Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Fàbregas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Fàbregas. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de maig del 2018

Les dos fotos no les separa ni un segle. Coneguda com Can Fàbregas, però també com Can Jover, Can Montobbio o com la Casa de les Oficinistes, va ser una casa d'estiueig de barcelonins de classe mitja-alta que va estar oberta a modus d'hostal i on es llogaven habitacions per tal d'allotjar-se, sobretot a l'estiu, personalitats com els armers Beristain, els industrials Artamendi, els comerciants Camba o els advocats Segarra Zacarini.

Una de les filles d'aquests últims es va prometre amb un dels pares de la Constitució espanyola, en Miquel Roca Junyent, que també va visitar diverses vegades Can Fàbregas. La parella es va casar a Sant Pere de Reixac el 20 juny del 1963 i va celebrar el casament a Can Piqué.



La casa va funcionar com a allotjament ja des del segle XIX i fins ben entrar els anys 60 del segle XX. En relació als massovers del segle XIX i principis del segle XX, a l'arxiu que va lliurar a la FCM els familiars de Jacint López Herrero (e.p.d.), trobem que van ser massovers a Can Fàbregas:

Massovers 1835: Josep Riera – Maria Navarra (3ª. Generació) [avi de Can Rei i avia de Can Taianet]. Josep Ventura - Rosa Riera (4ª. Generació). Fills: Un noi i dues noies. Els últims “Rieras” d’aquesta branca a Can Fàbregas”

Val a dir que són els avis quarts, rebesavis i besavia d'un servidor.

Segons ens explica l'amic Joan Riera Martí, ja ben entrats en el segle XX, els últims masovers de la casa van ser els pares i els avis de la seva mare, Rosa Martí Massip.

Ara per ara desconeixem si entre els darrers Riera de la meva branca familiar, masovers de Can Fàbregas i en Francesc Martí Subirana, avi de Rosa Martí Massip i masover de la mateixa casa més tard, hi va haver algun masover addicional.

En definitiva i si no anem errats, el llistat de masovers de Can Fàbregas, encetant al primer terç del segle XIX i acabant a mitjans de segle XX van ser:


  • 1ª Generació Riera: ?
  • 2ª Generació Riera: ?
  • 3ª Generació Riera: Josep Riera Roca - Maria Navarra (els meus avis 5è)
  • 4ª Generació Riera: Josep Ventura - Rosa Riera Navarra (els meus rebesavis)
  • ...
  • 1ª Generació Martí: Francesc Martí Subirana (avi de Rosa Martí Massip)
  • 2ª Generació Martí: Fill de Francesc Martí Subirana (pare de Rosa Martí Massip) i darrers masovers.

Si teniu qualsevol aportació addicional, si us plau feu-nos-la arribar.

Filla dels darrers masovers de Can Fàbregas Rosa Marti Massip, l'any 1936, amb la seva parella Jaume Riera Sarrà. Aquest matrimoni són els pares dels jugadors de basquet Riera Martí (tots van jugar amb l'Aismalibar). La foto es va fer als jardins de Can Fàbregas. Fons: Arxiu personal de Margarita Canals.

Una de les fotos, en color i de l'any 2000, ens mostra la situació d'abandonament que Can Fàbregas va patir durant dècades abans del seu enderrocament definitiu. Les altres imatges en blanc i negre són de postals de finals dels anys 10 del segle XX.






divendres, 2 de juny del 2017

Es tracta d'una de les postals menys conegudes de Can Fàbregas, actualment una casa enderrocada.



divendres, 11 de juliol del 2014

Avui us oferim una nova postal de Lucien Roisin, en aquesta ocasió de Can Fàbregas i Reixac al fons.

Can Fàbregas i Reixac al fons. Imatge Lucien Roisin, de les postals del mateix nom

Can Fàbregas va resistir fins a començaments dels anys 2000, però finalment va sucumbir tot quedant enderrocada. Si voleu fer una ullada als darrers moments de la casa podeu clicar aquí.

Can Fàbregas després de l'enderrocament. Autor desconegut.

dissabte, 24 d’abril del 2010

He volgut rescatar algunes fotos que he trobat, ara antigues, de Can Fàbregues. Testimonis gràfics dels seus últims moments:



Any 2008 - La recordada entrada de portal rebaixat i que voltant un pati s’aixecaven una sèrie d’edificis. El més important, el que fora habitatge principal era de tres plantes cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana.

Any 2008 - Paissatge mirant cap a les finestres.


Any 2005 - Els últims llums del dia.

Dècada del 2000. 
S'alçava fort encara a la vora del camí cap a Reixac. 
Milers de històries mantenien els seus murs drets.
Ara descansa esmicolada en milers de fragments.



Can Fàbregas avui dia.

dilluns, 29 de març del 2010

En una publicació de la “Revista del Museu Municipal Les Maleses de Montcada” en el núm. 7, en Miquel Capella  escriu un recull de motius montcadencs, entre altres hi diu el següent:

(...)“Fàbregas. 
Amb motiu de can Fàbregas foren conegudes la major part de les famílies que havien estat de masovers a la finca d’aquest nom que es troba prop a Reixac i que avui es troba completament enrunada. Eren coneguts pels Fàbregas la família Riera Font, la Roseta de can Fàbregas, a qui ningú coneixia pel cognom, i algunes altres....”

Val a dir que la Roseta de can Fàbregas realment va ser masovera d'aquesta casa. També ho va ser el seu marit, en Josep Ventura, i durant un temps una de les seves filles, Maria. Val a dir que Roseta és la meva rebesàvia, Rosa Riera Navarra.

Rosa i la seva família van viure a la casa Ca la Roseta, a prop de la masia de Can Fontanet. Ca la Roseta és una de les cases que podem trobar a la falda del turó de Reixac, avui dia restaurada pels actuals propietaris, i que que podem trobar al marge esquerre del camí de pujada de l'ermita de Reixac, sortint des de Can Fontanet (Masia Restaurant Reixac). El fet no tindria gaire transcendència si no és pel següent document gràfic que us presentem avui.

Acuarel·la de Ca la Roseta, signada per F.Badaló.

Es tracta d'una acuarel·la que pertany a aquesta casa, anomenada "Ca la Roseta" i que va ser signada per F.Badaló. La dedicatòria diu "A Rosa Riera amb tot l'afecte". La persona a qui fa referència el pintor, és com ja hem comentat, Rosa Riera Navarra, nascuda un 26 d'Abril del 1879 a Montcada i que va viure en aquesta casa, que va ser batejada amb el seu nom.

Al quadre, a part de la casa i de les muntanyes de la Serralada Marina, s'observen tres figures que podem descriure:

- La mateix Rosa, vestida de color negre (vidua en aquell moment).
- Un infant assegut en una cadira (segurament el fill o una de les dos filles que va tenir).
- Un adult, també assegut que bé podria ser algun veí/ïna de la zona.

També, sembla observar-se un gos, de color negre, ajegut a terra, al costat de Rosa.

Per les referències que podem observar al quadre i a les investigacions realitzades, la data de creació de l'acuarel·la és posterior a 1939, ja que el marit de Rosa, Josep Ventura, morí aproximadament pels voltants del 39 i al quadre observem a Rosa vestida de color negre. L'acuarel·la no mostra cap data ni per davant ni per darrera, una dada que serviria per a poder contrastar la informació obtinguda.

Rosa i la seva família van treballar a Can Fàbregues, una mica més amunt i, avui malauradament un mas ja desaparescut. Hi han referència en quant a memòria històrica de que els pares de Rosa van ser els masovers de Can Fàbregues en aquella època i que el germà de Rosa vivia a Can Fontanet, una mica més avall.

Una de les fotografies, que a més es pot observar al fascicle 46 de l'Abans de Montcada.


Com a dada curiosa, el pare de Rosa va comptabilitzar unes 160 fonts, brolls i zones riques en aigua a la zona de la Vallensana, la gran majoria, avui ja desaparescudes. Altres referències parlen de l'abundància en aigua d'aquella zona que permeten contrastar aquesta dada.

Pel que fa al pintor F.Badaló s'ha pogut saber que tenia la seva residència d'estiu a Montcada i en concret a prop de la mateixa Casa de "Ca la Roseta", entenem que d'aquí la seva amistat i l'orígen de l'acuarel·la.

 Plec de signatures de l'any 1943, per tal de demanar la restauració de l'ermita de Reixac*, on podem observar la signatura de Rosa Riera. aquest document dóna fe de que Rosa vivia i estava molt vinculada a la seva parròquia. Font R.Ramos.

Amb referència a la construcció de la casa, l'alcalde de Montcada, en aquells temps era Estanislao Abadal i a principis de segle era l'administrador de certs terrenys, entre els quals el de la casa de la Rosa. Aquest home va construïr aquesta casa i d'altres a la plana de Mas Rampinyo en règim de lloguer.

Rosa descansa al cementiri de Reixac.

Si teniu qualsevol document gràfic, de texte, de mèmòria històrica o genealògica, relacionat amb Rosa, la seva família i/o Ca la Roseta, poseu-vos en contacte amb mi. Gràcies.

* L'1 de juliol de 1042 és el primer cop que es parla del terme de Reixac. El 3 d'agost de 992, de l'església. Com a parròquia és esmentada el 1028. La consagració és del 28 de desembre de 1048.  Font.

Missatges més antics Inici