Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terra Nostra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terra Nostra. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’abril del 2026

Seguim amb la tramesa de fotografies de l'amic Enric Bardina, en aquest cas una partida de cartes al Gran Casino, l'any 1961.

El que tots coneixem com "La Pista" va estar molts anys descoberta i era el centre de les activitats socials organitzades pel Casino. Enric recorda que al voltant de l'escenari hi havia unes llotges que habitualment ocupaven els socis del Casino i com estava descoberta hi havien uns tendals a ratlles blanques i verdes que els protegien una mica. A la següent foto es pot apreciar la pista del gran casino abans de la seva coberta actual:

 

A partir de 1955 la junta va emetre unes participacions de 500 Ptes per recollir fons per cobrir-la. L'industrial que ho va fer es deia Sr. Carrion i era un conegut del l'avi d'Eric, que es va encarregar de les obres. 

Ballada de sardanes a la Pista abans d'estar coberta als anys 60. A les fotografies es pot apreciar el tendal a ratlles verdes i blanques que protegia a la gent aseguda a tot el voltant.



dissabte, 14 de març del 2026

L'amic Enric Bardina ens fa tramesa d'una nova fitxa, en aquest cas del XV aniversari de la inauguració de la urbanització de Terra Nostra, el junt de 1951, on el seu avi Enric Bardina Torroja, formava part de la junta.


 

dimecres, 11 de març del 2026

Fa uns dies vam publicar una imatge de l'església de Santa Maria, on la gent ballava sardades als anys seixanta del segle XX, permès en una etapa del franquisme d'obertura i com un acte de folclore tradicional català. Avui us portem una altra imatge de l'amic Enric Bardina, on podem veure l'església de Santa Maria amb l'aspecte original.

 

Anys més tard es va modificar el temple tal com es pot veure actualment. En la nova construcció va participar com a mestre d'obres l'avi d'Enric Bardina, l'Enric Bardina Torroja, que era també membre molt actiu de la Junta de Propietaris i del Gran Casino.

Acolorim també la imatge amb una IA pel vostre servei:

 Esperem que us agradi.

diumenge, 15 de febrer del 2026

L'amic Enric Bardina ens fa arribar aquesta meravellosa imatge d'una església de Santa Maria on a la seva esplanada exterior es duia a terme una ballada de sardanes, probablement als anys seixanta del segle XX.

Ens hem atrevit també a acolorir la fotografia amb una intel·ligència artificial.  Esperem que us agradi.




divendres, 2 de febrer del 2024

La següent imatge pertany a un calendari de butxada de l'any 1975 on podem veure una estampa del Restaurant de Ca la Roser, al barri de Terra Nostra (Santa Maria de Montcada).

A l'esquerra podem observa la carretera N-150 i alguns vehicles d'aquell moment, com un Seat 124 de primera generació en color blau. Eren uns anys on la guerra dels refrescos de cola encara era patent i en aquesta imatge veiem que el restaurant estava adherit al refresc "Pepsi".




divendres, 4 de juny del 2021

 El 8 d'agost de 1942, el Diari de Barcelona publicava un nou anunci de les 'bondats' del nou barri de Santa Maria de Montcada.



divendres, 16 d’abril del 2021

Can Oller, més conegut popularment com "El Castell", o "El Castillo" va ser una masia catalana reconstruïda com a fortificació i que molts veïns i veïnes de Terra Nostra mantenen en el seu record d'infantesa i joventut. Avui dia la casa ja no existeix i ha donat pas a una nova secció del barri de Santa Maria i el Parc de Ca n'Oller.

Malgrat que les fonts orals moltes vegades són escases o estan desvirtuades, gran part de la informació pertany a transmissió oral dels més grans de la zona.Vull agrair també la col·laboració d'Alberto Casas, que m'ha facilitat informació sobre la família dels darrers propietaris.


Antigament el poble de Montcada no tenia un edifici propi per a dur les funciones d'Ajuntament tal i com el coneixem avui dia. El batlle va arribar a llogar espais per tal de portar a terme les reunions del consell. Durant molts anys es van fer en hostals de poble, com l'antic hostal Font Freda (1755), però també al Mas Oller, pel qual el consistori pagava 50 lliures anuals pel seu lloguer (FCM).

Montcada, malgrat tenir un extens territori que incloïa Can Sant Joan, masia que va donar el nom al veïnat, no tenia sota el seu domini cases com la de Can Sants o Can Oller, masies que estaven més properes a la Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia al terme de Cerdanyola del Vallès.

Eren temps de bandolers, doncs cal recordar que a Sant Isle, l'any 1624, se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, i que al S.XIX aquesta s'independitzà, quedant Sant Iscle com a sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.

Can Oller als anys 90


D'altra banda, de l'amic Ricard Ramos (QEPD), vam poder saber que, segons el "Llibre V dels actes capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Aspectes rurals de la torre dels Frares de Montcada)", també hi ha referències sobre un "Can Oller", proper al Besòs i a la torre dels Frares, que ara per ara desconeixem si va pertànyer al mateix propietari del Mas Oller de l'actual Terra Nostra. Les referències diuen:

- 5 de Febrer de 1756 - Permís per fer "esperons" en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs".

- 13 de Maig de 1756 - Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs".


Can Oller, el 1970

En un planol trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del 1787, surt Montcada, Reixac i els seus topònims, però el feix de terra de Terra Nostra queda en un costat del paper i les masies o edificacions que surten més properes a Can Oller són les de La Ferreria i La Beguda.

Deixant els segles XVII i XVIII, entrem al segle XIX i d'aquí el que coneixem és que en unes notes històriques sobre aquesta masia es diu que el Can Oller, a Terra Nostra, entre altres noms, es va conèixer també per Can Cuch.


Can Oller, amb la seva fesonomia de fortificació. Fotografia dels anys 70 del segle XX.

El nom d'Oller ve d'una de les famílies del darrer quart de segle XIX (els Oller van mantenir la masia històrica tal qual, amb les remodelacions oportunes dels segles passats, però sense convertir-la en fesonomia templaria). 

La família Oller va ser propietària fins l’any 1896, moment en que va ser adquirida per Raimon Pujades i Farnós, un terratinent provinent de Sant Martí de Provençals (Barcelona), casat amb Rosa Romaní i Oliva.

Val a dir que, malgrat a Terra Nostra hi ha un carrer anomenat d'Antoni Pujades, aquest ve donat per Antoni Pujadas Mayans, 1811-1881, el metge-psiquiatre català important a la seva època. Actualment sense trobar cap relació genealògica amb els Pujades de Can Oller.

Aquesta familia Pujades propietaris de Can Oller, entre finals del XIX i el XX van tenir un conjunt considerable de cases i terrenys a Montcada. Un exemple és el solar de l'antic Ajuntament, un terreny que van vendre al consistori per 12.000 pessetes de l'any 1918. (FCM).

També ho era l'escola que es va fer just al costat de l'antic Consistori, ara ocupat per la Policia. Al carrer Barcelona també van ser propietaris de l'antiga casa on després es va bastir Cal Lasús i que avui malauradament espera una sentència final d'enderrocament i re-urbanització, amenaçant un canvi de fesonomia a la zona.

Terra Nostra a principi dels anys 40 del segle XX.

El matrimoni Pujadas-Romaní, tenía dos fills, Andreu (primogènit) i Antonio, i una filla Àngels (que va morir l’any 1920). 

En morir Raimon Pujadas el 12 de desembre de 1924, el mas va passar per herencia al fill petit Antonio, que era solter i va continuar l’activitat agrícola amb l’ajuda d’uns masovers. Un espai on tota la familia es reunia per passar l’estiu.

Els Pujadas a Montcada. Fotografia del conjunt de la familia que passava els estius a Can Oller del Bosc. La fotografia és d’agost de 1924 i els personatges d’esquerra a dreta, i la seva relació amb el llavors propietari són: Rosa Romaní (esposa), Raimon Ponsatí Pujadas (net, fill gran de MªÀngels Pujadas), Antoni Pujadas (fill), Raimon Pujadas, MªÀngels (filla), Elvira Pi (nora, esposa d’Andreu Pujadas), Umbert Pujadas (net, fill petit d’Andreu Pujadas), Andreu Pujadas (fill), Elvira Pujadas (neta, filla gran d’Andreu Pujadas). Les tres dones darrera de Andreu Pujadas són masoveres de Can Oller.

Rosa, la vídua de Raimon Pujadas va morir l’any 1938 durant la Guerra Civil i posteriorment Antonio es va casar amb una artísta a qui agradaven els castells i no els massos rústics. Per aquest motiu va iniciar la remodelació del mas en castell, que fins i tot el va fer pintar de color rosa. Aquesta excentricitat va arruinar-lo.

Estiu de 1922 ón es veu l’aspecte del mas abans de la reforma. Dels dos homes que apareixen a la fotografia, el de l’esquerra és Antonio Pujadas i el de la dreta el seu germà Andreu amb la seva filla Elvira en braços. Els altres tres nets de Raimon Pujadas (absent a la foto) son els tres nets que estan drets. D’esquera a dreta Raimon Ponsati, al mig Humbert Pujadas i a la dreta Mª Àngels Ponsatí.

 
Dels Pujades, disposem també d'una foto dels anys 50 d'una nena que diu al peu de foto "Saludos de Mari Blanca de Pujadas", una nena prodigi que tocava el piano a la casa. Val a dir també que sembla que la contractaven per a tocar davant de personalitats rellevants de l'época.


Finalment la família va patir els efectes de la crisi de fons i van vendre el castell (desconeixem l'any, pero calculem que pels voltants dels anys 60), quedant la masia, el castell i la seva història de la mà dels 'domingueros' dels anys 70 a 90, on la casa entra en una nova etapa de declivi i mort.

Solar del Castell, amb les runes a la part inferior. Any 1992. El descampat' bullia de vehicles fent la graellada o la paella de diumenge, mentre els nens/es 'investigaven per la casa i el bosc.

D'aquesta època de declivi final, podem dir que moltes montcadenques i montcadencs, i també visitants de viles i ciutats properes, van gaudir de llargs diumenges de picnic, paelles, i botifarrades, fent passar el dia entre xuts de pilota, xerrades alliberadores del dia a dia, mentre es pujava a buscar aigua a la font de la Mitja Costa o altres activitats lúdiques de cap de setmana. 

 Can Oller el 1975

Les primeres dècades en democràcia van portar la casa a ser titular d'un dels parcs més bonics de Montcada, el de Ca n'Oller. Certament moltes persones del poble tenen grats records i moments viscuts, tot gaudint de petits, joves i també de més grans en aquell indret d'esbarjo, ara perdut.


Can Oller, el castell, el 1970

A efectes pràctics, Can Oller, conegut també durant durant tot el s.XX com "El Castell", realment no era una fortalesa autocontinguda de connotacions èpiques sinó una adaptació-remodelació de la masia original per un dels darrers propietaris als anys 40 del s.XX. 

Restes del "castell" de Can Oller, el 1970

Com a curiositat, Mari Blanca de Pujadas, que des dels dos anys ja va mostrar grans dots amb l'instrument, va seguir interpretant el piano i la seva vida la va portar a ser professora als Estats Units, indret on viu des dels cinc anys

Mariblanca de Pujada, nascuda a Barcelona el 2 de Juliol de 1949, filla de Maria Rosa Prunes de Pujada.
 
Algunes declaracions sobre la pianista, durant alguns dels seus recitals als anys 50 del segle XX:

  • Mariblanca, constituye un caso verdaderamente excepcional de precocidad reflejada en su gran sentimiento poetico. Jose Maria Peman - Madrid , Junio 1953
  • Mariblanca de Pujadas, tiene toda la genialidad de los angeles. Fray Jose de Guadalupe Mojica - Madrid , Mayo 1953
  • Jamás vi tanto arte en un angel de tan pocos años. Cuba conoce y ama a Mariblanca. Ernesto Lecuona - La Habana , Octubre 1953
  • Al acercarme a Mariblanca , nota mas proxima la genialidad. Salvador Dali - Madrid , Mayo 1953
  • Mariblanca de Pujada, para aquellos que no creen en Dios, solo les bastaria oirla tocar como lo haces para que creyeran definitivamente y profundamente en El y en ti. Te admira y te desea gloria y salud, tu amigo. Gonzalo Roig - La Habana , Marzo 1954
  • Prodigiosa, posees talento sobrenatural. Joaquin Rodriguez Lanza - La Habana , Septiembre 1954
  • Mariblanca es puramente clasica en musica y poesia. Dr. Juan J. Remos - La Habana, Noviembre 1953
  • Mariblanca de Pujada , es un caso extraodinario , único en el mundo por su cortisima edad en la que apenas se empieza a hablar claro. Jacinto Benavente - Madrid, Junio 1953
  • La Junta del Liceo de Barcelona la declara "Alumna Predilecta de los dos años"


divendres, 2 d’abril del 2021

Trobem aquesta curiosa placa de SAnta María de Montcada (Terra Nostra), que cataloguem als anys 40 del segle XX, però que desconeixem de què es tracta.

Entenem que és una placa que es donava als socis que tenien parcela dels Grandes Almacenes Alemanes? 



divendres, 13 de març del 2020

Datat de l'Abril de 1943, el següent prospecte ens oferia la publicitat dels Magatzems Alemanys de Barcelona del sorteig de solars a Santa Maria de Montcada.



Ull amb l'afirmació final "La mejor y mayor urbanización de España".

divendres, 21 de febrer del 2020

Avui us oferim un pupurri d'imatges de Terra Nostra, en una Santa Maria on podreu veure un parell de inèdites imatges d'aquesta barriada.

L'església Parroquial de Santa Maria.


L'estació de Terra Nostra

Restaurant La Parrilla de Oro. Ca la Roser.

Església de Santa Maria, abans de la transformació. Festa Major de Terra Nostra de 1953.


Calendari del Restaurant Ca la Roser, l'any 1974

Can Sans de Terra Nostra.

divendres, 11 d’octubre del 2019

La següent imatge pertany a l'esglèsia de Santa Maria de Terra Nostra, realitzada a principis dels anys 60 del segle XX.

Fons: Postal

I ara comparem amb una imatge actual, on no només canvia una mica l'entorn, sino també els vehicles:

 Fons: Bisbat de Terrassa

Segons el web de Patrimoni Arquitectònic de Montcada i Reixac, pocs anys després de la creació de la urbanització batejada com a Terranostra i promoguda pels Almacenes Alemanes de Barcelona a partir de l’any 1936, s’inicia la construcció d’una petita església de la urbanització anomenada del Sagrat Cor de Jesús; tenia una petita nau i absis, amb campanar d’espadanya a la façana lateral.


Fou el 4 de juny de 1939, acabada la Guerra Civil, quan es va celebrar la cerimònia de col·locació de la primera pedra d’un nou temple i de la creu bastida en la plaça situada davant la porta de la futura església. El projecte fou encarregat a l’arquitecte municipal Joan B. de Serra i Martínez (1888 – títol 1914), el qual en va presentar plànols el 1941. La construcció de l’església, sufragada en bona part per donacions, va perllongar-se durant més de deu anys. El 1940 fou beneïda la campana del nou temple pel rector de Cerdanyola. A partir d’aquest moment, i com a conseqüència de l’acollida d’una nova imatge d’alabastre de la Mare de Déu, obra de Frederic Marés,l’església i la urbanització, passaren a anomenar-se Santa Maria de Montcada.

A principis dels anys cinquanta, el creixement de la urbanització com a conseqüència de la promoció que en feien els diaris de l’època -els quals en destacaven la proximitat a Barcelona, el cont acte amb la natura i les qualitats de l’aire-, i la inauguració del nou baixador de la línia del ferrocarril del Nord l’any 1941, va provocar un interès creixent per part de molts sectors de la societat (propietaris,  autoritats eclesiàstiques, membres del Gran Casino de Santa Maria, etc.) en completar l’ampliació del temple. Una ampliació que havia de ser fruit de la iniciativa popular (durant la festa major de setembre dels anys 1952 i 1953 es van fer rifes benefico-religiosas per aconseguir diners) i per a la seva gestió es va crear una Junta gestora. El setembre de 1954 fou inaugurat solemnement el nou temple.

La talla del Sagrat Cor i la de Crist crucificat foren obra del professor de l’Escola d’Escultura de Barcelona Josep Mª Bohigas. Les pintures de l’absis foren realitzades pel mestre de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Josep Mestres i Cabanes. Les campanes van ser forjades per l’empresa Hijo Barberí, d’Olot. Els vitralls, de Vitrall Art. La pedra artificial va ser proporcionada per Josep Beín, la ferreria artística per P. Peronella Segrià, la pintura general d’lsidre Grau i l’estuc de Ramon Gausset.

El bisbat de Barcelona va escripturar al 1961 la compra del terreny on es va edificar església i casa parroquial a la Companyia General Urbanitzadora SL


divendres, 12 de juliol del 2019

A la Santa Maria de Montcada dels anys 40 i 50 es van editar un seguit de programes de festa major que hom col·lecciona de bon grat.

Un dels recordats és el següent programa dels anys 40:




Ja als anys 50, trobem edicions amb fotografies, com aquest de la Festa Major de 1953:


O aquest altre de les festes de 1954, on va actuar la ballarina A. Barrera


A les festes del 1956 es va aconseguir amb el permís especial de la governació del règuim franquista, fer balls de sardana, limitant el seu espectacle com a acte folclòric tradicional.

 A les festes de 1958 trobem un bonic dibuix del Fanalet, un acte ja consolidar al barri.



Al programa de les festes de 1959 trobem un bonic dibuix de gitana, novament com a vestimenta folklòrica catalana.


divendres, 28 de juny del 2019

El 1967, el Restaurant de la Roser publicava aquest calendari. Fixem-nos en l'empedrat encara de la carretera N-150.


La carretera sembla més ample, però no... els vehicles eren més estrets.

divendres, 10 de maig del 2019

El 8 de setembre de 1961 es va inaugurar la coberta de la pista del Casino de Terra Nostra.

La següent targeta conmemorativa de la inauguració ens mostra l'estructura de la pista:


Recuerdo de la construcción de la cubierta de la Pista del Gran Casino de Santa María de Moncada, inaugurada el día 8 de Septiembre de 1961, gracias a la entusiasta colaboración de los Sres. Socios de la Entidad.


dimecres, 1 de maig del 2019

Bon dia del treballador, 1 de Maig de 2019.

Us presentem una nova entrega de les postals Punts de Vista, en aquest cas, una imatge realitzada des de dalt del "Turó dels Quatre Pins" i on podem veure el Coll de Montcada, un indret que desapareix de la memòria dels més grans i de les històries que els seus besavis explicaven.

 
En aquest indret es van produir segrestos, atracaments i disbauxes a cop de pedrenyal amb els bandolers durant segles. En aquest indret, durant la Guerra del Francès, es van retenir tropes per a evitar l'avanç de l'exèrcit Francès i es van dur enfrontaments a sang, baioneta en mà.

I és que el Coll de Montcada era un dels pasos per a traginar les mercaderies de la ciutat Comtal i un dels indrets de pas estratègics del camí reial cap a terres llunyanes de l'interior de Catalunya


dilluns, 1 d’abril del 2019

L'abril ja és aquí i amb ell, una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas d'una imatge realitzada des del camí que va del cementiri de Montcada cap al parc de Can Oller, passant per la falda del turó de Montcada.

A la imatge veiem, a banda esquerra, el veïnat de Terra Nostra i, a banda dreta, separat per la riera, el polígon industrial de la Ferreria.


Esperem que us agradi. Ens veiem l'1 de Maig, dia del treballador.

divendres, 21 de desembre del 2018

Una magnífica postal de Can Sans, a Terra Nostra.


dilluns, 1 de gener del 2018

Molt bon any a tothom! Encetem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista, en aquesta ocasió, en una sèrie de dotze postals dedicades a la llum i al color que publicarem cada dia 1 de mes.

Mantenim la sèrie panoràmica de les postals a 16:9 i la novetat d'aquest any esdevé en l'amplada total de la imatge a la postal.

Avi dia 1 de gener de 2018 us oferim una postal de la nostra estimada Font de Mitja Costa, a la falda del malmès Turó de Montcada. Esperem que us agradi.


Si voleu fer una ullada a les sèries de postals dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017 podeu fer-ho clicant aquí.

Missatges més antics Inici