dissabte, 31 de desembre del 2011
Us presento un parell de cròniques del "Diari de Barcelona", dels anys 1792 i 1850 sobre la Font del Ferro:
Diario de Barcelona,
4 d’octubre de 1792
La Font del Ferro: Su temperatura se halló ser de 13º y medio en 28 de Junio de 1792 cuando la atmósfera estaba a 19º. Se toma en bebida y sus virtudes son depurantes, diluentes, aperíticas, diuréticas, tónicas y un poco purgantes. El agua sale pura, hermosa y cristalina del caño, el cual está cubierto de un óxido de hierro (óxido ocre, rojo y amarillento) cuyo color comunica a los objetos que toca, así en la pila que recibe el agua en la que se ve un copioso sedimento formando con la luz, hermosos colores del iris. La presencia de hierro se conoce muy bien por el sabor de tinta que tiene el agua y por las rocas que se hallan esparcidas por la montaña.
Diario de Barcelona
24 de juny de 1850
Cerca de la font del Ferro se está construyendo un edificio rodeado de pintorescas vistas para aprovechar las aguas ferroginosas cuyas excelentes virtudes gozan de tanta celebridad., y se ha instalado una cañería para abastecer de esta agua el hotel Por ahora sale a las 5 de la mañana de la Plaza de la Constitución un omnibús para los enfermos que quieren tomar las aguas de Montcada y regresar a Barcelona a eso de las nueve.
Enviat per:
XC
el
14:59
|
0
comentaris
Etiquetes:
Aigües de Montcada,
Segle XIX (Anys 50),
Segle XVIII (Anys 90)
divendres, 30 de desembre del 2011
Fa uns dies us vàrem sol·licitar col·laboració per tal de desxifrar uns negatius de Montcada i Reixac i que ara per ara ja tenim confirmació i resposta del nostre amig Ricard Ramos. Recordem el seguit de fotografies:
Dividim en files i columnes de la següent manera:
Les descripcions de les fotografies serien:
1a - El Carrer Major, a l'alçada de Torre Vila.
1b - Baixant cap a l'estació de França, al carrer de la Generalitat. Al fons el carrer Major.
2a - Estació de Montcada-Manresa.
2b - Estació de Sant Joan.
3a - Ermita del Turó.
3b - Pont sobre el Besós.
4a - Passarel·la sobre el Ripoll i La Salle.
4b - Carretera de Ribes.
5a - Foto “molt velada” és una vista de lluny de Can Fàbregas on es veu també l’església Reixac.
5b - Can Fàbregas.
Gràcies.
Enviat per:
XC
el
16:10
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 10)
dimecres, 28 de desembre del 2011
Avui us presentem un parell d'imatges amb uns 30 anys de diferència. Aquesta església, de tipus neoromànic, va ser construït l'any 1936 i ampliada l'any 1941 per Joan Baptista de Serra i Martínez (arquitecte municipal que també va estar al càrrec d'altres treballs com les cases de l'Asland o la casa Serra):
Enviat per:
XC
el
15:34
|
0
comentaris
Etiquetes:
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 30),
Segle XXI (Anys 00)
dissabte, 24 de desembre del 2011
Enviat per:
XC
el
21:15
|
0
comentaris
dimarts, 20 de desembre del 2011
He trobat uns negatius de la litografia THOMAS que penso són tots de fotografies antigues de Montcada i Reixac. Algunes són molt evidents, però d'altres desconec on es van fer. Aquest és el repte d'avui i per tant s'accepten els comentaris que vulgueu fer.
Aquests són els negatius:
Ja es deixen denotar de quines zones es tracta, però per a veure el positiu, he aplicat l'invers de la imatge (Crtl + I) amb el Photoshop i aquest és el resultat:
Dividim en files i columnes de la següent manera:
Les descripcions de les fotografies serien:
1a - El Carrer Major, però a quina alçada?
1b - Baixant cap a l'estació de França?
2a - ¿?
2b - Estació deSant Joan.
3a - Ermita del Turó.
3b - Pont sobre el Besós.
4a - Passarel·la sobre el Ripoll i La Salle.
4b - Carretera de Ribes.
5a - ¿?
5b - Can Fàbregas.
El repte consisteix en ratificar les descripcions i intentar definir quin és el lloc de les fotografies enigmàtiques. Bona sort!
Enviat per:
XC
el
14:40
|
2
comentaris
Etiquetes:
Postals THOMAS,
Segle XX (Anys 10)
dilluns, 12 de desembre del 2011
A continuació us presentem un parell de postals de dos de les estacions de ferrocarril de Montcada i Reixac.
En primer lloc la de Sant Joan (de la línia de Sant Joan de les Abadesses), una estació en desús i que podem etiquetar com la estació més morta del poble, i la segona imatge del carrer Colom i l'estació de França, l'estació de tren on segurament hi passen una gran quantitat de combois al dia i que manté la seva vida.
Enviat per:
XC
el
18:01
|
0
comentaris
Etiquetes:
Estació de França,
Estació de Sant Joan,
Ferrocarril,
Segle XX (Anys 20)
dijous, 8 de desembre del 2011
Avui fa 113 anys que l'Ermita del Turó va ser finalitzada per Enric Sagnier i es va retornar la Sagrada Imatge a l'Ermita del Turó en un dia festiu, amb el poble engalanat... Aquest va ser el Humum Summum de l'Ermita, ja que alguns anys després, aquesta va desaparèixer sota la ferma mà devastadora de la cimentera.
El matí del dia 8 s'oficiava una missa per Mn. Josep Mas mentre que el sermó va anar a càrrec del canonge de Vic, Jaume Collell, il·lustre figura de la cultura del nostre país. A la tarda entre repicar de campanes, domassos als balcons i volar de coloms, una gernació de 2000 fidels (quantitat mai desmentida per la guàrdia urbana) va acompanyar la imatge a la nova ermita, on fou rebuda amb un Te Deum amb lletra del Dr. Buxó. (Texte de Joan Bertran i Elena)
Enviat per:
XC
el
18:16
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 00),
Segle XX (Anys 10),
Turó de Montcada
diumenge, 4 de desembre del 2011
Al "Ministerio de Administraciones públicas", hem trobat un document anomenat "Variaciones de los municipios de españa desde 1842" a càrrec de Jose María Aznar, quan va ser Cap de l'Area d'Entitats Locals i on trobem un seguit de variacions dels topònims dels pobles de l'Estat a partir del 1842. Surt referenciat el nostre poble:
- Mollet, Gallechs y Parets segrega parte de su territorio para la creación de Parets. Censo 1857
- Mollet, Gallechs y Parets pasa a llamarse Mollet. Censo 1857
- Moncada su anterior nombre era Moncada, Reixard, Cuadras de Vallansana y San Iscle. Censo 1857
- Moncada pasa a llamarse Moncada y Reixach. 02/07/1916
- Moncada i Reixac su anterior nombre era Moncada y Reixac. 18/04/1984
- Moncada y Reixac pasa a llamarse Moncada i Reixac. 18/04/1984
- Moncada y Reixach su anterior nombre era Moncada. 02/07/1916
- Moncada, Reixard, Cuadras de Vallansana y San Iscle pasa a llamarse Moncada. Censo 1857
Però realment hi ha un gran error, ja que no queda la referència del canvi de Moncada y Reixach com Montcada i Reixac. Al llistat que ofereix la Generalitat de Catalunya, al NUM. DOGC 303, sí que surt aquest fet, i en concret el dia 11/02/1983.
Incís: Recordo que es van repartir unes enganxines amb un quadre del poble, si no recordo malament d'en Joan Capella, i on s'animava a escrivir bé el nom de Montcada i Reixac. Algú ho recorda i/o té algun exemplar de l'enganxina per a que puguem afegir-la digitalment en aquest article?
La introducció que es fa a "Variaciones de los municipios de españa desde 1842" és la següent:
La presente edición de las variaciones de los municipios de España, tiene su origen en
una pequeña base de datos auxiliar del Registro de Entidades Locales. Si bien este
Registro se había creado en 1986, se puso de manifiesto la necesidad de conocer qué
había sucedido anteriormente en el sistema local español. Entre otros estudios se inició
en 1990 un rastreo en las colecciones legislativas (Alcubilla y Aranzadi,
fundamentalmente) para encontrar disposiciones que afectaran a la creación, modificación
y extinción de las entidades locales. A partir de 1930 la información que se encuentra es
prácticamente completa. Desde esa fecha hacia 1900 hay abundantes referencias pero se
ha constatado que no eran completas. Y con anterioridad a 1900, se daba una situación
de ausencia total de información.
Con independencia de las consultas a las colecciones legislativas se obtuvo información,
procedente de los censos de población de todo el siglo XX, elaborada por Paulino García
Fernández(1) que nos daba noticia de cambios de nombre, creación y extinción de
municipios, si bien la referencia era a un censo, por lo que la fecha de la variación se
pierde en un período de diez años. Fue el mismo Paulino García quien nos dio noticia de
los censos habidos en el siglo XIX, pero la consulta a los mismos habría de hacerse en el
Instituto Nacional de Estadística, operación que no podíamos asumir ya que iba en
detrimento de la dedicación exigida por el funcionamiento ordinario del Registro. Se
hicieron intentos de proseguir esta labor en base a la información obtenida del “Madoz” (2)
pero en esta obra había multitud de inexactitudes y faltaban provincias enteras.
DIRECCIÓN GENERAL DE
COOPERACIÓN LOCAL
Pero recientemente el Instituto Nacional de Estadística ha colocado en su página web una
publicación denominada “Alteraciones de los municipios en los censos de población
desde 1842”, en la que de forma exhaustiva se recoge en una ficha por cada municipio,
existente en algún momento desde 1842, todas las variaciones que ha experimentado.
Con tan magnífica información procedimos a completar aquella base de datos de 1992
con la información correspondiente, fundamentalmente, al siglo XIX. En total la
información que ahora se ofrece consta de casi veinte mil modificaciones. Las hemos
agrupado por comunidades autónomas y provincias y se han ordenado alfabéticamente
por el nombre del municipio y la fecha de la variación. En relación con la fecha se puede
advertir que en la mayoría de los casos se hace constar la palabra Censo seguida de un
año, el año en que el censo correspondiente refleja la variación. En otros casos, la fecha
expresa la de publicación de la norma en un Diario o Boletín Oficial, que será el del
Estado, hasta 1982, y de la Comunidad Autónoma correspondiente a partir de esa fecha.
Con independencia del interés que tiene el conocer la historia de los municipios de
España, el estudio pone de manifiesto que el problema municipal se plantea en un primer
momento por no existir una definición jurídica de lo que era un municipio. La Constitución
de Cádiz se limitó a decir que cada pueblo tendrá su Ayuntamiento, sin especificar nada
sobre un territorio o una población mínima. Por ello periódicamente se produce a lo largo
del siglo XIX una serie de intentos de limitar el número de municipios en atención a una
población mínima, si bien siempre se aducía que los ya existentes permanecerían. Hay
que llegar a 1870 para que ya se definan los caracteres esenciales del municipio:
territorio, población y organización. Este problema de indefinición ya lo pusimos de
manifiesto en nuestro trabajo sobre la evolución del municipio en España (3) y ha
quedado confirmado con el estudio de las variaciones municipales. Desde 1842 se han
producido más de cuatro mil extinciones de municipios de ellas 2.274 entre esa fecha y
1857, el primer período intercensal 4.639 municipios han cambiado de nombre, de ellos,
1.659 lo hacen en el primer período intercensal. Estas cifras ponen de manifiesto que un
alto número de municipios no tenían viabilidad y que no había una referencia fiable de los
nombres de las entidades de población. Nombres que se repetían dentro de una misma
provincia y que se dotaron de algo distintivo como “y su honor”, “y montes”, “y aldeas”, “y
mansos”, “y cuadras”, “y coto redondo” “y coto real”. En otros casos se hacía referencia a
otras poblaciones o accidentes geográficos usando preposiciones como “cabe”, “sobre”,
“de” o locuciones como “arriba”, “abajo”, “junto”, “suso”, “ıuso”. Unas veces nombres
compuestos forman una sola palabra y otras varias palabras (Torreblascopedro, Torre
Blasco Pedro) o el artículo determinado se junta al sustantivo (Lascasas-Las Casas,
Laguardia-La Guardia).
En muchos casos se advierten errores de transcripción oral y escrita especialmente en los
municipios de Cataluña donde muchas e se transcriben como a (roses-rosas) y muchas o
se transcriben como u, se eliminan las t que no suenan (San-Sant) Monserrat-Montserrat).
También es abundante la variación b-v, g-j, l-r, s-z-x, i-y y especialmente de la
acentuación, máxime en los municipios catalanes donde se ignora el acento grave.
Se advierte también que algunas provincias experimentan cambios territoriales,
especialmente Valencia que ha incorporado municipios de Alicante, Cuenca, Albacete y,
recientemente, de Castellón. También Sevilla y Badajoz, Burgos y Palencia, Ciudad Real
y Albacete, Madrid y Guadalajara, siendo previsible que en el período entre 1833 a 1842
se produjeran otras variaciones provinciales.
Por último podemos aventurar una cifra sobre el número de municipios que había en
España en 1842 y que estaría en torno a los 11.500. De aquí se ha pasado a la cifra
actual de 8.112 habiéndose mantenido la tendencia a la supresión de municipios,
especialmente en los años 60 y 70 del pasado siglo, tendencia que se quebró a partir
de los años 80, deshaciéndose muchas de las agrupaciones que se habían producido
anteriormente.
Enviat per:
XC
el
11:53
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 80),
Toponimia
dijous, 24 de novembre del 2011
La postal que avui us presentem potser ja és coneguda per molts de vosaltres, però ens ofereix una vista, de principis de segle XX, de com eren els viatges en tren de l'època, amb aquelles màquines de vapor:
Enviat per:
XC
el
11:51
|
0
comentaris
Etiquetes:
Ferrocarril,
Industrialització,
Segle XX (Anys 00),
Vista Rica
diumenge, 20 de novembre del 2011
L'esglèsia de Sta. Engràcia a la seva ubicació actual. La Salle al fons, després del riu Ripoll, els arbres desapareguts del carrer major, i l'indret que en general ha canviat molt:
Fons: Imatges d'autor desconegut.
Enviat per:
XC
el
16:53
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Santa Engràcia,
Segle XX (Anys 20),
Segle XXI (Anys 10)
dimarts, 15 de novembre del 2011
L'existència del Col·legi La Salle Montcada ve donat de la mà i de forma desinteressada, d'un grup de senyores de Barcelona que estiuejaven al nostre poble. Van estar tan motivades per la manca d'espais i per la precarietat en l'enssenyament dels infants que van decidir fundar el que van anomenar "Patronato de la Niñez Escolar de Moncada", creant una nova escola aportant els terrenys i l'edifici sota la direcció dels "Hermanos de las Escuelas Cristianas"
El 8 d'Abril del 1910 arriben a Montcada els tres primers germans de Escuelas Cristianas i imparteixen classe en dos aules provisionals, a prop de Sta. Engràcia, tot esperant les noves instal·lacions, a l'altra banda del riu.
El 19 de Maig resten inaugurades tres classes al nou edifici, passant de 17 a 85 alumnes. Al 1917 són quatre les classes obertes al centre.
Al curs 1925-1926 comença amb 318 alumnes matriculats i queda aprovada la construcció de dos noves aules, edificant a més una nova planta a l'edifici.
L'any 1936 esclata la Guerra Civil i cinc dels set Germans s'afegeixen al nombre de màrtirs. Totes les activitats educatives i culturals queden suspeses. Durant aquest període el col·legi va funcionar com escola laica. El setembre de 1939 tornen els Germans al Col·legi.
El 25 de setembre de 1962 és una data de tràgic record per a Montcada i Reixac. Les tràgiques inundacions que va patir el municipi, destruiren pràcticament tota la planta baixa del col·legi, amb un nivell de les aigües de 1,80 m. Després de dues setmanes de molts esforços, s'obrí de nou el col·legi malgrat les dificultats que hi havia per arribar al mateix, degut a la destrucció del pont de comunicació d'aquest amb la població de Montcada.
El desembre de 1963 s'inicien les obres d'ampliació del col·legi amb un segon edifici, com a pas previ per impartir els ensenyaments mitjans corresponents a l'època, sent inaugurat l'any 1966. El col·legi acull a 510 alumnes. A l'octubre de 1967 s'aconseguí que el MEC reconegués el Col·legi com a Filial de l'Institut Ausias Marc amb els avantatges que això comportà per als alumnes de batxillerat.
L'augment del nombre d'alumnes matriculats aconsella la construcció d'un tercer edifici que albergaria 10 aules, biblioteca, saló-teatre i una pista poliespoertiva coberta, deixant els dos primers edificis per a l'ensenyament primari. L'any 1971 s'inaugura aquest tercer edifici. L'alumnat del col·legi ha augmentat fins arribar als 971. Entre els anys 1978 i 1985, el nombre d'alumnes matriculats segueix creixent fins passar dels 1000.
L'any 1985 es cel·lebra el 75è aniversari del col·legi La Salle Montcada. Amb motiu d'aquest esdeveniment es duen a terme diferents actes commemoratius i s'edita el llibre "Un col·legi que fa un poble. 1910 / 1985. La Salle Montcada.". En record del 75è aniversari es fa el mosaic que presideix l'entrada del pati interior.
Esperem que aquesta escola sigui amb nosaltres molts i molts anys més. Endavant!
Enviat per:
XC
el
16:17
|
0
comentaris
Etiquetes:
La Salle,
Riuades,
Segle XX (Anys 10)
diumenge, 13 de novembre del 2011
Hem trobat una nova postal d'A.T.V. de la col·lecció que des de fa uns mesos us vàrem proposar des d'aquest blog. En aquesta ocasió tenim davant nostre la postal numerada com 4359, de l'estació del Nord.
Us recordem que podeu col·laborar amb l'enviament en format digital de les postals que falten per a completar la col·lecció des de la secció "Postals ATC" que trobareu al menú de l'esquerra o bé clicant aquí. Ara per ara només falten tres postals per a completar tota la col·lecció (2650, 2652 i 2654).
Enviat per:
XC
el
15:20
|
0
comentaris
Etiquetes:
Ferrocarril,
Postals ATV,
Segle XX (Anys 00)
dijous, 10 de novembre del 2011
... la reixa de la tanca de la Casa Vila (Vil·la Cactus) va ser traslladada al Cementiri després que, justa acabada la guerra, l'any 1939, l'alcalde Joan Mogas adquirís la casa i als seus jardins hi instal·lés un cinema. És obra del forjador Miquel Arenas.
Enviat per:
XC
el
16:13
|
0
comentaris
Etiquetes:
Casa Vila,
Sabies que...,
Segle XX (Anys 40)
diumenge, 30 d’octubre del 2011
El Turó, el poble, el riu... no calen més paraules:
Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya
Enviat per:
XC
el
16:25
|
1 comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 60),
Turó de Montcada
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Remenant a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), he trobat les següents fotografies de Mas Rampinyo, en concret del carrer Beat Oriol, fetes per la família Cuyà a meitat dels anys 50 del segle XX.
Crec que són un testimoni gràfic del que va ser la pagesia a Mas Rampinyoi l'abundància en època de recollida del blat de moro, que es penjava d'aquesta manera per a fer-lo assecar.
I com trobem aquesta zona avui dia? Doncs el carrer Beat Oriol amb la seva configuració urbana actual.
Els homes de blat de moro no s'acaben aquí. La següent fotografia pertany també a Mas Rampinyo, però també al carrer Beat Oriol? Us proposo un nou repte. Algu recorda o reconeix aquestes façanes?
Si teniu la resposta, feu el respectiu comentari a l'entrada del bloc. Si voleu adjuntar alguna fotografia actual del lloc, podeu fer servir el formulari d'enviament de fotografies des del següent enllaç.
Fonts: Arxiu fotogràfic de l'I.C.C. i Google StreeView.
Enviat per:
XC
el
12:46
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Mas Rampinyo,
Pagesia,
Segle XX (Anys 50)
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Hem afegit una nova postal d'A.T.V. de Montcada i Reixac, en aquest cas de la Font de Mitja Costa de principis de segle:
Podeu consultar la col·lecció de postals d'A.T.V. des de la secció que trobareu al menú de l'esquerra del bloc (Postals ATV) o des de aquest enllaç.
Ara per ara només queden quatre postals per trobar i finalitzar la col·lecció de postals A.T.V que us presentem des de aquest bloc.
Enviat per:
XC
el
07:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Burgesia,
Font de Mitja Costa,
Postals ATV,
Segle XX (Anys 00)
divendres, 14 d’octubre del 2011
Revisant una referència de documentació de l'Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt hi ha una referència d'un pergamí de resolució de concòrdia, del 19 d'octubre del 1318, on s'exhimeix de responsabilitat de pagament d'oli a la parròquia de Sant Esteve de Ripollet, a un tal Pere Guillem de Burguès.
El curiós del document és que es fa referència al rector de Sant Pere de Reixac, que en aquelles dates va ser un tal Guillem d'Arbúcies. Addicionalment apareix una referència del Mas Albinyana.
Signatura: | 6-1-21 (B-5) |
Signatura antiga 1: | Títol 8, 10,4 nuº 5 |
Tipologia: | DEFINICIÓ |
Tipologia: | CONCÒRDIA |
Data literal: | quartodecimo kalendas novembri anno domini millesimo trecentesimo octavodecimo |
Data: | 19/10/1318 |
Lloc: | |
Notari: | Berenguer de Vallseca, notari públic de Barcelona |
Fons de procedència: | |
Regest en català: | Guillem d'Arbúcies, prevere i rector de l'església de Sant Pere de Reixac, a la diòcesis de Barcelona, assessorat pel bisbe de Barcelona entre altres, fa definició a favor de Guillem Pere Burguès, ciutadà de Barcelona, fill del difunt Bartomeu Burguès, i l'exhimeix de tota responsabilitat en l'impagament de l'oli que havia de tributar el mas Salitar que ell posseeix a la parròquia de Sant Esteve de Ripollet per cremar una làmpara a l'església de Sant Pere de Reixac, en cumpliment dels punts pactat en l'avinença establerta entre tots dos. En virtud d'aquest acord, Guillem Pere Burguès fa donació en franc alou a la dita església de Sant Pere de Reixac i al seu rector, del cens anual de 9 s.m.b. amb tot el domini que rep del mas Albinyana d'aquesta parròquia pel manteniment del servei de la dita làmpara. |
Suport material: | Pergamí |
Llengua del document: | Llatí |
Estat de conservació: | Dolent |
Mides: | 686 x 565 mm |
Altres: | Té tot el lateral dret rosegat, taques i la tinta esvanida en alguns punts. Notes dorsals. Carta partida per ABC. |
Topònims: | Sant Esteve de Ripollet Sant Pere de Reixac |
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Edat Mitjana,
Sant Pere de Reixac,
Segle XIV (Anys 10)
dimecres, 12 d’octubre del 2011
En relació a la conquesta de Mallorca, he trobat el següent poema a la revista "La España Regional", del 1887, que parla de la mort d'en Guillem Ramon de Montcada a la conquesta i als fets de que el seu esperit torna a Montcada per tal d'acomiadar-se d'aquella que l'esperava dia i nit, a l'ombra del castell de la nostra vila.
És un texte molt bonic i que quan un el llegeix s'endinsa en els sentiments d'esperança, dolor, emoció i por que l'escriptor va intentar plasmar. Personalment, de la seva lectura, hi ha alguns fragments del texte que sorprenen i que penso cal comentar:
Guillem de Montcada va partir cap a la conquesta de Mallorca amb
vaixells des de Salou. La vescomptessa va deixar la seva llar de Bearn
(a la ciutat de Pau, al nord) per allotjar-se al castell de Montcada,
d'on es diu que des de dalt de la muntanya del castell es podia veure
Mallorca.
Aquesta afirmació m'ha causat certa sensació de possibilitat
real del que diu. És possible que des de 300 metres d'alçada sobre el
nivell del mar (aprox l'alçada del turó llavors) es pogués veure
Mallorca? És possible...
El bonic del poema és l'efecte romàntic de l'enviament d'uns petons des de la guerra, a Mallorca, cap al castell de Montcada i d'aquest cap a Mallorca, mentre Guillem Ramon estava a la guerra i la vescomptessa esperava al Castell de Montcada.
L'efecte d'esperança se li veu trencat quan una nit el fantasma d'en Guillem Ramon apareix tot demacrat per a acomiadar-se d'ella. La revista comença indicant:
A continuación damos á conocer el fragmento del poema que se refiere á la aparición de la sombra de uno de los hermanos Montcada (en el castillo de su nombre junto á Barcelona) la noche de su muerte en la primera batalla que libraron los catalanes en Mallorca.
I seguidament comença el poema:
Lo Castell de Moncada
Al damunt d'un turó, que sos peus banya
del riu Besós en la corrent tranquila,
torrejava un castell, vuy sols cabanya
del rabadá que al séu cimat s'enfila.
Quan partí de Mallorca á la campanya
l'ardit Moncada, sa biarnesa vila
de Pau la vescomtesa abandonava
per aquest niu d'hont la ylla vesllumava.
Y cada día al apuntar la aurora,
obría el finestral pera pararne
lo bes de aquell marit que tan anyora,
y que pel mar enviàrlin va jurarne.
Cada posta de sol remembra y plora
las placentas vetlladas del Biarne,
y en la faç de la lluna mitj velada
hi cerca lo reflet de sa mirada.
- Onas del mar que ell ab sa nau partía,
¿per qué, blavas ahir, avuy sou negras?
Si havéu vist al qui n'es la vida mía,
¿per qué no 'm parlau de ell? ¡Oh tú que alegras
sos jorns, mon tendre fill, de melangía,
¿per qué, també vestit ta sanch denegras,
y en loch de darme forsa y esperansa,
fas mes amarchs mos dols y ma anyoransa?
¡Ho l'he seguit damunt la mar salada!
¡Jo l'he vist en Mallorca pendre terra!
¡Jo li he enviat per lo vent manta besada,
mes ¡ay! es fret mon llit, y ell á la guerra!
¡Cóm envejo, aureneta, ta volada,
arbre capsat de la enemiga serra
que ombra tal volta en son repós li donas,
cinturó del séu brant que t'hi abrahonas!-...
¡Fatal capvespre aquell! Las salzeredas
del Besús del fullám se despullaren,
y els aucells encongits en las vernedas
sols ab planyívols refilets cantaren.
Del riu las boyras escampadas, fredas,
lo turó de Moncada embolcallaren
ab un vel de tristor cubrint la plana
com lo cor de la hermosa castellana.
Sola en sa cambra ab son infant dormía
pressentint en l'insomni amargas penas,
quan la ombra d'en Guillem hi apareixía
cubert de sanch, regoneixible apenas.
Lo front del noy tot de patons umplía,
y de sa esposa acariciant las trenas
lo panteig de aquell pit, trist, contemplava,
arca de amor que el séu recort guardava.
Tement l'efecte que sa vista 'ls fera,
deixa ab recansa la ja buyda espona;
lo mur passeja dels marlets darrera,
y á llur esglay als guaytas abandona.
Grinyola 'l pont com si ell vivent vinguera,
cau lo barnat y la campana sona;
al véurel devallar, lo gossám lladra,
y'l cavall, esbart, fuig de la quadra.
Encara que aquest català antic és força suau per entendre, la mateixa revista fa una traducció al castellà del texte:
El Castillo de Moncada
Coronando la loma que baña su falda en la tranquila corriente del Besós, se destacaban las toscadas murallas de un castillo, hoy día refugio tan sólo del gañán que trepa hasta su cumbre. Cuando el valeroso Moncada partió á la conquista de Mallorca, la vizcondesa abandonó su bearnesa ciudad de Pau por este nido desde el cual se vislumbraba la isla.
Y cada día al despuntar la aurora, abría el ventanal para recibir el beso que juró enviarle todas las mañanas su inolvidable esposo.
Cada tarde, al ponerse el sol, recuerda, con lágrimas en los ojos, del Bearne las veladas placenteras, y en la faz de medio velada de la luna busca el reflejo de sus miradas amantes.
- Olas del mar que él partía con la prora de su bajel, ¿por qué hoy os miro negruzcas si ayer azules? Si habéis visto al que es mi vida ¿por qué no me habláis de él? tú, tierno hijo mio, que eras su alegría, ¿por qué hoy de melancolía vestido denigras tu sangre, y en vez de darme fuerzas y esperanzas, haces más amargos mis duelos y más sensible la separación? ¡Yo le he seguido cuando se deslizaba por el salobre elemento! ¡Yo le vi cuando puso el pié en Mallorca! ¡El viento le ha llevado infinitos besos de mis labios: ¡mas ¡ay! mi cama está fría y én en la guerra! ¡Cuándo envidio tu vuelo ¡oh golondrina! cuánto tu cobijadora sombra, oh árbol que en tierra enemiga él ha escogido tal vez para su reposo ¡cinto de su espada que le oprimes en vez de mis brazos!-
¡Fatal crepúsculo aquél! Los sáuces del Besís se despojaron de su follaje, y los encogidos pájaros cantaron con plañideros gorjeos en los alisos de sus orillas. Las frías nieblas que levanta el río envolvieron el cerro de Moncada, extendiendo sobre el llano un velo de tristeza como el que cubría el corazón de la hermosa castellana.
Dormía sola en su cámara, con su tierno hijo, presintiendo amargas penas en sus insómnios, cuando le apareció la sombra de Guillermo difícil de reconocer por lo ensangrentado. Besó repetidas veces la frente del niño y mesando los cabellos de la madre, contaba los latidos de aquel corazón arca de amor guardadora de su recuerdo.
Temiendo que le asustara su visión, se separa co ndolor del lado de la cama que dejaba para siempre vacío, recorre los almenados muros dejando helados de espanto á los centinelas; rechina el puente como cuando él entraba en vida en el castillo, cae la barra de hierro que sujeta la puerta, toca la campana por sí sola, los perros ladran al ver su espíritu bajando de la muralla ,mientras su caballo se escapa de la cuadra rompiendo azorado el ronzal que le sujeta.
Font: "La España Regional". Any II Tom III. 1887
Enviat per:
XC
el
08:17
|
0
comentaris
Etiquetes:
Els Montcada,
Guillem Ramon de Montcada,
Llegendes,
Segle XIX (Anys 80),
Turó de Montcada
dilluns, 10 d’octubre del 2011
La festa de l'arbre a Montcada de l'1 d'Abril de l'any 1900 va ser tot un èxit. Fa uns dies vàrem publicar la crónica que va publicar la revista "La Ilustración Artística", el 16 d'abril del 1900, però d'altres revistes de l'època també s'en van fer ressò, com és l'exemple del número 1108 del 6 d'Abril del 1900 de la revista setmanal "La esquella de la torratxa", un diari satíric publicat des de finals del segle XIX fins els inicis del segle XX:
Només apareixen unes fotos de l'acte, però que complementen les publicades anteriorment en aquest mateix bloc:
Font: La esquella de la torratxa, Num 1108, 6 d'abril del 1900, any 22
Enviat per:
XC
el
23:42
|
0
comentaris
Etiquetes:
Burgesia,
Segle XX (Anys 00)
divendres, 7 d’octubre del 2011
L'1 d'Abril de 1900 es va fer la festa de l'abre a Montcada, a la llera del riu Besós. Aquell dia, alumnes de les escoles de la zona van col·laborar en la plantació de 500 arbres. Una festa que bé es podria recuperar. Aquesta és la crònica:
La fiesta del árbol - El día 1º del corriente tuvo lugar en los terrenos que posee el Municipio en la ribera del Besós inmediatos á la carretera de Ribas la fiesta llamada del árbol, gracias á la cooperación que las corporaciones y particulares han continuado prestando á su ilustrado y entusiasta iniciador el ingeniero D. Rafael Puig y Valls. Creemos ocioso repetir lo que respecto de la importancia y significación de esta nueva fiesta popular dijimos al celebrarse por primera vez en los terrenos del Parque de esta ciudad. De ahí que hoy nos limitemos á consignar algunas noticias respecto de la fiesta correspondiente al presente año. El acto comenzó á las tres y media de la tarde, con asistencia de representaciones de casi todos los colegios públicos y particulares, á cuyos alumnos se obsequió con una merienda, después de haberte procedido á la plantación de quinientos árboles. También asistieron las autoridades civil y municipal y los delegados de diversas asociaciones, habiendo pronunciado sentidas encomiásticas frases el seño gobernador de la provincia, el alcalde Sr. Martínez Domingo y los señores Mas Yebra y Zulueta. Agradable recuerdo han de guardar todos los concurrentes al acto, pues aparte de la grata impresión que producía el aspecto y animación de los infantiles plantadores, ha de despertar entusiasmo y dar esperanzas cuanto tienda á difundir la cultura, fomentar las fuentes de riqueza y engendrar el en ánimo de los niños sentimientos que han de redundar en lo porvenir en el mejoramiento general.
Font: La Ilustración Artística. Año XIX. Barcelona 16 de Abril de 1900. Num 955
Enviat per:
XC
el
23:33
|
3
comentaris
Etiquetes:
Burgesia,
Segle XX (Anys 00)
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Mecanisme Chappé. Font: Olivé, 1990 |
Font: Olivé, 1990. |
La configuració de l'estructura de les torres era similar en tots els casos i d'aquesta manera trobem torres de planta 5 x 5,5 metres daproximadament i una alçada de tres nivells, amb espitlleres en totes les plantes i un fossar estil medieval o una defensa natural. La distància entre torre i torre s'estableix en funció del terreny però en línia recta es va establir d'entre 6 i 8 quilòmetres.
La línia de Barcelona a Vic resseguia aproximadament el traçat de la C-17 (antiga N-152) i situava a Montcada una torre de primer ordre, ja que servia de continuïtat a aquesta línia de bifurcació cap a una altra torre que hauria d'haver estat situada als voltants de Sabadell.
La línia de Barcelona a Lleida - Aquesta línia, tal i com hem dit era el braç principal de comunicació i de la que partien diverses sub-xarxes que penetraven pel territori català. Aquesta línia està datada de finals dels anys quaranta del segle XIX i el seu punt de partida era justament la torre número 1, situada al castell de Montjuïc.
Des de aquesta torre de Barcelona es divisava la torre número 2 situada al turó de Sant Pere Màrtir, a ponent del Tibidabo que a més servia de bifurcació amb la línia militar de Vic i la civil de Tarragona, a través de l'Ordal. Entre aquesta i la de Castellbisbal se situava una tercera torre a Molins de Rei i, després de Castellbisbal, la línia continuava cap a Olesa i Esparraguera.
La quarta torre, situada a Castellbisbal és dalt d'un turó damunt mateix del punt del Diable de Martorell. Actualment aquesta torre és la que millor estat de conservació gaudeix de les 22 que formaven tota la línia Barcelona-Lleida.
La línia de Barcelona a Vic - Aquesta línia, segons Jaume Peramau, era també una línia de primer ordre, construïda els mateixos anys que la de Barcelona a Lleida. Les dues primeres torres eren les mateixes que les de la línia de Lleida i des de Sant Pere Màrtir continuava cap a Montcada.
Des de Barcelona, la torre situada al Turó de Montcada era la tercera, i aquesta era una torre anomenada de primer ordre, ja que oferia una bifurcació. En primer terme, la línia principal cap a Vic i una segona línia que apuntava cap a Sabadell (Torre 3-A). Aquesta línia sembla ser que no va tenir continuïtat, inclús no s'ha trobat cap resta física, ni cap altra documentació que certifiqui que finalment es va arribar a construir.
És curiós pensar doncs que la notícia de la proclamació de la reina va passar pel turó de Montcada, lletra a lletra, senyal a senyal, sense que els vilatans i vilatanes se n'adonèssin de res i aquests i aquestes mantinguèssin la seva vida habitual, al camp, al poble.
24 d'agosto del 1849 - El Capità General comunica a l’Ajuntament de Montcada que ha donat les ordres per a que l’Alcalde de Mollet pagui els 275 reals que li corresponen per les obres de la presó construida en el “fuerte de este punto” . Aquesta quantitat segueix sent reclamada el 18 d'agost de 1849.
27 de gener del 1850 - L'Alcalde de Mollet, Joseph Pujol, pagà la dita quantitat, “por el gasto de Calabozo construido en el fuerte de éste término por orden del Exmo. Cn. Gral."
18 de novembre del 1851 - El Jefe de la Sección de Sabadell, de Telégrafos militares diu, que ha rebut queixa del Cabo encarregat de la torre telegráfica de Montcada que no se li facilita el suficient oli que correspon a la guardia de dit telègraf, i que és de 4 unces castellanes per dia, pel que prega que s’esmeni dita falta.
10 de Maig del 1850 - El Rector i l'Ajuntament, diuen al Capità General que degut a les passades turbulències sigué treta del campanar de la parra y portada al fort del Turó una campana, lo que va ferse per a avisar els moviments dels enemichs, però com que ja s'han acabat els motius y are al fort hi ha un telègraf dels moderns, desitjarian aquells recobrar dita campana per a novament colocarla en el campanar de l'Esglesia. També es construiran "más pequeñas fortificaciones en la torre y en frente la puerta de la misma Iglesia que con el tiempo se van cayendo..."
La torre de Bosquerons encara es troba a la seva ubicació original i, encara que es trobi certament enderrocada, podem fer-nos una idea de com era la torre de Montcada, tenint en compte que la de Montcada era una torre més important:
El següent gràfic mostra la distància i ubicació de la Torre de Montcada, dalt del Turó i la torre de Bosquerons, a Montornès del Vallès:
Per altra part i fent servir Google Earth podem fer el viatge visual de la línia entre les torres de Montcada i Montornès per a donar-nos una idea de la proximitat visual que tenien les dos torres:
El principio de esta máquina consiste en imprimir a la flecha determinadas posiciones, cuyos ángulos con el mástil corresponden a valores determinados de antemano, y cuya observación a distancia conduce a la lectura del mensaje transmitido. El círculo ideal que describía la flecha en su movimiento, se consideraba dividido en cierto número de sectores, que correspondían a otros tantos números o signos del alfabeto. En el caso de la división de la circunferencia en 36 segmentos, la diferencia de uno a otro representa un ángulo de diez grados: las primeras 26 posiciones debían corresponder a las 26 letras del alfabeto, y las demás, a las nueve cifras.
Procedimiento de transmisión: El empleado del puesto de transmisión se sentaba al pie del mástil, y daba la vuelta al torno hasta que la punta del indicador se hallaba colocada encima de la ranura que llevaba la primera letra a transmitir. Entonces, paraba la marcha de la máquina, que quedaba frenada por el indicador. Debido al movimiento de las dos poleas, la flecha se hallaba parada en una posición que coincidía con la que se había designado de antemano, para significar la letra transmitida. En aquel momento, el observador miraba con el anteojo el mástil del puesto siguiente, en donde el otro observador debía reproducir la misma señal.
El ocular del anteojo había sido provisto con un hilo meridiano. Al obtenerse una letra determinada, el hilo del ocular tomaba automáticamente la misma posición que la flecha. Por lo tanto, si el observador del puesto siguiente había interpretado bien la señal, su propia flecha debía coincidir con el hilo del ocular del puesto anterior. Cualquier variación indicaba que se trataba de un error; entonces el primer empleado no modificaba la posición de su aparato, hasta asegurarse que el observador siguiente había corregido su error.
En los demás puestos de la red telegráfica, el observador se hallaba colocado entre dos anteojos, uno fijado sobre el puesto anterior, y el otro sobre el siguiente. Cuando el puesto precedente formaba una señal, el observador la examinaba con el anteojo, y daba la vuelta al torno hasta que el hilo de su ocular coincidía con la posición de la flecha del puesto precedente. Entonces, el observador miraba en el segundo anteojo, asegurándose que el puesto siguiente había leído correctamente su propia señal.
Sólo en caso de duda, el observador leía, al tiempo de la transmisión, las letras que pasaban bajo el indicador junto con cada ranura de la polea, y cuya sucesión le indicaba el contenido del mensaje.
Fonts consultades:
- Scripta Nova - REVISTA ELECTRÓNICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES - Universidad de Barcelona. ISSN: 1138-9788. Depósito Legal: B. 21.741-98 - Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003
- LA TELEGRAFÍA ÓPTICA EN CATALUÑA. ESTADO DE LA CUESTIÓN - Antonio Aguilar Pérez. Geógrafo. Universidad de Barcelona i Gaspar Martínez Lorente. Historiador. Universidad Complutense de Madrid
- LA XARXA DE TELEGRAFIA ÒPTICA AL VALLÈS OCCIDENTAL - Jaume Peramau i Llorens.
- Màquina de Betancourt - Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia (FCOHC)
- Mapes i gràfics per Sat - Google Inc.
- Luis Enrique Otero Carvajal.
- Fundació Cultural Montcada.
Enviat per:
XC
el
19:22
|
2
comentaris
Etiquetes:
Castell de Montcada,
Segle XIX (Anys 40),
Telegrafia Òptica,
Turó de Montcada
Missatges més recents Missatges més antics Inici