Montcada i Reixac

Els '80 van ser una època especial, tal i com ho van ser altres dècades. Tant és així que té la seva pròpia flaire característica en la fisonomia dels llocs i de la gent. El següent exemple només és un d'ells.

Podem veure una mare i un fill passant pel pont del Ripoll camí de La Salle o potser de tornada a casa des d'algun altre lloc. La roba, els pentinats... un tot plegat que recorda a un passat proper... però cada cop una mica més llunyà.

Fons: Col·leccionable de El Periódico, de pobles de Catalunya.

La següent imatge inèdita té cert misteri, en tant en quant no sabem l'any exacte, que situem pels anys 10-20 del segle XX, com per la ubicació on es va fer la foto. El títol és "Alrededores de Moncada".

Imatge original, Francisco Ferré, Espagne, Barcelone.

Una de les millors maneres que tenim avui dia de trobar informació del passat és la lectura de documents antics. Aquests documents però, en la seva gran majoria es van escriure per a deixar constància escrita del que a hom li pertanyia i era propietat seva. Els notaris són doncs un fons documental excel·lent per a conèixer una mica millor la vida en segles passats, però abans d'aquests, qui tenia gran necessitat de fer valer aquesta constància escrita, eren les administracions del moment, majoritàriament l'església.

Avui us parlarem d'un d'aquests documents, en concret d'un capbreu [1] amb les rendes de la pabordia [2] major del monestir de Sant Cugat a diferents poblacions del Vallès, entre les que inclou Reixac i Montcada.

Bé, doncs d'aquest Capbreu surten descrits alguns noms de veïns de Montcada i Reixac del segle XVII:

- Bartomeu Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Josep Aleny de Sant Pere de Reixac.
- Oleguer Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Francisco Ameller de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Fargas de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Umbert de Sant Pere de Reixac.
- Gabriel Gorchs de Sant Pere de Reixac
- Pau Colomer y Cuyàs de Montcada.
- Josep Cabanyes de Sant Pere de Reixac.
- Joan Coll de Sant Pere de Reixac.
- Joan Pomada de Sant Pere de Reixac.
- Francesc Puig de Sant Pere de Reixac.
- D. Maria Podellof de Sant Pere de Reixac.

A més, de la transcripció del propi capbreu podem llegir detalls molt interessants de les propietats i dels noms dels masos i d'altres topònims al segle XVII, entre els quals trobem petites joies toponímiques com per exemple El Mas Oliver, El Mas Castellar, abans anomenat Mas Jornet, El Camp de Coma vella, La peça de terra de Lo Punxó, El Mas Bertran, abans anomenat Bellveí, La peça de terra de La Doncella, La vinya vella, El Mas Jam?, La Triola de Ripollet, El Mas Gasó?, Les Comes, El Mas Pi, abans anomenat Gili Antic, El Mas Fontans, El Mas Coll i El Mas Tió.

Veiem-ho al detall:

Agost 1664 - Santa Engràcia de Montcada.
Pere y Madalena Colomer, y Cuyas del Bosch
- Lo Mas Oliver de 20 quarteres en lo Pla de Rexach.

Agost 1664 - Sant Pere de Reixac
Bartomeu Albinyana
- Mas Castellar, antes Jornet. 6 quarteres, 2 gallines, 5 lliures de cera
- Lo camp dit la co ma vella? 9 quarteres. Per tancar 2 quarteres civada.
- Peça dita lo punxó. 4 quarteres.

Octubre 1685 - Sant Pere de Reixac
D. Joseph Aleny  [en P.araula? de Isidro Jamader  N?? de Bª(rcelona) ]
- Lo Mas Bertran, altes Bellvehy. 20 ? blat. 6 gallinas. 200 quarteres.
- Peça dita La Donsella. 6 quarteres.
- La viña vella de 4 quarteres en lo lloch dit Vullpalleras
- 70 quarteres del Mas Jam?
- 2 quarteres en la triola en Ripollet.
- Mas Gassó? en Rexach.
- 20 quarteres del Mas Gasó en Rexach
- 30 quarteres en dit mas Gasó.
- Las comes. 20 quarteres.
- Mas Pi abans Gili antic. Guam Amat at. calver en Ripollet.
- Lo camp al cami de Sabadell de Pe??? de Mas Pi en Ripollet.
- La peça de Riu Major de 9 quarteres en Ripollet.

Gener 1665 - Sant Pere de Reixac
Josep Cabanyes
- Masos Fontamans?, Coll i Tió 3 quarteres 10c.. 9 capons. x?


Encara que aquestes persones van ser gravades per impostos i inventaris de la seva propietat, avui dia aquesta informació escrita, derivada d'aquella gestió administrativa ha arribat als nostres dies i ens permet conèixer de primera mà, els noms dels pagesos i els topònims dels indrets i masies del nostre poble. D'alguna manera podem donar les gràcies.

---

Glossari de termes:

[1] - Capbreu - Domument on s'anovata en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes [3] (habitualment també  remences[4]) als seus senyors, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals [5] 

[2] - Pabordia - Una pabordia era una administració que depenia de la catedral o d'un monestir i que s'encarregava d'administrar els béns i les propietats.

El paborde era l'administrador general, un canonge habitualment nomenat per l'arquebisbe, que el representava a la juridiscció que tenia sobre els habitants d'un conjunt de viles i que formalitzava el cobrament de les rendes que eren considerades d'aquests béns i propietats.

A Tarragona per exemple era habitual que el propi paborde fes el nomenament dels propis batlles dels pobles, de tal manera que en el moment que el paborde havia de venir a un poble, ho feia saber abans a l'alcalde per a que executés el pregó de l'acte a la fi que tothom pogués comparèixer, com era de costum en un loc fixat, habitualment al costat de l'església parroquial.

El paborde, davant toda la congregació mostrava l'escriptura de les seves credencials, que era llegida en veu alta per un notari i després el propi paborde jurava davant el poble observar els privilegis i costums de la vila. El batlle i demés representants juraven també fidelitat i vasallatge en nom de tot el poble, formalitzant tot aquest ritual burocràtic sobre els quatre evangelis i davant el notari que prenia l'acte de tot el que pasava.

[3] - Emfiteutes - Pagesos sotmesos a l'emfiteusi. Emfiteusi, que prové del Dret Romà, es va emprar durant segles a Europa com a mecanisme per a donar accés a l'habitatge d'una manera asequible. El propietari cedeix la propietat de l'habitatge a llarg termini o perpètua de forma gratuïta o a canvi d'una entrada assequible i com a contrapartida, la finca queda gravada amb el deure de pagar un cànon anual, que per altra part era redimible (és a dir, hom podia pagar un preu de redempció per a alliberar-se de l'obligació de pagar el cànon anual i per tant abandonar l'habitatge).
[4] - Remences - Els pagesos de remença, estaven lligats juntament a la seva família a un mas o unes terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença i sempre que el senyor ho acceptés. A més, estaven obligats a pagar els censos, parts de les collites i moltes altres càrregues i serveis personals.

[5] Dret Dominical - Els drets dominicals era l'impost pagat al senyor del feu pels seus vassalls.


Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó. Referència "ES.08019.ACA/6.10.2//ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volúmenes,1352". Capbreu de la pabordía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès. 1662/1666.

Avui volem donar-vos a conèixer un parell de programes de Festa Major del barri de Terra Nostra, conegut també com Santa Maria de Montcada.

El primer és de l'any 1941 i diu "IMPONENTE FIESTA MAYOR DE SANTA MARÍA DE MONCADA. La Compañía General de Urbanizaciones, propietaria de Santa María de Moncada y organizadora de los festejos, espera verse honrada con la presencia de usted y família, o los mismos, por lo que al saludarle por la presente invitación, le anticipa su agradecimiento. Barcelona, septiembre de 1941. Oficinas Pelayo, 9, prap. Teléfono 12254.

PROGRAMA de los actos religiosos y populares que (D.M) se celebrarán durante los días 6, 7 y 8 de septiembre, con motivo de la natividad de nuestra señora, patrona de este nuevo pueblo."

El següent document mostra el detall d'una altra festa major del barri, també dels anys 40. En aquest cas podem veure el detall de cada activitat que es va dur a terme.




Ull! "Millones de pinos" !

Pels amants de la filatèlia i pels col·leccionistes de segells de la guerra civil, avui volem presentar-vos una vinyeta de Terra Nostra dels anys 40 del segle XX.

Una vinyeta, és un element sense valor nominal que acompanya un segell. Normalment és una de les vores del propi segell o en forma part del conjunt Vegeu un exemple:

A la vinyeta del nostre poble diu "SANTA MARIA DE MONCADA, ANTES TERRANOSTRA" i mostra un valor que diu "1 Pm":


El tamany de la vinyeta és de 15x10 mm i presenta la creu de terme i l'església d'aquell barri,

Ja tenim l'agost aquí i amb ell una nova postal del poble. En aquest cas una imatge des de la vessant sud, en concret, una fotografia realitzada des del Turó de Roquetes (304 m), pertanyent a la ciutat de Barcelona.

En aquest Turó de Roquetes trobarem a cel obert una de les antigues mines, segurament de baritina, i que presenta un perill pels passejants despistats.