Montcada i Reixac

Que Montcada i Reixac va ser un indret amb abundància d'aigües, fonts, rius, torrents i mines és una realitat documentada. A nivell oral també ens arriben dades relatives a aquesta riquesa, en el meu cas familiar, el pare d'una rebesàvia va arribar a comptar fins a 160 fonts o brots d'aigua a la zona de la Serralada de Marina.

Hem trobat una referència en un llibre publicat a Salamanca sobre la hidrologia mèdica a la península, l'any 1875. En aquest llibret surt una referència que ens permetrà seguir la investigació de les fonts al poble, un tema que personalment m'encanta. Diu:

D. Ignacio López de Ayala, publicó en verso una descripción de los baños de Archena en 1777. D. Antonio Mendal, escribió un Tratado sobre las aguas de Graena, y otro sobre las de Frailes. Menós de Llena, otros de las de Espluga de Francoló, de las de San Hilario, de la de Moncada, y de la fuente Griga en Cataluña. (...)

Fons: Llibre Hidrología Médica: Con nociones de Hidrografía, geografía, Vol 1 pàg XXV. Anastasio García López. Salamanca.

Per aquelles casualitats he anat a parar a un antiquari de Sabadell on he trobat una petita meravella en venda, això sí, a 3500€, que ens permet tenir una nova prova d'un fet que ja era conegut.

Es tracta d'un pergamí original de la Torre dels Frares, datat l'any 1592, que parla de  la renuncia de la Torre dels Frares de Moncada i Reixac per Pere Ses Olivelles a favor del Monestir de Sant Jeroni.

Aquesta masia està documentada des del 1457, moment on va ser cedida en testament per Benet Vestit (la masia va ser coneguda llavors con Can Vestit) als frares de Sant Jeroni de la Murtra, però pel que es pot saber ara, el 1511, aquest Pere Ses Olivelles obté dels frares de Sant Jeroni, la torre amb totes les seves terres.




L'any 1556 el propi monestir de Sant Jeroni comença un plet amb els hereus de Pere Ses Olivelles, per tal que sigui restituïda la propietat de la masia, ja que ni la seva dona ni les seves filles són reconegudes com a legals. Aquest plet es va prolongar fins el 1592, oferint formalment aquest pergamí com a renuncia legal, on la Torre dels Frares torna a dependre del monestir de Sant Jeroni.

La casa de les aigües es va inaugurar el 1875. La següent imatge la podem situar a principis del segle XX. Una bonica imatge de la casa de les aigües, abans i avui,

Una de les làmines del llibre "La llegenda de Guillem Ramon de Montcada" de Miquel Coll i Alentorn, recull el dibuix d'un dels castells dels Montcada

Si no vaig errat, el text superior, sembla que hi diu el següent:

Translatum testum receptorum per Philippum dulceti jurisperitum viri ex comissione sibi facta per dictum Regem super potestate Castri di vicol

El "castrum de Vicol" és conegut també com el de Viculi i Viculum, és a dir, el castell dels Montcada a Vic. El document és un trasllat (còpia) sobre un testament davant el notari (jurisperitum) de nom Philippum i sembla que van dibuixar l'immoble subjecte a testament (el castell de Vic).

L'amic Ricard Ramos va trobar també un altre dibuix d'un castell dels Montcada en una publicació de Victor Balaguer sobre el castell de Montcada



Encara que amb tota probabilitat és un dibuix fruit d'una recreació inventiva, pot ser de interès per a futures investigacions sobre la fisonomia del castell de Montcada i Reixac.

Val a dir també que Victor Balaguer va arribar a escriure algun detall sobre la Cova de na Guilleuma, ubicada dalt el turó i propera al lloc on hi havia el castell. Això ens fa pensar que probablement Victor Balaguer va visitar la zona.

El mateix Balaguer ens diu a la seva història dels Montcada el següent:

(...) más tarde, un Montcada se enlazaba con una hija del rey de la Corona de Aragón, Pedro el Católico, otro tomaba por esposa a la vizcondesa del Bearn, emparentando así con dos razas de soberanos.

Es refereix a Guillem de Moncada [c. 1120 - 1172] i Maria I de Bearne [Gabarret], vescomtessa de Bearne [? - 1186]. D'aquella manera la dinatia dels vescomtes de Bearn, fins llavors subjecte al llinatge dels Gabarrets passa a ser dinastia Montcada.

El llinatge dels Montcada a Bearn va encetar llavors i d'aquell matrimoni va néixer en Gastó VI de Bearne i Montcada (1173-1214) que va hertar com a vescomte de Bearn,

El llinatge de vescomptes segueix amb el fill d'aquest darrer, en Guillem I de Bearn i Montcada (vescompte entre 1214–1224) i d'ell va néixer el futur vescompte Guillem II (vescompte entre 1224–1229). Anys més tard, el fill d'aquest darrer va heretar el títol com a Gastó VII (vescompte entre 1229–1290)

Hi ha alguna referència on es diu que el castell dels Montcada a Bearn, antic estat soberà actualment pertanyent a la República Francesa, va ser edificat a ulls i semblança de l'antic Castell de Montcada i Reixac.


Aquest castell de Bearn va ser edificat el 1242 per aquest darrer vescompte de la dinastia dels Montcada, en Gastó VII de Bearn i Montcada.

A partir de llavors, el llinatge dels Bearn canvia de nom i passa a ser dinastia Foix-Bearn, doncs Margarita de Montcada es va casar amb Roger Bernard III de Foix (vescomptes entre 1290 i 1302).

Després de diversos vescomptes de Foix-Bearn i més tard de la dinastia Grailly, el vescomtat va passar a la corona de Navarra i el 1620 va passar a la corona de França.

Qui els hauria dit a aquests homes que un segle després la seva imatge encara seria recordada? Avui fa 100 anys d'aquesta fotografia, realitzada per un grup excursionista el 16 de Juliol de 1916.

Del mateix indret tenim una altra imatge, aproximadament de la mateixa època, en aquest cas l'excursió d'uns ciclistes de Barcelona a la font:



Fons: Postal i imatge d'autors desconeguts.

Fons: Arnau Izard (1897, 1993). Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Avui només volem fer incís a un petit detall de la façana de "La Unió", a Mas Rampinyo.

Des de fa molt temps que em preguntava quina era la utilitat del "forat" a la façana que hi ha a la part superior. De nen vaig pensar que antigament hi havia un rellotge, però més tard vaig assimilar que potser la façana va ser dissenyada així.

La curiositat ens ha portat a fer una ullada a imatges antigues de la façana de "La Unió"i curiosament veiem un vidrall (antigament il·luminat?)

Algú recorda aquest vidrall? Se sap per què va desaparèixer?

I com cada dia 1 de mes tenim cita amb les Postals de Punts de Vista. En aquesta ocasió la postal de Juliol 2016 és una bonica estampa de la nostra Casa de les Aïgues, on podem veure també l'Asland, les restes del Turó i, encara que no és visible per la frondositat vegetal de la llera del riu, el Besòs passa entre les canyes.

Fem l'exercici de comparació d'aquesta imatge amb la mateixa però fa un segle. Som conscients que la magnitud del nostre Turó ha quedat malmès de manera irreparable, així com la capella de la Mare de Déu que coronava el seu cim.

La xemeneia de la sala de calderes de la Casa de les Aigües, no obstant, és ben visible a la foto antiga però gairebé no es pot veure actualment des de la mateixa situació degut als arbres que hi ha avui dia.

Corria l'any 1922 i al número 40 del diari nacionalista del Vallès, "Gent d'ara", es publicava alguna notícia de interès per a Montcada.

Es parla d'una sortida dels socis de l'ABI i de les millores del local. També d'un partit de futbol entre Montcada i un equip de Barcelona, però ens crida l'atenció d'un petit avanç informatiu sobre la canalització de l'aigua potable a Mas Rampinyo:

Es esperat amb verdadera ansia el resultat del debat estaulat en el Consistori, per el regidor nacionalista Sr. Espinasa, tractant de la portada d'aigües a la barriada de "Mas-Rampinyo".

Si voleu fer una ullada a tot el text, podeu fer-ho ampliant la imatge: