divendres, 3 de juny del 2016
Fa uns dies us vàrem fer menció de l'Amadeu Rovira i Boix, un dels fills dels masovers de Can Cabanyes en el moment d'esclatar el polvorí. L'Amadeu va enviar-me un parell de fotos de dos quadres que ell mateix va pintar, un de Can Cabanyes, que ja vàrem publicar fa uns dies, i un altre de Sant Pere de Reixac que avui us donem a conèixer. Esperem que us agradi.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Cabanyes,
Sant Pere de Reixac,
Segle XXI (Anys 00)
divendres, 27 de maig del 2016
Amadeu Rovira i Boix va ser un dels tres fills dels masovers que van viure a la masia de Can Cabanyes tot just quan el polvorí militar de Mas Duran va esclatar l'any 1950.
Després d'entrevistar-lo per a poder elaborar l'article "Testimoni des de Can Cabanyes de l'explosió del polvorí de Mas Duran" publicat a la revista Quaderns nª31 de la Fundació Cultural Montcada, l'Amadeu va enviar-me material addicional que voldria compartir amb vosaltres.
En aquesta ocasió es tracta d'algunes imatges addicionals, els seus comentaris al respecte i un parell de quadres que va pintar el mateix Amadeu, un de Reixac i l'altre de la masia de Can Cabanyes.
Can Cabanyes, que pertany a l'antiga parròquia de Sant Pere de Reixac, ja resta documentada al segle XVII (1619), al primer document actualment trobat. Val a dir que el mas tenia originalment una altra denominació, Mas Masserras.
Segons el testimoni de Jaume Cabanyes, pagès de Reixac, extret del capbreu del Paborde Major del Monestir de Sant Cugat del Vallès, signat el 9 de maig de 1619: aquest pagès era propietari del Mas Masserras també anomenat Mas Cabanyes. De fet, la família Cabanyes era propietària de quatre masos: el mas Fonsdemans, el mas Masoll, el mas Tió i el mas Cabanyes, abraçant tots plegats una important superfície de conreu.
En els registres de l’Arxiu Parroquial de Montcada es conserven referències al mas i a la família Cabanyes des dels primers anys del segle XVII fins al segle XIX, d’entre les quals, fins i tot, es conserven vendes del conjunt de la propietat (la masia i totes les seves terres de conreu). L’any 1837, can Cabanyes pagava delmes a Reixac, i el 1845, 345 reals al municipi en concepte de contribució.
Vista de la font, el 1996, des del camí de Ripollet i el camp de la Ferreria. Arxiu familiar d'Amadeu Rovira.
Can Cabanyes el 1996, moment on va estar llogada a uns pastors. Arxiu familiar d'Amadeu Rovira.
El camp de la Ferreria, la Font i Can Cabanyes. Arxiu familiar d'Amadeu Rovira.
Molt Agraït per la foto, m’ha recordat vells temps. Jo diria que sobre els anys 60 o 65 seria bastant encertat. Per aquest temps ja començaren a arrancar algunes vinyes. Els camps (en blanc) llaurats que es veuen darrera del pou eren vinyes, el primer era del Manresà i l’altre no m’enrecordo. Sembla que es veuen algunes vinyes abandonades.Aquest pou tan sols ens en servíem per aborar el bestiar. Per cuinar, l’aigua no era bona, tenia un gust argilós i no servia per coure llegums. Els pagesos en deien “aigua fada”. Aquest pou no s’hi podia baixar, ja que tenia la “guilla” i les espelmes que s’hi baixaven amb un cistell s’apagaven.El camí que passa pel seu davant és el camí antic de Ripollet a Santa Perpetua.
[1] Boixa de carro: La nou o boixa era la peça cilíndrica foradada al centre per on passava el fusell. Estava situada al mig de la roda i es feia originalment de llenya d’om pel fet que és una de les més resistents. Posteriorment es va fer de metall.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Cabanyes,
Mas duran,
Militars,
Polvorí,
Segle XX (Anys 60),
Segle XXI (Anys 00)





