Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Amades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Amades. Mostrar tots els missatges
divendres, 29 de març del 2019
Cada un dels barris tenen la seva esència i recordar-ho és un bé de interès cultural.
Vegem un clar exemple en el següent romanço de la vida quotidiana d’aquella Montcada orientada a les activitats agrícoles, trobat a l’arxiu de Joan Amades. Parlem de principi de segle XX.
Un imprès manufacturat a “Marrampinyo: Imp. del Sr. Mauri Buscalabé” (amb un evident accent humorístic, a veure qui era capaç de trobar a impremta) on tothom rebia i de valent. Deixem la seva transcripció en el català pre-Fabra del propi romanço:
La transcripció ens diu el següent:
Moncada, Moncada, mansió regalada, fas festa major, avuy vol cantarte é vol festejarte aquet trovador.
Quarante cosetes cofoyes brometes et vaig á contar, son notes d’estiu boy resos del viu: ya pots escoltar.
I – Ya tenim esglesia gran, ya podrán anarhi tots los que per por de fogots feyen campanes.
II – A la font freda no ensomarás res de bó, perque es font que fá fortó de tifainetes.
III – El senyor D. Quimet Sans es amich dels capel-lans é á més té bons devans vuy dir la tripa.
IV – Bén sovint bon vi del fí té una bodega hasta allí; per ço’s diu el senyor Vidal.
V – En Carboneyl té dinés té més unças qu’els demés. Passiho bé tingui.
VI – El riu sech que sols du sorra, quelqu’ aixech d’alguna torra, un sereno que du gorra y á la nit busca cargols, ¿Que més vols?
VII – En Miralles y en Torreula al Nort tenen escudeyla. Son arroçaires.
VIII – Dos metjesm dos potecaris, tres barbers é tres carrils, mes els marrechs son á mils é molts goços perdolaris.
IX – De debó sembla desvari tocar guitarra un notari, vestir de blanch á diari é fer ballades.
X - ¿Qui es va molt planxat lo sombrero ben posat y en fer’s xavos al costat es un home dels més destres? – En Mestres.
XI – Si t’aprete l’ofegó no pugias pas al Turó.
XII – Va lluent de sabatetes, molt boniques corbatetes é parlant fa posturetes en Vivetes.
XIII – Pochs senyors vestits de frach han pujat fins á Rexach.
XIV – Condemnat es tot fanal, car no volen luminaries, á la pena capital.
XV – En Bonet, no sé si hi notas, casi sempre fa ganyotas.
XVI – Creu que fá perçosa gança pasejar’s pel tren de França.
XVII – Dels Xinitos, res de nou, perque ya van rebre prou.
XVIII – Coloquen veles de lona, ben sensats maten l’estona é si paça una perçona s’ah de fer fumer.
XIX – Tingas segur qu’en Taulé per comprar lo primer ram ya prepara algun calé. Donças no badis.
XX – No tot hom’ que té galvana por anar á Vallençana.
XXI – En Giribet du peril-la é porta blanca l’armil·la.
XXII – En Laguardia va fe’l vot d’anar sempre sens tarot, ab fosell ho mata tot si no fa figues.
XXIII – Al hereu de’n Cabaneyles no l’intriguen les femeyles.
XXIV – Té un fosell de tres seguros que li costa dos mil duros é vintivuit escopetes de mil noucentes pessetes; per caçar sempre du bata é de plata els perdigons... –M.c.g.’n e,l, és en Pons [Em cago en ell, és el Pons]
XXV – En Monoreo no té preo fent serveys per tot arreo.
XXVI – En Chacon es molt sinbólich, típich, plástich, melancólich é barbólich.
XXVII – Ab un aire sandunguero marxa en Costa marcialment caminant ab molt sal-lero.
XXVIII – En Martí, qu’es home gros, á la Xinita fa l’ós.
XXIX – Don Enriquet Berrocal diu que per curar tot mal mossen Kneipp no té rival. ¡Dónali aiga!
XXX – Quan surt á caçar l’Oriol no necessita moçol.
XXXI – En Roure va mes tivat é mes ´serio qu’un armat.
XXXII – En Navarro té la barra de volguerse dir Navarro sense ser pas de Navarra.
XXXIII – Tich-tach, tich-tach, quin compás... És qu’en Trunyo ve detrás.
XXXIV – Quan á jeure s’en vá’l sol en Moner treu lo remat, mes li manca’l floviol per ser Páris acabat. (En conçol d’aquesta pena no li manca pas l’Elena.)
XXXV – En Badosa quant hi vá li serveix de rabadá.
XXXVI – Al costat de Mestre Ubach, Ciceró resulta un crach.
XXXVII – Nungu hi ha que s’espavil-li quan ven guatlles com en Gil-li.
XXXVIII – En Lozano es un brau hom’ que fá festes á tothom.
XXXIX – Les noyetes son molt maques mes n’hi han moltes de flaques é n’hi han d’altres de grosses é algunes bones bosses. Via fora, jovenetz, trietz é remanetz.
XXXX – Va suar la gota groça per lograr obrin’s la boça mes després ens va dar coça é are fa l’órnio. Aqui pau é gloria sancta, Ya he cantat les quaranta.
Fons: Arxiu Joan Amades.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Joan Amades,
Mas Rampinyo,
Segle XX (Anys 10)
Subscripció:
Missatges (Atom)
