Montcada i Reixac

Aquesta imatge de la Plaça Salvador Espriu (antigament Plaza General Mola), ens dibuixa l'antiga font de la qual hem passat més d'un.

Sabeu que l'escut que tenia aquesta font al lateral tenia una incorrecció força greu?

Així és, certament l'escut del llinatge dels Montcada i que representa el nostre poble, té vuit bessants d'or i no pas sis com en l'escut de la font.



Fons: Imatge d'autor desconegut, fruit d'una postal de l'època. Montcadapost.blogspot.com

Avui us presentem un gràfic que hem elaborat amb dades provinents del fons de l'Area Metropolitana de Barcelona. Es tracta de l'evolució de la població de fet de Montcada i Reixac des de l'any 1717 fins l'any 1981.

Recordem que la població de fet (o de facto) és aquella que implica l'empadronament de tota la població PRESENT al territori d'estudi, mentre que el concepte de població de dret (o de iure) implica l'empadronament de tota la població RESIDENT al territori d'estudi (a efectes pràctics els residents són els presents i els absents).

Al gràfic podem veure que l'any 1717 hi havia 120 persones que hi vivien de manera habitual a Montcada.

El creixement demogràfic va mantenir-se a un ritme força estable fins la dècada dels anys 20 del segle XX, on Montcada, va acollir immigració provinent d'altres províncies de l'estat espanyol.

Fixeu-vos-hi que trobem una davallada de població, provocada per la guerra civil espanyola, situant-nos l'any 1940 amb pràcticament la mateixa població que deu anys abans, perdent el poble gairebé unes 600 persones.

El creixement de població és sostingut des de llavors, accentuat entre els anys 50 i 70, on a banda del creixement vegetatiu, el poble també va acollir gran nombre de persones provinents d'altres indrets de l'estat espanyol majoritariament.

El 14 de Setembre de 1401, Nicolau Saví, el guarda del Castell de Montcada, presta jurament en mà dels Consellers de la Ciutat de Barcelona de "fer continua habitació ab sa familia en dit castell, y de fer bona guarda ab salari de 15 lliures l'any".


Fons: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Publicat per acort del Ajuntament Constitucional e inciat per regidors Francesch Carreras y Candi y Bartomeu Gunyalons y Bou. 1914.

01 - Maria Rosa Renteria.
02 - Mercè Riera. (cal negre)
03 - Remei Camps Colomé.
04 - Lluïsa Mas.
05 - Maria Rosa Capella.
06 - Concepció Sánchez Tort. (professora)
07 - Maria Rosa Comerma.
08 - Maria Margall
09 - Cruz Ezcurra.
10 - Soledad Canyameres.
11 - Mercè Ribas. (cal Roca)
12 - Lolita Aguilar.
13 - Margarita Gil.
14 - Teresina Amaro.
15 - Maria Vidal.
16 - Conxita (no recordem cognom, pero vivia al carrer de l'estació).
17 - Dolors Plujà.
18 - Julia (no recordem cognom).
19 - Isabel Espin.
20 - Rosa Grau Fontanet.
21 - ??? (de les cases de l'Asland?)
22 - Pilar Capella.
23 - ??? (de les cases de l'Asland?)
24 - Rosa Maria Escudero.
25 - Ana Maria Azorín.
26 - Pilar Pedrón.
27 - Margarita Quintero.
28 - Maria Ángeles Ezcurra.
29 - Margarita Puxenc.
30 - Carmen Izquierdo.
31 - Rosa Arché.
32 - Maria Rubio.
33 - ??? (de les cases de l'Asland?)
34 - Ramona Villaronga.
35 - Teresina Ventura (cal Cuxet)
36 - Montserrat Pujol.
37 - ??? (de les cases de l'Asland?)
38 - ??? (de les cases de l'Asland?)
39 - ??? (de les cases de l'Asland?)
40 - Mari Nieves (no recordem cognom)
41 - ??? (de les cases de l'Asland?)
42 - Teresina Font.
43 - Rosita. (de cal Picas).
44 - Paquita Mañas. (de Cal Gurri)
45 - Maria Rosa Torrents.
46 - Mari Carmen Fornieles.
47 - Dorita Miralles.
48 - Victoria Canyameres.
49 - Mari Carmen Ponce.
50 - Pilar Roca. (de Can Blasa)
51 - Antonieta Margall.

Al volum de Barcelona de la "Geografia General de Catalunya", publicada per F. Carreras Candi, l'any 1913 podem descobrir detalls d'aquella Montcada i Reixac d'ara fa 100 anys.

Montcada, és un poble de 277 cases y 900 habitants de fet i 881 de dret. És a la dreta del riu Ripoll, al ayguabarreig d'aquest amb lo Besòs, al peu del turó del séu nom y a 11 kilòmetres al SE. del cap de partit.
Hi passan los ferrocarrils de Çaragoça a Barcelona y d'aquesta ciutat a Gerona per Granollers, que hi tenen estació, y lo de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, que hi té baixador. També hi passa la cerretera de segón ordre de Barcelona a Ribes y ne surt la de tercer ordre de Terrassa. Té telègraf i telèfon, guardia civil manada per un sargent, una fonda, tres hostals y una cada de despeses.
És del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Santa Engracia, quina festa celebra lo 16 d'Abril, fent la festa major y la fira lo derrer diumenge de Maig. Hi ha un convent de Germanes Dominiques, dedicades a la ensenyança, y una costura y un estudi municipals.
Té agregats, los caserius del Plà del Rexach, y de Sant Iscle de les Fexes l'Arrabal de Vallensana y lo barri de Sant Pere de Rexach o Mas Rampinyo, aquells dos a la esquerra del Besòs. Junt ab aquests quadre agregats y algunes cases escampades, reuneix Montcada 481 edificis amb 1710 habitants de fet y 1668 de dret.
Al séu terme, que es montanyós y de clima benigne, hi ha mineral de plom y d'òxit de ferro. Aquest derrer s'hi troba pintant la llecorella del Castell y del Coll de Montcada. També hi ha una mólt renomenada font d'aygua ferruginosa bicarbonatada, y un' altra de aygua salina freda. A aquest terme s'hi cull blat, ordi, blat de moro, llegums, canim y moltes maduxes. Confronta al N. ab los térmens de Ripollet y Sant Fost de Campcentelles; al E. ab los de Tiana y Badalona; al S ab los de Santa Coloma de Gramanet y Barcelona, al O., ab lo de Cerdanyola.
La seua industria consisteix en una fàbrica d'ayguardent, una de llexíu, una de candeles d'espelma, y una fàbrica y dos molins de farina.
A Montcada hi ha lo destilador de la aygua de que se preveheix una gran part de la ciutat de Barcelona.
Segons lo doctor Munner, l'anàlisi d'aquesta aygua dóna per litre: [Ofereix un llistat dels gasos i material mineral].

Aquesta mina de Montcada se va fer l'any 1778 y des de llavores s'hi han vingut fent constantment per l'Ajuntament de Barcelona obres pera millorar-la y aumentar lo séu cabdal.La esglesia de Montcada no té res de particular, com no siga la seua antiguitat. L'any 1381 va ser traslladada al lloch que avuy ocupa. Mólts dels seus altars pervenen dels antichs monestirs de Sant Geroni de la Murtra y de Montalegre. La de Rexach, dedicada a Sant Pere, va ser cremada durant la guerra de 1651 y restaurada, l'any 1676. La primitiva sembla que era molt antiga y que depenia del esmentat monestir de Sant Geroni per certa permuta que aquest havía fet ab lo de Montcada. De la antiga de Rexach encara s'hi conservan sis retaules gòtiques, a abdós costats del perbiteri, y lo sepulcre de marbre blanch que en altre temps havía guardat les despulles de Alamanda de Rexach.Al cim del turó de Montcada s'hi alçan encara les runes del castell de la noble y poderosa familia d'aquell cognòm, que tanta influencia va tenir en los fets y coses del comtat de Barcelona. Enderrocat al final de la guerra de Successió, com tots los demés castells roquers de Catalunya, los vehins del poble l'han considerat com pedrera aprofitable pera edificar llurs cases. Y heus aquí com les despulles del orgullós casal que havía fet tremolar de pór als nostres besavis, han vingut a transformar-se en tanquila llar de besnets dels vassalls dels séus antichs possessors.A aquest turó de Montcada hi ha les coves naturals de l'Ermità, de la Mare de Déu y de Na Guilleuma, de les que se constan algunes tradicions que si ón propies del flok-lore, no ho són d'aquest lloch.Explorades aquestes coves l'any 1901 pél nostre amich mossèn Norbert Font y Sagué, va resultar que no sols no tenían la importancia que la imaginació popular les hi atribuía, sinó que gayrebé tampoch ne tenia cap baix lo punt de vista geològich.Dalt d'aquest turó hi ha també les runes de la ermita de la Mare de Déu de Montcada, ermita que se ha edificat de nou en 1908, seguint lo projecte de l'arquitecte barceloní N'Enrich Sagnier y costejada per la colonia estiuenca de móltes families barcelonines, que s'hi han fet cases, contribuint axí poderosament al engrandiment de la població.

Avui volem donar a conèixer l'interior d'una de les mines que tenim al nostre territori, fruit de l'extracció de metalls diversos i de la coneguda "febre d'or" a la Serralada Litoral, començada al darrer terç de segle XIX i finalitzada pels voltants dels anys 20-30 del segle XX. La mina és coneguda com "La Mina de l'Alzina".

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

La font de l'Alzina és una font propera al restaurant que adquireix el seu nom, proper a la carretera de la Roca, a Santa Coloma de Gramanet i al llindar amb el territori de Montcada i Reixac. Al següent plànol podeu veure encerclat a la banda inferior dreta la ubicació de "La mina de l'Alzina", molt propera, per cert a una altra mina on s'hi va fer extracció de galena, justament a la corva que s'observa, anomenada justament així, "La mina de Galena".

En Requena ens diu que a la mina es pot arribar des del camí que surt del polígon industrial al costat de la Carretera de la Roca, i tot just aribant a la corva del camí on està indicada la mina al plànol anterior, cal baixar per un camí gairebé ocult entre les herbes que porta a l'entrada de la mina. Com veureu a la següent imatge l'entrada és força estreta:


Si ens acostem a l'entrada veurem que el pas és una mica complicat.


Si avancem uns metres ens trobarem que la complexitat recau en que hi han hagut despreniments de rocs d'un tamany força considerable, que en ocasions saturen l'artèria de la mina:


Si mantenim el curs del túnel trobarem un encreuament de tres camins, una petita mina al davant i dos més grans a esquerra i a dreta d'aquesta més petita:


Si ens decidim a entrar a la galeria de l'esquerra, veurem que els despreniments són menros i que l'amplada de la cavitat és superior. Fixeu-vos-hi també en les arrels vegetals que baixen al subsol:


Si avancem per la galeria veurem que les arrels són més grans i trobarem restes d'humitat i també roques encara amb metall. Fixeu-vos hi que dins de la caverna hi viuen insectes, com aquests mosquits mascles gegants


Avancem més encara uns metres més:


I ens endinsem encara més a les profunditats de la galeria:


Arribem a una zona on ja no podem avançar correctament:


Si tornem enrera fins l'encreuament de les tres galeries, ara accedim a la galeria de la dreta:


Continuem endinsant-nos uns quants metres més:


Fins que trobem una pujada que cal superar:


Assolim el "cim" de la galeria:



I si avancem més encara trobarem el final de l'explotació minera:



Si voleu saber més us recomanem accedir a l'enllaç següent del blog de l'amic Ricard Ramos on trobareu una molt bona relació de les mines, els detalls històrics i la tipologia dels metalls, entre altres.

http://montcadapost.blogspot.com.es/2009/04/mines-montcada-la-febre-de-lor.html

Avui volem fer un petit exercici del tipus "Busca les 7 diferències". Es tracta del logotip dels Castellers de Montcada, colla fundada l'any 1991, i dels canvis introduïts al logotip actual.

Veiem els dos models, el de l'esquerra és l'antic i el de la dreta el nou:

Les set diferències són:

1. Abans l'anxaneta portava mocador al cap i ara porta el casc obligatori.
2. Ara el cap de l'anxaneta té rostre.
3. El braç alçat ara manté la fisonomia de les articulacions.
4. La cuixa sobre l'escut és visible a l'antic logotip, però no a l'actual.
5. Els dos besants d'or de la part inferior de l'escut, abans sortien tallats i ara no.
6. El besant d'or de l'escut del darrera de la cama de l'anxanera abans sortia gairebé tapat i ara gairebé visible.
7. El peu de l'anxaneta abans era més gran en relació al besant on trepitja.

Tal i com hem vist el canvi més representatiu és el casc que porta l'anxaneta del dibuix. És un fet després de la mort d'una anxaneta a Mataró, l'any 2006. Moment on, a partir del qual, es va obrir el debat sobre la seguretat dels castells.

Diverses colles van començar llavors a utiltizar el casc de seguretat en les anxanetes i els acotxadors, però aquest ús voluntari va convertir-se en obligació a partir de la temporada 2008.

Una mica d'història dels Castellers de Montcada

A principis de l'estiu de 1991 van començar els assaigs per mirar de formar una colla castellera a Montcada. Val a dir que en aquella època, a Montcada ni al Vallès en general (tret dels Minyons de Terrassa), no hi havia cap tradició castellera. Al mes de juny, i amb uns 40 membres aproximadament, van començar a fer camí els Castellers de Montcada i Reixac, van rebre el suport de l’ABI, que prengué la colla  com a secció de l’entitat.

L’Ajuntament va cedir des dels primers dies el pati del Casalet de Cultura pels assajos. Es va acordar el color Teula com a color de la nostra camisa  que actualment tenim el goig de lluir. El 8 de setembre de 1.991 vam ser apadrinats pels Castellers de Cornellà.

El 1.992 va ser un any molt mogut. Per començar,  al mes de març vam fer el primer pilar de 5. El 18 d’octubre es va organitzar la I Trobada Castellera del Vallès a Montcada i Reixac amb actuacions destacades dels Minyons de Terrassa, Castellers de Terrassa, Xics de Granollers, els amfitrions Castellers de Montcada i Reixac i com a colla convidada, els nostres padrins, els Castellers de Cornella.

Cap a finals del mes de novembre vam celebrar la I Diada de la Colla amb els Castellers de Barcelona, els Castellers de Castelldefels i nosaltres mateixos. Podríem dir que els castells ja començaven a formar part de Montcada.

El 1.993 la colla tenia 125 membres. Durant aquest anys es van realitzar moltes actuacions arreu del territori. La gran destacada va ser la que es va fer per la inauguració del monument d’un 4 de 8 a tamany natural a Santa Coloma de Queralt amb una gran participació de colles. Pel que fa al nivell tècnic vam aconseguir assolir i establir-nos en el nivell de colla de 7, sent els més importants els tres i quatre de set, a més de complir amb tota la gamma de sis (dos de sis, tres de sis, tres de sis aixecat per sota, quatre de sis amb l’agulla, cinc de sis i pilar de cinc), encara que el més emblemàtic i de més rellevància interna fou el dos de sis aixecat per sota, construcció que no es realitzava des de feia uns quaranta anys aproximadament.

A l’agost del mateix any els Castellers de Montcada i Reixac van fer la millor actuació de la colla amb una actuació memorable conjuntament amb els Xiquets de Reus i els Xiquets de Tarragona. Nosaltres vam signar amb un fabulós 3 de 7, un 4 de 7 i la torre de 6 aixecada per sota, un Castell que feia mes de 30 anys que ningú aixecava.

La II Trobada Castellera del Vallès es va celebrar el 17  d’octubre a Mollet del Vallès amb la participació de les colles Minyons de Terrassa, Castellers de Terrassa, Xics de Granollers, Castellers de Montcada i Reixac i, com no, els amfitrions Castellers de Mollet. En aquesta trobada els Teules vam aixecar el 3 d 7, 4 d 7, torre de 6 i pilar de 5.

A la II Diada de la Colla, cap a finals de novembre, la colla va fer un saltet més i es van carregar castells com la torre de 7 i el pilar de 6.

I al 1.994, un any més tard, la colla ja tenia el seu propi local a la Plaça de l’Església, 16. El nostre arrelament a la població va ser un fet, basat sobretot en la participació de gent de tots els barris i de totes les edats. La combinació d’una ràpida progressió tècnica amb un ambient festiu permanent fa de la colla un nombrós grup d’amics.

A part de moltes actuacions arreu de Catalunya, els Castellers de Montcada i Reixac van actuar també per Aragó, Euskadi i França.

Tot i així, per manca de recursos econòmics i manca de gent, la colla va quedar estancada en els castells de set, fins que l’any 1.998 es va dissoldre definitivament.


Aixi arribem al moment present. L’any 2.013 es van començar a sentir veus un altre cop dels castellers de Montcada i Reixac i al gener del 2.014 comencem els assajos a l’ABI a l’espera d’un lloc més adequat. Actualment assagem al gimnàs de l’escola Mitja Costa del barri de Terra Nostra, amb uns 90 inscrits, que ja sigui dit, esperem duplicar amb l’ajuda de tota la població de Montcada i voltants (Ripollet, La Llagosta, Barberà, Sabadell, etc..) ja que la colla està oberta a tothom que hi vulgui venir a fer castells.

Com a curiositat el logotip original brodat a la camisa color teula de la colla no tenia mocador i portava la cabellera al vent:


Visiteu el web dels Castellers de Montcada: http://www.castellersdemontcadaireixac.cat/

El turonet de Can Sant Joan és una petita elevació predominant a la vall, entre el riu Besòs i les línies de transport viari, carreteres i autopistes.

Avui el nostre homenatge per la postal del mes de Juliol és justament per aquest barri, Can Sant Joan, en una foto que vaig realitzar al juliol del 2010:

Observeu que la zona boscosa de la ribera del riu ja existia llavors i avui dia encara es conserva, no així cap edifici sobre el turonet de Can Sant Joan. Sí són visibles els meandres del riu, que mantenen el seu recorregut i la via del ferrocarril. La orografia de la serralada i les muntanyes no han patit cap explotació i poden distingir-se perfectament.

Fons: Arnau Izard i Llonch. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.