Montcada i Reixac

La postal que avui us presentem potser ja és coneguda per molts de vosaltres, però ens ofereix una vista, de principis de segle XX, de com eren els viatges en tren de l'època, amb aquelles màquines de vapor:

L'esglèsia de Sta. Engràcia a la seva ubicació actual. La Salle al fons, després del riu Ripoll, els arbres desapareguts del carrer major, i l'indret que en general ha canviat molt:

L'existència del Col·legi La Salle Montcada ve donat de la mà i de forma desinteressada, d'un grup de senyores de Barcelona que estiuejaven al nostre poble. Van estar tan motivades per la manca d'espais i per la precarietat en l'enssenyament dels infants que van decidir fundar el que van anomenar "Patronato de la Niñez Escolar de Moncada", creant una nova escola aportant els terrenys i l'edifici sota la direcció dels "Hermanos de las Escuelas Cristianas"

El 8 d'Abril del 1910 arriben a Montcada els tres primers germans de Escuelas Cristianas i imparteixen classe en dos aules provisionals, a prop de Sta. Engràcia, tot esperant les noves instal·lacions, a l'altra banda del riu.


El 19 de Maig resten inaugurades tres classes al nou edifici, passant de 17 a 85 alumnes. Al 1917 són quatre les classes obertes al centre.


Al curs 1925-1926 comença amb 318 alumnes matriculats i queda aprovada la construcció de dos noves aules, edificant a més una nova planta a l'edifici.

L'any 1936 esclata la Guerra Civil i cinc dels set Germans s'afegeixen al nombre de màrtirs. Totes les activitats educatives i culturals queden suspeses. Durant aquest període el col·legi va funcionar com escola laica. El setembre de 1939 tornen els Germans al Col·legi.


El 25 de setembre de 1962 és una data de tràgic record per a Montcada i Reixac. Les tràgiques inundacions que va patir el municipi, destruiren pràcticament tota la planta baixa del col·legi, amb un nivell de les aigües de 1,80 m. Després de dues setmanes de molts esforços, s'obrí de nou el col·legi malgrat les dificultats que hi havia per arribar al mateix, degut a la destrucció del pont de comunicació d'aquest amb la població de Montcada.


El desembre de 1963 s'inicien les obres d'ampliació del col·legi amb un segon edifici, com a pas previ per impartir els ensenyaments mitjans corresponents a l'època, sent inaugurat l'any 1966. El col·legi acull a 510 alumnes. A l'octubre de 1967 s'aconseguí que el MEC reconegués el Col·legi com a Filial de l'Institut Ausias Marc amb els avantatges que això comportà per als alumnes de batxillerat.
L'augment del nombre d'alumnes matriculats aconsella la construcció d'un tercer edifici que albergaria 10 aules, biblioteca, saló-teatre i una pista poliespoertiva coberta, deixant els dos primers edificis per a l'ensenyament primari. L'any 1971 s'inaugura aquest tercer edifici. L'alumnat del col·legi ha augmentat fins arribar als 971. Entre els anys 1978 i 1985, el nombre d'alumnes matriculats segueix creixent fins passar dels 1000.


L'any 1985 es cel·lebra el 75è aniversari del col·legi La Salle Montcada. Amb motiu d'aquest esdeveniment es duen a terme diferents actes commemoratius i s'edita el llibre "Un col·legi que fa un poble. 1910 / 1985. La Salle Montcada.". En record del 75è aniversari es fa el mosaic que presideix l'entrada del pati interior.
 
Esperem que aquesta escola sigui amb nosaltres molts i molts anys més. Endavant!

Hem trobat una nova postal d'A.T.V. de la col·lecció que des de fa uns mesos us vàrem proposar des d'aquest blog. En aquesta ocasió tenim davant nostre la postal numerada com 4359, de l'estació del Nord.

 Us recordem que podeu col·laborar amb l'enviament en format digital de les postals que falten per a completar la col·lecció des de la secció "Postals ATC" que trobareu al menú de l'esquerra o bé clicant aquí. Ara per ara només falten tres postals per a completar tota la col·lecció (2650, 2652 i 2654).

... la reixa de la tanca de la Casa Vila (Vil·la Cactus) va ser traslladada al Cementiri després que, justa acabada la guerra, l'any 1939, l'alcalde Joan Mogas adquirís la casa i als seus jardins hi instal·lés un cinema. És obra del forjador Miquel Arenas.