Montcada i Reixac

L'industrialització de Montcada va consolidar-se el 1917 amb l'arribada de Asland i més tard amb Aismalibar el 1934, no obstant el poble ja tenia algun precedent industrial de interès com és el cas de la fàbrica d'èter, més coneguda com l'Alcoholera, propietat de Laureano Ruíz de Larramendi, un barceloní molt arrelat a Montcada i uns dels primers estiuejants.

Larramendi va ser propietari d'algunes cases, la més coneguda la que va ser la torre d'estiueig de la família, Casa Larramendi, ubicada al Carrer Colón número 3.

La fàbrica estava ubicada al que avui coneixem la secció dels carrers Elionor, Pasqual i l'Avinguda Unitat, on avui hi ha un bloc de pisos.


A la següent imatge, de la Montcada i Reixac de 1915 ja trobem la l'alcoholera (1).

Per a ubicar algun punt de referència addicional, podem distingir la Torre Larratea (2), construïda el 1899, la Torre dels Conills (3) o el Pont sobre el Besòs (4), construït el 1911, que segueix el camí que més tard seria el Passeig Rocamora.

Sant Pere de Reixac (5) i Can Bonet (6) a l'altra banda del riu o bé la Torre Vila al carrer major (7), així com l'estació de ferrocarril de Sant Joan (8), Torre Alemany (9) o Cal Rayo (10).


Imatge de la fàbrica on es pot observar dos dels elements més representatius, la xemeneia i la torre de destil·lació amb les seves característiques finestres allargades:


La fàbrica d'èter, que va començar el seu periple industrial als anys 10 del segle XX i va cesar la seva activitat als anys 70, va ser als seus orígens una de les dos fàbriques que hi van haver a Espanya (l'altra estava a Castella). [1]

Durant la Guerra Civil Montcada va tenir una altra fàbrica d'èter que també fabricava àcid sulfúric [2] ubicada, segons uns plànols del 1938 de l'aviació feixista italiana el "Comando Aviazione Legionaria", en algun punt proper on anys més tard es va construïr l'Aismalibar nova, a la vora de l'actual C-17.

Aquella altra fàbrica d'èter, al igual que l'Aismalibar vella, on es va arribar a fabricar munició, estaven en el punt de mira per tal de ser bombardejades per l'aviació italiana, contingent d'ajuda sol·licitada per Francisco Franco.


En aquells anys de la guerra, l'alcohol es va convertir en un element de primera necessitat, en tant en quant els hospitals en feien comandes habituals i també degut a que era un dels ingredients per a construïr explosius. La fàbrica va ser gestionada llavors per Mateu Macià, l'home de confiança de Larramendi.


Durant la dècada dels setanta del segle XX, el creixement urbanístic de la zona va deixar encastada la fàbrica dins del nucli urbà, moment on es va decidir traslladar la fabricació a un polígon industrial de Gualba, on encara hi ha fabricació.


[1] - La Veu, nº 319.
[2] - MontcadaPost. COMENTARI SOBRE UN FET DE LA GUERRA CIVIL A MONTCADA I REIXAC
[3] - Quaderns nº 15. Fundació Cultural Montcada.

Tres postals amb data 9 de Maig de 1926 diuen a la banda del darrera 'Aplec de l'Orfeó "La Llanterna" a Vallensana-Reixac (Montcada) - Any 1926.'

 En aquella ocasió, l'Excursió de l'Orfeó "La Llanterna" va ser a Vallensana i Reixac, en concret les tres fotos que hem tingut accés estan realitzades als peus de Sant Pere de Reixac



Una de les primeres associacions nascudes a Terrassa com a conseqüència de l’esclat renovador que suposà el modernisme per a Catalunya va ser La Llanterna que es va fundar l’any 1885, quan un grup de cantaires que havien decidit separar-se de la coral de la Joventut Terrassenca (la més antiga de Terrassa), es van decidir trobar-se per fer excursions i cantar cançons, sota la direcció del mestre Jaume Puig Torra. [1]


Fixem-nos que en aquestes dos darreres imatges podem veure la font de Reixac, al costat d'un petit xiprer. També es distingeix el Besòs al fons de la vall.


D'aquell dia hem pogut trobar el primer Butlletí que va editar el Grup Excursionista La Llanterna i més concretament del del mes de juny-juliol del 1926, on podem comprovar que s’incloien les sortides que feia l’Orfeó Terrassa. [1]


Podem veure que al sumari surten dos esdeveniments associades a Reixac:

• De la II Diada de germanor a Vallensana-Reixac, per R. Somón.
• De la nostra bella festa a Vallensana-Reixac, per M. Font.

Tot apunta que l'excursió que van fer al Maig queda descrita en aquest primer butlletí del Juny-Juliol que van editar.



 [1] Records de Terrassa.

El Passeig dels Ametllers de Reixac encara és avui recordat pels nostres avis, tot comentant el que els seus pares i avis els van explicar.

Aquest passeig, camí de muntanya que arribava a Sant Pere de Reixac, era de gran goig visual quan la flor els visitava a la primavera. Moltes d'aquelles ametlles van ser picades entre pedres pels voltants de l'antiga l'església parroquial i no menys flirtejos del jovent abans d'anar a missa.

Tot arribant a l'església:


Fons: Imatge Flaquer i Barrera, Rossend, 1873-1947. CEC

Al número 369 de la publicació "Revista, de actualidades, artes y letras" del 9 de maig de 1959, surt referenciat un petit reportatge de commemoració dels vint-i-cinc anys de l'establiment de la fàbrica Aismalibar a Montcada i Reixac.

El reportatge es basa en el discurs del del President del Consell d'Administració, on fa paler la situació industrial de l'Estat, endarrerida respecte la resta d'Europa i del neguit que representa una classe obrera poc preparada tècnicament, que ha de prendre com a seu l'objectiu de millora continua:



AISMALIBAR empezó en el año 1934 con 20 obreros. Hoy suman éstos 1300. (...).  Han sido 25 años de una producción contina, que han ahorrado a España una suma considerable de divisas, pues todo el material que AISMALIBAR produce (conductores aislados y aislantes en general para la industria eléctrica) debía adquirirse en el extranjero. (...). Esta es la impresión que nos causó la visita a la esta modélica fábrica de Moncada-Reixac, a escasos kilómetros de Barcelona, cuya plástica exterior impresiona en alto grado por la nobleza y calidad de sus líneas.

Pero queremos destacar, en forma especial, algunos párrafos del discurso que pronunció don Delmiro Rivière de Caralt, Presidente del Consejo de Administración (...).

"...Era en 1934 bajo una idea concreta y determinada que se fundó AISMALIBAR, cuya función era la de producir en España conductores aislados y aislantes en general para la industria eléctrica, de calidad igual a las producidas en el extranjero. Nuestro propósito se vio coronado por el éxito más sorprendente, de la que es buen exponente, la actual realidad de la Empresa, que por si sola dice mejor, de lo que yo pueda expresar..."

"...AISMALIBAR en el año 1934, no se fundó al amparo de tarigas aduaneras proteccionistas y no nos imaginábamos entonces que pudiesen existir políticas autárquicas, nació y creció en un ambiente de libre cambio y de gran competencia internacional, por cuyo motivo y por principio, me gustaría resaltar que la política económio-industrial que sigue y seguirá AISMALIBAR es la de prepararse para estar a la altura, tanto en calidad como en precios de la competencia europea, como consecuencia de una posible entrada de España en el MErcado Común o Zona de Libre Cambio."



"Para conseguir esto, deberá contarse como premisa de una buena preparación en los mandos, instalaciones adecuadas, maquinaria moderna y un rendimiento industrial elevado, englobado el conjunto en una dirección eficaz con verdadera covación de jefe de empresa..."

"...Aspiremos que España iguale los principios básicos que han hecho posible la tranquilidad social y el progreso económico en tantos países de Europa y para ello, invito a la indistria en general a meditar sobre todos estos problemas y de una manera en particular a la juventud, a la que aconsejo su obligación de estar técnicamente bien preparada, pues se avecinan momentos muy difíciles que harán tambalear, según la orientación que se tome, muchos complejos económicos."




"Es la juventud, futuros dirigentes de las empresas del mañana, la que tiene la obligación y el deber de capacitarse técnicamente, de manera que se convierta en elemento responsable de la función de la máquina, para no convertirse en una pieza más de la misma."

"Dentro de los modernos conceptos de la productividad, hemos de conseguir que nuestro país, se encauce dentro del ritmo de Europa, pero para esto es necesario visión y entusiasmo, desprendiéndonos de sistemas industriales que ya no responden al momento actual. Esto es obligación ineludible de las empresas, que junto con esta legión de técnicos jóvenes podrán equiparar nuestra industria a la de otros países."

Avui dia de Tots Sants, dia de morts, moment darrer de la vida que segons moltes creences implica un nou estat, un viatge, el pas d'un pont de la terra dels vius cap a la terra dels morts o bé, segons la mitologia grega, el pas cap a l'inframón mitjançant  una barca pel riu Aqueront.

També és dia de postal, per tant us donem la del novembre, amb el pas de vianants sobre el riu Besòs.

Esperem que us agradi.