musical d'algunes de les peces.

La lletra:

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Concurrunt universi gaudentes populi
divites et egeni grandes et parvuli
ipsum ingrediuntur ut cernunt oculi
et inde revertuntur gracijis repleti.
  
Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Principes et magnates extirpe regia
saeculi potestates obtenta venia
peccaminum proclamant tundentes pectora
poplite flexo clamant hic: Ave Maria.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Prelati et barones comites incliti
religiosi omnes atque presbyteri
milites mercatores cives marinari
burgenses piscatores praemiantur ibi.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Rustici aratores nec non notarii
advocati scultores cuncti ligni fabri 
sartores et sutores nec non lanifici
artifices et omnes gratulantur ibi.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Reginae comitissae illustres dominae
potentes et ancillae juvenes parvulae
virgines et antiquae pariter viduae
conscendunt et hunc montem et religiosae.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Coetus hic aggregantur hic ut exhibeant
vota regratiantur ut ipsa et reddant
aulam istam ditantes hoc cuncti videant
jocalibus ornantes soluti redeant.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Cuncti ergo precantes sexus utriusque
mentes nostras mundantes oremus devote
virginem gloriosam matrem clementiae
in coelis gratiosam sentiamus vere.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Avui us presentem un nou repte per aquests dies nadalencs. Es tracta de la següent imatge de la façana de la "Fábrica de cerillas fosfóricas Vidal", a principis de segle XX.

On estava ubicat aquest edifici?

Podeu debatir-ho a l'apartat de comentaris d'aquest post. Donarem la solució el dia de reis.

La següent imatge pertany a una de les postals L. ROISIN que es van fer a principis de segle XX al poble de Montcada.

A la fotografia podem observar les vies del tren de l'estació de Bifurcació/Can San Joan, un tren de vapor, l'Asland a ple rendiment i el turó de Montcada encara resistint amb l'ermita coronant la part superior de la muntanya:

Si ens haguéssim apropat al turó, en aquells anys haguéssim trobat amb unes casetes al més típic estil suís. Es tracta de les cases que l'Asland va edificar, tot formant una petita colònia d'empresa:


Certament la imatge bé podría ser d'un poblet suís, amb una bonica muntanya coronada per una bonica ermita d'origen medieval. Sí, que ho podria ser, sí...

Des del bloc de http://MontcadaReixac.blogspot.com us desitgem Bones Festes i Feliç any nou 2013.

Avui us presentem una petita Postal publicitària de l'antiga "Fonda de España", que molts recordareu.

Si voleu aportar informació relacionada, com sempre, podeu fer servir l'apartat de comentaris.

Alguns coneixereu de l'existència del Mas Rampinyo de Martorelles (podeu consultar l'article de Ricard Ramos i Josep Bacardit clicant aquí).
 
Avui, però per casualitat he trobat una relació de poblacions, a la revista Anuario Riera, de l'any 1902.

Aquesta revista, que s'auto-defineix com "Guía Práctica de Industria y Comercio de España. Comprende Capitales de provincia, cabezas de partido y pueblos más importantes. Más de medio millón de señas." ha donat una prova més de l'existència del topònim de Mas Rampinyo, tant el de la vila de Sant Pere de Reixac com el de Martorelles, en aquest cas a l'any 1902.

En concret a la pàgina 32 surt:

El Mas Rampinyo, agr. á Moncada (Barcelona).
El Mas Rampinyo. agr. á Martorellas (Barcelona).

Curiosament Mas Rampinyo ben escrit i Montcada no:




Fons: Biblioteca Nacional de España (BNE).

A la Biblioteca de Catalunya podem trobar un pergamí que parla d'un debitori [1] d'en Guillem de Montcada del 26 de Juny de l'any 1226.

M'ha sembla curiós el fet de la bona qualitat de la rúbrica de  Guillem de Montcada, on podem observar el seu escut heràldic i "GUM d Montecatano" (Guillum o Guillem de Montcada):


El document està escrit en llatí, i presenta una molt bona qualitat. Humilment he intentat llegir el que he pogut transcriure i si no vaig errat (si és el cas, si us plau, corregiu-me), es diu a la primera línia que en aquest document surten els resultats del debitori de Guillum de mote catano, vescompte de Bearn.



Partint de la data del 26 de Juny de 1226 i que el document parla de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, estem parlant de Guillem II de Montcada i de Bearn, també conegut com Guillem de Montcada i de Castellvell que fou vescomte de Bearn, Oloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Aquest home va ser fill de Guillem Ramon I, vescomte de Bearn, i de Guillema I de Castellvell, senyora de Castellví de Rosanes, fruit de la nissaga dels Montcada tenint en compte els aspectes confusos que hi ha al darrera de la nissaga i els seus membres de dret.

Fons consultades a la wikipedia, es diu que segons la crònica del fets de Jaume I pot tractar-se del Montcada que no va tenir temps de participar a la batalla de Muret. Quan va morir el seu pare el 1223 estava pres pel rei d'Aragó, però fou alliberat el 1225. Va formar part de l'expedició de Jaume I que anava a conquerir Mallorca, en la que va comandar una host i va morir, com també el seu cosí Ramon de Montcada, de la branca de Tortosa, durant el setge de Madina Mayūrqa, el 1229. Són enterrats al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Si voleu aportar la vostra, endavant!


La fitxa del pergamí a la Biblioteca és:

---

[1] Segons l'Institut d'Estudis Catalans, un debitori:

1 m. [DR] [ECT] Document pel qual es reconeix un deute.
2 m. [HIH] Compravenda pròpia del País Valencià en què el comprador no pagava el preu a l’hora de rebre la cosa, però abonava, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament, com a compensació dels fruits que durant el temps pactat produïa la cosa.

Com ja hem vist en articles publicats al bloc, Can Toi ha tingut una llarga història en quant a usos, des de casa per a treballadors de la Cantera de la Vallensana, promoguda per l'amo de la mateixa cantera, un anglès afincat a finals del segle XIX, passant per casa de colònies per a nens de la república i la coneguda Escola Moderna, o passant ja en època franquista per acollir a l'estiu noies de la "Frente de Juventudes" o quedar-se en estat ruinós i més tard convertir-se en un conegut restaurant de Montcada.

La casa va tenir altres usos, com per exemple un institut d'oficinistes, anomenat Instituto Pujol i del que avui us mostrem un petit exemple publicitari d'aquest, amb algunes fotografies de l'indret.

Aquest institut, del qual era directora Dñª Josefa Pujol Roure, com a mestra superior oficinista, oferia un indret especial per a l'aprenentatge, fent ressó de les avantatges de la seva ubicació privilegiada, en un entorn natural, amb pinedes, aigues de manantial i un indret amb totes les comoditats. La portada del llibret publicitari informa d'algunes d'aquestes avantatges:

Nuevo edificio situado en pleno bosque a 300 metros sobre el nivel del mar, superficie diez y nueve millones de palmos cuadrados, la mayoría pinares, aguas de manantial, inmejorables condiciones en verano e invierno. Clases al aire libre, espléndidas y confortables habitaciones para las Srtas residentes y pensionistas, pista de tenis, etc, etc. a treinta minutos de Barcelona y quince de Badalona, carretera recién construída que pasa por el Instituto.

Aquesta setmana també us oferim unes imatges inèdites de l'ermita de Reixac. En aquest cas són fotografies realitzades l'any 1959 on es pot veure l'exterior de l'edifici religiós on podem veure clarament les diferències a dia d'avui.

Fons personal.

Com a primera postal de Lucien Roisin per a la col·lecció que acaben d'encetar, us oferim una bonica imatge de la postal nº 10, on surt Torre Oriol, pels voltants dels anys 20/30 del segle XX.

Ès un habitatge d’estiueig d’estil noucentista construït a principis dels anys 20 del segle XX per l'arquitecte Enric Mora i Gosch, a petició d'Antoni Oriol i Ballvé (argenter i orfebre de Barcelona 1867 – 1940), que a l'octubre de 1920 va sol·licitar a l'ajuntament de Montcada el permís per a iniciar les obres.

Una vegada assolit l'objectiu de recopilar totes les postals d'Àngel Toldrà i Viazo (postals ATV), ens proposem un nou repte:  Recopilar la col·lecció de postals de Lucien Roisin Besnard (1884-1943), un fotògraf Parisí que va venir a Barcelona a principis del segle XX i s'establí a les rambles de barcelona sota la seva coneguda botiga "La casa de la postal".



En aquest cas, trantem una col·lecció molt més complexe degut a la gran quantitat de postals que va editar en Roisin. Per exemple a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya arrepleguen unes 77.200 imatges (33.100 negatius i 44.100 positius/postals).


Podeu anar revisant l'estat de la col·lecció des del menú "Postals Lucien Roisin", al menú de l'esquerra, o clicant aquí.

Us  animem doncs a col·laborar també amb aquesta col·lecció, que ara per ara desconeixem quin abast té. Endavant!

Avui us presentem una petita mostra de fotografies realitzades l'any 1951 a Reixac. A les fotografies podem veure com era llavors l'interior de la nau i fer les comparacions a dia d'avui.

Bones, avui us anunciem que el projecte de col·lecció digital de les postals d'Àngel Toldrà (ATV) ja ha assolit la seva fi, degut a que hem aconsseguit la postal 2650 que ens mancava.

D'aquesta manera, podreu consultar les 21 imatges que aquest barceloní va realitzar al nostre poble a principis del segle XX des de la secció de Postals ATV. L'inventari de postals publicades d'en Toldrà ofereix tres sèries de imatges del nostre poble, ara identificades de la següent manera:

1ª Sèrie: 2648 a 2657 (10 postals diferents).

1. 2648 - Montcada, vista general. Una fotografia realitzada des de la carretera de la Roca o els seus voltants, on observem el Besòs, la vila, el turó amb l'ermita al capdemunt i vista Rica.
2. 2649 - Montcada, carrer major. Amb la figura de una nena a la part dreta i un carro a la part esquerra. Observem a la part esquerra també la Torre Vila.
3. 2650 - Montcada, vista panoràmica. Una imatge feta des del turó, on podem veure el poble i el Besòs que baixa amb una corva d'aigua impressionant.
4. 2651 - Montcada, carrer Major, Torre Vila. Una panoràmica de la Torre Vila al carrer Major amb la seva entrada original i alguns vilatans davant seu.
5. 2652 - Montcada, plaça. Una imatge de la plaça de l'esglèsia on observem l'estructura de l'esglèsia tal i com era a finals del segle XIX i principis del segle XX, això sí amb rellotge inclòs.
6. 2653 - Montcada, carrer Montiu. Una fotografia del carrer Montiu de Montcada amb les torres dels estiuejants i burgesos barcelonins.
7. 2654 - Montcada, pont del Ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Fotografia realitzada al pont de ferrocarril de Sant Joan, tot mostrant el túnel d'entrada cap a l'estació, venint de Mas-Rampinyo i una bonica imatge de Vista Rica.
8. 2655 - Montcada, Ermita del turó. Imatge de la desapareguda ermita del turó de Montcada, durant la reconstrucció de l'antiga ermita del castell de Montcada.
9. 2656 - Montcada, font del Ferro. Fotografia de la Font del Ferro, un una colla d'amics o familiars gaudeixen d'un dia de frescor i descans als voltants de la font.
10. 2657 - Montcada, font de Mitja Costa. Es tracta d'una fotografia de la Font de Mitja Costa tal i com era a principi de segle XX. Un grup de dones, infants observen con un senyor recull aigua de la font.

2ª Sèrie: 3682 a 3685 (4 postals diferents).

1. 3682 - Montcada, carrer Colom. Imatge del carrer Colom, un dels més emblemàtics del poble pels burgesos barcelonins de principi de segle XX.
2. 3683 - Montcada, voltants de Montcada, Vallensana. Es tracta de una imatge on poden veure can Panxa a la part esquerra i algunes cases més a la part superior de la imatge.
3. 3684 - Montcada, ermita de Reixac. Fotografia de l'ermita de Reixac, amb el seu passeig d'ametllers.
4. 3685 - Montcada, pont sobre el Besòs. En aquesta imatge observem el riu Besòs, el poble al fons, la verneda i la passarel·la que creuava fins a la carretera de la Roca.

3ª Sèrie: 4353 a 4359 (7 postals diferents).

1. 4353 - Montcada, vista general. La mateixa imatge que la postal 2650, però realitzada anys després, on podem comparar l'evolució urbanística envers la primera postal.
2. 4354 - Montcada, ermita del Turó. En aquesta imatge, de la mateixa manera que la postal 2655, observem la desapareguda ermita del Turó de Montcada, però ara ja acabada.
3. 4355 - Montcada, Montcada carrer Major. Una imatge del carrer Major on es pot veure la Torre Vila, com la de la postal 2649, però realitzada anys després, amb molta més gent i potser el mateix carro.
4. 4356 - Montcada, Col·legi del Patronat. Imatge de la Salle amb una parella de traginers amb el seu carro.
5. 4357 - Montcada, sèquia comtal (Reixagó). Sortida de la mina del rec comptal.
6. 4358 - Montcada, estació de Ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Imatge de l'estació de Sant Joan amb el túnel al fons.
7. 4359 - Montcada, estació de Ferrocarril del Nord. Imatge de l'estació del Nord on es pot veure el pont que creua la línia de Sant Joan.

Han estat 15 mesos exactes, des del 25 d'Agost del 2011 fins el 25 de Novembre del 2012, cercant tota la col·lecció de postals d'A.T.V. on Montcada era imatge protagonista.

Per a més informació podeu re-llegir l'article publicat el 25 d'Agost del 2011.

Avui farem una cosa nova. Per primer cop publicaré una recepta al bloc, tot aprofitant un ingredient que encara que no ho sembli, el tenim ben a prop. Estem parlant de la cirera d'arboç, també coneguda com cirera de pastor o en castellà Madroño.

La cirera d'arboç és molt difícil de trobar al mercat (potser a la Boqueria?), no obstant si fem una passejada per les muntanyes de la Serralada en podem trobar. Trobar-ne entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, sobretot pels voltants de Reixac. Recordeu que no es poden agafar plantes, flors ni fruits del bosc d'una manera no sostenible. Les cireres han de ser vermelles, inclús una miqueta toves ja.

Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que dins conté una certa proporció de etanol (CH2OH-CH3). Val a dir que la meva germana, que percert, avui és el seu aniversari i fa 31 anys de petita en va menjar masses un cop...



Com a curiositats, la cirera d'arboç, ja era coneguda pels grecs clàssics on la seva mitologia parla que de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desé treball, va brotar el primer arbocer. Ve a assenyalar aquest fet la facilitat que té aquesta planta de rebrotar passat un incendi o una tala.



Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar carn i caça. També se'n fa confitura o melmelada molt popular a Itàlia i Còrsega; melmelada que intentarem fer avui.

Passem a veure la recepta doncs. Els ingredients són els següents:

• 1 Kg de cireres d'arboç.
• 500 grs de sucre.
• 75 ml. de suc de llimona.
• 200ml. d'aigua mineral.

Primer netejarem amb aigua les cireres d'arboç i les posarem després en un recipient amb 125 grams de sucre i els 75 ml de suc de llimona. Ho taparem amb un plàstic i ho deixarem macerar entre 8 i 10 hores a la nevera.



Una vegada realitzada la maceració ho abocarem a una paella i afegirem l'aigua, tot escalfant-ho a uns 50 o 60 ºC, mentre ho anem remenant fins que veiem que s'estova i ho podem tamissar.



Una vegada tamissat i obtinguda la polpa dela cirera ho tornarem a abocar a la paella amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant uns 5 minuts, fins assolir una textura de melmelada.




Si arribeu a fer-la, envieu-nos un comentari sobre com us ha sortit i si ha quedat ben bona!

Avui us presentem una fotografia realitzada l'any 1956 durant una excursió a la Font dels Avellaners. La font, també coneguda com la dels Avellaners de Reixac o dels Avellaners de Vilatort és avui dia una font recuperada i restaurada d'una manera peculiar.

La Font dels Avellaners, llavors un indret amb frescor, un bon feix d'arbres i vegetació era un lloc d'afluència en dies festius durant petites excursions de les gents del poble. Avui dia la font és un lloc singular, envoltada de vegetació de ribera, pins, roures i alzines i orientada cap al nord.

Com a dades curioses, comentar que a principis de segle XX hi havia un rètol que informava "La font i els avellaners que de tots són estimats us demanem per favor de que sian respectats" i ja a la guerra civil l'indret va ser destruït amb dinamita. Val a dir també que el nom de la font dels Avellaners de Vilatort sembla que ve donat per l'hostal de Vilatort, que antigament estava situat pels voltants.

Avui dia la font presenta una sorpresa als excursionistes i és que va ser restaurada i recuperada per Joan Fuster Joan (sembla que és un mallorquí instal·lat a Montcada):




Si voleu aportar més informació, dades o fets, endavant!

Font: INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

En aquest cas, la revista il·lustrada setmanal "La Actualidad", al 1913 i sota les "Bloc-Notas Catalanas", apareix una bonica fotografia de l'entrega de premis d'un Rally-Paper a cavall a Montcada:

 "Rally Paper" organizado y celebrado en los alrededores de Montcada en el cual tomaron parte veinticinco corredores entre amazonas y jinetes. - El momento de ser entregados los premios a los vencedores .

Una imatge d'aquell mateix any de l'ermita de la Mare de Déu del Turó:

Llegint un article del ministeri de foment datat del Novembre del 2011 i en relació a les obres de l'AVE i el seu pas per Montcada, he considerat de gran interès general les dades que s'ofereixen en aquesta publicació.

És per això que m'agradaria deixar-ho com a tal al bloc per a que pugueu fer una ullada a aquesta informació, tot marcant en negreta les dades que s'ha considerat més rellevants:

Noviembre 2011 - Concluida la perforación del túnel de Alta Velocidad de Montcada i Reixac - NUEVO PASO HACIA FIGUERES

La construcción del tramo Barcelona-Figueres, parte final de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, progresa de acuerdo al calendario. El último hito ha sido el cale, a finales de septiembre, del túnel de Montcada i Reixac (Barcelona), de 3 kilómetros de longitud, con el que se complementan los tres subterráneos urbanos excavados mediante tuneladora en este tramo, un paso casi definitivo para la conclusión de la plataforma ferroviaria hasta Figueres. JAvier R. Ventosa. Foto: ADIF.

El Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) completó el pasado 28 de septiembre la performación del túnel urbano de Montcada i Reixac (Barcelona), encuadrado en el tramo Nus de la Trinitat-Montcada de la línea Barcelona-Figueres, parte final - y única en fase de ejecución - de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa. Con esta actuación se han completado los tres tramos excavados con tuneladora entre Barcelona y Figueres, tras los cales en julio pasado de los túneles urbanos de Barcelona y Girona, estando a punto de concluir el último gran túnel de la línea, el de Sarrià de Ter (Girona), ejecutado por medios convencionales.

El tramo Nus de la Trinitat-Montcada, contiguo a los tramos urbanos de Sant Andreu y la Sagrera, en Barcelona, discure de forma soterrada por una zona urbana y periurbana a lo largo de 4.754 metros, de los que 3.017 metros se han perforado mediante una tuneladora de tipo Escudo de Presión de Tierras (EPB) identificada como HK-S 444 y bautizada como Montcada, de 95 metros de longitud y 2.300 toneladas de peso. De los 1.737 metros restantes, casi 700 metros see han ejecutado mediante el sistema de túnel entre pantallas y el resto - correspondiente a la parte final hasta el nudo de la Trinitat - se ha construido a cielo abierto. La actuación ha tenido un presupuesto de adjudicación de 127,6 M €.

Trazado urbano - La tuneladora Montcada, fabricada ad hoc en Alemania para esta obra, inició su recorrido el 28 de abril de 2009 en el pozo de ataque, situado en el sector Font Freda de este municipio, en la confluencia de los ríos Besós y Ripoll, y finalizó la excavación el pasado 28 de septiembre en el pozo de extracción, situado en un campo de fútbol del barrio Vallbona, en el término municipal de Barcelona, realizando en la parte intermedia las preceptivas paradas para su mantenimiento. Durante sus trabajos ha avanzado en dirección norte-sur cruzando bajo el río Ripoll y atravesando la zona urbana de Montcada i Reixac, la Ribera y Can Sant Joan bajo el corredor ferroviario de la línea de ancho convencional Barcelona-PortBou. En ningún momento ha discurrido por debajo de edificios. A lo largo del túnel, además se ha construido mediante tuneladora vertical un pozo de ventilación intermedio, que tendrá la función de salida de emergencia.

Montcada, por su tipología está capacitada  para simultanear la performación del terreno y el revestimiento del mismo con dovelas de hormigón, ha colocado en su avance un total de 1509 anillos de revestimiento estructural, para los que ha utilizado un total de 10.563 dovelas de hormigón armado (7 por anillo). Durante su progresión subterránea ha alcanzado una profundidad máxima de 50 metros.

Tras finalizar la perforación, y mientras se procede al desmontaje y extracción de la tuneladora, en el resto de ltúnel continúan trabajos para poner la nueva infraestructura subterránea en condiciones de operatividad. En concreto, se llevará a cabo el relleno de la sección interior del túnel en una altura de 2,2 metros para alcanzar una sección definitiva de 69,3 m3. Posteriormente se procederá al montaje de la superestructura (vía en placa, sistema de electrificación) y de las instalaciones de seguridad y comunicaciones.

Medidas de seguridad - Como suele ser norma de actuación para los túneles urbanos, Adif ha observado durante la construcción del subterráneo un conjunto de medidas de control destinadas a garantizar la seguridad de las obras y en especial del terreno y de las edificaciones colindantes. Gracias a su aplicación se puede afirmar que durante la consutrcción del túnel no se han producido afecciones relevantes ni a las estructuras de los edificions ni al terreno, ni a la línea de ancho convencional cercana.

Entre estas medidas, una empresa especializada ha realizado inspecciones en más de 400 viviendas y 149 edificions situados en el entorno de la traza. Además, a petición de los interesados, se han realizado otros 40 reconocimientos en viviendas de 26 edificios. Estos reconocimientos se han llevado a cabo antes de la performación y una vez que la tuneladora ha pasado por el lugar, para comprobar su estado.

Durante el proceso de perforación, un completo plan de seguimiento y control (clavos de nivelación, prismas, extensómetros, estaciones de monitorización de vibraciones, teodolitos,...) ha permitido un seguimiento completo del terreno, de las estructuras y de la pltaforma ferroviaria de ancho convencional. También se han realizado un estricto control de los parámetros de funcionamiento de la tuneladora.

También se han ejecutado actuaciones de protección adicionales de protección mediante alrededor de 9.000 inyecciones de consolidación del terreno para mejorar las propuedades del terreno y garantizar su integridad por el paso de la tuneladora.

El otro soterramiento - Montcada i Reixac   (33.600 habitantes) es una localidad del área metropolitana de Barcelona geográficamente encorsetada entre los ríos Besós y Ripoll, tres autopistas y tres líneas férreas. Como compensación por la construcción del túnel de la línea de alta velocidad del tramo Barcelona-Figueres, que también discurre bajo esta población, el Ministerio de Fomento, el Ayuntamiento y la Generalitat de Cataluña suscribieron en 2007 un acuerdo para soterrar las vías de la línea Barcelona-Portbou, que divide el casco urbano de Montcada en dos mitades. Este proyecto prevé la modificación del trazado de esta línea convencional en un tramo  de 5.267 metros de longitud situado entre el barrio barcelonés de Vallbona y la localidad de Montcada i Reixac, con actuaciones como el nuevo túnel de 3.800 metros de longitud que permita el soterramiento por el casco urbano de Montcada y el barrio de Can Sant Joan, una nueva estación soterrada y un cruce de vías a distinto nivel (salto de carnero) entre las líneas Barcelona-Portbou y Barcelona-Manresa. En cumplimiento del acuerdo, el Ministerio de Fomento ha concluido recientemente el proyecto constructivo del primero de los cinco tramos en que se ha dividido la actuación, paso previo para su licitación, estando la redacción de los otro cuatro proyectos muy avanzada. Este primer proyecto, contempla el soterramiento de un tramo de 1,3 kilómetros de la línea convencional, a ejecutar mediante tuneladora.




Font: http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/E4A10D85-137C-4402-87E4-9BF7DD594A9A/107589/Nov24_29.pdf

Us presentem una nova imatge de l'Arxiu Digital de Catalunya (Arxiu de la Masia Catalana), on podem trobar una fotografia de Cal Avellaner o Can Abellaner pels voltants del 1915-1920 aprox.

Si algú vol aportar informació addicional per aquesta masia, pot fer-ho a l'apartat de comentaris.  Gràcies.