divendres, 13 d’agost del 2021
La Torre dels Fares és un element patrimonial de primer ordre per Montcada i Reixac. Veiem algunes imatges del passat comparades amb aquest estiu de 2021.
Finals XIX o Principis de segle XX :: 2021
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Segle XIX (Anys 90),
Segle XX (Anys 20),
Torre dels Frares
divendres, 18 de setembre del 2020
Del pou de la bassa d'aigua de Can Pomada hi va haver una font que un dia va rajar aigua. Avui dia l'aixeta està desconnectada però encara podem veure la font al mateix lloc.
Aquí tenim una bonica estampa de la font de Can Pomada pels volts dels anys 40 del segle XX.
Fons: Tu no eres...
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Can Pomada,
Font de Can Pomada,
Segle XX (Anys 40)
divendres, 24 d’abril del 2020
Can Paiàs, el Mas Sant Marc, Can Rocamora... Tots són topònims que fan referència a la mateixa casa, restaurada i reformada per l'industrial Marc Rocamora entre els anys 1911 i 1920.
La reforma va ser projectada pels germans Bassegoda i Amigó i avui dia encar aconserva diversos finestrals de tipologia gòtica-renaixentista. La casa compta amb una capella amb decoracions de guix i antigament tenia un conjunt de quadres a l'oli que representaven Sant Marc i Santa Anna, en honor als propietaris Marc Rocamora Pujolà i Anna Vidal Sala. Arrel d'aquest mateix nom la casa es coneixia també com a mas de Sant Marc.
Veiem una comparació d'una imatge dels anys 80 i una altra d'actual.
Veiem que les palmeresja no hi són. Una part de la façana del barri de la casa tampoc hi és i les finestres d'aquest barri estan tapiades.
Yolanda Pérez, és doctora en història de l'art i ha treballat les col·leccions artístiques de la família Rocamora. A la seva tesi doctoral sobre el col·leccionisme privat durant la Guerra Civil va parlar sobre els Rocamora i la seva vinculació amb Montcada i Reixac i evidentment, amb la Torre Rocamora. Importants personalitats de l'alta societat i la cultura d'aquells anys la van visitar. El Sr. Rocamora va ser un gran mecena d'artistes tant importants com Ramon Casas i Anglada-Camarasa, que molt probablement van visitar Can Rocamora.
https://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20170218/4292916304/campana-salvar-torre-can-rocamora-montcada.html
Enviat per:
XC
el
00:00
|
1 comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Can Payàs,
Can Rocamora,
Segle XX (Anys 80),
Segle XXI (Anys 10)
divendres, 11 d’octubre del 2019
La següent imatge pertany a l'esglèsia de Santa Maria de Terra Nostra, realitzada a principis dels anys 60 del segle XX.
I ara comparem amb una imatge actual, on no només canvia una mica l'entorn, sino també els vehicles:
Segons el web de Patrimoni Arquitectònic de Montcada i Reixac, pocs anys després de la creació de la urbanització batejada com a Terranostra i promoguda pels Almacenes Alemanes de Barcelona a partir de l’any 1936, s’inicia la construcció d’una petita església de la urbanització anomenada del Sagrat Cor de Jesús; tenia una petita nau i absis, amb campanar d’espadanya a la façana lateral.
Fou el 4 de juny de 1939, acabada la Guerra Civil, quan es va celebrar la cerimònia de col·locació de la primera pedra d’un nou temple i de la creu bastida en la plaça situada davant la porta de la futura església. El projecte fou encarregat a l’arquitecte municipal Joan B. de Serra i Martínez (1888 – títol 1914), el qual en va presentar plànols el 1941. La construcció de l’església, sufragada en bona part per donacions, va perllongar-se durant més de deu anys. El 1940 fou beneïda la campana del nou temple pel rector de Cerdanyola. A partir d’aquest moment, i com a conseqüència de l’acollida d’una nova imatge d’alabastre de la Mare de Déu, obra de Frederic Marés,l’església i la urbanització, passaren a anomenar-se Santa Maria de Montcada.
A principis dels anys cinquanta, el creixement de la urbanització com a conseqüència de la promoció que en feien els diaris de l’època -els quals en destacaven la proximitat a Barcelona, el cont acte amb la natura i les qualitats de l’aire-, i la inauguració del nou baixador de la línia del ferrocarril del Nord l’any 1941, va provocar un interès creixent per part de molts sectors de la societat (propietaris, autoritats eclesiàstiques, membres del Gran Casino de Santa Maria, etc.) en completar l’ampliació del temple. Una ampliació que havia de ser fruit de la iniciativa popular (durant la festa major de setembre dels anys 1952 i 1953 es van fer rifes benefico-religiosas per aconseguir diners) i per a la seva gestió es va crear una Junta gestora. El setembre de 1954 fou inaugurat solemnement el nou temple.
La talla del Sagrat Cor i la de Crist crucificat foren obra del professor de l’Escola d’Escultura de Barcelona Josep Mª Bohigas. Les pintures de l’absis foren realitzades pel mestre de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Josep Mestres i Cabanes. Les campanes van ser forjades per l’empresa Hijo Barberí, d’Olot. Els vitralls, de Vitrall Art. La pedra artificial va ser proporcionada per Josep Beín, la ferreria artística per P. Peronella Segrià, la pintura general d’lsidre Grau i l’estuc de Ramon Gausset.
El bisbat de Barcelona va escripturar al 1961 la compra del terreny on es va edificar església i casa parroquial a la Companyia General Urbanitzadora SL
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 60),
Terra Nostra
divendres, 14 de setembre del 2018
Ja hem parlat en més d'una ocasió dels ponts sobre el Besòs. El primer va ser el que descobrim en aquesta bonica estampa dels anys 20 del segle XX on podem veure el pont sobre el Besòs, inaugurat el 1911 i que s'endugué la riada de 1962.
El primitiu pont, que s'agafava pel passeig de Rocamora, i anava fins el camí que puja a la Font del Torn va durar mig segle i després de la riuada de 1962, i passant primer per un pont provisional realitzat pels militars, el 1963 es va bastir un nou pont sobre el Besòs que, encara que també provisional, ja va permetre fer vida normal.
A la següent imatge podem veure aquest pont provisional, que va servir de comunicació entre els barris de Vallensana-Reixac amb el poble de Montcada.
La mateixa foto també acolorida:
Aquest pont es va enderrocar el 1967/1968 per tal de construir el pont sobre el Besòs que coneixem avui dia.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
3
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Pont sobre el Besòs,
Riu Besòs,
Rius i riuades,
Segle XX (Anys 20),
Turó de Montcada
divendres, 4 de maig del 2018
Les dos fotos no les separa ni un segle. Coneguda com Can Fàbregas, però també com Can Jover, Can Montobbio o com la Casa de les Oficinistes, va ser una casa d'estiueig de barcelonins de classe mitja-alta que va estar oberta a modus d'hostal i on es llogaven habitacions per tal d'allotjar-se, sobretot a l'estiu, personalitats com els armers Beristain, els industrials Artamendi, els comerciants Camba o els advocats Segarra Zacarini.
Una de les filles d'aquests últims es va prometre amb un dels pares de la Constitució espanyola, en Miquel Roca Junyent, que també va visitar diverses vegades Can Fàbregas. La parella es va casar a Sant Pere de Reixac el 20 juny del 1963 i va celebrar el casament a Can Piqué.
La casa va funcionar com a allotjament ja des del segle XIX i fins ben entrar els anys 60 del segle XX. En relació als massovers del segle XIX i principis del segle XX, a l'arxiu que va lliurar a la FCM els familiars de Jacint López Herrero (e.p.d.), trobem que van ser massovers a Can Fàbregas:
Massovers 1835: Josep Riera – Maria Navarra (3ª. Generació) [avi de Can Rei i avia de Can Taianet]. Josep Ventura - Rosa Riera (4ª. Generació). Fills: Un noi i dues noies. Els últims “Rieras” d’aquesta branca a Can Fàbregas”
Val a dir que són els avis quarts, rebesavis i besavia d'un servidor.
Segons ens explica l'amic Joan Riera Martí, ja ben entrats en el segle XX, els últims masovers de la casa van ser els pares i els avis de la seva mare, Rosa Martí Massip.
Ara per ara desconeixem si entre els darrers Riera de la meva branca familiar, masovers de Can Fàbregas i en Francesc Martí Subirana, avi de Rosa Martí Massip i masover de la mateixa casa més tard, hi va haver algun masover addicional.
En definitiva i si no anem errats, el llistat de masovers de Can Fàbregas, encetant al primer terç del segle XIX i acabant a mitjans de segle XX van ser:
- 1ª Generació Riera: ?
- 2ª Generació Riera: ?
- 3ª Generació Riera: Josep Riera Roca - Maria Navarra (els meus avis 5è)
- 4ª Generació Riera: Josep Ventura - Rosa Riera Navarra (els meus rebesavis)
- ...
- 1ª Generació Martí: Francesc Martí Subirana (avi de Rosa Martí Massip)
- 2ª Generació Martí: Fill de Francesc Martí Subirana (pare de Rosa Martí Massip) i darrers masovers.
Si teniu qualsevol aportació addicional, si us plau feu-nos-la arribar.
Una de les fotos, en color i de l'any 2000, ens mostra la situació d'abandonament que Can Fàbregas va patir durant dècades abans del seu enderrocament definitiu. Les altres imatges en blanc i negre són de postals de finals dels anys 10 del segle XX.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
2
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Can Fàbregas,
Segle XX (Anys 10),
Segle XXI (Anys 00)
divendres, 23 de març del 2018
Recentment he adquirit un petit gravat a tinta de Sant Pere de Reixac.
El gravat diu "Iglesia de Reixach parroquial de Vallensana. Rafael E. Deleter. 1895."
Aquest gravat el podem comparar amb una fotografia d'uns 25 o 30 anys després, on l'església mantenia encara intacta la seva fisonomia, abans de la Guerra Civil.
També va ser un dels membres destacats del somatèn amb el grau de caporal del districte sisè, que li va permetre ser part de diverses comisions que el van portar a poder saludar a Primo de Rivera o a entregar medalles d'honor a la dona de Milans del Bosch. També va ser membre de l'empresa El Fenix de Aguas Potables.
Val a dir que com a somatèn va assistir a exercicis de tir al blanc a la Vallensana. Després d'un silenci sepulcral a les publicacions de la postguerra, apareix una referència al seu testament l'any 1953, any que pensem va morir.
A continuació fem un petit homenatge a la persona que va fer un dibuix de Reixac a finals del segle XIX amb un seguit de les referències que hem trobat a l'estudi realitzat sobre ell.
- 29/04/1909 - La Vanguardia: Se li otorga un diploma de mèrit per la quarta posició en un concurs de coloms missatgers de 150 km a Almacellas, organitzat per la Real Sociedad Colombòfila de Cataluña.
- 04/02/1910 - La Vanguardia: Real Sociedad Colombófila de Cataluña, Secretario Contador don Rafael R. Deleter.
- 10/02/1911 - La Vanguardia: Apareix com a secretario-contador de la Real Sociedad Colombófila.
- 13/01/1912 - La Vanguardia: Apareix com a vocal de la junta directiva de la Real Sociedad Colombófila.
- 24/05/1915 - La Vanguardia: Se li otorga dos premis, diploma i 50 pessetes en premi en un concurs de coloms missatgers, en un segon derby del centre Colombófil Català, des de Miranda del Ebro (450 km)
- 01/06/1921 - La Vanguardia: paga 5 pessetes en un homenatge a la "señorita Martinez Anido".
- 06/12/1924 - La Vanguardia: paga 10 pessentes en favor al "aguinaldo del soldado", en la capitania general.
- 13/12/1925 - La Vanguardia: Se li concedeix la medalla a S.M.
- 02/02/1926 - La Vanguardia: és un dels que saluda al general Primo de Rivera.
- 08/06/1926 - La Vanguardia: Presideix un banquet al restaurant "La Patria" i surt com a cabo accidental del somatén del distrito sexto.
- 23/12/1926 - La Gaceta Municipal de Barcelona (num 51): Apareix una autorització d'obres a "Rafael E. Deleter, para practicar diferentes obras en la casa señalada con el nº 25 de la Ronda de San Antonio".
- 06/02/1927 - La Vanguardia: En un Homenatge al Capitán General aporta 5 pessetes.
- 19/06/1927 - La Vanguardia : Concurso de Tiro al Blanco. El domingo último tuvi lugar en Moncada un concurso de tiro al blanco organizado por el somatén del distrito VI de esta capital como final de las prácticas que realiza durante el año (...). Fueron presenciadas las tiradas por el cabo accidental del mismo don Rafael E. Deleter Bastardas correspondiendo los primeros premios de las distintas categorías a (...)
- 25/05/1929 - La Vanguardia: el cabo Carulla, subcabo Deleter i capitán auxiliar Martinez compareixen com a comissió del somatén al Govern Civil per a oferir la medalla del somatén com a obsequi a l'esposa del governador Milans del Bosch, madrina de la bandera del districte VI del somatén.
- 07/07/1929 - La Vanguardia: Apareix com a subcabo del somatén.
- 25/12/1929 - La Vanguardia: paga 5 pessentes en una "subcripción en honor al alcalde de esta ciudad"
- 28/05/1930 - La Vanguardia: Signa "en el álbum de los Reyes" durant la visita del rei a la claurisa del VII congrès internacional de la propietat urbana.
- 04/01/1931 - La Vanguardia: Han sido aprobados por el capitán general los nombramientos de cabo y subcabo del somatén del distrito sexto de esta capital hechos a favor de don Rafael E. Deleter Bartardas y don Manuel Sabater Carbonell, respectivamente.
- 15/01/1931 - La Vanguardia: Apareix com a "cabo del somatén del distrito sexto".
- 06/04/1932 - La Vanguardia: Apareix com a padrí del nuvi Alberto Bastardas y Parera
- 06/07/1934 - La Vanguardia: Tribunal Industrial: Señalamientos para hoy. Juicios - A las diez y media. Número 651: Por reclamación de salarios del obrero Francisco Torres contra el patrono Rafael Deleter.
- 01/11/1934 - La Vanguardia: Visitas al general Batet: Entre otras personas, visitaron ayer al general Batet don Enrique Musté Porqueras, don Manuel Silva Bello, don Rafael E. Deleter Bastardas, (...)
- 12/01/1936 - La Vanguardia: Firma com a vocal secretari de la junta directiva de "El Fenix de Aguas Potables"
- 06/03/1953 - La Vanguardia: La comisión municipal permanante va acceptar "el legado instituído por don Rafael E. Deleter y Bastardas en su testamento a favor de los Museos Municipales consistentes en un reclinatorio y un tríptico con pinturas de Mirabert".
Gràcies a ell tenim aquest meravellós dibuix de Reixac. Gràcies.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
2
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Capella del Roser,
Sant Pere de Reixac,
Segle XIX (Anys 90)
divendres, 16 de març del 2018
Avui farem un joc on haurem de dedicar una mica d'atenció en comparar dos imatges.
En aquesta primera imatge podem veure un Rallye Paper al riu Besòs i un munt de gent sobre el pont de formigó bastit el 1911. Es veu Can Oriol Vell (Torre dels Conills) i una tartana vora l'entrada al camí de la Font del Tort.
Fixeu-vos també en la senyera catalana que hi ha a la casa i sobretot, i aquí ve el joc, a la banda superior esquerra de la foto, la casa que s'estava bastint, on a la foto apareix sense sostre:
Ara comparem la imatge anterior amb una altra imatge propera en el temps, però de la sèrie de fotografies de la Litografia Thomas.
Alehop! La Torre dels Conills ara té una nova planta amb una finestra de mig punt i un nou pal elèctric a la carretera de la Roca.
La tanca de la casa, a la vora del camí de la Font del Tort segueix igual però... fixeu-vos en la casa que no tenia sostre. En aquesta imatge es veu completa i podem apreciar que ja té sostre, però la casa encara està en construcció, doncs podem apreciar una bastida.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Can Oriol Vell,
Rius i riuades,
Segle XX (Anys 10),
Torre dels Conills
divendres, 16 de juny del 2017
Avui volem oferir-vos dos imatges de principis dels anys 70 del segle XX i les compararem amb els mateixos indrets a dia d'avui.
La primera és l'edifici de la Caixa Sabadell del carrer Bogatell, a esquenes del pas del ferrocarril.
Avui dia l'edifici encara es manté, ara bé com a BBVA després de la integració de les caixes i bancs amb altres entitats.
La mateixa postal antiga existen en versió blanc i negre. És la següent:
La segona imatge pertany al mateix indret, en aquesta ocasió enfilant-nos cap al sud pel carrer Montiu. A l'esquerra es torna a veure l'edifici de la Caixa Sabadell.
Avui dia l'edifici de l'entitat bancària encara manté la seva fisonomia, no obstant, l'eixample de cases d'estiueig va deixar pas a edificis actuals.
De igual mode, també tenim la versió en blanc i negre de la postal antiga. És la següent:
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Bancs i Caixes,
Eixample,
Segle XX (Anys 70),
Segle XXI (Anys 10)
divendres, 14 d’abril del 2017
Hi ha una postal acolorida, probablement dels anys 40 del segle XX, que pertany al barri de Terra Nostra.
En concret la imatge es va realitzar a la cantonada de l'actual carretera N-150 de tal manera que les persones que veiem caminant es troben baixant l'actual Carrer Montsant.
A continuació podeu veure la mateixa ubicació l'any 2016. Vegeu que la casa de l'esquerra, avui de color vermell, i també la tercera i la quarta casa són les que apareixen a la postal.
Segons veïns del poble, comenten que les persones que surten a la postal antiga poden ser membres de la família Almodóvar, la senyora Maria i els seus quatre fills, Maria, Antonio, Joana i Isabel.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 20),
Segle XXI (Anys 10),
Terra Nostra
dimarts, 14 de març del 2017
El 1884, un dels grans terratinents de Montcada, en Joaquim Montiu i Tonijuan, va demanar a l'Ajuntament de Montcada el permís per tal d'urbanitzar la seva propietat que llindava amb les linies de ferrocarril de Manresa i de França i part dels carrers Colón i Bogatell.
Aquesta urbanització va esdevenir el primer eixample montcadenc i un dels precs que va demanar a l'Ajuntament va ser que els futurs carrers s'anomenessin Carrer Montiu, en honor seu, i de la mateixa manera Carrer Pasqual i Carrer Leonor, en honor a la seva esposa Leonor Pascual i Pons.
A les següents fotografies podem veure en primer terme el Carrer Elionor creuat pel Carrer Pasqual, en una imatge realitzada des de la zona del desaparegut Molí d'en Rata.
El molí d'en Rata estava a l'esquena/esquerra del fotògraf.
El mateix indret avui dia, Carrers Elionor amb Pasqual:
Elionor Pasqual Pons va morir el 1923. Així ens ho demostra l'esquella publicada a La Vanguardia.
Fons: Autors desconeguts. Fundació Cultural Montcada.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Carrer Elionor,
Carrer Montiu,
Carrer Pasqual,
Molí d'en Rata,
Segle XX (Anys 40)
divendres, 27 de gener del 2017
La central transformadora de FECSA a Montcada va ser bastida al darrera de La Salle, tot just a la cantonada del Camí de Font Freda i el Carrer Escoles.
La seva construcció va iniciar-se el 1930 i durant un any la central va adquirir el seu estat actual, malgrat avui dia no està en producció. En aquesta central van treballar-hi Arranz, Froilan i Enric Poblet (pare del ciclista).
Fons ANC-FONS ANC1-211(FECSA)
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Industria a Montcada,
La Salle,
Segle XX (Anys 30)















































